[ARTICLE] «I si…?», de Josep Nogué

I si… el canvi climàtic fa que esdevinguem un territori de clima tropical?

Em va venir al cap la idea veient el cel decorat amb el que a les illes Canàries en diuen la “panza de burro”. Després de les calorades d’aquest estiu, en el qual hem assolit temperatures mai vistes per aquí, seguides de tempestes descontrolades, amb afectacions localitzades imprevisibles, és com si el tròpic s’haguera desplaçat fins a aquestes latituds.

I què passa amb els animals quan el seu àmbit natural canvia? No tenen altre remei que buscar un altre lloc on poder sobreviure. Ho hem vist en èpoques de glaciacions en què ―segons les restes trobades― tant animals com plantes han hagut de canviar de lloc, substituint aquelles que hi havia abans. Un fet que es dona de manera natural, sense la intervenció humana, doncs ja sabem que aquesta sovint malmet encara més la situació.

I si… és exactament això el que està passant actualment amb la “fauna” humana? És evident que hem entrat en una època de migracions massives, humanes, però també d’animals i plantes. De moltes espècies foranes que substitueixen les locals, ja que troben condicions que malmeten les autòctones del lloc, però afavoreixen les nouvingudes, més resistents o millor adaptades a les noves condicions.

Donem la culpa a la política per no haver fet suficient per posar-hi solució, i no poques vegades, intentant evitar-ho, fa que les coses encara siguin pitjor del que podrien ser. Però, realment hi ha alguna possibilitat de frenar aquests desplaçaments? Com es pot frenat l’arribada de la primavera?

Si el tròpic, o la seva climatologia, ha decidit visitar-nos, qui és el pinxo capaç d’evitar-ho?

I si… és el clima allò que condiciona realment la cultura, els oficis, les ideologies, les polítiques, les religions?

Igual que un estat febril provoca suors, calfreds o al·lucinacions, una pujada o baixada de temperatures podria ser la causa de les idees, les polítiques i les accions dels pobles, i no pas al revés.

I si… que ara pugi la dreta no deixa de ser una reacció a unes determinades condicions ambientals?

I si… el fet d’intentar canviar-les, en lloc de baixar o pujar, la temperatura només serveix per empitjorar encara més la salut del malalt?

El culte a la tecnologia ens ha portat a un grau d’arrogància que ens fa creure que podem solucionar-ho tot… i, al mateix temps, donem la culpa dels nostres problemes a aquesta mateixa tecnologia.

No va ser, potser, el clima del nord allò que va propiciar les ideologies luteranes i calvinistes, base ideològica del capitalisme? I no és el capitalisme a qui es dona la culpa de la industrialització i especulació ferotge, a la qual s’atribueix el canvi climàtic? I no és per culpa dels nostres “pecats” que se’ns vol fer culpables del canvi climàtic ?

I, en altres latituds, no es podria dir el mateix de l’expansionisme islàmic en busca de territoris més propicis i amables on poder establir-se? No deixa de ser irònic que la sang que impulsa la maquinària capitalista depengui en gran mesura dels territoris musulmans.

I si… tal vegada només és justícia poètica?

Què és abans, doncs, l’ou o la gallina? És el canvi climàtic la causa, o n’és la conseqüència?

I si… tot plegat és com l’excusa del malalt, que es pixa al llit i diu que sua!?