[Text d’Helena Bonals]
Aquestes dues pintures de Van Gogh de dalt, com gairebé tot el que pintava aquest autor, són plenes de sentit. La cadira de Gauguin, de nit, és una mica ampul·losa, i en ella reposen un parell de llibres, a banda d’una espelma en un canelobre. Tot el contrari de la de Van Gogh, senzilla i rústica, de dia, amb un vici diferent de la lectura, la pipa de fumar. Una pipa dins aquest quadre que Paul McCartney feia servir per il·lustrar The Pipes of Peace, la cançó més sublim que mai li he sentit. Com que totes les coses es poden veure de més d’un costat, jo no em resigno a veure la lectura com una activitat perniciosa. Més aviat, «Crec que l’home va deixar d’utilitzar les dues cames del davant per arribar algun dia a poder tenir un llibre entre les mans», diu un aforisme meu. També André Maurois parlava de la lectura com d’un «vici impune», o sigui que no pot ser castigat.
Sebastià Serrano, a El regal de la lectura, defensa la conveniència de l’activitat de llegir per al cervell més enllà de l’entreteniment o els coneixements que pugui generar en el lector, a través de la reserva cognitiva que permet d’obtenir, la que fa més difícil la demència en la vellesa.
Quan jo estudiava una assignatura d’història de l’art em va quedar a la memòria com, en un quadre on sortia una noia llegint, s’hi podia interpretar com una persona davant d’un llibre no és més que la imatge de la dignitat. Una imatge que ara és poc habitual quan vas en metro o en tren. Però de lectors sempre n’hi ha i n’hi haurà, per sort. Ara que està tant de moda la poesia, també proliferen els clubs de lectura, que converteixen una activitat solitària en una manera de fer vida social, dues coses que són com un oxímoron.
La carrera de filologia, o d’estudis literaris actualment, és de les úniques, com la resta de les carreres d’humanitats, que no es fan per les sortides professionals que puguin tenir, sinó pel gust d’estudiar el que t’omple i prou, i que serveix per a anar per la vida com no et servirà mai la carrera de química, per molta química que sàpigues.
Abans tothom tenia una enciclopèdia al menjador de casa, encara que ningú fos lector dins la família. Actualment ja no cal, perquè existeix el llibre electrònic.
Hi ha molts llibres, començant pel Don quixot i acabant per Madame Bovary, que denuncien com la lectura pot fer estralls. Però és curiós que ho facin dins d’un llibre. Igual com Forster es carrega els que s’embolcallen d’art, música i llibres dins Una habitació amb bona vista. Però diuen que en els camps de concentració sobrevivien millor els que acostumaven a llegir habitualment que no els més fornits físicament. Ser lector, en aquest sentit, és tenir sempre un llibre per llegir rere l’altre, no poder-ne prescindir.
Em quedo amb el que deia Borges: «Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca». Per això jo dec treballar en una feina com la que s’hi fa.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.