[Versos de Gabriel Salvans.]
A can can
Perduts en la gran quietud,
en aparadors de paraules
mal farcides de falsedats,
en símbols i rostolls esquerps
recargolats i resclosits.
Heures on no arrelen parets
ni senyoreja vent ni s’atura.
Quantes ratlles descolorides
passegen per l’ull endeví.
Recolzats en una constant
ombra. Absorts a escoltar
grans hereus-escampa i cigales
d’or, ens endinsem sovint poc
a can Rumia, que és on és
si és que hi ha cases d’algú,
l’escala on pujar al cel.
21 de novembre de 2020