[Text i fotografia de Josep Plaza]
“Els orígens de la intel·ligència emocional comencen quan Thorndike el 1920 utilitza el terme intel·ligència social per descriure l’habilitat de comprendre i motivar a les altres persones. Va ser, doncs, el 1940 quan Wechsler explicà la importància de conèixer i de saber gestionar les emocions.”
Font: wikipedia.
Si tenim en compte aquests conceptes que ajuden a determinar la capacitat d’entendre el paper individual en la comprensió de les pròpies emocions i el social en la interacció activa amb altres individus d’una mateixa o diferent espècie, podríem dir que els ocells poden gestionar “emocions”?
Els avenços fets en investigacions duts a terme amb ocells en els darrers anys han demostrat que els còrvids, entre ells les garses, tenen la capacitat de construir eines, resoldre problemes equivalents a equacions de segon grau, però també de jugar pel gust de jugar, fer-se bromes entre elles, dir mentides i enredar a d’altres, soles o interactuant en grup. De fet, en l’imaginari popular, l’expressió “ser una garsa” fa referència a la seva astúcia per enredar a d’altres.
Personalment he pogut veure i gravar en vídeo com un grup de tres garses distreien un falcó pelegrí per robar-li el menjar que havia caçat i ho aconseguien.
També tinc constància de com una garsa durant dies perseguia, escridassant, un gat que havia matat una de les seves cries: una reacció “molt humana”.
Per cert, tot això que comparteixo amb vosaltres (ja em disculpareu) ho faig sense la més mínima preparació científica i, si algú de vosaltres sou experts en la matèria, és probable que us poseu les mans al cap, davant de tanta bajanada i atreviment. Que quedi clar, tot el que dic ho faig a títol personal i és únicament una opinió, sense cap altre pretensió.
Però penso que els humans no som tant “humans” com diem, ni els animals tant “animals” com acostumem a pensar que siguin.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.