[Text de Eduard Garrell]
«Vivim en una societat on no ens podem fer il·lusions ni tampoc podem fer al·lusions.»
Jaume Perich
Dilluns 9 de març. De cop i volta, la petita cala del Baix Empordà on visc des de fa uns pocs anys desperta de la seva letargia hivernal. Apareixen brigades de neteja, es ventilen apartaments, arriben pintors i paletes amb furgonetes de lloguer, es fan obres a porta tancada, sense llicència, amb la sospita fundada que la runa anirà clandestinament a embrutir les pinedes del voltant. Ja és impossible trobar professionals que et facin la factura amb IVA. S’acosta Pasqua i aviat obriran la botiga de queviures, la d’andròmines de platja i els hotels, també arribarà el personal de temporada i els comercials… El fenomen s’estén per tota la costa i gairebé arreu del país.
El miracle es deu a l’expectativa del turisme. Molts aguanten la respiració: qui vindrà aquesta any?, qui estarà disposat a moure’s per un món convuls i amb una economia incerta? Aviat, però, els mitjans ens reconfortaran amb notícies satisfactòries del sector perquè acceptem que la degradació del país, de la cuina, de la llengua, dels serveis, de la sanitat, de l’ensenyament és el preu que hem de pagar per ser uns bons amfitrions i anar tirant de les engrunes.
Consulto l’Idescat i llegeixo, decebut, que les comarques costaneres, especialment l’Alt Empordà i el Baix Empordà, segueixen sent any rere any les més pobres del país, amb la renda familiar disponible bruta que oscil·la entre els 14.000 i els 16.000 €. L’equació és senzilla: com més turisme, més pobresa.
La majoria d’aquests treballadors són immigrants, molts dels quals instal·lats al terrer des de fa anys. Però, ho siguin o no, són persones que cerquen un progrés social i econòmic o que han fugit de llocs inhabitables per convertir-se en treballadors pobres i competir entre ells per feines que no necessiten coneixements ni formació en els sectors turístic, agrícola, ramader o de serveis.
Alimenten la mà d’obra de sectors de baixa productivitat i nul valor afegit que durant sis mesos l’any els proporciona un sou que no arribarà a cobrir les futures despeses de jubilació i de sanitat, i els altres sis mesos viuen de l’atur i de la caritat social. Josep Sala i Cullell, en el seu llibre No som 6 milions, afirma que la immigració econòmica és una subvenció a l’empresariat.
AC és el primer partit que s’ha atrevit a encetar el meló de la immigració, però no ha aconseguit portar-lo al centre del debat polític i social. Vox i el PP estan refugiats en la testosterona i la mala intenció. Les esquerres papanates acusen de racista qui gosi parlar-ne. Junts dubta i calcula, i el president de la Generalitat fa misses al Parlament i apel·la al cristianisme, però cap no va més enllà de proclamar com n’és de feixista o d’extrema dreta AC, reduint el debat a l’aplicació d’una o altra etiqueta.
Sens dubte, el discurs antiimmigració d’AC és populista i es redueix a denunciar l’amenaça, principalment magrebina, creant perillosament un enemic que ha de fer de boc expiatori de tots els mals del país i de la política, però sense cap proposta concreta per avançar cap a objectius de construcció nacional i possiblement dificultant la formació d’una majoria per recuperar la sobirania.
La covardia de la resta de partits per denunciar les greus causes que creen el descontentament d’una part important de la societat està alimentant les files d’aquesta formació i el seu ascens a les altes institucions. No hi ha cap formació que tingui el coratge de posar el focus en unes estructures econòmiques i un empresariat espanyolitzat que només busquen salaris baixos per mantenir els beneficis propis i traspassar les pèrdues i els riscos a la societat. El model turístic de quantitat i poca qualitat, la indústria càrnia obsoleta, la ramaderia que degrada el país i arrossega una agricultura extensiva i contaminant, els serveis mal retribuïts, els pagesos maltractats i l’abandonament de l’ensenyament, la sanitat i l’habitatge afecten tant els immigrants com els indígenes. Si el dit acusador no fa un gir de 180 o, en sortirem malparats.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.