[Text de Isidre Oller.]
Hem aixecat un Imperi de la Democràcia sense adonar-nos que cap democràcia no pot batejar-se com a imperi. No es pot beneir una aigua que arrossegarà els més febles per les torrenteres i al niu de l’àliga en gaudiran com un espectacle, arrepapats en còmodes poltrones, allargavistes d’or i pedreria, amb lacais amatents i tauleta reblerta de sublims menges i millors licors. Posats a escollir els nostres dictadors venuts a la falsa economia, jo en voldria votar un de molt especial, que ja n’estic fart de xarlatans, ignorants i covards. Votaria un dictador que, de primeres, intervingués en la solvència dels topònims. Haurien de tenir de tot, com qualsevol fons i reserva de moneda i altres valors preuats: els topònims haurien de dur les cinc vocals sense cap mancança! Burcielona, el nostre cap i casal! Tarreugonia, Lleiduoa, Gireuona! El riu Lluobreigat, l’Auneoia, el Fluovieà, l’Auotier! Aeostuerri d’Àonieu, Oigualeada, Maertoiruell, Teuortoisa, Llaugostiera…! La Gaerroitxua, el Preuiorat, el Lluiçaonès, el Paullarseobirà! Definitivament: Cataoluinyea!!! I els súbdits només podrien obtenir serveis públics d’acord amb la seva comprensió lectora i el coneixement profund de la llengua! Els més rics de llengua no pagarien gaire, com passa en les dictadures democràtiques actuals amb els més rics de quartos! L’ús deficient del llenguatge, sobretot escrit, seria durament perseguit i s’habilitaria establiments correccionals a cada capital de comarca i als barris més poblats. Un dels objectius del govern, a partir del compliment inicial de la llengua, seria la capacitació demostrada en el coneixement mínim de la filosofia, la literatura, l’art, la història, la ciència, la justícia i l’economia. Hi hauria un ministeri responsable de fixar quins serien aquests requisits mínims i n’hi hauria un altre per al control dels coneixements en la població. Els creadors, artistes, artesans i tècnics en les diferents disciplines aplicables obtindrien els millors beneficis fiscals de tot l’Imperi. L’educació es basaria, en consonància, en totes aquestes comeses, que estarien fonamentades, així mateix, en la corresponsabilitat, el respecte i l’amor. El ministeri de treball i el d’economia estudiarien quines són les necessitats realistes de l’Imperi quant a alimentació, productes industrials destinats al nou benestar establert i d’importació d’allò que no fos possible obtenir internament. El treball humà resultant necessari seria repartit estrictament proporcional a tothom, de manera que no hi hauria ningú sense aportar el seu treball ni sense tenir un salari congruent amb les seves necessitats reals. La caiguda en la pobresa des d’aquestes premisses es consideraria una falta, que des del ministeri de justícia es valoraria adequadament; però l’acumulació de riquesa per acumular-la i provocar desigualtats, sempre seria considerada una falta molt més greu. Aquesta és la dictadura que jo voldria! A-E-I-O-Ú!
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.