[Text i veu Gabriel Salvans. Imatge Josep M. Renom]
Ara pla, penso quan miro per la finestra
com voleia la bugada estesa
al balcó de la veïna. M’abstreu
com si la màgia d’alguna cosa
es bellugués entremig de la roba,
que ves a saber si aguantarà
cap més grop de vent. Ni goso obrir un xic
la porta, no fos que perdés la gorra,
i com en Pla em trobés, camí d’Olot,
fent marrades per empaitar una boina
i el bec d’un aguilot se l’endugués
enllà dels cels del Morro de l’Abella,
on canten les aigües, a cor què vols,
suspeses a l’esglai de la cinglera.
Si jo cridés, qui em sentiria? Rilke.
Pas estret, 2026
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.