[Text, veu i fotografia de Gabriel Salvans.]
Escolto com rebufa el plany del vent
enllà de la teulada i el foc que revifa
endins de les flames que ballen i
juguen amb el fred de febrer que ara
comença. Em somriu amb aire burleta
el mes més curt com aquell que t’ha vist
i se’n va. Però encara tindré temps
d’atrapar-li els dies tot avivant
el foc i el fred, aquest fred de dedins
la pell que et desabriga, del tot, sí.
No sé dir com noto els dits del vent
mentre atio la llenya que es va morint
amb un somriure balder, de mica en mica,
com si enllà del fum l’eternitat fos viva.
Benvolgut febrer, tot just cremes el tió
d’avui, i m’aturen amb tu i el poema
els mots que no vull dir, entre el vent i tu
i el temps que s’escola entre les cendres.
Si tot just emmirallo al caliu, llocs i cares.
La Cambra, 2023