[Text, veu i fotografia de Gabriel Salvans.]
Assegut en un banc, més que un banc
és una biga rautada pel temps
i la intempèrie que fa de banc,
penso, si n’ha escoltat de pensaments!
Pensar, diu un meu amic, home de teatre
amb més de quaranta anys dalt l’escenari,
pensar és una cosa massa seriosa
perquè qualsevol ximple ho faci sense
pensar. Ningú es posaria a tocar
el contrabaix sense saber-ne, en canvi
tothom pensa que sap pensar i pensa
sense cap mena de raonament,
i penso que té raó. Mentrestant
fugen del Montseny les darreres llums,
tanco els ulls i m’enfonso en l’harmonia
de pensaments que m’envolten i penso.
A cau d’orella, 2024.