[Text i veu de Nan Orriols.]
El virus està ja en la nostra vida. Un virus actiu, petit però gran, bo i dolent. Un virus que canviarà la nostra manera de viure. Un virus que ens avisa que no podem anar vestits de plàstic ni consumir sense tenir en compte les conseqüències que això comporta. Un virus que ens diu que no podem menjar mel sense abelles i que, si no parem amb els purins i el maltractament animal, no ens en sortirem.
El virus ens ha confinat i tenim temps de pensar. Veiem com els polítics gestionen la crisi. Veiem els mediocres incapaços, que només saben viure del sistema burocràtic no democràtic espanyol i no saben comprar ni vendre perquè el seu ofici és precisament viure del privilegi.
El nomenament del president Torra no va agradar. Venia de l’empresa privada. Independentista i sense complexos. El senyor Iceta i alguns companys seus, entre els quals es troba l’actual ministre de Sanitat, van fer córrer per tots els diaris i partits unionistes de Madrid que el president Torra era un supremacista. El president Sánchez ho va repetir, com tots els que volen resoldre «el problema catalán» a garrotades.
No volen el president Torra i fa mesos que intenten fer-lo fora com sigui. Ara ha vingut el virus i ningú no recorda la Junta Electoral Central. El president Torra no va treure la pancarta. El president Torra defensa un país, i ho fa democràticament.
El senyor Iceta fa molt temps que juga brut. De fet, amb Felipe González va tenir un bon mestre. «El Estado también se defiende en las cloacas.» Supremacista? És evident que el president Torra no ho és. Cloaca? Vostè i tot el PSOE-PSC, sí.