Esclaus

[Un article de Nan Orriols.]

No tinc clar si les estàtues s’han de retirar d’acord amb els règims polítics que governen en cada moment. Ara les col·loquem, ara les enderroquem. Segurament seria millor no dedicar estàtues a ningú, i ens estalviaríem diners i feina.

Aquesta dies, el populisme de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha enderrocat una vegada més l’estàtua d’Antonio López y López, marquès de Comillas, que ja es va enderrocar el 1936 i es va restituir el 1940. Per tant, és perdre el temps.

Diuen que Antonio López y López va fer la seva fortuna traficant amb esclaus. La costa del Maresme està farcida de finques d’«indianos» catalans que es van enriquir amb el tràfic d’esclaus. Noms il·lustres de la burgesia catalana, també. L’Església permetia el tràfic d’esclaus. L’arquitecte d’Antonio López y López era Antoni Gaudí; i durant molts anys, Verdaguer va viure al palau del marquès i va viatjar amb els seus vaixells.

Enderrocaran a Roma la columna trajana?, o enderrocarà l’alcaldessa Colau el monument a Colom, que va obrir la via a totes les rutes del tràfic d’esclaus?

Però, què és l’esclavitud? Mà d’obra barata al servei del poder per enriquir-se. És un problema econòmic. L’home no en té prou a esclavitzar els animals. Si pot, també esclavitza els seus iguals.

Són esclaus els treballadors de les càrnies o dels hotels turístics o els que tenen contractes per hores en tot tipus d’establiments i que cobren menys de 1.000 euros al mes? Sí, són esclaus. Amb la Constitució espanyola actual, per tal d’exportar i atendre milions de turistes, el «Gobierno de España» permet que els emigrants i la gent del país competeixin per un sou miserable.

El creixement de 2,5 punts de l’economia té aquest fonament. «España» creix però la misèria creix més que «España». Estem en una altra bombolla que, una vegada més, paguen els esclaus. Qui va pagar la bombolla immobiliària? Els esclaus.

No són esclaus els pobres que van ser estafats per bancs i caixes amb les preferents? No són esclaus els que, no podent pagar la hipoteca, retornen l’immoble i queden endeutats per sempre?

Qui ho permet, això? L’Estat monàrquic espanyol, protegit per una constitució que consent que l’enriquiment d’uns sigui sempre provocant la misèria dels altres.

Sra. Colau, per què aquests actes de populisme? Per què no deixa de mirar-se els cordons de les sabates i mira més enllà? No veu que cal construir un sistema nou de drets, deures i llibertats per a tothom? No veu que aquest canvi pot començar a Catalunya? Per què esperar? Canviar l’Estat espanyol encara costarà molt.

Sra. Colau, el problema no és la independència. El problema és la dependència. I vostè, fent populisme per distreure la gent que encara somien que la justícia existeix. Amb el seu vol curt de gallina, no existirà mai res que es pugui entendre com una societat més justa.

Fer populisme es fàcil, tant com imposar la monarquia i la constitució per la força utilitzant el poder judicial, que ja ha perdut tota la credibilitat. Vostè i els seus comuns fan el pitjor que es pot fer, intenten crear l’esperança que encara és possible la convivència amb Espanya. Sap, Sra. Colau? Com deia Nietzche, l’esperança és el pitjor que hi ha perquè allarga l’agonia.