[Redacció]
L’artista Toni Casassas, va engegar, ara fa uns quatre anys, el projecte Cants del pou, on experimenta a través del cant d’arrel, la relació entre la llengua pròpia d’una comunitat i l’expressió musical que hi emergeix. Ho fa recuperant antigues melodies populars i tradicionals del cançoner dels Països Catalans per aprofundir en la substància mateixa del so i endinsar-se en una experiència contemplativa i meditativa.
En aquesta ocasió, Toni Casassas presenta Arrelances, una proposta participativa amb la direcció musical de Joan Miró i Sebastià Bardolet, amb la col·laboració de músics instrumentistes de reconeguda trajectòria i, acompanyat d’un cor de veus format per persones de llengües i procedències diverses, un mosaic humà, que canta a l’uníson i teixeix una veu col·lectiva des de la seva diversitat. Arrelances és, doncs, un projecte, un pont artístic i espiritual que entronca en les mateixes arrels comunes del so.
Repertori narratiu
Iniciem l’obra amb una invocació, una crida a alguns elements de la geografia sagrada catalana, muntanyes, pics i serres. Aquesta invocació se sustenta sobre una frase melòdica de l’obra de Frederic Mompou “Música callada”. A partir d’aquí, el cantador i les veus comencen un recorregut plegats. Un inici, un naixement i l’aparició del somni, representat per un cant de bressol, la peça popular, Mareta, mareta. Després seguim la vida dels personatges sobre el cant occità Lo Boier, que representa el treball, les malalties, i la mort. Però, el personatge ha de conèixer a fons la substància profunda de la ment humana, les debilitats de la carn, les passions, les traïcions, les mentides, el dolor profund de l’engany. Per això canten plegats el cant líric, la cançó popular catalana, El Testament d’Amèlia. Finalment, després d’aquest petit recorregut per somnis, penes i treballs, enganys i patiments, arribem a la fi del tot, a la fi del món, a l’Apocalipsi, el Cant de la Sibil·la. La fi del món és recurrent i compartit per totes les cultures del món. La fi no entén de creences, estats i nacions o ideologies, només salva qui s’ha mantingut amb l’esperit pur, en l’amor i al servei, als altres. I llavors tot recomença de nou amb La Santa Espina, que ens regala l’esperança, que ens ofereix a la renaixença, l’aparició de la primavera com a reinici de tot, retorn màgic de la vida i el cant.
Aquest és, doncs, el recorregut simbòlic, dramàtic i musical de la peça. Una invocació, un camí compartit, una fi apocalíptica i un renaixement.
Un projecte de Toni Casassas
Direcció i coordinació musical de Joan Miró i Sebastià Bardolet
Cantador Toni Casassas
Piano Josep M. Cols
Flautes Miquel Casals
Guitarra Ricard Puigdomènech
Contrabaix Bruna Bretcha
Veus Arpi Babamyan, Charleen Cheng, Cristina Vilaró, Egbert de Jong, Joan Canillas, Júlia Evans Calm, Maïna Gautier, Marc Fàbrega, Maria Teixidó, Mariama Dieme, Pili Pascual Martínez, Sandra M. López H., Sara Gómez, Serena Sgarzi
Producció de Cristina Vilaró
Coproducció de l’Ajuntament de Vic – cultura amb la col·laboració de la Fundació l’Atlàntida
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.