La participació, que avui molts posen al cim més alt, és la vàlvula de sortida de la vulgaritat i del cretinisme.
Albert Jané
Un cop superades les llegendes, mites, històries i tradicions que corren sobre la diada de Sant Jordi, cal no oblidar que el Dia del Llibre és una festivitat mercantil. Si bé la diada es va fer coincidir amb efemèrides literàries, la intenció, en una època que l’activitat editor-llibreter estava íntimament lligada i molts editors-llibreters vivien dels subscriptors, calia buidar els magatzems, treure les velles edicions per fer lloc a novetats i reedicions. Objectiu final: vendre llibres.
Sant Jordi no és popular perquè molta gent vengui llibres, sinó perquè molts catalans en compren.
Així, el dia de Sant Jordi, coincidint amb una vella tradició, la de regalar roses a les senyores, costum que ve del segle XV, es va anar convertint en una tradició catalaníssima, i barceloníssima, ara estesa per tot Catalunya i de plagi o imitació impossible arreu on s’hagi intentat.
El descompte i l’oportunitat de trobar alguna obra retirada dels aparadors o les lleixes, amanit amb la simbologia de la identitat lligada a la cultura i a l’amor, eren uns elements irresistibles per a representar a qualsevol nació. El «miracle» és que això es produeix pel simple fet que els llibreters surten al carrer a vendre llibres i els floristes roses.
Per motius familiars i laborals, fins a la meva jubilació no vaig passar mai un Sant Jordi com a ciutadà, tots els vaig viure a la banda dels comerciants, fossin editors o llibreters i des del 2005 fins al 20015, com a responsable de l’organització de la diada al capdavant del Gremi de Llibreters. Al llarg d’aquests anys he pogut constatar com el Dia del Llibre ha anat prenent unes dimensions colossals i rebent una pressió creixent de part dels editors, dels mitjans i dels interessos comercials de pràcticament tots els sectors. També, he viscut com l’Ajuntament de Barcelona ha intentat apropiar-se de la festa i, «sin que se note el cuidado», anar arrencant la crosta catalanista, vella expressió d’un alt càrrec de l’ajuntament encara en actiu.
Hi ha un pacte no escrit entre l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Llibreters: el Gremi gestiona, d’acord amb l’ajuntament, les parades amb un ordre de prioritat: editors i llibreters agremiats de Barcelona, de fora de Barcelona i no agremiats de Barcelona i de fora de Barcelona.
No tothom és llibreter: mireu aquí quins requisits ha de complir una llibreria, que són els que exigeix el Gremi de Llibreters. S’entén que alguns no vulguin, o no puguin, agremiar-se.
Tots els llibreters tenen permís per instal·lar una parada, si volen, davant de la seva botiga i una altra al centre de Barcelona, amb prioritat pels del districte i tot seguit, per antiguitat en la sol·licitud de l’emplaçament, els llocs que no són ocupats pels llibreters agremiats ho són pels altres llibreters, editors i floristes. La resta d’espais els gestiona l’ajuntament seguint els seus criteris, que no són els dels professionals del llibre.
L’Ajuntament de Barcelona ha donat permisos amb molta màniga ampla i ha fet perillar durant molts anys el Dia del Llibre, convertint-lo en la festa major del campi qui pugui. Els permisos són molt fàcils d’obtenir per gent que no hi hauria de ser, com partits polítics, entitats, agrupacions, casals, clubs, sectes, equips esportius, escoles, supermercats, nens que es venen els llibres de la seva biblioteca (o la dels pares), i parades d’un sol llibre, malgrat ser aquesta una clara línia vermella per als llibreters.
L’ajuntament barceloní ha institucionalitzat la pirateria i ara alguns la reivindiquen com a legítima i popular, malgrat que la seva intenció sigui obtenir uns quants calerons a costa de l’esforç quotidià dels llibreters en una descarada competència deslleial. El dia de Sant Jordi les parades de llibreters professionals no arriben al 20% del total, i aquest any n’hi ha 336.
Abans de la pandèmia, la saturació i la pressió per obtenir un lloc a la Rambla, la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia era tan insuportable que el Gremi va pactar amb l’Ajuntament l’obertura de nous espais amb el propòsit de descongestionar i estendre la festa a més barris.
Així es van instal·lar, amb un gran èxit, les llibreteries infantils als Jardinets de Gràcia i les especialitzades en còmic i llibre juvenil al passeig de Sant Joan.
Durant anys el Gremi de Llibreters ha estat bregant amb el consistori barceloní per la necessitat de distingir els professionals del llibre, agremiats i no agremiats, reservant-los uns espais centrals clarament distingibles per al públic, que té dret a saber a qui compra el seu llibre, obtenir-ne si cal un rebut o tiquet i que un canvi li sigui acceptat dins les normes del comerç. És el mateix que exigim quan comprem peix, verdura o un electrodomèstic.
Finalment aquest espai professional ha quedat clarament definit i el sector privat del comerç del llibre, que ho és, acorda amb l’Ajuntament contribuir mínimament amb les despeses que la seva activitat grava al sector públic.
A mi em sembla injust.
El sector privat del llibre és qui, de fa dècades, ha fet de Sant Jordi la festa més important del país i l’ha sabut mantenir malgrat totes les adversitats, ajuntament inclòs.
Sant Jordi l’haurien de pagar els intrusos, els qui usurpen per un dia la professió, i la tradició: per una Santa Jordina feminista i «queer» perquè la festa és «heteropatriarcal» i sexista.
Si aquest espai de copagament per als professionals del llibre queda establert, és una victòria del Gremi i de la Cambra del Llibre.
L’altra gran victòria del sector és que aquest any no hi haurà llista dels més venuts, ni especulacions interessades. Es donaran les tendències de compra i els més venuts es publicaran quan els sistemes de seguiment i de control d’estocs hagin registrat les vendes reals de les parades i de les botigues de les llibreries agremiades, que són les que disposen del sistema informàtic Libridata (que podeu consultar ara mateix), de treball en xarxa i de control de vendes i estocs.
Un petit exemple, doncs, de per a què serveix el Gremi.