[Text d’Helena Bonals.]
Recordo de quan estudiava disseny gràfic, i que per pagar els estudis havia de treballar a les tardes a la fotocopiadora de l’escola, que va passar un professor i em va dir: “Així venen les idees”. Això és veritat i no és veritat, com tot. Estar ocupada, anar a contracorrent ajuda, però fins a un límit, no es pot matar tot el que és gras. I has de tenir molta personalitat, per no enfonsar-te sense remei. Després de molts anys de crisi creativa, crec que ja no ho faré, per poc que pugui.
Actualment a mi no em costa gaire d’inspirar-me. Normalment no em poso davant del full en blanc, sinó que les idees em venen soles, de llegir, de viure. Quan descanso un moment de feines mecàniques, en caminar, en nedar. Quan vull dormir o m’acabo de despertar. Amb la somnolència, que no és més que una imatge per parlar del ser “mig del sol, mig de la lluna”, que deia Ferrater, mig fent servir la raó, mig deixant-te dur per la intuïció, ambdues necessàries per crear. Continuant amb el tema de la son, per dormir, per trobar la jeia cal creure que pots dormir; per inspirar-te, també.
Les idees no venen del no-res, però això no vol pas dir que tot està inventat. Cal apuntar tot el que et ve al cap a la Moleskine que pot acompanyar-te, o bé a les notes del mòbil. És bo de fer brainstorming, i després quedar-te amb l’essencial. És veritat que mai podràs arrencar-te del tot aquell dolor de crear, tan atàvic. Que ser creativa és com trobar allò que cerques, i que sol ser més a prop teu del que hauries pensat.
L’important és dir alguna cosa nova, dissenyar alguna cosa que no sigui “made in Taiwan”. I deixar-te anar contingudament, si és que pots aconseguir-ho. Fer-ho únicament per a la teva satisfacció personal, o com a molt la dels teus amics. La felicitat de ser artista és la que mai ningú no et prendrà.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.