La sopa d’all i altres invents

Quan algun setciències se les dóna de molt intel·ligent, el llenguatge popular l’acostuma a elevar a la categoria d‘inventor de la sopa d’all. Doncs ara resulta que l’autèntic inventor de la sopa d’all, segons he llegit en la web d’Internet blogs.mesvilaweb.cat, no va ser altre que el sobirà Jaume I el Conqueridor. Resulta, segons aquesta versió, que un dia el mític rei va anar a caçar i es va allunyar dels seus companys de cacera. Aleshores, fent-se passar per un rodamón i per a saber quina opinió tenia el poble de la seva figura, preguntava a tothom que trobava què en pensava del rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona, comte d’Urgell i senyor de Montpeller.

Però quan es va fer de nit, el bon home es va perdre pel bosc; fins que, mig mort de gana va trobar una cabana on hi havia una pobra velleta esporuguida. Malauradament, aquella dona li va dir que no tenia res per a calmar la seva gana. Aleshores, el rei va començar a cercar i va trobar un rosegó de pa, una mica d’aigua i un grapadet de sal. Al cap d’una estona de posar aquests ingredients a bullir, va trobar una cabeça d’alls i la va tirar a l’olla. Passada mitja hora va posar la sopa en un plat i se la va menjar: havia inventat la sopa d’all! I encara que la sopa d’all probablement té detractors, moltes persones segur que dedicarien un carrer a Jaume I a cada poble i ciutat de Catalunya per la seva condició d’inventor, més que no pas per ser sobirà.

Segur que l’inventor del foc —desconec qui va ser— té molts devots, però també crítics, sobretot entre els damnificats pels incendis i per les cremades. L’home prehistòric que va idear l’agulla d’os segur que és venerat pels sastres i vituperat per aquelles persones que algun dia s’han punxat el dit. El mateix passa amb els inventors de la roda, el carro i el cotxe: alguns consideren aquests invents un gran avenç, i d’altres uns artefactes que ocasionen molts accidents, maldecaps, contaminació, desgràcies i dependències del banc i del mecànic.

L’aparició de l’escriptura i el descobriment de la impremta, són saludats i aplaudits com un instrument de comunicació imprescindible en el desenvolupament del pensament, encara que molt probablement molts tirans i governants autoritaris consideren que les lletres són massa perilloses. Una cosa semblant passa amb el calendari, un invent que ens pot ajudar a ordenar el temps, però que també ens té encadenats i no ens deixa actuar amb llibertat. O la moneda, una peça de metall que facilita les transaccions, però ens esclavitza i ocasiona explotacions laborals, tractes degradants i corrupció.

Tots els invents segur que tenen pros i contres: la cadira, la palanca, la brúixola magnètica, el molí de vent, el canó, el rellotge en totes les seves variants, el vàter i el bidet, el microscopi, el termòmetre, el telescopi, el telègraf, el telèfon, la bombeta, la ràdio i el transistor, el gramòfon, la fotografia i el cinema, l’avió, el motor de combustió interna, el submarí, el parallamps, el sistema mètric, la vaccina, la pila elèctrica, la bicicleta, la locomotora de vapor, el teler, els llumins i l’encenedor de butxaca, la recol·lectora, l’alfabet Morse, la màquina d’escriure, el frigorífic, l’ascensor, els raigs X, el tractor, el fre de disc, el cinturó de seguretat, l’acer inoxidable, la penicil·lina i els antibiòtics, el pal de fregar, el paper higiènic, la rentadora, l’aspiradora, la cremallera, la televisió, el radar, el bolígraf, l’ordinador, el microones, el semàfor, la torradora de pa, la guitarra elèctrica, el cafè instantani, la bomba atòmica, la targeta de crèdit, la planxa de vapor, el vídeo, el fax, el telèfon mòbil, el codi de barres, el disc compacte, la realitat virtual, la fusió nuclear i Internet, entre altres descobriments més o menys transcendentals.

Però, de moment, la sopa d’all continua essent l’invent més popular.