Un home fixa la mirada al brancatge,
un home sol, on nia cega l’esperança,
on els destins s’entrellacen i es teixeixen,
no pas per ser tela i abrigall,
ans són infidels a la constància.
Leviten a l’espai dels signes,
incandescents,
per damunt camins que vibren
a l’embat del vent.
Brancatge solitari,
negre sutge del temps.
Obscur aprenentatge
la de l’home atent i diligent
a la deriva i solitari,
entre cor i branca.
[Castell de l’Areny, abril de 2021.]