[Un article de Nan Orriols.]
Diu Pessoa que la llibertat és la possibilitat de l’aïllament. Explica que ets lliure si pots allunyar-te dels altres sense que t’obliguin a cercar-los la necessitat de diners, la necessitat gregària, l’amor, la glòria o la curiositat. Bé, a la Bíblia, ‘Cohèlet’ o ‘Eclesiastès’ ja ho va deixar clar: la vanitat, el pedestal, la Viquipèdia o qualsevol guardó ens esclavitzen. Néixer lliure és la grandesa suprema. Perdem la llibertat si oblidem que des del dia que vam baixar dels arbres només fem el ridícul. El papa de Roma fa el ridícul? Sí, i tots els que li van al darrere. I els monarques, els presidents d’una república, els dictadors…
La vida és una altra cosa, i cal entendre que la mort és una alliberació. Sí, sap greu pels ocells i les serps que estimes, però ells bé que es moren sense campanes ni esqueles. Però la vida també té plaers; si són secrets, millor, i si són públics, que els cantin els grills, que crec que ja no en queda cap. Pessoa també diu que està convençut que mai està despert. He escrit res? Qui sap…
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.