[Un article de Nan Orriols.]
L’univers són milions d’estrelles, galàxies infinites, planetes, meteorits…; de fet, no en sabem res. El que sí que puc explicar és que mirant l’univers vaig entendre que, en relació amb el temps universal, no existim. I que el poc temps que vivim, els humans el dediquem a crear déus, partits polítics, sectes com l’Opus Dei o el Ku Klux Klan o qualsevol tipus de dogma. Seria bo que els que vulguin viure al marge de tanta bogeria tinguessin un carnet que digués «Ateu, no vol votar, estima a tothom i demana que no l’emprenyin», però això és impossible.
Parlaré de Vargas Llosa o de la beatificació de Gaudí o de la pel·lícula Parenostre, amb guió de Toni Soler, rei del programa Polònia i de TV3. Per què no expliquen la vida de tots els de les portes giratòries, del president Illa i del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, membres de l’Opus? No, no cal. De fet, és el drama que hem de patir els catalans.
Per aplicar l’article 155, tots els espanyols es van posar d’acord. Per destrossar-nos entre nosaltres, també sempre estem d’acord: Junqueras, Rufián, Toni Soler, Ricard Ustrell, cardenal Omella, concordat… Ara, aranzels, Israel-Palestina, Rússia-Ucraïna i, com sempre, molts jutges cantant el Cara al sol.
Bé, això és el que fem vivint en el nostre instant de temps universal. No vull ni pensar què faríem si en tinguéssim el doble o el triple! No respectem res, no estimem res, i els que creen tots el desastres són els que ens diuen que els solucionaran. L’univers, amb un astre que anomenem Sol, ho solucionarà. I Polònia s’acabarà per sempre.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.