[VERSOS] «Tot és nou i vell», de Gabriel Salvans

Text, veu i imatge de Gabriel Salvans.

A la Carla viatgera

És molt probable que, de tant en tant,
ens enfilem al banc del mirador
de la Llonganissa i entrelluquem
els ulls per imaginar, ben de prop,
allò que sabrem lluny. Mai en seràs
prou, perquè el que s’estima no s’allunya.
Ara el cor ja ens batega entre les ganes
de fer venir els cangurs a la Cerdanya
i de pensar que hi jugaràs a boxa
quan siguis a Austràlia. Els somnis són
realitats, sempre i quan fem possible
els desigs, i no deixis de ser qui ets.
El món vol aventurers de l’amor.
Les postes de sol són de qui les mira,
a Sant Martí Xic sempre són millors.
Carrega a la motxilla allò que et calgui
i mai trepitgis la cua al cangur,
que la vida es desgrana pas a pas.
Si vols viure, obre llibres a l’atzar,
que llegir és com viure dues vegades.