La condonació del catàleg biològic
La mala fortuna innata de la femella de llobarro va fer-se evident quan va quedar atrapada dins d’un llefiscós condó mentre intentava remuntar el riu a l’alçada de la seva desembocadura a l’oceà. Quan finalment va aconseguir despendre’s a mossegades de la goma, ja estava embarassada de cinc setmanes i no va tardar a parir trenta ous, d’on van sortir el mateix nombre de bonics exemplars d’home-llobarro. Desgraciadament, cap biòleg no va poder catalogar mai la nova espècie perquè els nadons van ser ràpidament pescats, cuinats i servits en el dinar de la convenció que alts representants de l’Església catòlica van celebrar per a elaborar un document de condemna i càstig de l’ús del preservatiu.
Les sabates del matemàtic
Esmerçant-hi hores del seu temps lliure, el professor de matemàtiques va calcular aproximadament els anys que li restaven de vida i va comprar la quantitat exacta del seu model de sabates preferit, en previsió que s’esgotessin o en canviessin el disseny. A partir d’aleshores, el temor de patir un accident on perdés la motricitat de les cames va convertir-se en la seva principal preocupació. Desgraciadament per a ell i per a la col·lecció de calçat, l’aturada cardíaca que va patir al cap d’una setmana va ser molt més contundent encara.
Encreuament de cobraments
Tipa que el mirall li retornés la imatge d’una cara impersonal i mancada d’atractiu, la mestressa de casa desvagada va acumular els estalvis suficients per a pagar-se una operació de llavis a la clínica d’estètica corporal. L’impacte visual de trobar-se davant d’uns morros siliconats i blavosos que va patir el seu irracional marit quan va tornar de la feina, va traduir-se en una impressionant màniga d’hòsties. El principal beneficiari de tot plegat va ser el cirurgià plàstic, qui va tornar a cobrar per reduir un volum labial que a partir d’aleshores ja mantindria les proporcions desitjades per la dona, gràcies a les pallisses domèstiques habituals.
L’orgull de la ciència
Cada vegada que l’excèntric científic explicava la seva intenció de passar una temporada de repòs a dins del frigorífic, tothom el prenia per boig. Li explicaven que no hi aguantaria més d’un parell d’hores, que el fred estricte aturaria les seves constants vitals i que en lloc d’un període de vacances acabaria certificant la seva defunció, però només n’obtenien un somriure per resposta. Just després de tancar la porta de la nevera, el científic va constatar que s’apagava la bombeta amb la qual pretenia escalfar-se, i tot i que va comprendre que la resta del món tenia raó, va decidir quedar-s’hi per orgull i esperar si per casualitat tornava a encendre’s.