[Versos de Xavier Borràs.]
Absent ets present
A l’estimada mare, el dia del seu traspàs [13 de febrer de 2021].
Flor de romaní,
poncella d’aire,
estel fugaç
—en l’hora llarga
del teu darrer
alè de vida.
Tornes a la pols
de l’univers
—àtom infinit—,
per un camí incert
que se’ns esmuny
inapel·lable.
El teu fil d’Ariadna,
atall en la fosca,
ens ha estat bressol,
rebost, cabana,
recer i escalf
en la tristor,
amor en la joia.
En l’últim instant,
absent ets present,
tothora i sempre
estimada.