[Text i fotografia de Gabriel Salvans.]
Quan tomben les clarors enllà de l’hora malva,
on toquen les campanes a plaer dels somnis,
desperten milions de punts brillant a l’infinit.
Ens posarem a comptar estels, estupefactes,
davant l’esotèrica grandesa d’aquest
univers que ens aclapara en les curtes nits
d’estiu, quan tot convida a contemplar,
a badar, a meditar en la humana petitesa,
ignorants de la relativitat del cau sota la lluna.
Tot i que podem ensenyar amb el dit
la distància entre el jo petit i
el tot que volem agafar amb la mà,
quan al cor despunta l’aurora d’un nou dia
i el temps impassible ens roba el demà.
El que desitges en secret, guarda-ho per a tu,
que no cal braolar l’atenció del sol
per mirar i besar l’estrella del nord.
Aquell dia d’ahir mai més no tornarà.
La Cambra, 2023
One Comment