[Un article de Jordi Sánchez.]
En l’urbanisme també existeix l’abans, el durant i el desprès, adverbis per tenir en compte.
Abans
El planificador parteix d’informacions fins avui, tot tenint en compte els límits i les configuracions físiques, població, cultura i tradicions, espais naturals, conreus, zones i espècies protegides, infraestructures i usos en general, així com condicions ambientals de tot tipus. És el moment de la recerca.
Durant
És el moment de la reflexió, de la interpretació de la recerca i de les experiències acumulades en el camp de l’urbanisme, per tal de no cometre errors sobre resultats tangibles i elaborar una proposta sostenible.
Després
Ja no és mirar enrere, és mirar el present i el futur. Un futur que queda taxat en temps, economia i petjada ecològica. És veritat que els codis senyalen períodes d’execució, avui anomenats sexennis, però sempre pendents de la influència global.
Referits els moments, cal preguntar-nos:
Qui té la governança?: el poble?, els polítics?, els redactors de la proposta?. Sembla que la resposta ens hauria de dir que tots. Sí, però no.
Vejam, la proposta és un treball tècnic, científic, acadèmic, però en el seu tràmit preveu que el poble pugui escoltar, comprovar i opinar mitjançant al·legacions. Els redactors informaran si són o no adequades i si s’ajusten a la legalitat vigent. Però, el quid de la qüestió és que la decisió final serà la dels polítics. Algú pot dir que representen al poble (eleccions). És veritat, i per això es tan important i necessària la participació ciutadana, el que avui es diu la societat civil.
Participar, com deien entre els grecs, vol dir ser ciutadà; compromís individual i col·lectiu.
El proper dia 15 de maig de 17:30 a 19:30 h al Vinseum de Vilafranca es donaran explicacions sobre el document posat a tràmit: «Avanç de Pla Territorial Parcial del Penedès i del Catàleg del Paisatge del Penedès».
No hi podem faltar, cal escoltar el que és proposa avui. Afecta l’avui i el demà.
Quan no se sap on anar, primer cal parar, reflexionar i planificar, un axioma evident.
Així ho veig.