[Vídeo d’Albert Bagué]
Al vídeo Tórtores al niu, veiem un moment emocionant: el poll, ja gran i ben emplomallat, està a punt d’abandonar el niu. La parella de tórtores el vigila amb cura, preparant-lo pel vol. És un testimoni tendre del cicle natural de la vida i la llibertat propera.
[Text i fotografia de Josep Plaza.]
En la cultura popular trobem integrades bona part d’aquelles creences que acceptem com a inqüestionables:
Font: Viquidites, frases fetes sobre ocells. https://ca.wikiquote.org/wiki/Categoria:Frases_fetes_sobre_ocells
Aquestes creences van ser també acceptades pels ornitòlegs de finals del segle XIX i principis del segle XX, que afirmaven que un crani petit no podia contenir un cervell “intel·ligent”. Aquestes creences i aquestes teories les han tirat per terra les nombroses investigacions dels darrers 50 anys: Jennifer Ackerman les ha compilades en els seus llibres L’enginy dels ocells, L’enigmàtic tarannà dels ocells i La saviesa dels mussols, on queden paleses capacitats mentals i habilitats de les aus comparables als grans primats, els dofins i els infants de fins a cinc anys.
És indiscutible que aprofiten els recursos de manera sostenible —ocupant la seva funció en la cadena tròfica—, naveguen i viuen de forma més eficient que els humans. Potser els éssers humans no som tan intel·ligents com ens pensem.
[Video de Ramon Comella.]
Pedalada que vàrem fer el 25 d’abril de 2025 en Nan, Gabriel, Victoria, Toni i jo, seguint la ruta dels estanys dels Aiguamolls de l’Empordà, resseguint pel camí del Racó, el pas de Griells del riu Muga, passant pel Rec del Mig, la marina de Santa Margarida, Ampuriabrava, la passera de La Muga i el Cortalet.
[Video de Ramon Comella.]
Són dues pedalades en dos dies, des de Sant Joan de les Abadesses, unes de les primeres que vam començar a fer en Nan i jo, els dies 7 i 8 de juliol de 2020. La primera ens vàrem enfilar fins a Coll de Jou, a sota el Taga, i la de l’endemà vam pujar fins a Camprodon, per seguir la falda de la Serra Cavallera fins a Ogassa. En total, uns 74 km i uns 2.100 m de desnivell positiu. Érem joves…
[Text i vídeo d’Octavi Ponce.]
Aquest mes, la càmera de parament fotogràfic ens ha regalat una sorpresa extraordinària: la imatge clara d’un gat fer (Felis silvestris) al cor del Berguedà. Aquest felí esquiu i silenciós és una de les espècies més difícils d’observar a la natura catalana, i el seu albirament és sempre una notícia destacable.
El gat fer és un mamífer salvatge que habita boscos madurs i tranquils, especialment caducifolis i mixtos, amb abundant cobertura vegetal. A Catalunya, la seva presència es concentra sobretot al Pirineu, Prepirineu i algunes zones del Montseny, però és escassa i fragmentada. La seva gran semblança amb el gat domèstic fa que sovint passi desapercebut.
Solitari i territorial, el gat fer s’alimenta principalment de petits mamífers com ratolins, talpons i conills, tot i que també pot caçar ocells o amfibis. Es reprodueix a la primavera, amb cries que naixen entre maig i juny. La seva supervivència està amenaçada per la fragmentació de l’hàbitat, els atropellaments i, sobretot, la hibridació amb gats domèstics, que dificulta la conservació genètica de l’espècie.
Tot i les dificultats, alguns estudis recents indiquen que la població catalana es manté estable, amb lleus senyals de recuperació en zones protegides. Tanmateix, continua sent un animal extraordinàriament discret i vulnerable, que només la paciència i la tecnologia permeten observar.
Aquesta observació al Berguedà és una prova de la riquesa oculta que amaguen els nostres boscos. El gat fer hi és —encara—, i mereix que el coneguem i el protegim.
[Text i fotografia de Josep Plaza.]
Un bon amic em fa arribar cada dia un escrit on comenta una frase trobada que l’ha fet pensar. En un d’aquests escrits transcrivia la reflexió següent, que em va semblar adient per acompanyar aquesta foto on podem veure dos elements presents en el nostre entorn més immediat: un de molt car, i un altre al qual no s’acostuma a donar el valor que mereix.
«Tal vegada, una de les coses que més necessitem és aprendre a distingir entre l’útil i el valuós. Un llevataps és útil. Una abraçada és valuosa. Una porta és útil. Un capvespre és valuós. Un encenedor és útil. Una amistat és valuosa.
Gairebé sempre l’útil és més car que el valuós. De fet, el valuós en comptades ocasions costa diners. I això succeeix perquè els diners són útils, però no són valuosos. El que és valuós genera molta més felicitat a llarg termini que l’útil, però, sovint, valorem més el que és útil que el que és valuós.
Els millors moments de la vida no costen diners: veure néixer un fill, el primer petó, sentir que arribes a volar gràcies a algú; els moments més feliços que ens venen al cap abans d’abandonar aquest món no ens van costar diners. Aquests són els moments més valuosos que tenim.
Llavors, quan una preocupació et faci perdre el son, atura’t a pensar si allò que et preocupa és útil o valuós. Aprèn a distingir-ho i t’adonaràs que viure bé no és tan car com t’havien dit.»
[Redacció]
Amb l’arribada del Corpus, Sant Hilari Sacalm s’omple d’activitats culturals que combinen patrimoni, art i creativitat. Dins el marc de la Primavera Cultural, s’han programat diversos actes que conviden a descobrir noves mirades sobre aquesta festivitat tan arrelada. Una ocasió perfecta per viure el Corpus amb els cinc sentits i descobrir el vessant més cultural de Sant Hilari Sacalm.
[Fotografies de Gabriel Salvans.]
