[Text i fotografia de Josep Plaza.]
Un bon amic em fa arribar cada dia un escrit on comenta una frase trobada que l’ha fet pensar. En un d’aquests escrits transcrivia la reflexió següent, que em va semblar adient per acompanyar aquesta foto on podem veure dos elements presents en el nostre entorn més immediat: un de molt car, i un altre al qual no s’acostuma a donar el valor que mereix.
«Tal vegada, una de les coses que més necessitem és aprendre a distingir entre l’útil i el valuós. Un llevataps és útil. Una abraçada és valuosa. Una porta és útil. Un capvespre és valuós. Un encenedor és útil. Una amistat és valuosa.
Gairebé sempre l’útil és més car que el valuós. De fet, el valuós en comptades ocasions costa diners. I això succeeix perquè els diners són útils, però no són valuosos. El que és valuós genera molta més felicitat a llarg termini que l’útil, però, sovint, valorem més el que és útil que el que és valuós.
Els millors moments de la vida no costen diners: veure néixer un fill, el primer petó, sentir que arribes a volar gràcies a algú; els moments més feliços que ens venen al cap abans d’abandonar aquest món no ens van costar diners. Aquests són els moments més valuosos que tenim.
Llavors, quan una preocupació et faci perdre el son, atura’t a pensar si allò que et preocupa és útil o valuós. Aprèn a distingir-ho i t’adonaràs que viure bé no és tan car com t’havien dit.»
