L’any 1960 el cens era de 738 habitants. El poble estava configurat per quatre carrers, l’església de Sant Joan, el cementiri a can Roura, l’Hotel a la plaça de Cal Baldiró, al seu costat un cinema on també es feia teatre, una Residència de les Germanetes de la Sagrada Familia i botigues de bona qualitat als carrers principals.
Encara es treballava al camp: vinyes, arbres fruiters, maduixes, ametllers i oliveres. El «trull» era al carrer Sant Isidre. Se celebrava els Tres Tombs i la festa major petita girava entorn de l’entitat Germandat de Sant Sebastià. [Recomano la lectura de l’obra escrita de Miquel Ballvé Boada.]
Abans de la Guerra Civil, Matadepera ja havia crescut amb alguns barris amb vocació de cases d’estiuejants. Provenien, bàsicament, de Terrassa, Sabadell i Barcelona. L’altitud del poble (uns 500 m a la plaça de l’Esglèsia) era un bon referent per a la salut. La muntanya de Sant Llorenç amb el monestir romànic en el seu cim, la Mola (1.140 m) és tot un símbol per a les persones que els agrada la natura. En donen fe estiuejants il·lustres com Àngel Guimerà —va escriure la novel·la María Rosa—, l’escultor i dibuixan Ricard Marlet; mossèn Josep M. Ballarín, autor entre altres del llibre Mossèn Tronxo… També, hi estiuejaven empresaris d’alt nivell econòmic i famílies benestants de la zona.
Matadepera va anar creixent (succeïa en altres poblacions catalanes i sobre tot en zones de muntanya i la costa), amb el model residencial ciutat-jardí, un model que avui es coneix com «ciutat dispersa», sent el seu promotor més expansiu Antonio Barata Gual, amb les urbanitzacions de Les Pedritxes, Can Solà del Pla, Cavall Bernat, Drac Parc… Desprès, vingueren Sant Llorenç del Pins, etc.
El poble es va anar aguantant amb el mateix model de ciutat compacta, amb alçades màximes de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat possible gràcies a la gent gran de tota la vida i alguna generació a través de les herències dels pares, però n’hi ha que han d’emigrar fora del seu poble per manca d’habitatge a preu assequible o lloguer social.
Allò realment important com a municipi ric és el següent:
La riquesa, per a mi, ve donada per la disponibilitat de serveis municipals. Això vol dir que a Matadepera aquest nivell de serveis municipals és alt, molt alt.
Des dels anys seixanta. aquell poble de pagès, amb la transformació de gran part del territori (exceptuant la protecció del Parc de Sant Llorenç), ha esdevingut un municipi residencial amb un model dispers, però amb riquesa cultural i participativa, uns equipaments municipals que poden ser l’enveja de molts municipis amb model semblant.
Avui, Matadepera té un cens de 9.326 habitants (2019) i pot estar orgullós de tenir un patrimoni immaterial de primer ordre i això es deu a la seva gent i als diferents consistoris que han anat equipant el poble amb singularitats de primer ordre.
Conclusió
Matadepera és igual de ric ara que l’any passat, l’altre i l’altre.
Dels titulars no se’n viu, però de la gent que estima el seu poble, sí.
Així ho veig.
[Des de Calafell, un matadeperenc.]