[Un report de Xavier Borràs. Fotos de Xavier Borràs i Montserrat Escayola.]
El pintor andalús fincat a l’Empordà, José Maria Guerrero Medina [La Guardia, Jaén, 1942], mostra a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), fins al 14 d’agost, Camps de blat a Sant Tomàs, que es va inaugurar el passat 15 de juliol en absència de l’artista que, per precaució —estava refredat—, va preferir no assistir-hi, per bé que es va comptar amb una nombrós grup d’amics, coneguts i saludats del pintor.
Les obres exposades formen part d’una sèries de paisatges del lloc on viu des des de fa més de vint-i-cinc anys, amb alguna de les peces que va exposar a La Mercè de Girona durant la pandèmia (del març al maig de 2020) i que es titulava El paisatge que m’habita.
En paraules de Guerrero Medina, el paisatge de l’Empordà és un faceta de la seva pintura que va adquirir gran rellevància en conviure-hi. «Després de passar llargues temporades a l’estudi, on la figura és la protagonista del llenguatge pictòric, tinc la necessitat d’aspirar el color que, a conseqüència de la llum, genera una inficitat de matisos dintre d’una mateixa tonalitat».
Justament, en aquesta sèrie ara exposada les tonalitats són els ocres i els daurats dels camps que afaiçonen el mosaic de conreus en aquestesèpoques de l’any, quan se’n recol·lecten els fruits.
J. M. Guerrero Medina inaugura, amb aquesta exposició, la nova Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià —gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament, que ha adequat l’espai que antigament havien albergat les escoles del poble— i homenatja, també, tota la gent que, amb la seva feina, també construeixen paisatge.
L’obra s’endinsa en el paisatge i la figura humana amb la voluntat de transmetre l’estat anímic a través del color i el rebuig de la forma convencional. La producció de figures, que desvetllen el món interior i fràgil dels seus personatges, sovint s’aproxima a la denúncia social amb el tractament de tràgics episodis històrics, com ara l’exili, i l’efecte que aquests fets van tenir sobre les persones. Aquesta producció conviu amb altres temes d’interès per a l’artista, entre els quals hi ha la reinterpretació de pintors clàssics com Velázquez o el tractament del paisatge des d’una intenció més emocional que realista.
En la concepció plàstica de Guerrero Medina l’expressió artística del paisatge és la pulsió d’un gest que recorre el bategar d’una vida.