Text i veu Gabriel Salvans. Imatge Josep M. Renom]

 

Quantes vegades posem els peus a dins
d’unes sabates sense saber del tot
per on, o cap a on deixarem la petja.
Me’n recordo de moltes inoblidables
petjades, a tants camins caminats,
amb aquelles xiruques amb qui vaig
començar a conèixer un petit país,
una llengua, un paisatge i una gent,
que ha confegit el que soc i el que estimo.
Aquelles xiruques, des de Manlleu
al món, són el signe d’una manera
de comprendre i de contemplar la vida.
Amb elles he fet, dels camins, records
on hi ha gravat el nom de xirucaire.

Gabriel Salvans
Pas estret, 2026

Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.