[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
Tots els pobles tenen al seu darrere un discurs històric que els ha conferit una certa manera de ser i d’estar, amb les fites i els personatges que els segles han anat desgranant i, al seu torn, enriquint; ara penso en els anys de la fundació i en les dones que van acabar donant nom a la vila, en la canònica agustiniana, en l’arribada del tren i la industrialització, en les alcaldies democràtiques, en la fundació de l’Institut Escola Mestre Andreu, etc., però també, ai las!, en les atzagaiades de guerres, conflictes o malures.
Però no només hi ha l’esmentat discurs històric, sinó que al seu costat hi creix el de l’imaginari, constituït per un corpus de rondalles, llegendes i contes que el pas de les centúries ha anat entreteixint i enriquint alhora amb nous components, noves vivències. I és precisament d’això darrer que us en vull fer cinc cèntims, ara i aquí, i que ja us he avançat en el títol que encapçala el present escrit.
Sis són les narracions que ens desglossa en Ramon Cotrina i Puig (1932-2020), fent ús d’un llenguatge àgil, precís, ric i entenedor, que combina amb una elegància narrativa que realment et corprèn… i no exagero. No es tracta pas d’un recull ni nou ni inèdit, puix que es publicà l’any 2013 amb motiu del monogràfic de la Festa Major de Sant Joan d’aquell any; el text compta amb unes adients il·lustracions d’en Jordi Canelles. El resultat final d’aquesta col·laboració va ser, a parer meu, un dels programes de festa major més bells i de bon llegir dels darrers decennis.
Quins són, doncs, els sis contes que ens explica en Ramon Cotrina? El primer és El fantasma del pla de les Forques, seguit per Les bruixes de Sant Joan, La por, subdividit al seu torn en tres rondalles, La por del carrer de les Mudes, La por de la font dels Capellans i La por de la carretera de Surroca; després venen El molí del Palé, El follet i, com a cloenda, Els esperits.
Molts d’ells estan ambientats en temps avials, edat mitjana i moderna enllà, mentre que d’altres són de més cap ençà, amb unes accions situades ja en ple segle XX, com ara els tres contes de La por, on ens explica també, ni que sigui de resquitllada, les facècies dels bordegassos dels Trago i del Raval, o el d’Els esperits, una descripció curulla d’ironia d’unes germanes solteres, les Blancafort, que es posaren en contacte amb la mèdium del poble per parlar amb parents ja traspassats.
En tots ells en Ramon hi va incloure petites espurnes del seu coneixement de la saviesa popular i, en aquest cas, genuïnament santjoanina, com ara en els contes de Les bruixes de Sant Joan (= de Malatosca) o El follet. En el primer cas, ho fa amb una oració contra el «mal donat», un encanteri aleshores molt temut!, que, permeteu-me, amables lectors, que us transcrigui literalment: «Mal donat, mal ignorat // així quedis mig escanyat: // torna-te’n a la casa d’on t’han portat; // rosega el cor del qui t’ha donat. // Que tot això sigui veritat // com Jesús en creu va ser clavat, // i com les tres persones // de la Santíssima Trinitat».
Als darrers paràgrafs d’El follet ens fa sabedors d’on podem trobar un «retrat» d’aquest personatge entremaliat i busca-raons: en un dels capitells del porxo de sant Mateu del monestir; l’escultor Joan Crispell, fart de les seves malifetes, l’empresonà per a tota l’eternitat esculpint-lo dins de la pedra tallada del capitell que col·locà precisament a l’entrada de l’església per tal que tothom el veiés i, si s’esqueia, anar-hi a fregar branques de llorer per col·locar després a portes i finestres de les cases per barrar el pas a aquest dimoniet; tal era la quantitat de gent que hi acudia, que el canonge sagristà manà de posar-hi un escambell perquè tots els fidels hi poguessin arribar còmodament.
Petit recull de contes, petit tresor del nostre imaginari col·lectiu que, si em permeteu el consell, val molt la pena de rellegir i de gaudir-ne d’allò més!
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.