[Encetem aquesta secció sobre «Curiositats lingüístiques», publicades periòdicament al Diari de Manlleu, de la mà d’Esther Pujadas, professional de la llengua de llarga trajectòria.]

El català, com a llengua viva, combina permanentment mots i expressions tradicionals amb neologismes ─noves unitats lèxiques─ com a reflex del progrés i l’evolució de la societat i de la necessitat de comunicació i entesa entre els seus parlants.

En aquest apartat que avui estrenem, inspirat en L’Estenedor, revista virtual del Servei de Català de Mollet del Vallès, es posa de manifest la riquesa lingüística de la nostra llengua amb exemples, com a mínim, curiosos.

Fer un sant Hilari

(Basat en l’article ‘Fer un sant Hilari’ de Jaume Salvanyà, publicat a llenguanacional.cat)

Segur que molts de vosaltres, a l’inici d’un brindis, heu exclamat «Salut!» per desitjar a tothom que hi participa que es trobi bé o se li posi bé la beguda, generalment alcohòlica (vi, cava…). I també és probable que al cap d’una estona, ja més exultants, canvieu aquesta expressió per una altra de més popular per animar els comensals a buidar tot el contingut del got o la copa d’un sol cop: «Sant Hilari, sant Hilari, fill de puta qui no se l’acabi!» (disculpeu-me el vulgarisme). Però, en sabeu l’origen?

Sembla que aquesta «invocació» a sant Hilari, que es produeix a partir dels anys setanta, podria ser deguda al fet que el nom de Hilari evoca la hilaritat (riure sorollós, alegria, diversió), una conseqüència directa d’ingerir alcohol. I, dues dècades més tard, el grup Brams va escriure Goigs a sant Hilari, que relaciona estretament l’alcohol amb la festa. De ben segur que aquesta cançó va contribuir a difondre la frase —amb molt d’èxit— a bona part dels territoris de parla catalana, on no es pot negar que realment ha triomfat!

Mots amb el dígraf ny

Avui repesquem algunes paraules que comencen amb el dígraf ny que, malauradament, cada vegada se senten menys:

  • Nyap. Cosa no gens reeixida, mal feta: Qui ha fet aquest nyap?
  • Nyiclis (popular). Expressió usada com a negació: Et penses que t’ho donaré? Nyiclis!
  • Nyicris. Persona escarransida, escanyolida, malaltissa: Era tan nyicris que amb una bufada el tombaven.
  • Nyanyo. Bony que surt a algú a conseqüència d’un cop: Ha picat contra la porta i s’ha fet un nyanyo al front.
  • Nyonya. Son que s’agafa després de dinars contundents; mandra somnolenta: Quina nyonya fa venir, aquesta calor!

I, per acabar, també reivindiquem la nyoca, unes postres a base de fruita seca (ametlles, avellanes, pinyons, nous…) que moltes vegades se serveixen acompanyades d’un porronet de moscatell. Sinònims: postres de músic, grana, grana de capellà…

Xoriçar xoriços

(Basat en un article de magradacatalunya.cat)

Us agrada el xoriço? Aquest embotit de carn principalment de porc adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant es pot menjar cru (en un entrepà), fregit (amb ous ferrats, en una broqueta…), estofat (amb llenties)…

Però, en el llenguatge col·loquial, xoriço és sinònim de lladre, pispa: Tanca bé la bossa, que al carrer hi ha molts xoriços / La política sempre ha estat plena de xoriços. Per què anomenem així una persona que roba?

El terme procedeix del caló, conjunt de parlars gitanos de la península Ibèrica. En caló, robar es diu chorar i lladre, chori, paraules que amb el temps s’han anat popularitzant i s’han adaptat al nostre llenguatge com a xoriçar i xoriço, respectivament.

Així, és cert que es poden «xoriçar xoriços», però encara és més freqüent veure, en moltes manifestacions, pancartes amb l’expressió «No hi ha pa per a tant xoriço», i no precisament per fer publicitat de l’embotit…

Treure de polleguera

Si busqueu el mot polleguera en diversos diccionaris veureu que té significats molt variats. Vegem-ne uns quants:

  • Forca amb tres, quatre o cinc puntes per apilar la pellofa que cobreix el gra de blat (On has desat la polleguera?)
  • A Mallorca, cavitat d’un os dins la qual s’articula un altre os (Ha caigut i s’ha tret un braç de polleguera)
  • Conjunt de polls del cap (Amb aquesta polleguera que portes t’hauràs de tallar els cabells!)
  • Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d’una porta, barrera, etc. (La porta ha sortit de la polleguera)

Potser no sabíeu què era una polleguera, però segur que heu sentit moltes vegades l’expressió treure de polleguera, que vol dir fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal (per similitud amb l’eix de rotació de la porta quan s’escapa del forat on gira); fastiguejar, molestar, exasperar, fer perdre la calma (Amb el seu riure sarcàstic, sempre treu tothom de polleguera).

De gom a gom

Alguns mots només tenen sentit com a part de locucions o frases fetes; per tant, no es poden fer servir solts, sinó només com a part de l’expressió. És el cas de la paraula gom, d’origen desconegut, utilitzada en la locució de gom a gom, que vol dir ‘completament ple’ (Un teatre de gom a gom aclamava els actors) o, en el cas d’un curs fluvial, ‘en crescuda’ (El riu baixa de gom a gom).

Altres expressions per transmetre la idea de ‘ple del tot’:

  • curull (Feia goig aquella taula curulla de pastissos!)
  • a caramull (Un plat d’arròs a caramull)
  • a la raseta (Té un calaix a la raseta de papers: no es pot ni obrir)
  • a seny (El bus es va omplir a seny de gent)
  • acaramullat (Ha acaramullat la tassa de llet)
  • ple a vessar (El metro va ple a vessar)
  • ple com un ou (A la Patum, la plaça era plena com un ou)
  • no cabre-hi ni una agulla (La gent està tan estreta que no hi cap ni una agulla)

Pasta i més

El mot pasta significa principalment mescla d’aigua i algun altre material en pols o mòlt (pasta per fer el pa, els macarrons, les botifarres, pasta dentífrica…). Però pasta també és la matèria que compon o que motiva una cosa; per exemple, diem que una persona…

  • és de molt bona pasta quan volem destacar les seves qualitats humanes (Si li demaneu al seu germà segur que us ajuda; és de molt bona pasta). Expressió sinònima: ser de pasta d’agnus
  • és pastada a una altra quan s’hi assembla molt (L’Ot és pastat al seu pare)

I també podem fer servir un altre derivat de pasta quan volem engegar algú de manera enèrgica, ja que el podem enviar a pastar o a pastar fang (No m’atabalis més i ves-te’n a pastar fang!). Seria el mateix que enviar-lo a passeig, a fer punyetes, a la porra, al diable…

Escarrutxes

(Dedicat a la Carme Comaposada.)

No us estranyi si al programa d’actes de la festa major d’algun municipi de la plana de Vic llegiu un text similar a aquest: «Gran baixada d’artefactes rodadors sense motor pels carrers del poble, amb andròmines, cotxets, monopatins o escarrutxes».

Malgrat que a la majoria de diccionaris només trobareu la forma més general carrutxes per definir l’estri que va sobre rodes dins el qual es posen les criatures que aprenen a caminar perquè no caiguin, a la Plana podreu sentir frases com aquesta: «Hem posat l’Ot a les escarrutxes i volta per tota la casa com un Fittipaldi!».

Tot i que al llarg de la història són molts els infants que han gaudit d’aquest giny (ja apareix representat en algunes obres d’art dels segles XIV i XV), sembla que actualment se’n desaconsella l’ús perquè pot alterar el desenvolupament motriu natural de l’infant.

També podem dir-ne caminadors. I, sobretot, evitem els castellanismes tacatá o tacataca!

Ulls (II)

Seguim amb més expressions que contenen aquest mot:

Podem mirar…

  • a ull nu: sense l’ajuda de cap aparell òptic (Miro els estels a ull nu)
  • de cua d’ull: mirar de costat, movent la pupil·la cap a un costat de l’ull

Podem actuar

  • a ulls clucs: amb gran confiança, sense valorar l’autenticitat del que ens diuen (Creure una cosa a ulls clucs)
  • a ull / a bell ull: sense comptar, pesar, mesurar; només calculant amb la vista en conjunt
  • sense perdre d’ull algú: vigilant-lo estretament

I també existeixen…

  • ull de bou: finestra o claraboia rodona
  • ull de l’escala: espai buit que queda limitat pels trams d’una escala
  • ull de poll: durícia rodona que es fa als dits dels peus
  • ull de llebre: varietat de cep
  • ull de perdiu: espècie de bolet

Ulls (I)

L’ull és l’òrgan de la visió. Parlem d’ulls blaus, de la nineta dels ulls, d’entelar-se els ulls… i també fem servir moltes expressions que contenen aquest mot. Vegem-ne unes quantes:

Podem parlar d’ulls…

  • de puça: molt petits
  • d’àguila: vius, d’esguard penetrant
  • esgarriats: amb la mirada sense fixesa, que reflecteix espant
  • de vellut: voltats d’un morat a conseqüència d’una contusió

Podem fer…

  • uns ulls com unes taronges: obrir-los molt de sorpresa o admiració
  • els ulls grossos: deixar passar quelcom aparentant no veure-ho (Tothom sap que ha estat ell, però la policia fa els ulls grossos)

Es pot tenir…

  • pa a l’ull / els ulls al clatell: no veure una cosa evident (No t’adones que t’enreda? Tens els ulls al clatell!)
  • ull clínic: aptitud per apreciar exactament les malalties
  • bon o mal ull: tenir o no aptitud per apreciar una cosa (Té molt mal ull per als negocis)

Enllefernar

Segur que molts de vosaltres, en més d’una ocasió, us heu embrutat les mans amb alguna matèria que unta o enganxa (greix, sagí, oli, pintura…). Com en dieu, d’aquesta acció? A banda del verb genèric embrutar (o embrutir), també podeu fer servir enllefernar: Ha greixat el tallagespa i s’ha ben enllefernat les mans.

Els objectes també es poden enllefernar: Aquest got és enllefernat, sembla que hi hagi hagut mel; Canvia’t la camisa, que la portes ben enllefernada d’oli; Què és aquesta enllefernada a la porta?

I també es fa servir en sentit figurat: «…aquell estirabot de menyspreu cap a la ciència ha caricaturitzat la seva figura i ha enllefernat el seu llegat» (M. Rovira, El Punt Avui).

Sinònims: empastifar, engreixinar, enllardar, enllardissar, enllefiscar, enllepissar… Per tant, amb totes aquestes opcions, si us plau, no us pringueu les mans!

N’hi ha per a llogar-hi cadires

Quan explica acudits, és un espectacle: n’hi ha per a llogar-hi cadires! / Resulta que no s’ha presentat perquè no s’havia mirat l’agenda: és per a llogar-hi cadires! / Quan us expliqui tot el que m’ha passat en aquest viatge no us ho creureu: n’hi ha per a llogar-hi cadires!

Ja veieu que podem fer servir aquesta frase per expressar sorpresa per un fet curiós, divertit, increïble, excepcional, inesperat o fins i tot no desitjat. Però, sabeu d’on prové? Joan Amades explica que, a Barcelona, al final dels pregons que es feien per anunciar festes i espectacles solemnes, el pregoner deia que s’hi llogarien cadires com a reclam de comoditat; per tant, volia dir que l’acte valdria la pena.

Sinònims (segons el context): n’hi ha per a sucar-hi pa, n’hi ha per a tirar el barret al foc, ser el súmmum…

I en castellà, no lloguen cadires, sinó un espai molt valorat a les cases: «Eso es cosa de alquilar balcones».

Pomes i préssecs…

Avui parlem de dues fruites que, a més d’alimentar-nos, també enriqueixen la nostra llengua; parlem d’expressions amb els mots pomes i préssecs:

  • Fer cara de pomes agres vol dir estar descontent, enfadat, decebut, molt contrariat (Fas cara de pomes agres: no t’ha anat bé l’examen?). Suposo que la cara que es posa després de tastar una poma agra és d’enuig i fàstic, i d’aquí deu venir l’analogia. Sinònims: fer cara llarga (o cara de jutge, de pocs amics, de prunes verdes, de vinagre), pagar amb la cara…
  • Fer el préssec significa deixar-se enredar, fer el ridícul (Li van dir que venia un huracà i s’ho va creure; sempre fa el préssec!). Aquesta expressió es podria haver originat perquè alguns préssecs tenen taques vermelles a la pell, com la cara d’algú avergonyit quan s’enrogeix després d’haver quedat en evidència. Sinònims: fer el paperina, fer el pagès, fer el ninot…

Sempre plou quan no hi ha estiu

(Dedicat a en Jordi Remolins.)

Hi ha qui diu que sempre plou quan no hi ha estudi (o escola), però la veritat és que, a Catalunya, durant un parell d’anys no ha plogut ni quan n’hi havia ni quan no n’hi havia. Per sort, després de patir una gran sequera hem pogut desempolsinar aquest refrany: «Ha fet un cap de setmana ben plujós i arriba el dilluns i fa un bon sol. Sempre plou quan no hi ha estudi!». En aquest cas, fa referència als ruixats, gotellades, xàfecs, mullinets… (segons el grau d’intensitat i la durada de la pluja) que no són ben rebuts perquè cauen en dies d’esbargiment.

Però aquesta expressió no va només d’aigua. En general, significa que sovint les coses bones o les oportunitats ocorren a destemps, no quan voldríem, de manera que no podem aprofitar-les: «Sempre he comprat loteria del casal i no ha tocat mai. Un any que no en compro… i toca! Sempre plou quan no hi ha estudi!».

Acabem amb una proposta de variació del refrany, malauradament molt idònia al nostre país: Sempre plou quan no hi ha escola? No, a vegades passa al revés: que no hi ha escola (ni altres serveis com Rodalies) precisament perquè plou!

Pasqua Granada

Al centre i nord d’Europa, la Pasqua Granada sol manifestar-se amb grans enramades de flors, mentre que a Catalunya tendeix a situar-se més en el context agrícola de la sega, com ho indica el refrany “Per Pasqua Granada, l’espiga daurada”.

En el cicle natural de l’agricultura, la Pasqua Granada s’emmarca en el conjunt de festes primaverals que representen els tres processos de la flora: la festa de Rams commemora la verdor de la natura després de la tardor; amb la Pasqua Florida es pretén participar en la floració natural i, finalment, la festa de la Pasqua Granada tanca aquest cicle per celebrar que els cereals (ordi, civada, blat…) ja han granat.

Sinònims:

  • Segona Pasqua, perquè se celebra després de la «primera» Pasqua o Pasqua Florida.
  • Pentecosta o cinquagesma (mots que signifiquen literalment ‘cinquantena’), perquè se celebra cinquanta dies després de la Pasqua Florida.
  • Pasqua dels Fruits (antigament), perquè commemorava l’arribada de les fruites naturals.
  • Pasqua de l’Esperit Sant, perquè en el cristianisme es commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

(Font: laxarxa.cat)

Agafallós

Diem que una cosa és agafallosa quan s’agafa o s’adhereix fàcilment: «No toquis la pega amb els dits: és extremament agafallosa!». Però aquest adjectiu també es fa servir en sentit figurat:

  • Per indicar que algú és molt molest pels seus afalacs, converses o peticions massa insistents («Els nous veïns són més agafallosos que el vesc: cada cop que ens trobem m’expliquen el mateix»).
  • Per indicar una persona de qui és difícil de desempallegar-se («Les jugadores locals no han pogut contra un equip visitant intensíssim i molt agafallós»).

Sinònims: pesat, agafatós, enganxós.

Pesar figues

En sentit literal, les figues es pesen, per exemple, quan es compren a granel. Antigament, aquesta tasca es feia amb unes balances de braços i platets, de manera que, cada vegada que s’afegia una figa a la quantitat a pesar, el platet que les sostenia feia un moviment brusc cap avall fins que no s’equilibrava amb els pesos corresponents ubicats a l’altre platet.

En sentit figurat, l’expressió pesar figues vol dir endormiscar-se assegut, pels cops de cap bruscos similars al moviment dels platets: «Aquesta nit l’avi no ha dormit gaire i ara pesa figues al banc del jardí».

Sinònims: cloure l’ull, fer becaines, fer capcinades, capcinejar…

Ratafia
(Dedicat a la Maria Escura i en Manel Comas)

La ratafia és un licor fet per maceració de nous verdes en alcohol amb diverses herbes, flors i altres fruites. Antigament se n’elaborava en moltes cases catalanes junt amb altres begudes com el licor de codony, la granadina (xarop fet amb suc de magrana) o l’aiguanaf (aigua de flor de taronger i altres cítrics).

Sembla que el nom d’aquest digestiu prové del francès ratafia, mot crioll de les Antilles franceses d’origen incert, probablement alteració de la fórmula llatina rata fiat, que significa ‘pacte tancat’. La ratafia hauria pres aquest nom pel fet que s’acostumava a ratificar els tractes oferint un copa d’aquest licor casolà. L’expressió «rata fiat» es troba en molts documents antics sobre el comerç català amb el sud-americà.

Podeu prendre’n una copeta després de dinar (si us agraden les begudes de certa graduació) o fer-la servir com a ingredient d’altres plats: ànec amb ratafia, maduixes amb taronja i ratafia, gelat de nous amb ratafia…

Anar com unes debanadores
(Dedicat a tothom qui ha treballat a la filatura)

Avui parlem d’una altra expressió que té el seu origen en el sector tèxtil. Una debanadora (en alguns llocs, devanera) és un aparell giratori per aguantar la troca que es va enrotllant en un cabdell. Les més antigues eren fetes de canyes, troncs prims o filferros articulats entre si, i en fer-les girar feien tot de moviments estranys i desmanegats, poc harmònics. D’aquí sorgeix l’expressió anar (o caminar) com unes debanadores, que té diversos significats. Es diu d’algú…

…que té les cames llargues i el caminar desgavellat: El seu fill camina pengim-penjam, com unes debanadores;

…que va d’un lloc a l’altre amb gran atabalament, de manera agitada i inquieta: Tot ell anava com unes debanadores de nerviós que estava;

…que està perdut, que té dubtes o no sap què triar: Després de perdre la feina, el seu cap va com unes debanadores i no sap per on tirar;

…que fa molta via en un afer: Ho has enllestit molt ràpid! Has anat com unes debanadores!

Què borines?
(Dedicat a en Nan Orriols)

Borinar és un d’aquells mots que tenen diversos significats. Vegem-ne uns quants:

  • Pensar intensament: Fa estona que borines, et sortirà fum del cap!
  • Foradar una cosa, obrir-hi conductes interiors: Els talps borinen els marges.
    ·Moure una cosa: Estigues quiet, que borines la taula i no puc escriure.
  • Moure’s: No borinis tant, que em poses nerviós!

De borinar en deriva borinot, nom d’un insecte semblant a l’abella però molt més voluminós que es caracteritza per la forta remor que fa amb les ales i la boca quan vola. Un parell de dites que contenen aquest mot:

  • Fer el borinot: rondinar en veu baixa; dit d’algú que mai no calla.
  • Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.

Aigua del Carme
(Dedicat a la Laura Pujadas)

Avui parlem d’una beguda alcohòlica antigament present a moltes llars, l’aigua del Carme. Es tracta d’un extret alcohòlic de plantes medicinals (melissa, tarongina…) barrejat amb essències (de cítrics, flor de taronger…), sacarosa, aigua purificada i alcohol de 55o que constituïa un remei casolà molt habitual en casos de desmais, espants i «per curar tots els mals»: Què dius que tens? Pren-te aigua del Carme i et passarà!

Sembla que l’origen d’aquesta beguda —i, per tant, del seu nom— es remunta al segle XVII, quan l’orde del Carmel comença a difondre-la; però no és fins al s. XX que un comerciant de Tarragona en registra la marca i produeix industrialment aquest espirituós. El 1931 la marca passa a mans de la comunitat de carmelites descalços de sant Josep (Barcelona) i es ven per tot l’Estat espanyol. Un acudit de l’època diu així: «Si en compres dues unitats et regalem la partitura d’Asturias patria querida perquè, quan cantis, no desafinis».

Sinònim: aigua carmelitana.

Cantir nou no fa l’aigua fresca

Un càntir és un atuell portàtil fet habitualment de terrissa per posar-hi aigua o altres líquids, amb una nansa a la part superior central i dos brocs: un per omplir-lo (anomenat tot) i l’altre, més petit (el galet), per beure. «Omple el càntir a la font.»

Si el càntir és petit, podem dir-ne canterell, cantiret o pitxell; i si és gran, de terrissa envernissada, forma ovalada i amb tres nanses, doll.

L’expressió càntir nou fa l’aigua fresca se sol dir per restar importància a una cosa nova (ja sigui un objecte o una situació), perquè, encara que al principi vagi molt bé, amb el temps va perdent l’efectivitat i l’encant. L’origen d’aquesta dita és degut al costum de posar l’aigua en càntirs per conservar-la fresca. Per què? Quan el fang és acabat de coure, s’hi formen unes petites cambres d’aire que fan la funció d’aïllants; però, a mesura que el fang es va amarant d’aigua, va perdent aquesta condició, tal com passa amb allò que és nou.

És temps de faves
(Dedicat a en Ramon Solà)

La fava és la llavor i el fruit de la favera, una planta que forma part de l’agricultura mediterrània des de fa segles: pelar faves; menjar un plat de faves estofades. Com que ara és temps de faves, és un bon moment per recuperar algunes dites que contenen aquest mot:

  • Ésser un fava: persona fleuma, aturada, que sembla com encantada (potser es diu pel gust farinós i insípid de les faves grosses i envellides).
  • Clavar una fava: pegar un mastegot.
  • No poder dir fava: quedar-se sense alè, no poder ni parlar de tan baldat que hom està.
  • Treure faves d’olla: experimentar una gran millora (especialment econòmica), refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc.
  • Això són faves comptades: es diu d’una cosa segura, que no es pot posar en dubte.
    Diuen que les faves van bé per rebaixar el colesterol i que tenen propietats depuratives, antireumàtiques i afrodisíaques. Ja sabeu que podeu menjar-ne en amanida, a la catalana, ensabatades (amb tavella)… N’hi ha per a tots els gustos!

Amaneios i cancanetes

Avui parlarem de dues expressions recollides a l’obra El parlar d’una família vigatana, de Jaume Medina (2014):

  • Fer amaneios: gesticular exageradament. Malgrat que no la reculli cap diccionari, aquesta expressió encara es fa servir, per exemple, a Osona i la Garrotxa: “Sempre discuteixen entre escarafalls i amaneios“. I si la busqueu a les xarxes socials, veureu que algú fins i tot recomana «obtenir electricitat a partir dels amaneios dels rapers/trapers, veritable futur de les energies renovables» (@YetiFoll).

Sobre la seva etimologia, podria derivar de l’expressió castellana ‘hacer meneos’.

  • Fer la cancaneta: fer esglaó amb les mans, el genoll o la cuixa per ajudar algú a pujar a cavall, a enfilar-se, etc. “Si em fas la cancaneta podré enfilar-me a l’arbre”. Sinònims: fer canca.

Segons el Diccionari Alcover-Moll, etimològicament el mot cancaneta podria ser una deformació de esqueneta, ja que també existeix la locució fer esqueneta amb un significat similar (ajupir-se parant l’esquena perquè un altre hi pugi per abastar un lloc més alt).

Enfaristolar-se

Probablement, el significat més conegut del verb enfaristolar-se és fer posat d’altivesa i superioritat, esdevenir arrogant: No l’afalaguis tant, que s’enfaristolarà. Sinònims: agafar fums, engallar-se, engallir-se, encrestar-se, estarrufar-se, envanir-se, fatxendar, fatxendejar, fer-se veure…Però, a la plana de Vic, quan la gent s’enfaristola majoritàriament és que s’enutja: Quan ha vist la factura s’ha enfaristolat de mala manera.

Sinònims: enfadar-se, disgustar-se, emprenyar-se, irritar-se, enfurismar-se, exasperar-se…

De fet, tal com afirma L. Orriols i Monset a La contribució d’Osona a la llengua catalana (vol. I, 1994), «Segons el Diccionari Aguiló, el sentit exacte de enfaristolar-se és ‘enutjar-se amb altivesa, ensuperbir-se, enlairar-se’. Seria, per tant, una combinació dels dos significats».

I segueix: «Prové de faristol, aparell que manté el llibre en posició còmoda per a la lectura. A les esglésies se situava en un lloc alt, per damunt de tot. És evident el regust clerical ben vigatà de l’època i la incorporació de termes eclesiàstics a la parla vulgar».

Estireganyar i esbocar

(Dedicat a l’Anna Piella)

Quan portem moltes vegades una samarreta, un jersei…, o fins i tot si aquestes peces de roba se les posa algú a qui li van una mica petites, amb el temps potser veiem que s’han donat o s’han estireganyat; és a dir, que s’han deformat després d’estirar-les repetidament: Si no vigiles, aquest jersei s’estireganyarà.

Aquest verb també es fa servir en sentit figurat: «Sempre he pensat que a l’estiu el temps s’allargassa. Que les hores, si són plàcides, poden estireganyar-se com un xiclet» (Sílvia Soler, ‘Rellotges de sol’, ara.cat).

Variants col·loquials: estiraganyar, estirganyar, estiguerenyar.

Sinònims: estiregassar, estirallar, allargassar, esllenegar.

I si el que es dona és concretament la part del coll d’aquestes peces de vestir, si se n’eixampla la boca, diem que s’esboca: Aquest jersei té el coll ben esbocat; amb el fred que fa m’hauré de posar una bufanda!

Fer un dia de gossos

(Dedicat a l’Alícia Marco.)

L’origen d’aquesta expressió està relacionat amb l’astronomia. Fa referència al període d’unes quatre a sis setmanes de juliol i agost durant el qual sol fer molta calor i en què la Terra apunta directament a Sírius —l’estrella més brillant del firmament—, que es troba a la constel·lació del Ca Major.

Moltes cultures culpaven Sírius (l’estrella del gos) de les altes temperatures, la sequera i les malalties que hi havia durant aquest període estiuenc, conegut amb el nom de canícula, en referència als cans. Amb el pas dels anys, però, aquest nom es va arribar a conèixer en el llenguatge popular com a “dies de gossos”.

No obstant això, malgrat que fer un dia de gossos inicialment volia dir fer molta calor, curiosament avui dia aquesta expressió s’associa més aviat a dies tempestuosos i freds, o també als dies dolents en general, independentment de les condicions climatològiques.

Estaquirot

(Dedicat a en Nan Orriols.)

«Què hi fas, aquí, palplantat? Sembles un estaquirot!» Segur que més d’un cop heu sentit alguna frase com aquesta, en què estaquirot vol dir ‘persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer’. Sinònims: estaferm, badoc, badabadoc, badaire, encantat…

Però aquest mot també té altres significats, segons les contrades:

. Estaca, bastó curt (En Jan furgava amb un estaquirot).

. Barra llarga acabada en punta que es posa vertical en un carro per a augmentar-ne la capacitat quan s’han de traginar coses de gran embalum (Per transportar totes les garbes haurem de posar estaquirots al carro).

. Tros de fusta enrotllat amb un drap que es posa al desguàs d’una bassa, un safareig… per tapar-ne la sortida d’aigua.

. Instrument per aguantar el mànec de la paella a les llars pageses.

. Persona curta d’enteniment, beneitota.

. Al ball de gitanes, un dels de la colla que no té altra missió que aguantar el pal mentre els altres parlen i ballen.

. Espantaocells.

República bananera

[Basat en articles de R. Solsona (El matí de Catalunya Ràdio) i X. Bosch (ara.cat).]

Potser alguns de vosaltres heu participat en el ‘joc tipus festa d’humor gamberro’ anomenat República bananera. Però, sabeu d’on prové aquest terme tan conegut? De l’anglès banana republic, expressió pejorativa molt usada als anys 30 per designar els països del centre i sud d’Amèrica sorgits del colonialisme, molt endeutats, que han de cedir l’explotació de les seves bananes a les oligarquies internacionals. Amb una planta —el bananer— molt productiva, una mà d’obra pràcticament esclavitzada i uns governs corruptes i fàcils de subornar, el negoci era rodó.

No obstant això, l’expressió república bananera s’ha anat estenent per tot el planeta —des d’Àsia fins als EUA— i actualment s’aplica a qualsevol país del món amb gran desorganització política i institucional, corrupció generalitzada i tolerància a la il·legalitat.

Acabem amb un fragment d’un article del periodista i escriptor Xavier Bosch: «Al capdavall, [una república bananera] es deu assemblar molt a una monarquia bananera, on un rei nomenat per un dictador es pot enriquir il·legalment, escapar-se del país, passar-li la corona al seu fill mentre, tant l’un com l’altre, flirtegen amb els militars colpistes».

Flingantada

(Dedicat a l’Imma Molist.)

Abans que l’Imma em parlés d’aquest mot no l’havia sentit mai, i el primer que vaig fer va ser agafar el diccionari. Si hi busqueu flingantada veureu que diu ‘cop de flingant’, però si aquesta definició encara no us n’aclareix el significat, haureu d’anar a l’entrada flingant, on descobrireu que és una vara flexible per pegar als animals.

Aquestes paraules es fan servir tant en sentit literal (Van fer creure l’animal a cops de flingant; En porto un grapat jo, de flingantades, de quan anava a estudi; Batre a flingantades…) com en sentit figurat (M. Vayreda, La punyalada: «…enviar-me ses cíniques befes que, com flingantades, m’alçaven butllofes a l’ànima»).

Etimològicament, sembla que deriven de flingar (vibrar, vinclar-se un objecte flexible), probable alteració de vinclar per influx de quasisinònims com fimbrar, fiblar i anàlegs (GDLC).

Sinònims de flingantada: fuetada, xurriacada, assot, cop, vergassada… I en castellà: azote, verdugazo.

No apretem!

El verb apretar no és correcte en català. Llavors, com l’hem de traduir? Doncs depèn del context. Vegem-ne uns quants exemples:

  • Estrènyer: sempre estreny la mà amb molta fermesa
  • Collar fort: aquest cargol s’ha de collar més fort
    · Prémer: vigila que no premis el gallet
  • Pitjar, polsar, tocar…: toca el timbre, a veure si hi són; engega la màquina polsant el botó groc; pitja l’accelerador
  • Serrar: diuen que qui serra els llavis no diu del tot la veritat
  • Apressar, cuitar: apressa el pas, que fem tard!
  • Encalçar, empaitar, acuitar: el temps m’acuita
  • Pressionar, collar, forçar: el collen perquè dimiteixi
  • Refermar (la pluja, el vent): en comptes d’amainar, sembla que el vent referma
  • Recruar, intensificar-se, ser viu (la calor, el fred): el fred és ben viu
  • Picar (el sol): com pica el sol avui!

I no digueu tampoc «qui molt abraça poc apreta» ni «apretar a córrer», sinó qui molt abraça poc estreny i arrencar a córrer, respectivament. I si estudieu intensament, en comptes d’«apretar els colzes» el que feu és cremar-vos les celles o fer colzes.

Acopi?

«Es faran acopis de terres contra incendis.» «La font ha quedat sepultada per un acopi de runes.» «He fet un acopi de llenya per passar l’hivern.» Segur que més d’un cop —i de dos— heu sentit o llegit algunes frases similars a aquestes. Però acopi és una traducció literal i totalment incorrecta del substantiu castellà acopio, derivat del verb acopiar, que vol dir reunir, ajuntar, aplegar. Per tant, com hem de traduir aquest mot al català?

  • Si ens referim a l’acció d’aplegar: aplegada, arreplegada, arreplegadissa, apilament, amuntegament, provisió… (Es faran amuntegaments de terres contra incendis)
  • En el cas d’un conjunt de coses: munt, pila, amàs… (La font ha quedat sepultada per un munt derunes)
  • I si volem dir que en un lloc hi ha un material en abundància: arreplec, conjunt… (Amb aquest arreplec de llenya no passaràs gens de fred).

Més sobre guilles i guineus

Fa temps vam parlar de l’etimologia de guilla i guineu i avui recuperem diversos refranys i expressions que contenen aquests mots:

  • Fer por a la guilla: es diu d’una persona molt lletja.
  • Anar fet una guilla: anar molt brut.
  • Pudir més que una guilla (o una guineu): fer molta pudor.
  • Ser més llest que una guilla (o una guineu): ser molt llest.
  • Escorxar la guilla: vomitar.
  • Portar la guineu al civader: anar amb mala intenció, amb traïdoria.
  • Pel febrer busca la guilla son joquer: en algunes zones les guilles s’aparellen durant aquest mes i, com que estan enfeinades, perden l’astúcia que les caracteritza i esdevenen més fàcils d’agafar.
  • Qui guineus vol enganyar, molt d’hora s’ha de llevar: cal esforçar-se molt per enganyar els astuts.
  • Guineu que dorm, no menja gallina: sense esforç no hi ha recompensa.
  • Amor de filla, amor de guilla: vol suposar que les filles només estimen quan necessiten alguna cosa.

I acabem amb el ‘camí de guineu’: camí gairebé intransitable. Sinònims: camí de cabres.

Estimar

Estimar és una d’aquelles paraules que tenen diversos significats, alguns més coneguts que d’altres:

  • Amar, tenir amor a una persona o a una cosa (Se l’estima molt, el seu gos)
  • Determinar el preu o el valor d’una cosa (Han estimat que el perjudici per la inundació és d’uns 20.000 €)
  • Considerar (El jurat ha estimat que cap obra no mereix el premi)
  • Calcular la posició aproximada d’una nau mitjançant diverses observacions (Si fa molt vent, cal estimar sovint la posició de la barca respecte al rumb definit).
  • Agrair (Si la vas a veure t’estimarà la visita).
  • Un jutge, un tribunal, acceptar les peticions de les parts (La jutgessa ha estimat la seva demanda)
  •  Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa (Tots estimem la intel·ligència de l’Aida)

Per acabar, us convido a fer servir l’expressió estimar-se més, molt més nostrada que el verb preferir (Què t’estimes més, carn o peix?).

Ni jarana ni txàtxara

En castellà, el mot col·loquial jarana té diversos significats: diversió esvalotada, amb gran renou i cridòria / agitació, revolta / trampa, engany, burla. Com hem de traduir aquesta paraula al català? Opcions en el primer cas: tabola, gatzara, gresca, barrila, xerinola… En el segon: avalot, tumult, motí, sarau, batussa… I en el darrer: jugada, broma, trampa…

No digueu tampoc «estar de txàtxara» (del castellà cháchara), sinó «fer petar la claca, fer-la petar» o «estar de xerrameca, de taral·la, de barbolla…» en el cas d’una conversa distesa i animada però amb poca substància.

I, si ho voleu més fàcil, sapigueu que ambdues paraules castellanes (jarana i cháchara) també es poden traduir al català pel mot platxèria: «És molt amic de la platxèria: sempre està a punt de gresca», «Fa mitja hora que estan de platxèria».

Fer catúfols

En sentit literal, un catúfol és un pot de terrissa o d’un altre material que serveix per pescar pops de roca, i també cada un dels caixons muntats en una cadena sense fi o una roda de sínia que serveixen per treure aigua d’un pou, un rec, etc.; s’omplen a la part més baixa del recorregut i es buiden a una altura determinada, quan comença el descens.

Variants de catúfol: caduf, cadup, caduc, gadúfol, gatúfol.

En sentit figurat, catúfol vol dir embolic, idea irracional, mancada de raó, i en deriva fer catúfols, que vol dir repapiejar, perdre el cap, ésser xaruc. Sembla que aquesta expressió prové precisament de les safatetes de les sínies que, quan l’aigua les anava movent, repetien contínuament el so xof-xof-xof-xof…, tal com a vegades una persona, per afebliment de les seves facultats mentals, diu coses repetides.

Per tant, si comenceu a perdre el senderi, no digueu que txotxegeu (del castellà chochear), sinó que repapiegeu o feu catúfols!

Muntar un sidral

El sidral és un preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència que generalment es dissol en aigua com a refresc efervescent. Als seus orígens aquesta beguda era considerada un producte farmacèutic, però la comercialització del sidral es va estendre ràpidament i va esdevenir una de les llaminadures preferides dels infants. I és que sucar la pega dolça en sidral de taronja o de llimona era tota una delícia!

I potser és per aquesta similitud amb l’efervescència i agitació que produeix a la boca que sorgeix l’expressió col·loquial muntar un sidral, que significa causar un gran desordre, confusió, renou, desgavell: A la festa es va muntar un sidral de ca l’ample! (considerable, de grans proporcions).

Sinònims d’aquesta locució: muntar un ciri, fer un merder, fer un sarau, fer tronar i ploure…

Tirar capellans

(Dedicat a en Nan Orriols.)

Col·loquialment, es diu que algú tira capellans quan, en parlar molt de pressa o amb excitació, expulsa involuntàriament esquitxos de saliva: «Parla a poc a poc i no em tiris capellans!».

D’on prové aquesta expressió d’origen religiós? Quina relació tenen els sacerdots amb aquesta manera de parlar? Segons A. Beltran (2018), «aquesta expressió té el seu origen en l’aspersió amb aigua beneita que acostuma a fer el capellà en diversos actes litúrgics i que pot esquitxar les persones que hi ha més a prop».

Sinònims: tirar petitxos (Palafrugell), tirar civils (Vic), tirar perdigons (València).

Gelós, sí. Gelos, no

Si sou d’aquelles persones que tenen sentiments d’inseguretat, por o angoixa davant l’anticipació de la pèrdua d’una relació humana de gran valor, dedueixo que sou gelosos o geloses («És un marit gelós»). I si és així, no digueu que teniu gelos, sinó gelosia (en castellà, celos).

Però gelosia també significa:

  • Enveja que ens causa qui gaudeix d’alguna cosa que voldríem per a nosaltres («Li fa gelosia de veure’ls tan ben avinguts»). En castellà, celos, envidia.
  • Enreixat de llistons que es posa a una finestra o altra obertura similar, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist. En castellà, celosía.

Infern

Etimològicament, infern deriva del llatí infernus ‘estatge dels déus subterranis’, ‘de sota’, i té diversos significats; aquests són, potser, els més coneguts:

  • En la mitologia antiga, lloc subterrani on van les ànimes dels morts.
  • En la religió cristiana, lloc destinat al càstig etern dels damnats.

Per extensió, és molt habitual dir, per exemple, «aquesta casa és un infern» o «passar una vida d’infern». Però un infern també és…

  • Un lloc retret, subterrani, on es guarden coses que no convé que vegi tothom, on hi ha el motor de certs mecanismes, etc. (l’infern d’una biblioteca; l’infern d’una premsa d’oli…).
  • Una butxaca a la part interior d’una jaqueta, d’una americana, etc.: «S’ha guardat els diners a l’infern de l’americana».

Acabem amb un parell de frases fetes que contenen aquest mot i que no necessiten gaires explicacions:

  • A la plana de Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern
  • Amb clero i govern, el món és un infern

Xiruca
(Dedicat a la Laura E. Hernández.)

La majoria deveu saber que una xiruca és una bota, normalment fins al turmell i lligada amb cordons, amb sola de goma gruixuda i resistent, pensada per a caminar o fer senderisme per entorns a l’aire lliure o en terrenys desiguals. Però, quin és l’origen d’aquest mot?

Xiruca prové del gallec Chiruca, marca registrada escollida pel seu fabricant, Esteve Fontfreda, empresari de Tortellà (Garrotxa). El mot és el diminutiu de Mercè en gallec, títol d’una obra de teatre del gallec Adolfo Torrado (1904-1958), molt representada els anys 1941-1942. El fabricant va fer servir el nom com a marca en honor de la seva dona Mercè (font: diccionari.cat).

I acabem despertant alguns records: «Vella xiruca quantes hores passades…», inici d’una de les cançons més populars de l’excursionisme català. Malgrat que aquesta composició de J. Arnella ja té els seus anys (és de 1967), encara avui es canta en diversos campaments i esplais del país.

A tres quarts de quinze

Aquesta expressió vol dir ‘molt fora del temps oportú, que no acaba d’anar com era d’esperar’. Sembla que es va originar a causa del rellotge de l’Ajuntament de Vic de 1901, en què van encabir 24 números dins d’un cercle on normalment n’hi ha 12; els dígits eren tan petits que era difícil de distingir-los, cosa que causava força confusió.

Exemples de frases fetes contenen aquesta expressió:

  • Tenir el cap a tres quarts de quinze: estar absent, distret (Tenia el cap a tres quarts de quinze i, en travessar el carrer, van estar a punt d’atropellar-lo). Sinònims: estar a la lluna, estar als núvols…
  • Arribar a tres quarts de quinze: fer tard (Es pensava ser puntual, però en realitat arribava a tres quarts de quinze). Sinònims: arribar a deshora, a misses dites…
  • Anar a tres quarts de quinze: anar molt tard (No cal que correm: a l’hora de dinar sempre van a tres quarts de quinze).
  • Estar a tres quarts de quinze: estar tort, mal posat, malgirbat (El barret que portes està a tres quarts de quinze; posa-te’l bé abans de marxar).

Una mica d’anatomia

Segur que algun cop heu dit o heu sentit a dir els mots castellans espinilla, empeine, juanete, cadera o tobillo. Si n’heu de parlar, feu-ho en català i digueu-ne, respectivament:

  • Canyella o canella: part anterior de la cama entre el turmell i l’inici del genoll (M’he donat un cop a la canyella). Per tant, quan jugueu a futbol, no oblideu protegir-vos les canyelles amb canyelleres (no espinilleres).
  • Empenya: part superior del peu corresponent al metatars, que forma un arc que va des del turmell fins als dits (Si et cordes molt fort la vamba et farà mal l’empenya).
  • Galindó: deformitat a la base del dit gros del peu formada pel desplaçament lateral cap a fora de l’os (Els galindons solen afectar més les dones, sobretot per les sabates de punta i els talons alts).
  • Maluc: part sortint a cada un dels costats del cos formada pels ossos superiors de la pelvis (Una faldilla tub és una faldilla que va cenyida als malucs i a les cames).
  • Turmell: protuberància del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el peu (S’ha torçat el turmell jugant a bàsquet). Llavors, la bena elàstica que subjecta i protegeix aquesta zona s’anomena turmellera (no tobillera).

Xibeca

Segur que, en llegir aquest mot, a moltes persones els ve al cap una famosa marca de cervesa catalana que es presenta en format de litre i data de 1931; però xibeca també significa:

  • Beneitot, curt d’enteniment.
  • Òliba, rapinyaire nocturn de plomatge groguenc, el pit completament blanc i la cara en forma de cor que habita pels murs i torres d’esglésies i pels forats de roques. Sinònims: xupa, babeca.

En cridar, les xibeques esgaripen o esgaldinyen i, després de menjar (principalment ratolins), regurgiten una egagròpila, una mena de bola amb totes les parts no digeribles de les seves preses (pèl, ossos, pell…).

Locucions amb aquest mot:

  • Tenir ulls de xibeca: tenir-los ulls grossos, rodons, lletjos.
  • Semblar una xibeca: amanir les menges amb molt d’oli. Es diu perquè s’atribueix a les xibeques el fet de beure l’oli de les llànties de les esglésies.
  • Anar a caçar xibeques: anar en cerca de coses imaginàries; ficar-se en coses il·lusòries.

D’escallimpada

(Dedicat a la Mercè Pla.)

Malgrat que no la recull cap diccionari, l’expressió d’escallimpada és ben viva en diverses contrades. Jo no la coneixia, però fa uns dies la vaig sentir a Manlleu mateix i vaig pensar que es mereixia un article en aquesta secció.

D’escallimpada vol dir veure algú o alguna cosa de reüll, casualment (He vist el teu germà d’escallimpada). Deriva de escallimpar, verb que sí que consta en alguna obra (Diccionari Alcover i Moll) i que, a més de ‘Veure ràpidament quelcom que passa o fuig’, també significa ‘Tocar superficialment i sense pressió’ (Sort que el bou, amb les banyes, només l’ha escallimpat!).

Expressions sinònimes: les locucions també dialectals de resquitllada —encara que si busqueu el verb resquitllaral diccionari el defineix com a ‘relliscar’— i d’escallimpantes i les normatives d’esquitllada, d’esquitllentes o de passada.

Va de nombres

D’expressions o frases fetes relacionades amb els nombres n’hi ha un munt i, moltes, les fem servir habitualment. Vegem-ne uns quants exemples:

  • Ser un zero a l’esquerra: ser inútil, no comptar per a res
  • Anar a l’una: treballar o actuar unidament, tothom d’acord
  • Cada dos per tres: molt sovint
  • En un tres i no res: en un moment, molt de pressa
  • No veure un bou a quatre passes: veure-hi molt malament
  • Fer-ne cinc cèntims: explicar breument una cosa
  • Tenir sempre un sis o un as: tenir sempre un mal o altre
  • Set n’hi entren i set n’hi han de sortir: es diu referint-se a un acte de tossuderia
  • Això són vuits i nous i cartes que no lliguen: coses falses, o mancades de valor o de solidesa
  • De deu, nou: la gran majoria, quasi tots
  • Tenir el cap a les onze: ser molt descuidat, no tenir el cap bé
  • Donar les dotze: esser esplèndid, suculent, que desperta l’apetit
  • Tretze són tretze: obstinadament, amb tossuderia

Un altre dia, més.

Entornar, entornar-se i entornar-se’n

(Dedicat a l’Anna Piella.)

El verb entornar té diversos significats:

  • Donar la segona llaurada a la terra. Sinònims: binar, besllaurar, bestornar, magencar (especialment pel mes de maig), mantornar.
  • Encavalcar la roba damunt de la costura perquè no es vegi.
  • Reprendre una conversa que havia estat interrompuda accidentalment.
  • Entretancar una porta, una finestra… (ajustar-la) i també els ulls (mig aclucar-los).

D’altra banda, quan un tall de carn (en coure’l) o especialment una roba (després d’una rentada) s’encongeix, diem que s’entorna: T’he fet el vestit una mica ample perquè aquesta roba s’entorna. És el contrari de donar-se, el que li passa a un jersei, unes sabates… quan, a causa d’haver hagut de suportar un treball o un esforç continuat, adquireixen més llargària o amplària: Se li han donat les sabates i ja no li fan mal.

Finalment, entornar-se’n vol dir tornar-se’n, anar-se’n al lloc de procedència, per exemple, cap a casa després d’haver-ne sortit.

Tocar el botet

Un botet és un sac de gemecs (gaita o cornamusa), una planta (colitx o petador) i també un instrument compost d’una bosseta de pell de be mig plena de pèls de cavall que, per un cap, va unida a un xiulet fet de canya o d’os i, per l’altre, acaba amb una mena de cueta. En clavar copets a la pell repetidament, emet un so que imita molt bé el cant de la guatlla mascle. Aquest reclam atrau les femelles, que són caçades amb engany.

Aquest instrument ha donat lloc a l’expressió tocar el botet, que té diversos significats segons la contrada on es fa servir: enganyar algú; empipar-lo dient-li coses que no li agraden; fer-lo cantar, confessar allò que volia tenir secret; i, malgrat que qui més solia anar a caçar amb un botet eren persones cèlibes (capellans i vicaris), també vol dir festejar algú.

Altres locucions amb el mot botet:

  • Inflat com un botet: molt inflat o gras.
  • Inflar lo botet: fer rareses i irritar-se sense motiu suficient, especialment els infants.
  • Fer lo botet: fer el bot, inflar els llavis i fer els gestos precursors del plor.

Llebrer i llebrera

(Dedicat a l’Enric Vilalta.)

El mot que avui ens ocupa té diversos significats:

  • Llest, molt ràpid:«Me’n vaig ben llebrer i arribaré abans que els altres».
  • En sentit figurat, astut, molt deixondit:«Va molt llebrera la noia; no l’enganyaran pas».
  • En femení, antigament, màquina de guerra consistent en una gran biga carregada de pedres que es deixava anar dels murs avall quan els assetjadors els escalaven.

I un llebrer també és un gos apte per a caçar llebres. De cos llarg i prim, veloç (pot córrer fins a 70 km/h) i afectuós, temps enrere només en trobàvem als canòdroms, però cada vegada és més habitual veure’n passejar en parcs urbans. Efectivament, estem parlant del galgo, nom castellà que cal evitar! Si ho preferiu, també en podeu dir gànguil.

Llavors, com hem de traduir «correr como un galgo», «¡échale un galgo!» (indicant la impossibilitat d’aconseguir quelcom) o «de casta le viene al galgo»? Doncs, per exemple, així: «córrer com una daina», «ves-li al darrere amb un flabiol sonant!» i «de porc i de senyor se n’ha de venir de mena», respectivament.

A qui tria i s’enganya, Sant Pere l’escanya

(Dedicat a la Joselina Soldevila.)

Segons el folklorista Joan Amades, «sant Pere és el sant que gaudeix de més simpatia entre el poble. Arreu es conten d’ell nombroses rondalles en què s’expliquen variades facècies* que li van passar, i deu ser per això que també és el sant més anomenat en els proverbis, moltes vegades basats en aquests fets».

La Joselina ens en recorda un, A qui tria i s’enganya, Sant Pere l’escanya, refrany que desaprova la curtedat d’una persona que, podent triar, s’equivoca i pren la cosa menys bona, malgrat que normalment qui reparteix s’endú la millor part, tal com s’interpreta amb una altra dita popular, Primer són les meves dents que mos parents.

I parlant de parents, acabem amb dues locucions que ens els recorden:

  • Fer el parent: fer l’orni, fingir ignorància.
  • No tenir parents ni herents: no tenir ningú de família.

*Facècia: allò que hom diu o fa per divertir fent riure.

Rampoina

En l’àmbit general, el mot rampoina té diversos significats:

  • Cosa d’escàs valor: «En aquella botiga només venen rampoines», «Avui em faré una hamburguesa de rampoines amb tots els sobrants de la nevera». Sinònims (segons el context): trasto, faramalla, andròmina; restes, sobralles…
  • Brot d’una planta que li és perjudicial i convé treure-li. Sinònims: rebrot, rebroll, lluc…
  • Gent baixa, menyspreable. Sinònims: púrria, xusma, gentalla…

En l’àmbit econòmic dels mercats financers, en contextos poc formals, una rampoina és un valor estret: valor d’elevada volatilitat, poca liquiditat i alt risc a la borsa que sol tenir un preu baix.

I en àmbits més locals, un rampoina és un infant ploraner, de mal geni, que dona molta molèstia; persona tossuda, de mal convèncer; persona que té poca gana i és de poca vida.

Xarbotar

Xarbotar (o xarbotejar) vol dir agitar-se dins el receptacle la superfície d’un líquid sacsejat, la qual cosa fa que colpegi les parets o es vessi en part, deixant anar bombolles o esquitxos: «El pot és ple: quan el traginis ves amb compte, o l’aigua xarbotarà».

En diverses contrades, aquest verb indica l’acció mateixa d’agitar o sacsejar un líquid: «Xarbota bé l’ampolla abans d’obrir-la». I també es fa servir en sentit figurat: «Vivim en un món xarbotat».

Xarbotar deriva de xarbot, que vol dir esquitx violent; pluja violenta i sobtada; brou mal fet, sense gust. També existeix un ou xarbot (ou covat que no conté pollet, només líquid) i un cap xarbot (persona poc assenyada).

I acabem amb el mot singlotar: quan un líquid fa soroll en xarbotar, es diu que singlota

Deixatar

En general, deixatar vol dir fer que una substància sòlida, en contacte amb un líquid, es disgregui i s’hi mescli (Com fas la xocolata desfeta: deixates la xocolata en pols amb llet o amb aigua?); però en algunes comarques deixatar és com s’ha dit tota la vida l’acció d’agitar o remenar els ous —per exemple, a cops de forquilla— per fer una truita.

Sinònims: batre, debatre, eixatar, desmarxar, desfer…

Aquest mot encara té un altre significat, en aquest cas, en sentit figurat: una obra literària, un espectacle, un acte, etc., perdre vigor, consistència (El debat s’ha deixatat a mesura que els participants s’han començat a insultar).

I també ha generat l’expressió ésser deixatat de cervell: tenir poc seny. Sinònim: ésser un cap buit.

Tenir bona o mala pinta

El mot pinta té diversos significats; vegem-ne uns quants:

  • Estri de metall, fusta, vori… proveït de dents o pues que serveix per desembullar i pentinar els cabells.
  • Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les làmines o als porus.
  • Esparrall (peix).
  • Card (planta).
  • Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal, en la massa d’un mineral.
  • Aspecte exterior (Aquell noi fa mala pinta).
  • Senyal o ratlla que tenen les cartes de joc als seus extrems que permet saber de quin coll són (oros, copes, bastos o espases) sense girar-les.

És precisament del món de les cartes d’on prové tenir bona o mala pinta: un bon jugador sap immediatament per aquestes ratlles si el seu joc “té bona o mala pinta” en coincidir o no les seves cartes amb la del trumfo. I fora d’aquest àmbit, aquesta expressió s’aplica a una cosa, persona o situació que té bon o mal aspecte, o quan ens causa una impressió o sensació favorable o desfavorable, respectivament.

Ni de peu ni assentats

(Dedicat a l’Anna Casals.)

Caram! Això vol dir, per exemple, que si l’Anna té la sort d’aconseguir entrades per a un concert del Boss, un cop hi sigui no podrà estar ni de peu ni assentada? Llavors, com podrà gaudir de la música? Potser tot fent la vertical? A la gatzoneta? Estirada a terra?

Res de tot això! Tindrà dues opcions: si té ganes de ballar, podrà estar dreta o dempeus (i no de peu o en peu) al mig de la pista. I si ha comprat una entrada amb dret a seient, podrà asseure-s’hi quan vulgui (i no pas assentar-s’hi).

Aprofitem per recordar que el verb asseure’s vol dir ‘començar a seure’ («Asseu-te, que comença l’espectacle!»); asseure s’utilitza en el sentit de ‘fer seure algú altre’ («Intentaven asseure el malalt a la llitera»), i el verb seuresignifica ‘estar assegut’ («Va seure a terra perquè s’havia marejat»).

Empassar-se un gripau

En sentit literal, podem veure una serp o una llúdriga atipant-se de valent mentre s’empassa un gripau, amfibi de pell berrugosa, sovint amb glàndules que contenen líquid irritant, de costums menys aquàtics i moviments més lents i feixucs que la granota.

El nom científic del gripau és Bufo bufo, i es diu que Linné (científic suec que va establir els fonaments del sistema modern de la nomenclatura científica) va posar aquest nom al gripau comú per burlar-se del seu adversari Leclerc, comte de Buffon.

En sentit figurat, l’expressió empassar-se un gripau, molt utilitzada en política, significa retractar-nos d’alguna cosa que havíem defensat, haver de suportar amb impotència una situació humiliant: «El nou regidor ja s’ha hagut d’empassar uns quants gripaus». Segons A. Pla Nualart, prové del moralista francès Nicolas Chamfort, que deia que cada matí ens hauríem d’empassar un gripau perquè res del que ens trobem la resta del dia no ens sembli fastigós.

Sinònims: pagar la festa, carregar el mort, menjar-s’ho amb patates.

Cocó

(Dedicat a les Oncos.)

Un cocó és un clot natural en una roca, una llosa… dins el qual s’acumula aigua quan plou o quan hi arriba la mar. En el primer cas, els cocons eren una font d’aigua molt apreciada pels habitants de les muntanyes, habitualment per abeurar el bestiar, però també devien sadollar la set de caçadors, artiguers, etc

N’hi ha de tipologies ben diverses: alguns estan excavats i altres presenten una coberta de pedra seca amb un portalet d’accés. Aquesta coberta evita que l’aigua s’embruti i s’evapori i la manté fresca.

Aquest mot es fa servir principalment a les comarques tarragonines i a les Balears, tant en singular (cocó Recules, Baix Camp) com en plural (los Cocons, Priorat), en diminutiu (es Coconet, Mallorca), de manera genèrica (es Coconar, Mallorca) i com a determinant (cova dels Cocons, Montsià).

En el cas dels cocons marins, per exemple a Menorca, en evaporar-se l’aigua hi resta l’anomenada sal de cocó, molt apreciada per la seva qualitat.

Sinònims: cadolla, bassol, bassiot, toll.

Xargai

(Dedicat a en Nan Orriols.)

Xargai —i les variants sargai, sargall, saragall…— és la manera col·loquial de dir xaragall, regueró que forma l’aigua de la pluja, etc. en escórrer-se per un terreny inclinat: «Aquests dies els xaragalls van plens d’aigua: els animals poden abeurar-s’hi».

Però, en diverses contrades dels Països Catalans, xaragall també significa: munt de sorra o pedretes que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat); o corrua, filera de coses que es deixen anar (Mallorca): «Vols que et digui mentides? Un xaragall, te’n diré».

També existeixen les expressions següents:

  • Fer xaragall dels doblers: llançar els diners, gastar-ne molts (Mallorca).
  • Guarda’t d’aigua que no corre, que, quan corre, fa sargai: es diu referint-se a les persones pacífiques, que quan s’arriben a irritar, són molt temibles (Menorca).

Sinònims de xaragall: aragall, corregall, xorregall, xòrrec, còrrec, escòrrec, escorranc, corranc, reguer…

Drapaire

Sempre m’ha agradat, el mot drapaire; potser perquè al meu carrer n’hi havia un i, quan hi penso, em venen a la memòria molts records d’infantesa. Un (o una) drapaire és una persona que teixeix per a altres, però en un sentit més general és qui comercia amb els draps vells, amb paperassa i amb altres objectes de rebuig: «D’això, no en farem res; ja ho podem vendre al drapaire».

El seu origen està vinculat amb els draps de teixit: com que antigament eren molt cars de produir, es tornaven a teixir o es reconvertien en altres peces per poder-los fer servir més vegades. Tot i així, el concepte de drapaire pot fer referència a qualsevol feina que inclogui la recollida de residus com a mitjà de vida, ja sigui paper i cartó, vidre, ferralla i, més recentment, productes electrònics.

En la cultura popular, sovint s’ha relacionat l’ofici de drapaire amb la figura fantàstica de l’home del sac, tal com fa Joan Manuel Serrat a la seva cançó El drapaire.

Sinònims: pedacer, parracaire, trastaire i també robavellaire (el qui compra i ven roba vella).

Baladred

Una persona baladrera és aquella que baladreja, és a dir, que té el costum de parlar a crits o que crida immoderadament: «En Roc és un baladrer: quan ens trobem tots, només se’l sent a ell». També hi ha gossos baladrers o venedors de carrer baladrers (que criden la seva mercaderia), tots, ben sorollosos i eixordadors.

Fins i tot podem parlar d’un follet baladrer: mal esperit entremaliat imaginat per la superstició popular que habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc. Es diferencia d’un fantasma (esperit silenciós però observable) perquè és fressós —fa molta fressa— i mou objectes.

Sinònims de baladrer: cridaner, escandalós, renouer, vociferant, bramaire, tenir bons pulmons, ésser una boca de trons…

Somiar truites

Moltes vegades, qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible obtenir-la encara que no ho sigui; així, malgrat que el seu objectiu sigui irreal o molt difícil d’aconseguir, s’il·lusiona fàcilment i somia que es farà realitat. D’aquesta persona es diu que somia truites: «No ho veus, que no podrà ser? Sempre somies truites!».

L’origen d’aquesta expressió sembla que ve de la frase «Qui té gana, somia pa». Antigament, quan la gent passava gana, es deia que somiava pa, i dels que somiaven àpats més inabastables, es deia que somiaven truites; és a dir, tenien somnis «de color de rosa» i especialment «daurats», com una truita sortint del foc.

Expressions sinònimes: somiar ous, somiar despert, somiejar, fantasiejar, fer castells en l’aire, tenir el cap ple de pardals, fer volar coloms…

I també existeix el substantiu somiatruites (escrit junt): «És un somiatruites… hauria de tocar de peus a terra!».

Tocar el dos

Aquesta expressió popular, a banda de significar simplement ‘marxar’ o ‘anar-se’n’ té el matís de fer-ho immediatament, aspecte que és més palès encara en la variant toca el dos, que el tres ja és fora! que es diu per expulsar algú o recomanar-li que se’n vagi a l’instant.

Segons J. Amades, el terme «dos» en aquest cas no es refereix pas al número, sinó que és una evolució del mot «dors», o sia, esquena o espatlla; així, la forma correcta seria «tocar el dors» i faria referència a l’acció de xurriaquejar (pegar) l’esquena dels animals quan es viatjava en diligència: abans de reprendre la marxa es feien diferents avisos i senyals i el darrer era tocar el dors dels cavalls.

Sinònims: fugir, guillar, pirar, plegar veles, tocar el pirandó, agafar els trastets, fúmer (o fotre) el camp, llevar àncores…

Atxura

(Dedicat a l’Anna Piella.)

Si heu llegit alguns textos antics, és possible que hi hagueu trobat el mot atxura, castellanisme que prové de hechura. Per exemple, el fuster que va construir el retaule de l’església de l’Esquirol (Osona) va rebre la instrucció que fos «de la mateixa atxura» que el de l’església de Sta. Eugènia de Berga (document notarial de l’any 1594); o, al Memorial dels donants per a la construcció del retaule major de Núria (1638), hi consta una figura de plata «de la atxura de una cara».

Aquest mot no normatiu i altres de derivats (atxurar, atxurats…) s’han fet servir oralment al llarg dels segles —en alguna contrada encara es poden sentir—, amb significats diversos:

  • Forma, aparença externa d’una cosa: «Aquest jersei ha perdut l’atxura».
  • Arreglat, en el sentit de mudar-se: «La Lia anava molt ben atxurada, a la festa».
  • Mides: «Per fer-te el vestit, t’haig de prendre les atxures».
  • Prendre el pèl: «Noi, t’han ben pres les atxures; sempre et deixes enredar!».

Lloques, polles i més

(Dedicat a l’Eulàlia Casanovas.)

Avui, parlem d’unes quantes aus:

Un poll o pollet és el petit d’un ocell, especialment del gall: «La gallina i els pollets». Un poll volander és un poll que viu a la rodalia del niu i fa petites volades.

Una polla és una gallina jove que encara no pon. Existeixen la polla d’aigua i la polla blava (ocells que habiten en ambients aquàtics), la polla díndia (femella del gall dindi) o la polla fera (femella del gall fer), entre altres.

Una lloca o cloca és una gallina des que cova els ous fins que neixen els pollets i els cria. La covera són les ganes de covar que demostra un ocell femella quan es fa lloca, i el crit sord de la gallina lloca s’anomena cloqueig.

Per acabar, una llocada o covada és el conjunt de pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca. Quan la lloca reuneix els polls sota les seves ales, els apollega; quan els abriga posant-s’hi a sobre, els acubilla i, si els cria amb bon èxit, els agamba: «Aquesta lloca ja ha agambat tots els pollets».

Guanyar-se les garrofes

(Basat en L’Estenedor, Servei Local de Català de Mollet.)

La garrofa és el fruit del garrofer, un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent del grup de les lleguminoses. Malgrat que en èpoques de fam també en menjaven les persones —i, en temps de contraban, s’havia fet servir per adulterar el cacau—, habitualment aquest fruit en forma de llegum s’ha fet servir per alimentar el bestiar.

L’expressió guanyar-se les garrofes significa treballar per guanyar-se la vida i sembla tenir l’origen a pagès, quan els animals de tir eren imprescindibles. N’hi ha diverses versions:

  • Després d’un esforç intens, menjar garrofes, digestives i carregades de sucre, reconstituïa els animals. Així, les bèsties «es guanyaven les garrofes».
  • Altres diuen que calia treballar per guanyar el menjar per alimentar el bestiar.
  • Fins i tot alguns diuen que ve del fet que abans es pagava en garrofes en comptes de fer-ho en diners.

Sinònims: guanyar-se el pa, guanyar-se les mongetes.

Perdre la xaveta

A les Terres de l’Ebre, una xaveta és un escorpí (aràcnid que pica amb les pinces que té a la cua) i, fora d’aquest àmbit geogràfic, una xaveta és una mena de clau molt petit, especialment el que subjecta les rodes d’un carro o una carreta a l’eix del carruatge.

De xaveta deriven enxavetar (fer forta una peça per mitjà d’una xaveta), xaveter (ranura tallada en un eix per ajustar-hi una xaveta) i l’expressió perdre la xaveta. Es diu que una persona ha perdut la xaveta quan està desequilibrada, igual que el carro quan perd la xaveta i surt la roda.

Sinònims: perdre el seny, tocar-se (de l’ala, del bolet), enfollir-se, perdre l’enteniment, estar guillat…

Creuar els dits

(Basat en ‘El perquè de les coses‘, larepublicacheca.cat.)

Segur que més d’una vegada, en voler que es compleixi alguna cosa, heu dit «creuem els dits!» i potser fins i tot heu fet el gest de creuar-los. Però, per què associem aquesta acció o expressió amb allò que desitgem veure fet realitat, amb l’oponent del mal ull?

Hi ha diverses teories sobre el seu origen, una de les principals neix amb el cristianisme pagà i està relacionada amb la creu, que era un símbol de protecció; així, es pensava que creuar els dits era equiparable amb un crucifix amb el qual foragitar dimonis, diables, tot tipus de malalties i mals pensaments.

Una altra teoria diu que és un gest que es feia quan els cristians eren perseguits: creuar els dits era un símbol per identificar-se entre ells i evitar que els agafessin.

Sigui com sigui, actualment, en què moltes esferes de la vida humana ja no estan relacionades amb la fe, es considera que els dits creuats són un imant per a la bona sort.

Fer patxoca…

Patxoca és el goig que fa una persona pel seu aspecte o tarannà ufanós, el seu cos exuberant, l’elegància del seu vestir, etc. Generalment es fa servir en l’expressió fer patxoca: «Quina patxoca que fa, amb el vestit nou!» Aquesta locució també s’aplica a les coses: aquest espectacle, aquest camp, aquest àpat… fa molta patxoca.

Cal dir, però, que en algunes contrades de la Garrotxa fer patxoca (o els adjectius patxoc/patxoca) té el significat contrari; així, dir-li a algú que fa patxoca vol dir que fa pena, que li convé arreglar-se una mica.

També com a adjectiu, patxoc fa referència a una persona malalta, com a sinònim de pioc (L’Aina està patxoca) i, al Diccionari Alcover i Moll, a una persona feixuga, mancada d’agilitat i de gràcia en els moviments, com a sinònim de patut (cast. patoso).

Sinònims de fer patxoca: fer tropa, tenir bona planta, ésser ben plantat…

Bernat

(Dedicat a en Bernat Vidal.)

És molt probable que tothom conegui algú que es digui Bernat, però avui explicarem altres significats d’aquest mot:

  • Per exemple, el que pren en la frase «…sentí grinyolar els forrellats del portal, el cop sec del bernat, les passes del pare…» (M. Dolors Orriols, El riu i els inconscients): barra de ferro travessera que es posa damunt d’altres elements per sostenir-los o reforçar-los (cast.: barrote).
  • En l’àmbit de la indústria química, plàstic que imita l’ambre. La denominació bernat prové de la marca comercial Bernat (cast.: bernat).
  • Cistercenc de l’orde del Cister reformada per sant Benet (cast.: bernardo).

I també existeixen el bernat pescaire, ocell d’uns 90 cm d’alçària de plomatge cendrós freqüent als nostres rius (cast.: garza real), el bernat ermità, crustaci decàpode que s’allotja dins la closca buida d’un caragol (cangrejo ermitaño), i el famós bernat pudent, insecte verdós d’uns 5 cm de llarg d’olor forta i irritant (chinche verde).

De gorra

Una gorra és una peça de roba generalment de tela i amb visera que serveix per protegir el cap de les radiacions solars i del fred; en castellà, gorra. I també és una peça de tela o de punt per cobrir i abrigar el cap; en castellà, gorro. És a dir, que si busqueu gorro al diccionari de l’IEC, no l’hi trobareu.

Sí que hi trobareu, en canvi, la locució de gorra: pagant altri. Sembla que l’origen d’aquesta expressió prové d’antic, quan els conductors dels carruatges duien una gorra que els identificava. Quan el carruatge s’aturava perquè els viatgers poguessin menjar en un hostal, tothom havia de pagar excepte els que “anaven de gorra”, o sigui els conductors dels cavalls. És per això, doncs, que encara avui “anar de gorra” significa no pagar. Els hostalers, en fer el compte, deien: “Tants senyors i tants que van de gorra”. (Font: Edicions Cavall Fort)

Amb aquest sentit, del mot gorra deriven gorrer (o gorrera) i gorrista (en cast., gorrón).

Sinònims: gorrejar; anar, menjar, beure… de franc, de baldraga, d’arròs (Ahir vam anar al teatre d’arròs).

Per quins set sous…?

Segur que moltes vegades us trobeu en situacions en què heu de demanar, de manera emfàtica, per quina causa o raó passa una cosa rara, irregular o injustificada; i és probable que en aquests casos feu preguntes com aquestes:

  • Per quins set sous no hi vols anar?
  • No entenc per quins set sous us he de creure.

Aquesta locució té un origen històric; segons el Diccionari Alcover i Moll, prové d’una expressió que es feia servir en l’època medieval que condemnava a pagar cinc sous* aquella persona que donava un consell sense que li haguessin demanat o que ficava el nas allà on no tocava.

Però, si la multa era de cinc sous, per què es diu “set sous”? Probablement perquè, malgrat que la locució inicial amb “cinc sous” encara es fa servir, amb els anys ha evolucionat per comoditat fonètica.

*Sou: moneda encunyada a diferents èpoques, de diversos valors i metalls.

Tocar el voraviu

El voraviu és la vora resistent d’una roba, teixida o cosida de manera que no es pugui desfilar. És una part important d’una peça que, un cop acabada, no s’ha de tocar i és un dels elements que en permeten valorar la qualitat.

De món del tèxtil sorgeix la frase feta tocar el voraviu a algú, que vol dir ferir-lo en allò en què és més sensible, molestar-lo fent al·lusió a quelcom que l’enutja, ferir-li l’amor propi.

Exemples:

  • Els van atacar allà on els toca més el voraviu: els diners.
  • No m’empipis més i vés a tocar el voraviu a la teva germana!

Sinònims: tocar el viu, els nassos, els collons, la moral; buscar les pessigolles o les puces; fer la guitza, posar el dit a la llaga, trepitjar l’ull de poll…

Perdre l’oremus

(Dedicat a l’Anna Casals.)

Els oremus són els senyals que hi ha als missals per indicar on s’ha de començar la missa i el res. Oremus també és la veu que deia el capellà —quan la missa es feia en llatí— per convidar a l’oració, i significa ‘preguem’.

La frase feta perdre l’oremus, presumiblement, té el seu origen en la situació en què algun capellà no trobava el text d’una part de la missa per haver canviat del seu lloc el punt o senyal del missal; llavors, perdia el fil normal de la lectura i es creava una situació de confusió.

Actualment, fora ja de l’àmbit religiós, perdre l’oremus significa desorientar-se, estar confús, oblidar-se d’allò que calia dir o fer.

Sinònims: perdre la xaveta, perdre el seny, perdre el cap.

Estantís

(Dedicat a l’Anna Piella.)

A alguns us sonarà aquest fragment de la cançó Amants perfectes d’Antònia Font:

«Un estel brillant dins un blau marí / és molt a prop comparat amb s’infinit.
Necesser de plàstic, galletó estantís, / penses que hi ha un màxim de posar-se trist?»

A d’altres de certa edat, aquest altre de la cançó Tango de La Trinca:

«Amor meu, vine aquí, / ballem l’últim tango a Manresa, /
i abans de que quedis estesa, / garrella meva, has de fruir
si el trobes estantís, / aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa / i et semblarà que ets a París.»

S’anomena estantissa una cosa que…

  • S’ha fet malbé, no és fresca: La carn té un gust estrany, és estantissa / És una notícia estantissa, no és cap novetat.
  • Comença a corrompre’s per estancament: Amb aquesta brutícia i tan poca aigua, el riu cada cop és més estantís.
  • Fa temps que no es renova: Els polítics haurien de trencar amb el model estantís heretat dels seus antecessors.

Sinònims: alterat, passat, ranci, podrit, pestífer…

I acabem amb l’expressió «ulls de peix estantís (o de peix bullit)»: ulls poc expressius.

Moquem-nos

En català, el verb sonar té diversos significats:

  • Produir un so: «Ja sonen les campanes».
  • Tocar un instrument musical: «No facis sonar el piano més tard de les deu».
  • Ésser citat o esmentat: «El seu nom no sona en aquell article».
  • Ésser vagament conegut: «Aquell noi em sona».
  • Fer sonar una lletra vol dir pronunciar-la: «Va a un logopeda per fer sonar bé la erra».

Aquest verb es tradueix al castellà amb el mateix mot: sonar (sonar las campanas, un apellido…). Però, en aquesta llengua, aquesta paraula té més accepcions, una de les quals utilitzant el verb pronominal (sonarse): netejar el nas de mocs expel·lint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, amb un mocador, etc.

I, com traduïm sonarse? En català no ens sonem el nas? No! En català, ens moquem: «Porta el mocador, que et mocaré», «No et moquis amb la tovallola»…

Acabem amb una expressió ben coneguda, «No mocar-se amb mitja màniga»: ésser esplèndid, desprès; no ésser mesquí; voler-ho tot en gran.

Guilles i guineus

(Dedicat a en Robert Levy.)

Tots coneixem aquest mamífer protagonista de moltes faules. Els mots equivalents guilla i guineu procedeixen de noms germànics de dona: Wisila (Guisla en català, dona del comte Guifré II de Cerdanya) i Winidhild (Guinidilda, dona de Guifré el Pilós), respectivament. No sabem com eren aquestes comtesses, però ens les podem imaginar astutes i llestes, malgrat que una persona guillada és curta d’enteniment o ximple. Sinònims: rabosa, guinarda.

L’abundància d’aquest mamífer a les nostres terres deu ser la causa que molts topònims continguin aquests mots o derivats: les Guilleries, la Guineueta…  Ambdós mots donen nom també a altres espècies animals —guineu voladora (ratpenat gegant), serp guineu i diversos peixos— i vegetals (cirerer de guineu, moixera de guilla…).

I, encara més: alguns professionals (paletes, llauners…) anomenen guilla l’acumulació de fulles, arrels, terra… que tapa una claveguera a causa de la pluja. Pren aquest nom perquè té una forma allargada que recorda la cua d’aquest animal.

Seguim amb una dita popular: «La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes»; és a dir, que molt sovint menyspreem les coses que no podem aconseguir.

I ara em toca guillar (fugir). Avui, no podia acabar de cap altra manera…

Eixarcolar

(Dedicat a en Ramon Comella.)

Ben sabut és que moltes paraules cauen en l’oblit perquè desapareixen les feines que representen, per exemple, moltes de les que estan associades al camp. En d’altres casos, però, cada vegada costa més sentir-les en una conversa malgrat que les tasques encara es mantenen.

És el cas del mot eixarcolar, arrencar les males herbes dels sembrats o d’un jardí; mot que ens transmet la idea que no n’hi ha prou amb sembrar, sinó que també cal cuidar el que s’ha sembrat.

En alguns indrets, eixarcolar també es feia servir per designar la feina de ‘calçar’: arrambar terra al tronc d’un arbre o a certes plantes, tal com es fa, per exemple, amb els calçots.

Sinònims de eixarcolar: birbar, eixartellar, eixermar, herbejar, herbassejar, escardar, escanyotar o fins i tot magencar (en aquest darrer cas, netejar els sembrats pel mes de maig).

Acabem amb tres dites populars:

«No vulguis estalviar la feina d’eixarcolar.»
«Eixarcola bé els sembrats i els veuràs multiplicats.»
«Per Sant Andreu, retira l’arreu de sembrar i posa’t a eixarcolar.»

Folgar i derivats

(Dedicat a l’Eulàlia Casanovas.)

A vegades, una peça de vestir, un calçat… ens va balder o folgat. El mot folgat (i no holgat) deriva de folgar, que, a més de significar ‘anar ample’, també vol dir:

  • Fer festa, reposar de treballar, estar desenfeinat. «Els nois folguen la tarda del dijous.»
  • Passar el temps divertint-se.
  • Fer l’acte sexual.

Folgat també vol dir ‘còmode, benestant’: «En Jan gaudeix d’una posició folgada, viu folgadament.» Sinònims: benanant, acomodat, ric.

De la mateixa manera, no hem de dir holgura sinó folgança, folga o amplitud: «Ajusta el collar al gos, però deixa-hi una folgança de dos dits amb el coll de l’animal».

Extrema(da)ment

Què tenen en comú paraules com demacrat, lil·liputenc, escuracassoles o mamarratxada? Doncs, que totes expressen el concepte ‘d’una manera extrema, en alt grau’:

  • demacrat: extremament amagrit
  • lil·liputenc: extremament petit
  • escuracassoles: persona extremament goluda
  • mamarratxada: acció extremament poca-solta, grotesca

Fixeu-vos que amb el significat de ‘molt’ hem de dir extremament (amagrit, petit…) i no extremadament. Extremadament vol dir d’una manera extremada, portant les coses a l’últim extrem.

Així, hem de dir que en Pol vesteix extremadament (per exemple, amb colors cridaners), però que les cremades són extremament doloroses, o que una substància és extremament inflamable.

Pacotilla

Quan parlem en català, atesa la pressió constant que pateix d’altres llengües, a vegades tenim una certa aversió a fer servir alguns mots perquè s’assemblen amb d’altres que coneixem com a forasters, especialment si són castellans. És el cas de paraules com tresillo (conjunt de sofà i dues butaques; joc de cartes en què participen tres jugadors), terminar (acabar) o hecatombe (gran mortaldat), que trobareu als diccionaris normatius.

Un altre exemple és la paraula pacotilla i algunes locucions que la contenen:

  • Pacotilla, gèneres que els tripulants d’una nau poden embarcar pel seu compte i gratuïtament.
  •  Fer la seva pacotilla, fer el seu negoci particular, especialment traient profit d’un càrrec.

O una de les més conegudes, de pacotilla: de qualitat inferior, de poc valor. «En aquella botiga només venen productes de pacotilla». Sinònims: de pega i mastega, de nyigui-nyogui, de fira, d’estar per casa.

El pebre no és una espècie…

Tothom coneix el pebre (i no la pebra), condiment de gust picant obtingut del fruit del pebrer. Tal com passa amb el safrà, la canyella, la mostassa…, es fa servir per donar més gust al menjar.

Aquestes substàncies vegetals picants o aromàtiques es coneixen amb el nom d’espècies, i poden provenir de diverses parts de la planta:

  • de les fulles o les branques, com el llorer, l’anet (en castellà, eneldo) o l’alfàbrega (albahaca)
  • dels fruits o llavors, com el pebre o el fonoll
  • de les flors, com el safrà (són els pistils de la flor del safrà)
  • de l’escorça, com la canyella (escorça del canyeller)
  • de les arrels o bulbs, com l’all o el gingebre

Però, llavors, per què diem que el pebre no és una espècie? Doncs, perquè és una espècia, acabat amb a! Una espècie, amb e final, és un grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom. Així, existeixen espècies animals, vegetals, fúngiques, bacterianes…

Moixeta

(Dedicat a en Lluís Badosa.)

Teniu cap moixeta a casa? Heu observat mai una moixeta o una moixeta voltonera amb prismàtics? Heu visitat la Moixeta? Heu fet mai moixetes a algú? Segons de quin àmbit geogràfic sigueu, pot ser que hagueu respost afirmativament a una o diverses d’aquestes preguntes. Però, què és una moixeta?

Si busqueu aquest mot en diversos diccionaris, hi trobareu alguns d’aquests significats:

  • moixeta: gata, gateta.
  • moixeta: esparver (rapinyaire d’uns 28 cm de llargada).
  • moixeta voltonera: aufrany (rapinyaire més gran, d’uns 66 cm de llargada).
  • la Moixeta: nucli de població del municipi del Montmell, al Baix Penedès.

Però en cap no hi trobareu fer moixetes, expressió que era molt habitual en diverses contrades d’Osona sinònima de fer moixaines, carícies, manyagues, carantoines… I, per fer riure els més menuts de casa, se’ls solia cantar «moixeta, moixeta, moixeta… pica la maneta», tot acompanyant la cantarella amb unes carícies a la mà que sempre acabaven amb un cop als dits que l’infant procurava evitar…

Escarràs

El mot escarràs té diversos significats. Vegem-ne uns quants:

  • Estellicó, estella petita.
  • Gotim, porció d’un raïm.
  • Penjoll de fruits (d’avellanes, cireres, olives…).
  • Persona que fa molta feina, i la més feixuga, d’una casa, un ofici… Fer d’escarràs, fer servir d’escarràs algú.

Així, ésser un escarràs de feina vol dir ser molt treballador. Sinònims: ésser un esdernec de feina, un ase de feina; fer-se un panxó de treballar. Castellà: ser un burro de carga, trabajar como un burro.

D’escarràs deriva el verb escarrassar-se, molt habitual en frases com aquestes:

  • No t’hi escarrassis tant, que tampoc no t’ho agrairan!
  • Ja em puc escarrassar cridant: ningú no em fa cas.

Can seixanta

[Basat en un article de Roger Costa a la revista Sàpiens.]

Can seixanta és un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, un gran desgavell: «Allò era can seixanta». Hi ha diverses teories que expliquen la possible procedència d’aquesta expressió, però totes coincideixen que prové del malnom d’una fàbrica de teixits de Barcelona, més famosa pel desordre que hi regnava que no pas pels productes que elaborava.

El folklorista Joan Amades en proposa tres:

  • La fàbrica s’assentava damunt d’un antic hort de cebes, l’amo del qual en una ocasió va preferir que se li podrissin abans que vendre-les per menys de ‘seixanta’.
  • El sobrenom vindria de la suma dels números que ocupava aquesta fàbrica al carrer de la Riereta: el 18, el 20 i el 22.
  • El tal Seixanta tenia molts fills, seixanta segons acostumava a dir de manera exagerada, i d’aquí provindria el nom.

El periodista Josep M. Huertas combrega amb la teoria del 18+20+22 i diu que el propietari dedicava més temps a organitzar festes que a la fàbrica, i que per això la tenia molt descuidada; tant, que va originar l’encunyació de l’expressió semblar can seixanta.

Sinònims: can garlanda, can xauxa, can pixa i rellisca, can penja-i-despenja, el país de l’olla…

… en negre

Diverses expressions acaben amb el fragment «en negre». Per exemple:

  • Vinificació en negre. La vinificació en negre o brisada és l’elaboració de vins negres. A diferència de la vinificació en blanc, es duu a terme a partir del most obtingut del raïm negre fermentat sencer, és a dir, amb les seves llavors i la seva pell, la qual condiciona el color del vi.
  • Fosa en negre. En l’àmbit del cinema, manera d’acabar un pla fent desaparèixer progressivament la imatge fins al negre complet.
  • Catalunya (o qualsevol indret) en negre. Fa referència a la descripció d’un lloc centrada en les històries de crims, violència i delinqüència que hi han tingut lloc.
  • I, probablement, la més famosa: treballar en negre, és a dir, sense pagar impostos. Sembla que aquesta expressió ve del francès travailler au noir. A l’edat mitjana estava prohibit treballar sense llum natural, però alguns patrons feien treballar els obrers a la nit, amb espelmes, per veure-s’hi. Així, treballar en negre volia dir en la negror de la nit, i ara, com abans, significa treballar de manera clandestina o fora de la llei (L’Estenedor, Servei Local de Català de Mollet del Vallès).

Catxumbo

Segur que més d’una vegada heu sentit a dir que una cosa és de color de catxumbo. Però, sabeu per què es diu? A quin color fa referència?

El catxumbo és la closca llenyosa i dura d’alguns fruits; matèria llenyosa i negrosa, procedent de certs arbres americans, de la qual feien grans de rosari, sivelles, bastons (un puny de bastó de catxumbo)… i també pipes de fumar.

A Costa Rica aquest material és molt comú i se l’anomena cachimbo —d’on deriva la paraula cachumbo per deformació fonètica—, motiu pel qual a les pipes, inicialment fetes amb aquesta fusta, també se les anomena cachimbas.

Encara que el catxumbo és molt fosc, quan —en sentit un xic còmic i irònic— diem que una cosa és de color de catxumbo volem dir que té un color indefinit, grisenc o simplement brut i que, a més, no ens agrada gaire. (Extret de Per què diem… L’origen de 100 dites populars, A. Vidal)

Sinònims: color de sal i vinagre, color de gos com fuig.

Aigua va, aigua ve

Tots sabem que l’aigua és un bé escàs imprescindible per a la vida; el que potser desconeixem és que n’hi ha de molts tipus. Vegem-ne uns quants:

  • Aigua viva o aigua morta, segons si corre o està estancada.
  • Aigua amunt o aigua avall, segons si es troba a la part de dalt o de baix d’una presa.
  • Aigua territorial o aigua internacional, segons si està sotmesa o no a la sobirania d’un estat.
  • Aigua dura o aigua tova, segons si és rica o pobra en calci, magnesi o altres metalls. L’aigua dura cou malament els aliments i dissol difícilment el sabó.

Algunes aigües ens perfumen, com l’aigua d’olor o colònia, i d’altres ens tonifiquen, com l’aigua de roses (infusió que conté essència de roses). També n’hi ha que ens curen, com l’aigua oxigenada, l’aigua d’arròs (remei casolà per a les diarrees), l’aigua de cop (conté àrnica i s’emprava en les contusions) o l’aigua de borratja (amb propietats sudoríferes i diürètiques).

I altres ens les bevem, com l’aigua tònica, l’aiguamel (primera beguda alcohòlica que es coneix) o l’aigua de litines(conté òxid de liti). La forma litines és l’adaptació de Lithinés, nom comercial del producte de farmàcia anomenat Lithinés del Dr. Gustin. Quins records!

Llevar (castellà) no sempre és portar

Moltes vegades, el verb castellà llevar es pot traduir al català amb el mot portar; per exemple:

  • Llevar los números, la casa: portar els comptes, la casa.
  • Llevarla al colegio: portar-la a l’escola.
  • No llevo dinero: no porto diners.
  • Lleva bien los años: porta bé els anys.
  • Llevar a cabo:portar a cap (o a terme).

Però, en d’altres casos, cal fer servir altres verbs. Vegem-ne uns exemples:

  • Llevar adelante un negocio:tirar endavant un negoci.
  • Hacerlo le llevó una hora: fer allò li ocupà una hora.
  • Lleva una vida tranquila: té una vida tranquil·la.

O aquests altres, que massa sovint es diuen malament:

  • Llevo aquí desde la una: soc aquí des de la una (i no: porto aquí des de la una).
  • Llevo muchos años viniendo: fa molts anys que vinc (i no: porto molts anys venint).

Desavesar

(Dedicat a l’Anna Piella)

A l’article ‘Llibres sonors’ (Ara, 2019), J. Llovet hi escriu: «(…) les noves tecnologies ens han desavesat a rebre qualsevol informació d’una manera lenta…». I quanta raó que té!

Com que prové del verb avesar, que vol dir acostumar, desavesar significa perdre (un mateix) l’hàbit, el costum o fer-lo perdre a algú:

  • M’he desavesat de menjar fruita a la nit perquè no se’m posava bé.
  • Finalment ha desavesat el nen de fer la pipa.

Variant: desvesar. Sinònims: desacostumar, deshabituar, fer perdre l’avés.
Per tant, ara ja sabeu que us podeu avesar a llegir, a menjar sa o a fer esport saludable, i desavesar de fumar, d’anar a dormir tard o, fins i tot, de les manies!

Fer el passerell

(Dedicat a en Nan Orriols.)

Un passerell és un ocellet molt apreciat pel seu cant. En sentit figurat, també és un ‘aprenent’. Per això, l’expressió fer el passerell denota ingenuïtat, comportar-se com un inexpert deixant-se enganyar: «Si no fa el passerell i juga com sap, segur que guanya el partit». Sinònims: fer el préssec, el paperina; ésser un babau, un llonze, un colomí. En castellà: hacer el primo.

També es pot dir que algú és un passerell, perquè encara li queda molt per aprendre en un àmbit concret. No obstant això, el mot passerell també s’aplica a una persona viva, astuta o molt alegre.

Altres expressions que contenen aquest mot:

  • Haver-hi passerells: haver-hi lladres.
  • Cantar com un passerell: cantar molt i bé.
  • Estar alegre com un passerell: estar molt alegre, ser trempat, eixerit.
  • Tenir passerells al cap: tenir moltes il·lusions, poca reflexió.
  • Omplir a algú el cap de passerells: fer-li concebre moltes il·lusions.

Tenir més gana que la vora d’un riu

(Dedicat a en Quim Balada.)

D’algú que menja molt, amb avidesa, sense mida, es diu que té més gana (o que menja més) que la vora d’un riu, per similitud amb un riu quan augmenta de cabal, en què l’aigua es ‘menja’ les vores, s’ho emporta tot, especialment a les corbes o revolts: «La Mia menja més que la vora d’un riu; surt més a compte fer-li un vestit que convidar-la a dinar!».

Sinònims: tenir més gana (o menjar més) que un avenc, que una tractorada; menjar com un llop, com un bou; menjar més que un mal lleig; tenir les dents esmolades; afartar-se com un lladre…

I, sobretot si la persona no ho aparenta físicament, menjar més que una llima nova. Una llima és una eina formada per una barra d’acer emmanegada, amb solcs o dents de vores tallants, que es fa servir per desbastar —treure les parts més bastes— o polir fusta.

Estalvis

Estalviar significa no consumir, no despendre o no emprar alguna cosa. En deriva el mot estalvis, que són els diners que estalviem, si podem. Però uns estalvis també poden ser un estri de metall, de fusta, de terrissa, de trenat de palla… sobre el qual es posen les cassoles, les safates, etc. que es treuen a taula, per evitar que embrutin o cremin les tovalles. En castellà, salvamanteles.

Continuant amb els estalvis, un estalvi de pantalla és una utilitat d’un ordinador que, un cop transcorregut un temps preestablert d’inactivitat de la màquina, enfosqueix la pantalla o hi projecta imatges animades per evitar que l’exposició d’una mateixa imatge durant llarga estona provoqui danys en el monitor. En castellà: salvapantallas.

I l’adjectiu estalvi (estàlvia) vol dir que ha escapat d’un perill, que no ha estat perjudicat: «Afortunadament, totes les persones que han patit el terratrèmol estan sanes i estàlvies».

Arracades

Una arracada és un ornament que es porta a l’orella. Sembla que aquest mot prové de l’àrab hispà, concretament de arraqqáda (la dorment), ja que moltes d’aquestes joies eren molt voluminoses i filigranades —adornades amb filigranes: obres fetes de fils d’or, d’argent… entrellaçats i units per soldadures imperceptibles— i descansaven a les espatlles (I. Ferrando, 1995).

Però, entre altres significats, arracada també vol dir:

  • Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre. Persona poc recomanable.
  • Penjoll de dues o més cireres.
  • Flor de l’avellaner.
  • Apèndix de pell que tenen a la part anterior del coll, formant parell amb un altre, les cabres, certes races de porc, etc.
  • Placa de plàstic o metall posada a l’orella del bestiar per a identificar-lo. Sinònim: cròtal.

Mots que mesuren

(Dedicat a en Gabriel Salvans.)

Fa uns dies, en Gabriel i uns amics van sentir almosta (variant: mosta) en una conversa amb gent del Berguedà i de seguida vaig recordar que el meu pare, d’Osona, també feia servir el mot del qual deriva: embosta.

Una embosta és el que cap en la conca de les dues mans juntes. Es fa servir per mesurar productes escampadissos com grans, llegums, fruites… (Per berenar, agafa una embosta de cireres) i també en sentit figurat: una embosta (o almosta) de generositat, de somnis o, fins i tot, «una embosta de mar entre turons» (J. Carner).

Altres exemples de mots que també signifiquen una mesura de capacitat:

  • Grapat, porció d’alguna cosa que cap dins el puny o la mà closa (Tirar la llavor a grapats). Sinònims: grapada, sarpat.
  • Manat, feix de tiges, de bastons… que es pot agafar i dur amb la mà (Un manat de pastanagues). Sinònims: manoll, maç.
  • Maniple, quantitat d’una substància que cap a la mà (Un maniple de fulles seques equival a 30 o 40 grams).
  • Badia, manoll de blat, de civada… (La garba es compon de moltes badies).

Sadollar

(Dedicat a en Florenci Crivillé.)

El verb sadollar vol dir satisfer plenament un desig, ja sigui de menjar o de beure o de tipus espiritual: Hi haurà prou menjar per a sadollar tota la quitxalla?

Sinònims: assadollar, saciar, assaciar, atipar, satisfer, afartar…

Potser aquest mot (i els seus derivats) no és dels que es fan servir més, però sí que té tradició d’ús, sobretot en la variant central. Vegem-ne uns quants exemples:

  • «…pel neguit de la carn insadollable…» (Mirador. Setmanari de literatura, art i política, 1935)
  • «Et vares sadollar d’un dolç verí cercant la mort d’amor que mai no arriba…», fragment del poema Et vares sadollarde Quima Jaume (1967), musicat i cantat per Juanjo Bosk (2009)
  • «Abeurador construït l’octubre de 1898 pel senyor Pere Tresserras (…) per poder sadollar els animals de tir durant el trajecte d’Olot a Sant Joan de les Abadesses» (2022)
  • «Gerra per a sadollar la set» (extret del catàleg d’una famosa multinacional que ven mobles i altres objectes domèstics a preus reduïts, 2022)

Ja veieu que podeu fer servir aquests mots en àmbits molt diversos!

Fet i deixat estar

Aquesta expressió es fa servir per referir-se a una cosa feta de qualsevol manera, sense mirar-s’hi gaire i deixada a mig acabar; que mostra signes de deixadesa o abandó. ‘Ja han acabat les obres? Mira com ha quedat l’habitació: sembla feta i deixada estar!’

Però ser fet i deixat estar (o semblar fet i deixat estar, o parit i deixat estar) també s’aplica a les persones; en concret, a qui és maldestre, desmanegat i, a voltes, maleducat. ‘Amb aquest aspecte tan desarreglat i abandonat sembla fet i deixat estar.’

I, en alguns llocs de la Garrotxa, es diu de qui viu despreocupadament i sense prejudicis, i també de qui vesteix de manera extravagant.

Expressions sinònimes:

  • Li falta una patata pel quilo.
  • Fet amb el cul, amb els peus, com Déu vol.
  • Alguna cosa, no tenir nas a la cara, no haver-hi per on agafar-la.

Tenir (o no tenir) virtut

(Dedicat a l’Imma Molist i a la Mercè Pla.)

Entre altres significats, virtut vol dir:

  • Potència, eficàcia d’alguna cosa, capacitat per a produir un efecte determinat. ‘La llimona té moltes virtuts medicinals’.
  • Calor vital, força per a escalfar. ‘El sol avui no té virtut’ (es diu quan el sol és dèbil).
  • Propietat, qualitat (encara que sigui defecte). ‘En Jan té dues virtuts: ser molt voluntariós i ser massa xerraire’.

No tenir virtut s’aplica a una persona delicada de salut, i també a algú que no té força, vigor. En aquest darrer cas, és sinònim de no tenir empenta, buf, tremp (fermesa contreta pel caràcter, per la intel·ligència) o trempera (força i entusiasme).

Altres expressions amb aquest mot:

  • Be està qui té salut, millor qui té virtut.
  • Contra el vici de demanar, la virtut de no donar.
  • Fer de la necessitat virtut (fer voluntàriament el que s’ha de fer obligatòriament).

Ganyes, ganyots i ganyotes

(Dedicat a l’Anna Piella.)

Si busqueu ganyot al diccionari, veureu que té diversos significats:

  • Peça d’una premsa.
  • Gargamella, faringe; conducte de la respiració.
  • Ganyota; gest grotesc de la cara. ‘S’ha fet mal i ha fet una ganyota de dolor’. En castellà, mueca.

Ganyot deriva de ganya, principalment:
· Obertura dels òrgans de la respiració dels peixos als dos costats de la faringe. ‘Agafa el peix per les ganyes’.
· Costat del cap d’un ocell on comença el coll.

Expressions derivades d’aquests mots, la majoria d’àmbit local:

  • Fer ganyes: fer ganyotes.
  • Tenir mala ganya: una persona o una cosa, fer mala cara.
  • Fer ganyots: estrafer la veu, de nit, a la porta de les cases on hi ha noies casadores, per dir-los penjaments o qualsevol cosa sense ser coneguts.
  • Llepar-se els ganyots: a Osona, especialment a pagès, era la manera habitual d’expressar que un plat era molt bo. Ho podem llegir a Pa negre, del rodenc Emili Teixidor: «Ja he matat un conill i després faré un arròs amb pèsols que t’hi lleparàs els ganyots…». Sinònims: llepar-se els dits, llepar-se els bigotis.

Composar o compondre?

Malgrat que ambdós verbs existeixen, moltes vegades sentim o llegim frases redactades amb el mot composar en comptes de compondre. Aquests són els seus significats:

Composar

  • Imposar certa quantitat a pagar, generalment injusta o arbitrària.
  • Actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat.
  • Jutjar, sentenciar com a àrbitre.

Exemple: «Li ha composat una multa per despit».

Es un verb molt poc usat.

Compondre

  • Crear un preparat, una obra artística… combinant elements diversos: «Abans, componia preparats farmacèutics» (i no composava).

. Formar o constituir un tot: «El jurat està compost per deu membres» (i no composat).

  • Algú, arranjar-se amb gran habilitat l’aspecte físic: «Tot el dia es compon» (i no es composa).

Per tant, si composeu cançons en comptes de compondre-les, ningú no les podrà cantar!

Mots relacionats amb l’esport (II)

Avui, uns quants mots més relacionats amb diferents disciplines esportives:

  • Gardela. Mot col·loquial no normatiu que, en futbol, és sinònim de xut molt fort. Sinònim: cacau.
  • Ganyips. Ve del caló* halipí, que significa gana, àpat. És una menjada lleugera (fruita seca, galetes…) que la gent s’enduu quan surt d’excursió: «Ens aturarem a fer un ganyip en aquell coll». [Caló: conjunt de parlars gitanos de la península Ibèrica.]
  • Portadorsals. Banda de goma que se subjecta a la cintura per fixar-hi el dorsal, utilitzada en diverses modalitats de curses.
  • Sabatilla voladora. Sabatilla molt lleugera, amb poca protecció per al peu i poc amortiment, pensada per afavorir la velocitat en cursa.

Entreguardar

(Dedicat a en Toni Orriols.)

En l’àmbit de la construcció, entreguardar vol dir mirar d’un sol ull allò que hom vol saber si és pla, si és a nivell, etc., segons la línia o el pla que passa per dos punts. Els fusters, observar amb l’entreguard o a cop d’ull si una peça de fusta té guerxesa (de guerxo: tort, balcat).

L’entreguard pot ser un joc de dos llistons —col·locats perpendicularment als extrems de la peça que s’examina—, un cartabó, un santanell, un salta-regle…

Així, amb la frase «I asseguts de cara a Sant Pol, que s’entreguarda per entre les branques dels alzinots amb l’estranya aparença d’un castell medieval…» (Jardins de Sant Pol, Pere Corominas) s’interpreta que la silueta del poble s’alinea amb les branques de les alzines per on es contempla.

Bordissenc

(Dedicat a en Jordi Remolins.)

En un dels seus microrelats a La Resistència (‘Història d’amor i odi dominical‘), en Jordi Remolins escriu «Els diumenges s’havien convertit en una veritable obsessió per al malcarat i bordissenc oficinista bancari…».

L’adjectiu bordissenc se sol aplicar, sobretot, a plantes bordes o que no fan el fruit gaire bo («Aquests ametllers són bordissencs, no donen fruit») i a animals que no són de raça pura («Malgrat que sembla un llebrer*, aquest gos és bordissenc»).

En l’àmbit de la geologia, una pedra bordissenca (també anomenada borda o maleïda) és una pedra molt dura i, en general, de mal tallar. I, en sentit figurat, també s’aplica a una persona que qualifiquem d’impertinent, que es creu superior a les altres.

Sinònims: bordenc, bordís.

*Llebrer: en castellà, galgo.

No feu el pi!

(Dedicat a en Nan Orriols.)

Tal com diu Ramon Solsona (A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge, 2005), encara que ‘fer el pi’ pot semblar una forma genuïna, és un castellanisme del tot innecessari. L’expressió pròpia del català per anomenar l’exercici gimnàstic que consisteix a posar el cos verticalment amb els peus cap amunt recolzant les mans a terra s’anomena fer la figuereta.

En el món casteller, ‘fer la figuereta’ vol dir, a l’hora de baixar, col·locar-se cap per avall un casteller, normalment la canalla, mantenint l’equilibri.

Sinònims: fer la vertical, capgirar-se, fer l’arbre de la cama, fer l’ullastre (un ullastre és una olivera silvestre) i fins i tot la bonica expressió ‘fer l’arbreforc’ (quan les cames es mantenen obertes).

Perdre, o no perdre, pistonada

El català va perdre pistonada quan es va deixar de renegar amb ganes.» Aquesta magnífica frase de @MiquelAguirre1 em serveix per parlar de les expressions perdre pistonada (o pistonades) i no perdre pistonada (o pistonades).

Malgrat que no consta al DIEC, pistonada és d’ús força corrent en diverses contrades. Deriva de pistó: disc que s’ajusta a l’interior d’un cilindre, dins el qual pot moure’s alternativament cap a un i altre extrem. A més, pot fer-ho molt ràpidament i de manera repetitiva.

Per similitud amb aquesta acció mecànica continuada, l’expressió no perdre pistonada vol dir aprofitar qualsevol avinentesa en la consecució d’alguna cosa: «En Nil no perd pistonada; aprofita qualsevol ocasió per esdevenir cap de l’oficina». Sinònim: ésser una aranya.

I perdre pistonada significa:

  • Perdre força o energia, afluixar, desinflar-se: «L’últim any la recuperació econòmica ha perdut pistonada». Sin.: perdre bufera, anar fluix de bieles.
  • Tornar-se despistat, perdre la memòria: «No recordo com es diu; ja dec perdre pistonada». Sin.: ja ho diré demà, ja ho diré cantant.

Llençar la tovallola

Avui, una altra expressió que prové de l’àmbit esportiu, concretament del pugilístic (pràctica de combatre a cops de puny): llençar la tovallola.

En un combat de boxa, significa abandonar, renunciar a la victòria. Quan l’entrenador observa que el seu boxejador està rebent massa i no es troba en condicions de continuar, llença una tovallola a l’aire procurant que caigui dintre del ring o quadrilàter. Aquest acte indica la rendició del seu combatent, per evitar que rebi lesions majors que puguin comportar-li danys irremeiables, i finalitza el combat.

A partir d’aquí, l’expressió s’ha fet servir per expressar, en general, que algú desisteix de fer una cosa, que deixa córrer un projecte…: «La malaltia l’ha afectada molt, per això ha llençat la tovallola i no ha aconseguit llicenciar-se».

Sinònims: plegar veles, estripar les cartes, deixar estar (alguna cosa), tirar el barret al foc…

Farmaciola

Ja fa temps que la majoria hem après a dir farmaciola en comptes de botiquín. Però, quan ens referim als productes que conté, encara fem servir diversos mots en castellà malgrat que ja tenen traducció al català. Per això…

  • No digueu ibuprofeno ni ibuprofè, sinó ibuprofèn, nom d’un dels antiinflamatoris més consumits.
  • La tela molt clara de fil o cotó amb els fils col·locats de manera força separada s’anomena gasa (amb s sonora), no gassa (amb s sorda).
  • Si teniu una petita ferida, la podeu protegir amb una tireta, esparadrap proveït d’un petit apòsit; no en digueu tirita.
  • Una bena és una tira de fil que serveix per embolicar un membre i per subjectar apòsits aplicats a una nafra o una contusió. En canvi, una vena (amb v) és un vas sanguini, un filó, el nervi d’una fulla, un sinònim de inspiració (vena poètica)…
  • Si us heu de subjectar o protegir el canell, demaneu una canellera (no muñequera), i una turmellera (en comptes d’una tobillera) si us fa mal el turmell.
  • I, en el pitjor dels casos, si us han operat, és probable que a l’hospital us injectin sèrum (no suero).

Ploure a bots i barrals

En molts indrets, el març va ser un mes especialment plujós. En alguns llocs hi va roinejar, però en d’altres hi va ploure a bots i barrals.

Els bots, fets de cuir de cabra, i els barrals, que poden ser de vidre, terrissa, fusta…, són dues menes de recipients per contenir vi, oli o altres líquids. Així, ploure a bots i barrals vol dir que l’aigua cau de manera impetuosa i violenta, com si l’aboquessin des del cel amb aquests atuells; fer un gran xàfec.

Variant: ploure a semalades; una semalada és el contingut d’una portadora, estri generalment de fusta i amb dues anses laterals usat per transportar la verema.

Altres sinònims: ploure a cànters (càntirs), ploure a poalades (els poals són galledes), caure aigua per l’amor de Déu…

Orb

A l’obra Cavalcades, de Maria Dolors Orriols, hi he llegit aquesta frase: «I heus ací que ara tornava a ésser orb, com abans de no tenir ulls…». Feia molt temps que no llegia aquest mot, que en aquest fragment vol dir cec, privat de la vista, i del qual deriva orbetat (ceguesa).

Però aquesta paraula també té altres significats ben diferents:

  • Exorbitant, abundant. «Enguany hi ha hagut una collita orba de pomes.»
  • Càries (malaltia dels cereals deguda a un fong). Sinònims: blat orb, carbó del blat.
  • Nom popular amb què es coneixen les distorsions o taques que apareixen en fotografies i vídeos per la presència de pols, pol·len, pluja… rere la lent.
  • En l’àmbit de la telemàtica, ORB és una sigla que correspon a la denominació anglesa object request broker (gestor de sol·licitud d’objectes).
  • I a Santanyí (Mallorca), cabra o ovella que no duu llet a cap mamella.

Quin mot més productiu, oi?

Cafè…, i punt!

(Dedicat a tots els amants del cafè.)

Estic totalment d’acord amb l’article «El cafè, sol?», d’Antoni Vilanova (La Vanguardia, 2014). Hi comenta el mal costum de molts cambrers d’afegir «sol?» quan demanem que ens portin «un cafè». I és que així és com l’hem demanat tota la vida els amants d’aquesta beguda feta per infusió de les llavors de cafè torrades i moltes.

Ja sabem que el cafè es pot prendre de moltes maneres i, precisament per això, si el volem acompanyat d’alguna cosa, ja ho demanem explícitament:

  • un cafè amb llet,
  • un cafè amb gel,
  • un tallat (cafè amb una mica de llet),
  • un cafè llarg (amb més proporció d’aigua que l’habitual),
  • un cigaló (cafè amb licor). No ho digueu en castellà: carajillo,
  • un trifàsic (cafè amb licor i llet),
  • un caputxino (cafè amb llet escumosa o nata batuda, sovint empolsat amb xocolata),
  • etc.

Recordeu doncs que, en català, «un cafè» és un cafè i «un cafè sol» és… un castellanisme!

Mastegot

Un mastegot és un cop donat a algú amb la mà. Amb aquest significat, aquest mot té molts sinònims: màstec, cop, bufetada, fava, plantofada, manotada, cleca, clatellada, clatellot, calbot, castanyot, castanya, hòstia, pinya, bufa, galtada, bolet, nata, galeta… N’hi ha per a tots els gustos!

Un mastegot es pot donar, clavar, etzibar, fotre, fúmer, ventar… i fins i tot flocar: «Li ha flocat un mastegot».

Al Diccionari Alcover i Moll trobareu també altres accepcions de mastegot:

  • Tros de vianda o d’altra cosa mastegada (Camp de Tarragona)
  • Mala resposta (Lluçanès)

I encara més: si busqueu aquest mot a Google veureu que MastegoT també és el nom d’un grup de rock de Tarragona. Amb aquest nom, crec que la seva música no deu ser precisament gaire relaxant…

Enrogallat

Quantes vegades —ja sigui per un refredat, per xerrar molta estona o per alguna altra raó— perdem la veu, totalment o parcialment! És a dir, que estem enrogallats.

Enrogallar —enronquir-se la veu— prové de rogall: inflamació de la laringe que fa fer una veu aspra i sorda. I de rogall també deriven desenrogallar (deixar d’estar enrogallat) i enrogallament (estat de qui està enrogallat).

Sinònims d’enrogallat: ronc, enronquit, rogallós, afònic, escanyat, no tenir veu i també la curiosa locució haver vist el llop: No puc telefonar; fa dos dies que he vist el llop; no se’m sent gens quan parlo! (Raspall & Martí, Diccionari de locucions i frases fetes).

Parlem d’insectes: abella o vespa?

L’abella és de color marró i daurat (no groc brillant), d’aparença una mica peluda, viu en eixams i produeix mel i cera. La vespa, en canvi, es caracteritza pel color groc amb faixes negres, una «cintura» (unió de l’abdomen i el tòrax) molt prima i un fibló de picada molt dolorosa que no comporta la mort de l’animal, com sí que passa en el cas de les abelles.

Per tant, l’abella Maia, l’ídol de la nostra infància, ens va enganyar: no era una abella, sinó una vespa! (Basat en L’estenedor, Servei Local de Català de Mollet).

D’altra banda, una vespa també és una persona astuta o múrria, i una «mala vespa» és una dona de mal geni. I en el sector dels vehicles, és el nom comercial utilitzat freqüentment per referir-se a l’escúter.

Les mongetes, preferiblement, seques o tendres!

(Dedicat a en Xevi Verdaguer.)

La mongetera és una planta enfiladissa o en forma de mata baixa de la família de les lleguminoses, és a dir, que el seu fruit és un llegum (i no ‘una’ llegum): la mongeta.

Podem menjar mongetes seques —bullint el gra— amb cansalada i un raig d’oli, estofant-les amb xoriço o cloïsses, en un empedrat amb bacallà, en truita, saltades amb verdures… o mongetes tendres —amb la tavella, quan encara són verdes i pràcticament sense gra—, fetes també de diverses maneres: amb patata, saltades amb pernil, etc.

En alguns indrets les mongetes seques s’anomenen, simplement, seques (un plat de seques amb botifarra), fesols (no ‘fèsols’, per una possible barreja o confusió amb els pèsols) i fins i tot monges.

I les mongetes tendres s’anomenen bajoques o bajoquetes (i no ‘mongetes verdes’, expressió de clara influència del castellà ‘judías verdes’).

Pellucar

«La nina (…) després d’haver pellucat en el banc de musclos, joguineja per les ones tot esclofollant-los i menjant-se’ls.» (J. Ruyra).

Pellucar (o espellucar) vol dir prendre un menjar a miques, en petites quantitats. Hi ha qui pelluca mentre dina o sopa, pessigant petits mossos de diversos plats, i hi ha qui ho fa entre àpats, per matar la gana o fins i tot l’avorriment.

Sinònims: pellicar, espicossar, picar i també piscar: «Qui no s’arrisca no pisca» (per aconseguir alguna cal invertir-hi esforços).

Espellucar també vol dir collir alguns fruits d’un arbre, especialment, collir els raïms o altres fruits que han quedat en els ceps o arbres quan s’ha fet la collida general. I, en sentit figurat, indagar minuciosament: «Cal que li espelluquis la vida, perquè no sabem qui és».

De pellucar deriva pellucalles: deixes de menjar que es donen a pellucar al bestiar.

I vosaltres…, esclofolleu o esclovelleu?

(Dedicat a la Teresa Jové.)

Si dels embolcalls de la fruita seca, els cereals i els llegums en dieu clofolles (o esclofolles, esclofes o esclòfies), és probable que, en pelar-los, els esclofolleu. Però si els anomeneu clovelles (o escloves), llavors els deveu esclovellar. Sinònim: escloscar.

Del mot clofolla deriven, per exemple:

  • Clofoll: conjunt de clofolles utilitzades com a combustible o per a fins industrials. «He comprat una partida de clofoll».
  • Clofollós: que té molta clofolla.
  • Esclofollada: operació d’esclofollar.

I de clovella deriven clova o enclova i també clovellós (que té molta clovella).

El Diccionari Alcover i Moll inclou un altre significat per al mot esclofollar: xerrar; parlar d’una cosa, especialment d’allò que calia mantenir secret: «Tu ho vas esclofollar». I, amb aquest mateix sentit, també inclou l’expressió esclofollar de vint-i-quatre: enraonar massa.

Baguets i baguetes

(Dedicat a l’Alícia Marco.)

Ja fa temps que, a més dels pans tradicionals (barres llargues o xates, rodons de pagès, llonguets, panets de Viena…), a les fleques també en venen de més moderns, tant pel que fa a la composició com a la forma. Una de les varietats més populars és la baguet (en plural, baguets). Aquest mot prové del francès baguette, que al seu torn prové de l’italià bachetta, forma diminutiva de bachio (bastó), per la seva forma de barra llarga i estreta, d’entre 60 i 70 cm de longitud aproximadament.

En català també tenim un baguet (en plural, baguets): gemma o cristall tallat en forma sensiblement rectangular.

I, encara més, una bagueta (en plural, baguetes): cordonet en forma de llaç, fet amb fil o roba, per assegurar obertures en les peces de vestir. Sinònim: anseta. És el que en castellà s’anomena presilla.

Mots que desapareixen

(Dedicat a en Toni Casassas.)

Fa uns dies em van regalar un llibre preciós que us recomano: Castell de l’Areny. Memòries d’una comunitat rural, d’en Toni Casassas Bover. Entre els continguts destaco un recull de mots d’aquesta zona del Berguedà que ja gairebé no s’utilitzen, elaborat per la M. Rosa Boatella.

Aquí en teniu una mostra que, malgrat que no consten al Diccionari de l’IEC, també diem ―o dèiem― a Osona (i probablement en altres contrades):

  • Destirotar (per destarotar): distreure, enredar la troca. No em destirotis que haig d’estudiar.
  • Enclofornat (encofurnat): ficat dins un lloc fosc. Amb aquest sol, no t’enclofornis a casa.
  • Matxoc: cabdell. Li ha caigut un bon matxoc de cabells.
  • Pròsia: mala persona. Vigila amb aquesta pròsia, que t’ho xuclarà tot!
  • Xarbascat: pluja forta, patac. El xarbascat d’ahir va inundar l’hort.
  • Xabacà: escandalós, mal educat. Com que és tan xabacà, no el contracten enlloc.

Els heu fet servir alguna vegada?

Que es fina, la mussolina

(Dedicat a la Irene Pujadas.)

Aquesta expressió es diu per ridiculitzar una persona que pretén ser molt distingida. Variant: més fina que la sedalina!

La mussolina és una roba blanca de seda, de fil molt fi i transparent, però també n’hi ha de cotó i de llana. Serveix per fer-ne peces de vestit interior, vels, bruses i vestits vaporosos…

Diverses ciutats europees i asiàtiques es disputen la paternitat de la mussolina,  però el cert és que aquesta delicada tela va néixer a Mossul, a l’Iraq, d’on va prendre el nom. A la baixa edat mitjana, els mercaders venecians van guanyar molts diners amb la mussolina, un producte el nom del qual va passar al francès com a mousseline. Es diu que el dictador Benito Mussolini podria ser descendent de mercaders de mussolina (font: L’Estenedor, revista virtual del Servei Local de Català de Mollet del Vallès).

Altres significats del mot mussolina:

  • Vidre molt fi, sovint decorat amb motius esmerilats.
  • Salsa de gust delicat i textura molt suau. Per exemple, poden ser mussolines la salsa holandesa, el farciment d’unes mandonguilles de peix, una pasta de bescuit o un puré de patates.

Candeles i candeletes

Quan el fred de l’hivern és ben viu, és habitual veure candeles penjant de teulades, fonts i salts d’aigua. Una candela és un caramell o penjoll de glaç, però també…

  • Metxa de cotó envoltada de cera que fa una flama lluminosa quan s’encén.
  • Moc que penja del nas.
    ·Rebrot del pi, de l’alzina, etc.
  • Conjunt de flors que fan diversos arbres (candela del pollancre, de castanyer).
  • Diversos tipus de bolets.

Esperar amb candeletes vol dir esperar algú o alguna cosa amb delit. Antigament es feia servir una candeleta per fixar la durada d’alguns afers: a les subhastes s’encenia una candeleta en començar i només es podien fer ofertes mentre cremava; en els judicis, l’acusat només es podia defensar mentre cremava una candela. Així, la candeleta va associada a la idea de l’ansietat per conèixer una cosa d’interès cabdal: «Esperem amb candeletes que aquesta pandèmia s’acabi!».

L’origen d’aquesta expressió pot fer referència al costum de repartir candeletes beneïdes a la mainada el dia de la Candelera, el 2 de febrer (L’estenedor, Servei Local de Català de Mollet).

Sapigueu també que moltes candeletes fan un ciri pasqual, és a dir, que de mica en mica s’omple la pica…

Expressions del món empresarial

Si sou professionals que participeu en brainstormings i en namings, redacteu newsletters o dissenyeu tècniques de merchandising i voleu continuar-ho fent però en català, aquest article us interessa.

A partir d’ara podreu prendre part en pluges d’idees i en procediments de creació de noms, escriure la revista d’empresa o elaborar tècniques de marxandatge, respectivament.

R+D+I és la sigla de recerca, desenvolupament i innovació. No en digueu, doncs, I+D+i, del castellà investigación, desarrollo e innovación.

I dins l’àmbit de la publicitat i el comerç electrònics, un bàner (banner en anglès) és un espai publicitari en una web, el qual, quan s’hi fa clic, permet d’accedir al web de l’empresa anunciant.

Si aquest tastet us ha despertat la curiositat i voleu saber-ne més, us remeto a 50 termes del món de l’empresa. Català i empresa. Ja estàs al dia? que es pot trobar per Internet.

Un apunt final: atès que les sigles no es dupliquen per indicar-ne el plural (excepte en casos consolidats com PPCC i CCOO), quan vulgueu abreujar el departament de recursos humans heu d’escriure RH (i no RRHH).

Criar malves

(Dedicat a en Manel Comas.)

Les malves són plantes de fulles dentades i, la majoria, amb flors d’un rosa intens. Se solen fer en indrets ruderals com voreres de camins, horts, llocs herbosos… i antigament era habitual trobar-ne en cementiris, per l’elevada presència al sòl de fosfat de calci, element que constitueix la major part de l’esquelet dels vertebrats.

D’aquí prové l’expressió criar malves (o fer malves) que s’aplica a una persona morta i enterrada: «És creença que damunt la terra en què hi ha enterrat un cadàver neix naturalment una alta i desenrotllada malva que pren gran ufana de l’adob que treu la terra per la descomposició del cos mort» (J. Amades, Refranyer català comentat).

Expressions sinònimes: menjar terra, ésser al sac, ésser al pot, ésser sota la llosa, podrir terra, donar menjar als cucs…

En un sentit similar, criar malves també s’aplica a una cosa oblidada, que pertany al passat: ‘D’aquí a quatre dies aquest fet ja criarà malves i ningú no se’n recordarà’.

Per acabar, sapigueu que la malva és una espècie amb moltes propietats nutricionals, antiinflamatòries i antitussígenes, per la qual cosa tradicionalment ha estat molt emprada amb finalitats medicinals.

Enjoncar

Fa temps que ningú no m’enjonca res. I, malgrat que és una sort que sigui així ―perquè enjoncar (o enjuncar) vol dir desempallegar-se d’un afer desagradable o difícil passant-ne l’execució o cura a una altra persona, amb promeses, persuasions, etc.―, em sap molt greu no sentir a dir aquest mot, que ha estat substituït per expressions de caràcter més general com endossar o endinyar.

Enjoncar deriva de jonc, i també vol dir cobrir el terra de joncs, rams, fulles o flors.

Amb el mateix significat existeix encolomar, que deriva de colom. Segons el lingüista Joan Coromines, «es tracta d’una comparació amb el colom que s’esmuny o es fica en un dels petits forats del colomar»: ‘Es va encolomar al saló del banquet’, en el sentit d’entaforar o introduir (especialment allà on no toca); i d’aquí degué passar a ‘fer passar una cosa, quan calia o se n’esperava una altra’ (extret de Rodamots): ‘Li va encolomar un bitllet fals’, ‘A la feina sempre m’encolomen les tasques que no volen fer els altres’.

Sant Tornem-hi!

(Dedicat a la Susanna Méndez.)

L’expressió Sant Tornem-hi! ―o senzillament tornem-hi!― es fa servir…

  • Per exclamar impaciència, enuig, reny, davant d’una cosa que es repeteix inoportunament: “Apa, tornem-hi! No cal que insisteixis, que no t’ho compraré”.
  • En reprendre la feina després d’un descans (especialment el dilluns, quan es torna a la feina després del cap de setmana, però també després de tornar de vacances): “Sant Tornem-hi, que no ha estat res”.

Diversos refranyers catalans també inclouen aquesta dita: “Tots els dilluns de l’any s’escauen els mateixos sants: Sant Tornem-hi, Sant Som-hi i Sant Agafa tots els dilluns de l’any, menys els dos de Pasqua”.

Però no només el dilluns té nom de sant: “Dilluns, Sant Tornem-hi; dimarts, Sant Ja hi som; dimecres, Sant Pica fort; dijous, Sant Tombet; divendres, Santa Esperança; dissabte, Sant Cobret i diumenge, Sant Gastet”, descrivint així tota la setmana com un viatge que va de la tortura del dilluns fins a l’alliberament del diumenge (pccd.dites.cat).

Doncs res, després de les festes de Nadal… Sant Tornem-hi!

I molt bon 2022 a tothom!

Què tal?

En català hi ha diverses fórmules que es poden fer servir com a salutació o per iniciar una conversa en comptes de l’expressió què tal?, d’influència castellana. Generalment, estan formades pels interrogatius què i com més un verb, que pot portar algun complement. Per exemple:

Hola, com va? Com va tot? Com va això? Com va la vida?

Com anem? Com estàs? Com esteu? Què fas? Què fem?

Com prova la vida de jubilats?

Què expliqueu?

Què hi ha de bo?

De la mateixa manera, en comptes de dir…

A veure què tal es troba en Carles         

Què tal li va semblar el pis?

Què tal si anem al cinema?

…hem de dir, respectivament:

A veure com es troba en Carles

Què li va semblar el pis?

Què et sembla si anem al cinema?

S’ha acabat el bròquil!

(Dedicat a la Maria Escura.)

Expressió dita amb autoritat per dir que se’ns ha acabat la paciència, per donar per tancada una situació. L’origen el trobem en la Barcelona del s. XIX a la Fonda Nacional del carrer de la Boqueria, famosa perquè era econòmica i s’hi menjava bé; a més, feien un bròquil que agradava molt. Els cambrers demanaven els plats a la cuina amb una cantarella molt especial, per exemple: “Tres de seques per a un senyor que es porta el pa i de vi no en beu!”. I si un plat s’exhauria un mosso cridava, per exemple, “S’ha acabat el bròquil!”.

Quan van enderrocar l’edifici, el setmanari L’Esquella de la Torratxa (1899) en va parlar dient que “ara sí que a la Fonda Nacional se li ha acabat el bròquil”. La frase es va popularitzar perquè tothom trobava a faltar el bròquil d’aquella fonda (extret de parlacatalana.com).

Parlant de la verdura, el bròquil és un tipus de col amb la tija curta i les flors agrupades en petits brots verds, la part comestible de l’hortalissa. La varietat blanquinosa s’anomena coliflor. El bròcoli també és de la mateixa família, però els brots són menys compactes i de color verd fosc o blavós. El romanesco és un encreuament de bròquil i de bròcoli, amb els brots cònics i de color verd clar. I el brocolet (conegut comercialment com a Broccolini o Bimi) és un altre híbrid del bròcoli, però en este cas amb la col xinesa.

Trieu la varietat que trieu, mengeu-ne sovint, que totes són molts sanes!

Parlem de volcans

Ara que tots sentim cada dia el nom de Cumbre Vieja, és un bon moment per explicar que el mot volcà prové de Vulcano, nom aplicat a les illes sicilianes de Lipari, al sud-est de la costa d’Itàlia. Segons la concepció mitològica, a causa de la freqüència de les erupcions que s’hi produïen, els romans creien que allà hi havia la farga de Vulcà, déu del foc.

Un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra, que s’expressa

mitjançant la sortida de matèria fosa de l’interior cap a l’exterior. Ser algú un volcà vol dir ser de caràcter impetuós, apassionat en alt grau; i estar sobre un volcà és una situació política o social en què és imminent una gran revolució o catàstrofe.

Volcà també dona peu a parlar dels falsos derivats, mots que no s’escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. Així, de volcà en deriva volcànic (amb o), però, en canvi, cal escriure amb u les paraules cultes vulcanisme, vulcanòleg i vulcanòloga.

Acabem amb una recomanació: si voleu aprofundir en el món dels volcans, visiteu el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El tenim a tocar!

Trencar el gel

Aviat arribarà l’hivern i probablement veurem que l’aigua de rieres i rierols comença a glaçar-se. Per això avui parlarem de trencar el gel, però no en sentit literal, sinó figurat.

Aquesta expressió vol dir fer el primer pas en qualsevol situació una mica complicada per esvair la tibantor, la vergonya o la incomoditat, per encetar una conversa perquè algú estigui més còmode, etc.

Es diu que, a l’hivern, la primera bugadera que arribava al safareig havia de trencar el gel per posar-se a rentar la roba, i d’aquí ve l’expressió, ja que era el primer pas que havia de fer (font: L’Estenedor, revista virtual del Servei de Català de Mollet del Vallès); o també, en altres contrades, del fet de trencar la superfície congelada d’un riu, llac o mar perquè hi puguin passar les embarcacions (neolosfera.wordpress.com).

Va d’olles

(Dedicat a en Nan Orriols).

Seguint el fil del ‘Serpent’ d’en Nan d’aquesta setmana, avui parlarem d’algunes expressions que contenen el mot olla:

  • Ésser (o semblar) una olla de grills. En un lloc, enraonar tothom alhora, sense entendre’s. Gran enrenou o confusió. Cosa molt embrollada i difícil d’ordenar.

Sinònims: olla de cols (o de bruixes, de cargols), orgue de gats, can seixanta, mercat de Calaf, torre de Babel, galliner, guirigall…

  • Ésser de l’olla. Ésser de les persones que governen o dirigeixen un afer, etc.
  • Fer bullir l’olla. Guanyar prou per alimentar-se. Donar voltes a una qüestió per extreure’n idees, per resoldre-la…
  • Estar fet (o ésser) una olla.Pensar, obrar… absurdament.
  • Olla de pressió (i no olla a pressió!). Olla que es pot tancar hermèticament, en què el contingut pot assolir una gran temperatura.

També podem menjar carn d’olla, olla barrejada, olla podrida…, jugar a trencar l’olla i fins i tot veure un documental sobre els caps d’olla (dofins).

Matasanos

(Dedicat a l’Eulàlia Casanovas i a la Montse Periago.)

De composició evident (de matar i de sano), aquest mot col·loquial castellà s’aplica despectivament a un professional de la medicina dolent, ignorant. En català, però, si volem dir d’algú que és un mal metge, podem fer servir la paraula medicastre (i medicastra).

Etimològicament, formació culta basada en el llatí medicaster, derivat de medicus, ‘metge’ amb el sufix -aster (-astre), que en el cas de les professions indica un sentit pejoratiu, com en els mots politicastre (mal polític) o poetastre (mal poeta).

Sinònim: metjastre/metjastra.

Altres maneres de dir-ho en castellà: medicucho, mediquillo.

Content com un gínjol

A part de ser una espècie de lliri, gínjol també és el nom del fruit del ginjoler, comestible, de forma i mida com una oliva, color vermell marronós i amb el gust àcid i la textura cruixent que recorden una poma. A Catalunya el seu consum es restringeix gairebé al Baix Ebre i el Montsià. Es feia servir com a expectorant i, les arrels, contra la febre.

Amb la fusta del ginjoler es fan les tenores i les gralles, instruments ben ‘alegres’. Potser per això, per expressar que algú és de tarannà alegre, és de bon tracte o és molt despert, diem que està content com un gínjol, que és més trempat que un gínjol o que és més eixerit que un gínjol.

Però també hi ha altres teories sobre l’origen d’aquestes expressions:

  • Potser perquè en general atribuïm característiques positives a les coses petites com els gínjols (o els pèsols: eixerit com un pèsol)?
  • Potser per la manera com salten i reboten els gínjols quan cauen a terra?

Derivats: ginjolenc -a (semblant a un gínjol), ginjolenca (olivera d’una varietat originària del Baix Ebre), reginjolat (trempat).

I en cast.: jínjol, azufaifa, azufeifa, yuyuba.

Mots relacionats amb l’esport

Cada dia hi ha més esportistes ―professionals o amateurs― i també més esports per practicar; per això, és comprensible que el vocabulari català que hi està relacionat també evolucioni i s’incrementi. Vegem-ne alguns exemples:

  • Pitxitxi. Persona que aconsegueix més gols en un determinat equip o campionat. Prové del sobrenom de Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, jugador de l’Athletic Club de Bilbao, que va ser un gran golejador. Sinònim: màxim-a golejador-a.
  • Vuitmilista. Alpinista que ha pujat algun dels catorze cims de més de 8.000 metres d’altitud.
  • Flat (i no flato!). Dolor sobtat, breu i punxant que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, mentre es fa una activitat física intensa.
  • Cèrcol (i no aro!). Peça circular de ferro unida a un tauler de la qual penja una xarxa i per on s’ha de fer entrar la pilota, per exemple en el bàsquet.
  • Hoquei. Recordeu que la vocal tònica és la e i no la o!
  • Golbol. Esport adaptat practicat entre dos equips de tres jugadors amb deficiències visuals que consisteix a introduir a la porteria de l’equip adversari una pilota sonora que fan rodolar per terra.

Ja ho sabeu: quan practiqueu esport… feu-ho en català!

Nombre o número?

[Ref.: Optimot.]

Aquests dos mots tenen significats diferents:

Nombre (abreviatura: nre.)

  • Quantitat indeterminada: Ha augmentat el nombre d’alumnes per aula.
  • Concepte matemàtic referit al conjunt d’unitats que formen un tot: El nombre 28 s’escriu amb dues xifres.
  • Nom d’una categoria gramatical: Digues el gènere i el nombre dels adjectius següents.

Hi ha moltes expressions d’àmbits diversos en què es troba aquest mot: nombre pi, enter, primer, aràbic, natural, negatiu, decimal, senar, trencat, atòmic, rodó, nombres amics, quàntics, de Love…

Número (abreviatures: n., núm.)

  • Signe amb què es representa un nombre entès com a concepte matemàtic: El 4 és el meu número preferit.
  • Representa cada element dins d’una sèrie o col·lecció: Calça el número 41.
  • Es refereix a cada edició d’una publicació periòdica: Ja he llegit el número d’abril de la revista.
  • Anomena una peça dins d’un espectacle: M’agraden els números de circ.
  • Anomena el bitllet amb què es participa en un joc d’atzar: Tens el número de la rifa?
  • En plural, números, pot significar ‘càlculs’: Els números no quadren.

 

Expressions que contenen aquest mot: número capicua, números romans, vermells i també llàstimes!

Parafernàlia?

Segur que molts de vosaltres heu dit (o heu sentit) aquesta paraula en frases similars a aquesta: ‘A la celebració no hi faltava de res: discursos, música, banderoles, coets… Quina parafernàlia!’. 

Quan ens referim a un conjunt aparatós i excessiu d’objectes, actes… de certa aparença però de poca importància, hem de substituir el mot castellà parafernalia per faramalla: ‘Aquest casament és tot faramalla’.

Sinònims de faramalla amb aquest significat: aparat, pompa…

Perquè faramalla també vol dir:

  • Orgull i ostentació sense fonament.
  • Conjunt de persones renoueres (que fan renou o enrenou).
  • Xicalla, mainada.

He guanyat…, per xiripa?

(Dedicat a en Nan Orriols.)

Hi ha qui, per dir que un fet o una cosa ha succeït per casualitat, fa servir l’expressió ‘per xiripa‘ per influència del castellà (por chiripa): ‘He encertat la resposta per xiripa‘.

En català, però, tenim altres maneres de dir-ho. Exemples: per sort, per atzar, per ventura, per carambola, per incidència o per xamba: ‘Quina xamba! Li ha tornat a tocar la rifa’. I encara més: si creiem que alguna divinitat ha tingut a veure en el fet, fins i tot podem dir per miracle.

Pel que fa a xamba (atzar favorable en el joc, en la vida), s’utilitza molt en l’àmbit del billar. En deriven xambó (jugador que té més sort que coneixement del joc, que si n’encerta alguna és per casualitat) i xambonada (jugada pròpia d’un xambó o una xambona).

Finalment, en el llenguatge col·loquial també tenim les expressions ‘tenir llet’ i ‘tenir mala llet’, per indicar que algú té bona o mala sort, respectivament: ‘Quina llet, hem tornat a guanyar!’.

Llosa o llossa?

(Dedicat a en Xevi Verdaguer.)

Habitualment, la paraula llosa se sol utilitzar per designar la pedra plana que serveix per fer paviment o teulada o, generalment amb una inscripció, per tapar una tomba. Però també té altres significats:

  • Peça plana d’un forn de pa, recoberta de draps, on hom col·loca la pasta per repartir-la segons el nombre de pans que cal fer.
    · Trampa formada per lloses petites, per agafar ocells, rates…
  • Durícia que es fa al voltant d’un gra.

En sentit figurat, ‘estar sota la llosa’ vol dir estar al sepulcre, i també es fa servir aquest mot en frases com aquesta: És una obligació que em pesa com una llosa.

Coure ‘a la llosa’ vol dir damunt d’una llosa de llicorella, prèviament escalfada i sovint untada i preparada amb certs ingredients. S’hi fan cargols, carn…

I també existeixen la llosa de rentar (pedra o fusta plana, posada al voltant del safareig, per rentar-hi la roba), la llosa de jaça (dolmen) i el sabó de llosa (sabó blanc, molt dur, molt poc soluble).

No confongueu la llosa amb la llossa! Escrit amb dues esses, vol dir cullerot (en castellà, cucharón) i també escumadora (cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l’escuma del brou, la llet, l’oli…; en castellà, espumadera).

A can rumia

(Dedicat a l’Assumpta Casellas.)

El verb rumiar vol dir pensar, considerar lentament i amb atenció: ‘Encara no m’he decidit; deixa’m rumiar una estona’.

En relació amb aquest verb existeix la locució a can rumia, típica de la plana de Vic però que també es pot sentir en altres contrades de Catalunya. Es fa servir en expressions com ara «engegar el cap a can rumia», «posar el cap a can rumia» o «tenir el cap a can rumia»: ‘Amb aquest final tan enigmàtic, l’autor del llibre ens deixa amb el cap a can rumia’.

Etimologia de rumiar: del llatí rumigare ‘remugar’, que en català prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, tal com mastega repetidament un animal remugant.

Can Rumia també és un edifici del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nom d’aquesta masia remet al de les properes can Pensatibé (també anomenada can Goules) i de can Discorre.

Halar

(Dedicat a en Manel Comas.)

En català, la lletra hac (h) no se sol pronunciar. Exemples: hivern, hospital, alhora, tothom, ahir, Homer… Però hi ha excepcions, com per exemple en el verb halar, que vol dir ‘menjar’, però també ‘recollir, estirar (una corda, una cadena, un cable) manualment’.

En aquest cas, la hac es pronuncia aspirada (pràcticament com si fos la jota castellana de, per exemple, jamón). I també es pronuncia aspirada:

  • En algunes interjeccions: ehem! (usada especialment per cridar l’atenció d’algú o fer-lo adonar d’alguna cosa dissimuladament);ha! ha! ha! (onomatopeia per simular una rialla)…
  • En estrangerismes (generalment provinents de l’anglès, l’alemany o l’àrab) no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hàmster…
  • En noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la hha conservat la pronúncia de la llengua d’origen: Hamlet, hamletià, Hawaii…

Cal recordar que, en aquests casos, la hac no s’apostrofa: el hàmster, el hobby, el barri de Harlem…

Esgarrapacristos

Segons el DIEC, esgarrapacristos és un sinònim del mot esgarrapacrestes, que defineix com ‘Fulla gastada del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar la cola que com una cresta sobreïx d’una encolada’.

Al Diccionari Alcover i Moll, en canvi, hi trobareu el següent:

  • Home molt afectat a l’església (Empordà); cast. santurrón.
  • Ximplet (Vallès); cast. bobo.
    · Nom satíric que es dona als habitants de Sant Vicenç dels Horts.

La Paremiologia catalana comparada digital, de V. Pàmies, recull diverses expressions amb aquesta paraula: ‘Ser un esgarrapacristos’ (ser molt beat) i unes quantes relacionades amb el barri de Sants de Barcelona (però especialment citades al Prat de Llobregat), per exemple, ‘A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos’.

Sobre l’etimologia d’aquest mot, sembla que el va recollir J. Amades al Refranyer barceloní. En reprodueixo l’explicació d’Agus Giralt (2009): «Pel que es veu, un any, durant la festa major, la parròquia va voler estrenar una imatge d’un sant Crist. Aquesta, però, es va demanar a corre-cuita i l’artesà la va lliurar acabada de pintar. Com que temien que els fidels s’embrutessin els llavis en anar-la a besar, van voler eixugar-la amb una manta de llana, amb la qual cosa el borrissol es va enganxar a la imatge i va deixar-la tota peluda. Sense saber com resoldre la situació, van redactar un ban cridant els santsencs a esgarrapar el borrissol al Cristo».

Probable o provable?

Segur que heu vist escrita aquesta paraula tant amb be alta com amb ve baixa. A tall d’exemple:

  • És probableque abans d’acabar l’any es tornin a apujar els preus.
  • Que els efectes d’aquesta planta vagin bé per al refredat no és provable científicament.

I és que ambdues formes són correctes, però tenen significats diferents:

  • Diem que una cosa és PROBABLE, amb b, quan tenim raons suficients per creure que s’acomplirà (en l’exemple anterior, malauradament no crec que hi hagi cap marge d’error!).
  • En canvi, l’adjectiu PROVABLE, amb v, vol dir que alguna cosa pot ser provada, demostrada.

Ja veieu que, a vegades, una sola lletra pot fer canviar radicalment el significat dels mots!

En doina

Si busqueu el mot doina al diccionari normatiu, hi llegireu ‘Cançó pastoral pròpia del folklore romanès, lenta i molt sentimental’, un significat que no té res a veure amb l’expressió en doina, que fa força temps que no sento dir a ningú.

Aquesta locució adverbial vol dir ‘En moviment, fora de lloc, en renou; agitat, desordenat’: En arribar, ho trobà tot en doina.

I, anar en doina, ‘Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra’: En aquesta casa, tothom va en doina!

Expressió sinònima: en orri (o a orri).

I, en castellà: estar patas arriba, estar en desorden o andar manga por hombro.

Veure-se-li el plegador

(Dedicat a en Quim Balada.)

Avui dedico la curiositat lingüística a un sabadellenquisme, és a dir, a un localisme lingüístic propi de Sabadell. En concret, es tracta d’una locució derivada del món tèxtil: ‘veure-se-li el plegador’.

En el tissatge (operació de teixir), el plegador és el corró en què s’enrotllen els ordits (fils disposats paral·lelament a les vores del teixit i que es mantenen en tensió) i els teixits.

L’expressió ‘se li veu el plegador’ s’aplica a algú que té pocs cabells o una calvície incipient i se li veu la closca, per similitud amb el plegador quan se li acaba el fil i ja es veu el material de què està fet (fusta o ferro).

En sentit figurat, també es fa servir quan descobreixes les intencions encobertes d’una persona que potser et vol vendre alguna cosa: No m’entabanis, que se’t veu el plegador!

Saó

Haig de dir que, malgrat viure tota la vida en una comarca en què encara hi ha activitat agrícola, m’ha sobtat llegir la paraula saó, que significa:

  • Estat d’una cosa que ha arribat a la maduresa, a la perfecció. El blat ja està en saó per a ésser segat. Cast.: sazón.
  • Avinentesa, ocasió. En aquella saó. Cast.: entonces, en aquella ocasión o coyuntura.

I, especialment:

  • Grau d’humitat d’una terra que fa que estigui en condicions òptimes per treballar-la. Aquestes regades deixaran una bona saó. Cast.: sazón, tempero.

Derivats: saonada (Amb aquestes pluges, quina saonada hi haurà!), assaonar (La fruita que s’assaona sobre l’arbre mateix és més bona / Ocells assaonats, a punt de saltar del niu).

Però assaonar també vol dir:

  • Fer saborós (el menjar) mitjançant ingredients culinaris.
  • Efectuar les operacions d’adob i d’acabament de la pell o del cuir.

I acabem amb un refrany: La saó, la de juliol és la millor; però segur que en coneixeu molts d’altres!

Fer l’entrebanqueta

Els diccionaris normatius recullen el mot entrebancar:

  • Una cosa, venir-se a posar entre cames d’algú impedint-li o dificultant-li la marxa: M’he entrebancat amb un tamboret i he caigut. Sinònim: ensopegar. Cast.: tropezar.
  • També existeix en sentit figurat: Al s. XIX, l’ús de l’ucraïnès va ser entrebancat per la política tsarista, que el considerava un dialecte rus. Cast.: obstaculizar.
  • I també ens podem entrebancar parlant: Quan es posa nerviós, s’entrebanca i ningú no l’entén. Sin.: enfarfollar-se. Cast.: farfullar, tartajear.

També hi consta entrebancada, acció d’entrebancar o d’entrebancar-se, però no l’expressió que encapçala la curiositat lingüística d’avui. No obstant això, tal com recull l’obra de Jaume Medina El parlar d’una família vigatana, la locució fer l’entrebanqueta és habitual a Osona.

Entrebanqueta seria un diminutiu del mot entrebanc (allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle), derivat de la subtilesa de fer entrebancar algú amb el peu. Sin.: encamellar, fer la traveta. Cast.: poner la zancadilla.

Quina hora és? El sistema de campanar

En una bona part dels parlars de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, específic de la llengua catalana (per contraposició al de rellotge i a l’internacional). En aquest sistema es divideix l’hora en quatre quarts i es fa referència a l’hora en punt següent i no a l’hora passada: És un quart de nou. (8.15 h).

Els quarts poden subdividir-se en mitjos quarts per indicar l’espai de temps comprès entre un i l’altre: És mig quart de nou (8.07 h). Són tres quarts i mig de deu (9.52 h).

També es poden afegir els minuts al quart o a l’hora precedent si la fracció afegida no arriba a un quart: Són les tres i cinc minuts. (15.05 h). Són dos quarts i tres minuts de quatre. (15.33 h).

Quan falten pocs minuts per tocar l’hora o els quarts, és correcte dir: Falten tres minuts per a les cinc (o per a un quart de sis, etc.).

I, finalment, hi ha altres expressions per fer referència a horaris més imprecisos: Són les set tocades. Vindran a quarts de deu.

Cal afegir que, quan no es parla de l’hora actual i pot haver-hi dubte del moment exacte a què es fa referència, s’afegeix a cada expressió horària un complement: El vol surt a tres quarts de sis del matí (o, segons correspongui, del migdia, de la tarda, del vespre, de la nit o de la matinada).

Sempre he pensat que aquest sistema tan nostre de dir les hores és una mica com menjar cargols: si t’hi acostumes de petit, tot va com la seda. En canvi, si t’hi has de posar de gran… això són figues d’un altre paner!

Mots arquitectònics

(Dedicat a l’Anna Casals.)

A més de l’estructura principal corresponent a l’habitatge, moltes cases disposen també d’un espai a cel obert (eixida, pati…) o d’una construcció annexa exterior coberta per fer-hi activitats diverses: menjar, llegir, prendre la fresca, penjar la roba, etc.

Segons la seva tipologia, i també segons l’àmbit geogràfic, aquesta construcció rep diversos noms:

  • Porxo o porxada, lloc cobert amb columnes o pilars de sosteniment. També s’anomena rafal, voltes i, si està construïda a la part solana d’una casa, solà.
  • Cobert, lloc cobert on hom està o pot tenir quelcom a l’abric de la intempèrie. Si està fet amb bigues, barres, llistons… que sostenen parres o altres plantes enfiladisses, en diem emparrat; enramada quan està fet amb rames entrellaçades, i encanyissada si el sostre és de canya.

N’hi ha per a tots els gustos!

Capicular

(Dedicat a la Maria Llorens i als seus companys d’El Serradet de Barneres.)

  • Capicular vol dir posar (dues coses similars) paral·lelament l’una al costat de l’altra però en sentits oposats, de manera que l’extrem superior de l’una coincideixi amb l’extrem inferior de l’altra: “Posa les sardines capiculades, te n’hi cabran més”.

És una paraula d’aquelles que, derivada d’un conjunt de mots separats (de cap i cul), acaba aglutinada, tal com passa, per exemple, amb bon home / bonhomia, set mesos / setmesó, blat de moro / blatdemorar (camp sembrat d’aquesta planta), per cent / percentatge, tot sol / entotsolar-se (fugir de la companyia de la gent)…

En castellà: gualdrapear, colocar pies con cabeza.

  • Però capicular també vol dir colpejar damunt un taulell (un conjunt de fulls, quaderns, etc.), per tal d’igualar-los pel cap comú: “Aquests fulls per reutilitzar, capicula’ls bé, que si no la impressora s’encalla”.

Atonyinar

El mot atonyinar vol dir apallissar, donar una sèrie de cops a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.

Etimologia: atonyinar prové de tonyina, que alhora deriva del llatí vulgar tunnina, diminutiu de thunnus. Pel que fa a l’origen del verb i l’expressió, Joan Coromines va escriure: ‘donar tonyina, atonyinar; explicable pel fet que les tonyines s’han de rematar a cops a l’almadrava’ (lloc on es pesca aquest peix).

No obstant això, sembla que en l’origen d’aquesta mateixa expressió en genovès (fa tanta tonninn-a) hi ha no tant el fet de rematar a cops l’animal (tonno), sinó el procés d’elaboració i conservació; és a dir, el fet de tallar-lo a trossos fins a fer-ne tonninn-a.

Alguns sinònims d’atonyinar: bastonejar, garrotejar, escalfar algú, estomacar, estovar, flingantejar, blavejar algú (omplir-lo de blaus), esgarbissar, prendre la mida de l’esquena a algú, clavar-li un juli…

I en castellà: zurrar, currar, golpear, dar una tunda, dar una somanta.

Maldecap o mal de cap?

Ambdues formes són correctes, però tenen significats diferents:

  • Un maldecap és allò que pertorba i inquieta l’ànim, que preocupa profundament. El plural d’aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
  • Haver d’estar pels nens li representa un maldecap.
    · La nova feina li porta molts maldecaps.

Sinònim: preocupació.

Castellà: quebradero de cabeza. Donar maldecaps: quitar el sueño. Passar maldecaps: pasar apuros, estar en aprietos(o en apuros).

  • En canvi, un mal de cap és, literalment, un dolor al cap. El plural d’aquesta forma és mals de cap. Per exemple:
  • L’estretor del barret m’ha arribat a fer mal de cap.
  • El pacient afirma que els mals de cap són més intensos al matí.

Sinònims: cefalea, cefalàlgia.

Castellà: dolor de cabeza, cefalea, cefalalgia.

Manco i més

Atès que en Nan m’interpel·la a través del seu “Serpent” d’avui, aprofitaré la invitació per comentar un parell d’expressions que hi fa servir:

  • Manco. Tal com explica en el seu article, aquest adverbi usat en els parlars baleàrics, en alguerès i en valencià vol dir ‘menys’. Així, per exemple, l’expressió ‘el dia manco pensat’ —que es diu davant d’un fet que pot succeir qualsevol dia—

vol dir ‘el dia menys pensat’; i una frase com ‘aquesta coca t’ha sortit manco dolça’ significa que ha sortit menys dolça que altres vegades.

  • Escopir al sol o escopir al cel. La primera versió, malgrat que no la recull el Diccionari normatiu valencià, és força habitual en els parlars valencians i també és la que escriu en Nan; i la segona es pot sentir més a Catalunya. Vol dir rebre de retop el mal que es vol fer a d’altri, significat que queda ben clar amb l’expressió ‘qui escup al cel a la cara li cau’. Expressions sinònimes populars: ‘tirar-se pedres a la teulada’ o ‘disparar-se un tret al peu’.

De mica en mica s’omple la pica

(Dedicat a en Nan Orriols.)

A més de ser el títol d’una novel·la policíaca ben coneguda de Jaume Fuster, aquesta expressió també és un refrany que significa ‘fer alguna cosa sense presses, però tampoc sense interrompre-la’.

Es fa servir especialment per assenyalar la importància de fer una feina amb constància i força de voluntat, de manera lenta però insistent, talment com s’ompliria una pica amb el degoteig constant d’aigua.

Algunes expressions sinònimes:

  • De gota en gota s’omple la bota
  • Gota a gota es fa un gorg
  • La pluja fina fa saó
  • A poc a poc i bona lletra
  • A poc a poc s’encén el foc
  • Camí llarg, passa curta
  • Menjar poc i pair bé
  • De pressa i bé, no pot ser
  • Allò que fa l’esverat, sempre li surt esguerrat

I ara, un parell en castellà: sin prisa pero sin pausa, vísteme despacio que tengo prisa.

Altimira

(Dedicat a la família Altimiras.)

L’altimira (Artemisia vulgaris) és una planta herbàcia vivaç (perenne) d’olor poc agradable, de fulles blanques pel dessota i flors rogenques, que es fa en marges i bardisses de les valls pirinenques i en gran part d’Europa i del nord d’Àfrica.

Les fulles i les flors, que es cullen a l’estiu, han estat emprades en infusió com a aperitiu —tant per estimular la gana com per afavorir la digestió dels aliments—, com a remei tònic (per envigorir l’organisme) i per regular la menstruació. No en va en molts llocs se la coneix com a herba de les regles o herba de fer venir les regles.

Però també rep altres noms populars: botja, cintes de Sant Joan, donzell, herba de la bonadona, herba de la Mare de Déu, herba menuda, herba pansera, pulmonera, artemenya o artemexa, entre molts d’altres.

Escampar la boira

(Dedicat als Oncos.)

Ja fa anys que amb els Oncos sortim a córrer per la muntanya amb el propòsit d’airejar-nos, esbargir-nos i ‘desconnectar’ una mica de les nostres ocupacions (i preocupacions) diàries. És a dir, que quedem per anar a escampar la boira.

Però aquesta expressió també s’empra quan es vol foragitar de mala manera algú que fa nosa, de qui ja se n’està tip: «Ja no vull discutir més amb tu. Ves una estona a escampar la boira!».

Sembla que aquesta expressió té el seu origen entre els segles XV i XVII, en els temps de la bruixeria, en què els practicants d’aquest art caminaven pels camps cridant uns encanteris i fórmules màgiques per dissipar la boira quan era molt persistent (Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys; 2000).

Expressions sinònimes: que et bombin!; aire, que vol dir vent!; engegar a dida, a la porra, a la quinta forca, a pastar fang, a fer punyetes, a tomar vent, a prendre pel sac… N’hi ha per a tots els gustos!

D’aurora a aiguapoll

L’aurora és la claror rogent que precedeix la sortida del sol, i aiguapoll és un ou en el qual, un cop covat, no es forma cap pollet. Com podem relacionar, doncs, un mot amb l’altre?

El rosari de l’aurora és el rosari que hom resa col·lectivament i en processó a la sortida del sol, i acabar com el rosari de l’aurora vol dir acabar amb baralles, malament, amb ruïna, amb fracàs, etc. Segons Jaume Medina (El parlar d’una família vigatana; Llibres de l’Índex, 2014), aquesta expressió es fa servir per indicar que una cosa s’ha acabat per manca de matèria o de personal, per similitud amb el rosari de l’aurora, que, sortint d’una església determinada, va recorrent tots els carrers de la població i s’acaba quan ja no hi queda ningú, perquè la gent, a mesura que van passant per casa seva, ja s’hi queden.

Una altra manera de dir ‘acabar com el rosari de l’aurora’ és tornar-se aiguapoll: «A la fi tots els seus projectes es van tornar aiguapoll».

Altres expressions sinònimes: anar-se’n en orri, anar a can Pistraus. I en castellà: acabar como el rosario de la aurora, irse al agua o volverse agua de borrajas.

Lluna

Aprofitant la lluna plena d’aquesta setmana, parlem d’algunes accepcions del mot lluna:

  • Satèl·lit natural de la Terra que es mou al seu voltant. Ofereix diferents aspectes segons que el Sol la il·lumini més o menys: lluna creixent, minvant, nova, plena…
  • Vidre d’un mirall; vidre gruixut i gran: la lluna d’un aparador.
  • Clapa rodona que fa sobre un líquid una porció d’oli o de greix.
  • Clapa rodona estampada en una roba o impresa en un paper: un vestit de llunes.

També existeix la pedra de lluna (feldspat de color blanc blavós), una clau de mitja lluna (eina), la mitja lluna (islam) i un cop de peu a la lluna (salt invers en què s’executa un salt ordinari).

Estar a la lluna (o a la lluna de València) vol dir estar molt distret; estar de bona o mala lluna vol dir estar de bon o mal humor; voler fer veure la lluna en un cove significa voler fer veure una cosa increïble; la lluna de mel són elsprimers temps de matrimoni, i els selenites són els habitants imaginaris de la Lluna.

Per cert, no us deixeu enredar per la Lluna, que és una mentidera: està en fase creixent quant té forma de D, i en fase decreixent quan té forma de C!

Estirabot

(Dedicat a Maresmon.)

Dita, sortida, etc. incongruent, que no ve al cas: Sempre surt amb estirabots!

Etimologia (Diccionari etimològic): del castellà antic estribote o l’occità antic estribot, ‘composició en vers, sovint satírica’, d’origen incert, probablement procedent del centre o l’occident de la Península o de la lírica mossàrab i derivat del mot estribo ‘estrep’, pres com a ‘punt d’arrencada d’una composició poètica’; en català, el mot s’alterà en estaribot i després en estirabot.

Sinònims: poca-soltada, ximpleria, bestiesa, despropòsit, bacinada, disbarat, sortida (Tens unes sortides!) o estirabec (que també és sinònim de tirabec, una varietat de pèsol).

En castellà: disparate, despropósito, patochada, sandez, tontería, salida de tono, badomía…

Altres maneres de dir sortir amb un estirabot: desbarrar, ficar la pota, ficar els peus a la galleda, pixar fora de test o sortir amb un ciri trencat.

No siguis catrús!

(Dedicat a la Montse Roca.)

Trobo molt curiós que el mot catrús no consti en cap diccionari normatiu, ja que en diverses contrades de Catalunya (poblacions d’Osona, el Ripollès, el Berguedà…) encara es fa servir, i també la seva variant femenina: «La Maria és tan catrussa com quan anava a l’escola».

Sí que la trobem, en canvi, al Diccionari pràctic i complementari (http://www.dicpc.cat/) amb aquesta definició: ‘encantat, ximple; persona d’escassa intel·ligència’. És a dir, que s’aplica a algú que no sap fer res a mode d’insult, per menysprear-lo, per no dir-li renecs més malsonants.

També surt a Els fills de Can Rovira, de Raquel Capdevila Carbajo (Ed. Autores del Mundo, 2020) i, si reculem molt més en el temps, en tenim constància escrita a la publicació La campana de Gracia (15 d’abril de 1876): «Han endavinat además totas tres solucions los ciutadáns Sipari, Estripa-qüentos, Tomaset, Valentí Julibert, Catrús de Reus…», en aquest cas, potser com a malnom o fins i tot com a cognom.

Sinònims: ruc, gamarús, toix, totxo, sòmines, aturat, curt de gambals… no acabaríem mai!

Mula

A vegades, quan corro molta estona per la muntanya amunt i avall, em surten mules a les ungles dels peus. No he trobat enlloc per què a aquesta petita acumulació de sang presa continguda sota la pell provocada per una pessigada o un cop fort l’anomenem així en molts llocs de la plana de Vic; potser per inspiració en un atribut visible de la bèstia homònima (habitualment, de color fosc)? Altres maneres d’anomenar aquestes mules: blaus, sangtraïts, mosteles… En cast.: cardenal, moretón.

Però una mula també és…

  • Mul femella; és a dir, femella híbrida de cavall i somera (femella de l’ase) o d’ase (o ruc o burro) i euga (o egua). En castellà: mula.
  • Durícia que es fa a les mans amb el fregadís d’una cosa que hom maneja. Cast.: callo, callosidad.
  • Agulleta d’alguer, peix de fins a 40 cm de llargada, de color gris brunenc o verdós, que viu en els alguers de posidònies. Cast.: aguja de mar.
  • Lleterassa, arbust laticífer (conté líquid lletós) propi del litoral mediterrani. Cast.: titímalo, lechetrenza.

I acabem amb una dita ben encertada: El temps és com la mula, mai no recula!

Que gafe que ets!

És molt possible que hagueu fet servir aquesta expressió per indicar que una persona porta mala sort. I també que, en fer-ho, us hagin fet mal les orelles perquè teniu clar que, de catalana, no en té res. Així, com ho hem de dir?

En català, ser gafe és portar mala sort (o mala pega), ésser el pot de la pega, ésser de mal averany i, potser l’expressió més curiosa, ésser malastruc (o malastruga). I també podem fer servir aquest darrer adjectiu en altres frases, per exemple: Ha quedat coix per una malastruga caiguda.

Etimològicament, malastruc deriva de malastre (desastre) amb el sufix -uc que trobem en el mot astruc ‘sortós’ i també en d’altres com poruc, xaruc, feixuc, caduc, etc.

De malastruc deriven malastruguesa i malastrugança (mala sort): Quina malastrugança que tenim avui!

Espero que no sigueu malastrucs i que tingueu molta sort en tot!

Reprotxar?

(Dedicat a en Toni López.)

Com podem traduir el mot castellà reprochar (echar en cara) en català?

  • Retreure: esmentar a algú (alguna cosa que ha fet i que es considera censurable) amb intenció de reprovar-la-hi. Vaig fer mal fet; però no cal retreure-m’ho tant.
  • Recriminar: respondre amb retrets. Els benpensants recriminen als artistes la vida que porten.
  • Fer retrets. No li facis retrets davant dels amics que l’avergonyiràs.
  • Tenir en compte (quelcom a algú). Si arriba tard no li tinguis en compte; darrerament va de bòlit.
  • Fregar pels morros. Quan el vegi li fregaré pels morros tot el que m’han dit.

I sí, malgrat que ens soni estrany, en català també existeix reprotxar (Li va reprotxar que se n’hagués anat tan aviat), del qual deriven, per exemple, reprotxe (acció de reprotxar; crítica que es fa a una persona per alguna cosa que ha dit o ha fet) o irreprotxable.

Baf

Aquest monosíl·lab té diversos significats:

  • Vapor o gas exhalat. Cast.: vaho.
  • Atmosfera viciada d’un local que ha estat molt de temps tancat amb persones dins. Cast.: tufo, hedor.
  • Alè, aire expirat, especialment amb referència a la seva olor: Quin baf d’alls que fas!Cast.: vaho, aliento.

Expressions derivades:

  • ‘Prendre bafs’ vol dir prendre inhalacions del vapor que desprèn una tisana bullent.
  • ‘Esbafegar-se’ vol dir perdre el baf.
  • ‘Esbafar-se’, en el cas d’un líquid, esbravar-se, perdre l’olor, el gas…; i, una persona, esbravar-se donant sortida als sentiments, als desitjos continguts: Sempre s’esbafa cridant.

De baf deriven mots com bafada, bafor… i també bafarada, que significa ‘baf intens, fort’, però també, en els còmics, ‘espai tancat generalment oval que conté els diàlegs o els pensaments dels personatges, els quals són assenyalats per un apèndix semblant a una fletxa que surt d’aquest mateix espai’ (en cast.: bocadillo).

Tenir que?

Per expressar una obligació o una necessitat, es poden fer servir diverses construccions:

  • haver de+ infinitiu (Demà he d’anar al metge)
  • caldre+ infinitiu, o caldre que+ subjuntiu (Cal arribar puntual / Cal que arribis puntual)
  • ser necessari+ infinitiu, o ser necessari que + subjuntiu (És necessari plegar aviat / És necessari que pleguem aviat)

La perífrasi tenir de + infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals. I no són acceptables construccions com aquestes:

  • tenir que+ infinitiu (Per aprovar tens que estudiar; cal dir: Per aprovar has d’estudiar)
  • haver-hi que+ infinitiu (Hi ha que viatjar a Dublín; cal dir: Hem de viatjar a Dublín)
  • ser precís+ infinitiu (És precís sortir ràpid de l’edifici; cal dir: Cal sortir ràpid de l’edifici)

Atenció! Ser precís és correcte quan significa ‘exactament definit, no equívoc’: Aquest esquema és molt precís.

Bola

El primer que ens sol venir al cap en sentir aquest mot és un cos esfèric i més o menys massís de qualsevol matèria: una bola de billar, de paper, de carn...

Però una bola també és:

  • una mentida;
  • una beguda feta barrejant cervesa i gasosa en un bol;
  • moble heràldic esfèric que es representa ombrejat per tal de donar-li relleu;
  • betum, pasta usada per donar color i fer llustrós el calçat; en molts llocs d’Osona, per exemple, no enllustrem ni embetumem les sabates, sinó que les embolem.

També existeixen les boles del món (globus terraqüis) i les boles de neu, expressió que, a més de fer referència als cossos compactes de neu de forma esfèrica, també s’aplica a un arbust ornamental i a diverses espècies de bolets.

Botifler

Com a adjectiu, el mot botifler vol dir:

  • Que té les galtes molt grosses; galtut, galtaplè. En castellà, carrilludo, mofletudo.
  • Presumit, arrogant. Cast.: hinchado, arrogante, orgulloso.

I com a substantiu té aquests significats, potser més coneguts:

  • En la Guerra de Successió espanyola, malnom dels partidaris de Felip V, oposat als sobrenoms que van rebre els partidaris de Carles III: vigatans (a Catalunya) o maulets (a València). Des d’aleshores, botifler s’empra a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya.

Sinònim: botifarra, filipista. Cast.: felipista.

  • Que col·labora amb els enemics de la seva terra. Cast.: colaboracionista.

Etimologia: segons el filòleg Joan Coromines, botifler és una reducció fonètica de botinflat (lleugerament inflat), amb la pèrdua de la –n– i canvi de sufix.

Cal afegir-hi que, en aquella època, el fet de ser galtaplè era signe de riquesa, ja que els rics eren els únics que podien menjar tant com volien; i sovint s’atribuïa la riquesa a la complicitat amb l’enemic borbònic.

Escarmalar

(Dedicat a la Fina Compte.)

Malgrat que aquest mot no consta en cap diccionari normatiu, sí que el recull l’obra El parlar d’una família vigatana (Llibres de l’Índex, 2014), del filòleg, investigador i catedràtic de la UAB Jaume Medina.

Escarmalar és una metàtesi (inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica) del mot escamarlar, que vol dir ‘eixamplar (els dits de la mà, les cames)’. Així, per exemple, estar escarmalat vol dir ‘estar eixarrancat o eixancarrada, amb les cames obertes, separades’: «En Gil camina ben escarmalat».

Del normatiu escamarlar en deriva el mot homònim escamarlà (Diccionari etimològic de l’Enciclopèdia Catalana), crustaci molt apreciat culinàriament, pels seus llargs tentacles separats, escamarlats. No us confongueu a l’hora d’escriure’ls! 

A matadegolla

(Dedicat a l’Imma Bufí i a la Irene Pujadas.)

Crec que no cal explicar l’etimologia d’aquesta expressió tan explícita, però sí els matisos de significat que té en diversos llocs de Catalunya*:

  • Entrar a matadegolla (o a degolla): matant i fent el màxim de mal possible; degollant. «Els soldats van entrar a matadegolla.» Cast.: Entrar a degüello, a cuchillo.
  • Estar a matadegolla: dues persones, dues famílies, etc., estar molt enemistades. «Està a matadegolla amb tothom: no li queda cap amic.». Sin.: Tenir-li el dit ficat a l’ull (a algú). Cast.: estar a matar (o de uñas).
  • Fer una cosa com qui toca a degolla: fer-la molt rabent, per acabar-la aviat.
  • Agafar-se les coses a matadegolla: d’una manera molt exagerada, a ultrança. «Tingues calma, no cal que t’ho prenguis a matadegolla: tot s’arreglarà.»
  • Actuar a matadegolla: furiosament, a la desesperada. / D’una manera implacable, cruel. «Ho va fer a matadegolla.»
  • Treballar a matadegolla: molt i obligat.
  • Informació extreta de la Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies i Riudor, i del Diccionari Alcover-Moll.

Espetec

(Dedicat a la Núria Mundet.)

Aquest mot és força prolífic, ja que, en diverses contrades, té significats diferents. Vegem-ne uns quants:

  • Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament: «L’espetec d’un petard, d’un tro, d’una branca que es trenca». Cast. estallido, chasquido, estampido.
  • Esclat de claror, gran llum que apareix sobtadament: «L’espetec d’un llamp». Cast. resplandor.
  • Xàfec, xafegada, pluja forta i de poca durada: «Quin espetec d’aigua que cau!». Cast. chaparrón, chubasco, aguacero.
  • Esforços i contorsions per obtenir una cosa (Camp de Tarragona): «Els estudiants han de fer molts espetecs per assolir l’assignatura». Cast. aspavientos. 
  • Tros d’escorça arrencada del pi (Penedès). Cast. peladura.
  • Botifarra crua que es deixa assecar. Cast. espetec, fuet, longaniza seca. A Sabadell i rodalia en diuen petador, però espetec té gairebé tants sinònims com processos d’elaboració i graus d’assecament existeixen: fuet, secallona, somalla, tastet, espet, pet, crac, llonganissa, llonganissa prima, llonganissa seca…

Romanços

(Dedicat a l’Arià Icart.)

Romanç: llengua romànica; narració, sovint amb il·lustracions, de les aventures d’un heroi o de la vida d’algú popular pels seus fets. En sentit figurat, un romanç és una conversa, assumpte, etc. que resulta impertinent, enutjós, que no interessa (en cast. cuento, canción).

Etimològicament: del llatí romanĭce ‘a la romana’, és a dir, ‘en la llengua de Roma o derivada del llatí’.

Expressions que se’n deriven:

· Estar carregat de romanços: tenir moltes manies, prejudicis; trobar pegues a tot. «Estàs carregada de romanços: no pots valorar les persones només per la vestimenta que porten!» Cast.: ser tiquismiquis.

· No estar per romanços: no voler-se distreure amb coses banals i secundàries; no entretenir-se en nimietats. «Li he dit que em pagui tot el que em deu, que no estic per romanços.» Cast.: no estar para bromas.

· Deixar-se de romanços: deixar d’embolicar amb converses o històries molestes, amb dilacions. «Deixem-nos de romanços i anem per feina.» Cast.: dejarse de cuentos.

Doncs això… deixem-nos de romanços i encetem el 2021 com cal. Bon any a tothom!

Celler o bodega?

[Dedicat a en Manel Colmenero, expert en vins.]

Un celler és el lloc on s’elabora i guarda el vi; el lloc d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments, i també una botiga on es venen vins i altres begudes. Derivats: cellerat (celler ple, allò que cap dins un celler) i cellerer/a (persona que té cura d’un celler, especialment en els monestirs).

Una bodega és l’espai interior d’una nau (un vaixell, un avió…) situat sota la cabina de passatge destinat al transport d’equipatges, mercaderies i correu. Derivat: bodeguer (qui vigila i neteja la bodega d’una nau).

Ambdues paraules es tradueixen al castellà per bodega.

Mots o expressions relacionades: existeix el ‘vi de celler’ i el ‘pernil de celler’ i es pot ‘anar de cellers’. I també podem parlar de ‘catedrals del vi’: cellers grans i d’arquitectura espectacular; són cellers cooperatius construïts a Catalunya en època modernista, al principi del segle XX, o cellers privats construïts a Andalusia al segle XIX.

Ara que s’acosten celebracions, beveu bons vins i amb moderació. Salut i bones festes a tothom!

Rentable o rendible?

En l’àmbit de l’economia, el terme renda designa el ‘profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer’: «La Carme viu de renda». El verb corresponent és rendir, amb el significat de ‘produir un benefici o utilitat’. Per això, els derivats són:

  • Rendible. «No hi ha prou passatgers perquè el vol sigui rendible.»
  • Rendibilitat. «Ja has estudiat la rendibilitat d’aquest producte?»
  • Rendibilitzar. «Ara que hem comprat la màquina, l’hem de rendibilitzar tant com puguem.»

Llavors, el mot rentable no existeix, en català? Sí, si ens volem referir a una cosa que es pot rentar: «Aquesta funda està plena de pols. Sort que és rentable i la podré posar a la rentadora».

Fer l’orni

Si busqueu el mot orni al diccionari, només el trobareu en aquesta expressió, que, com molts ja sabeu, vol dir fer el desentès, com qui no sent el que es diu, no donar-se per al·ludit: «Li ha reclamat els diners que li deu, però ha fet l’orni i ha canviat de tema».

L’origen d’aquesta expressió no està clar, però hi ha dues teories:

  • Podria provenir de l’argot estudiantil del grec órnion(‘ocell de presa’) perquè fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar.
  • O d’una deformació de fer el borni, en el sentit de no voler veure-hi.

Alguns sinònims: fer l’enze, fugir d’estudi, com si sentís ploure, com si li diguessin Llúcia…

I, en castellà: hacerse el desentendido (o el despistado, o el tonto, o el sordo), llamarse andana, no darse por aludido…

Múrris i múrries

«És molt murri: volent-li jo dir que no, m’ha fet dir que sí.» En aquesta frase, murri vol dir ‘sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén’. Amb aquest sentit és com s’utilitza, per exemple, a la plana de Vic. Però en altres contrades catalanes vol dir:

  • Taciturn (silenciós, que defuig de conversar), esquerp.
    · Malacarós, que acostuma a fer mala cara a tothom.
  • Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria.
    ·Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant.

Segons el significat, té diversos sinònims: pillet, punyeter, guino, guinet, trinxeraire…

En castellà: pícaro, pillo, perillán, pillastre, guitarrón, tunante…

Paraules o expressions relacionades amb aquest mot: garjol (home murri), murri de la pimpinella (espècie de papallona) i, per acabar, una dita breu: «Vigatans, murris o sants».

Repapats i repapades

Així és com ens agrada posar-nos a vegades al sofà (per veure una pel·lícula, escoltar música, etc.): deixant-nos anar en el seient, amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços. ‘Havent dinat, s’arrepapava a la poltrona i s’adormia de seguida’.

Etimologia (segons el diccionari Alcover i Moll): formació onomatopeica damunt el radical pap-, imitador del so d’una cosa voluminosa que cau.

Sinònims de repapar-se: arrepapar-se, acomodar-se, escarxofar-se, aclofar-se, arrepetellar-se, posar-s’hi bé i, fins i tot, com a cal sogre! (amb tota la franquesa i comoditat, sense compliments).

Castellà: repantigarse, repanchigarse, arrellanarse…

Tarannà

El tarannà és el caràcter o la manera de procedir i generalment es diu de persones o animals. Aquesta paraula té diversos sinònims, la majoria, molt coneguts: tret, característica, temperament, idiosincràsia, caire, naturalesa, índole, condició, personalitat…; però també n’hi ha alguns de menys habituals:

  • Tranc (Era un home d’un tranc orgullós).
  • Demble (No el conec prou: no li he pres el demble).

Existeixen tant tarannàs com persones hi ha al món, alguns dels quals han generat mots o expressions curioses:

  • Pagesejar: tenir el tarannà, les maneres, d’un pagès.
  • Senyorejar: tenir el tarannà d’un senyor.
  • Desentestar-se: tenir un bon tarannà, cessar d’estar entestat (obstinat).
  • Urc: tarannà altiu, arrogant.

Algú també pot tenir un tarannà rumbós (que en allò que fa no plany les despeses, és esplèndid, generós, etc.) i, d’algú que fa patxoca, que es fa admirar pel seu tarannà ufanós, exuberant o reeixit, es diu que ‘fa tropa’.

En castellà: talante, carácter.

A bocons

La locució adverbial a bocons (o de bocons) vol dir ‘boca per avall, ajagut amb la cara a terra, mirant a terra’: «Per fer aquest exercici, ens hem de posar ajaguts a bocons».

Etimologia: derivat de ‘boca’ o més aviat de ‘abocar’. Pertany, doncs, a la categoria d’adverbis indicadors d’una posició del cos transitòria i no habitual (com per exemple: de genollons, de reculons, etc.).

Sinònims: de cara a terra, de boca a terra, de panxa a terra, de bocadents, de bocaterrosa.

En castellà, boca abajo; i si volem dir que algú ‘ha caigut a bocons’, hem de dir ‘se ha caído de bruces’.

Mots relacionats: abocar (fer caure de boca a terra) i abocar-se (inclinar la part superior del cos de boca a terra, especialment traient-la per una obertura. «No t’aboquis tant, que cauràs.»

I si tornem a guipar?

L’altre dia em vaig sorprendre a mi mateixa dient: «Amb aquest ressol gairebé no hi guipo». La sorpresa venia perquè feia temps que no feia servir ni sentia a dir el verb guipar, el qual té diversos significats i també sinònims, si l’un és curiós, l’altre encara ho és més:

  • Veure-hi. Sinònim: papar-hi, filustrar-hi.
  • Mirar d’amagat. Ep, no em guipis les cartes! Sinònim: espiar.
  • Veure de lluny o amb esforç. Des de l’última fila no guipo l’escenari.
  • Comprendre, adonar-se, observar. No l’enganyarem: ja ens ha guipat. Sinònims: clissar, filar, llucar, galivar.

L’etimologia de guipar és d’origen incert; potser és una variant expressiva de guinyar (fer guinyades —fer l’ullet, parpellejar—).

Utilitzem-lo!

Reveixí

Qui no ha tingut, un o més cops, un reveixí? Aquest és un d’aquells mots que molts hem pronunciat tota la vida però que, probablement, no ens ha calgut escriure mai. Per això m’he decidit a buscar-lo i, en fer-ho, n’he descobert la riquesa semàntica:

  • Llenqueta de pell que s’alça al costat mateix de l’ungla (a vegades, quin mal que fa!). Sinònims: repeló, repel, desenemic. En castellà: padrastro, repelo.
  • Floc de cabells o de pèls que creix en direcció contrària a la normal. Cast.: remolino.
  • Porció d’un objecte alçada en direcció contrària a la normal. Nas de reveixí: nas que té la punta girada cap amunt.
  • Formiga petita de cap vermell que excava galeries en el suro i produeix picades doloroses. Cast.: hormiga roja, hormiga del alcornoque.
  • Nus brinós (fibrós) de la llenya. Cast.: nudo.
  • Persona molt vivaç i sobretot molt irascible.

Etimologia: segons el Dicc. Alcover-Moll, prové probablement de la forma llatina reversīnu, derivada de revĕrsus ‘revés, contrari’.

Alguns derivats: reveixinar o enreveixinar, reveixinament o enreveixinament i, el més curiós de tots, barba-reveixí (que té enreveixinat —rígid— el pèl de la barba).

Felicitacions

(Dedicat a l’Imma Molist.)

Quan es vol felicitar algú pel seu aniversari, es pot fer amb una fórmula que expressa el desig d’una llarga vida: Per molts anys! Convé preservar aquesta expressió tan tradicional en català, que no és exclusiva de l’aniversari del naixement, sinó que també es pot fer servir en altres ocasions, per exemple:

  • Avui és el teu sant?Per molts anys!
  • Per molts anys ens puguem tornar a reunir!

Pel naixement d’un infant, en un casament, o per l’èxit en un examen, a la feina o en l’assoliment d’una etapa important en la vida d’una persona (finalització d’uns estudis, presentació d’una tesi, recepció d’un premi, etc.) també es pot dir Enhorabona! i Felicitats!

Per felicitar algú per Nadal, se sol dir Bon Nadal! o Bones festes!

I si es vol desitjar un bon any, es pot fer amb qualsevol de les expressions següents: Feliç any nou!, Bon any! o Bon any nou!

Batall (i no badall)

(Dedicat a l’Helena Signes.)

«Aquell matí, els sonors cops de batall, que anunciaven les set, caigueren del campanar amb un retruny tot estrany. En sonar la primera campanada…» Llegint aquest fragment de Tres nits de Ramon Xuriguera ens queda força clar un dels significats de batall:

  • Peça metàl·lica en forma de porra suspesa a l’interior d’una campana per fer-la sonar colpint-la; o peça anàloga d’os, de fusta, etc. per fer sonar les esquelles. En castellà: badajo.

Però també se’n recullen altres significats:

  • Paraula grossera o indecent. ‘S’enfadava i començava a dir batalls i més batalls’. Cast: palabrota.
  • Desori, renou desordenat de gent que no s’entén. ‘En acabar el partit, el camp es convertí en un batall’. Cast.: guirigay.
  • Dona xerradora, que diu més que no sap i que es contradiu sovint. ‘Quin batall que estàs feta!’ Cast.: badajo.

Un batall de forca és un home de mala vida, que va per mal camí. I, per acabar, un parell de dites:

  • Batall de campana, si floreix no grana (cal treballar per obtenir resultats).
  • Un cony sense carall és com una esquella sense batall (crec que aquesta ja és força explícita).

Esterrecat

(Dedicat a en Nan Orriols.)

«”Apallissat per catalanista” [10 lletres]: ESTERRECAT. [Esterrecar és sinònim d’estossinar i el participi demanat conté elements com terra i com cat]». Aquest és un dels enigmes proposats per l’escriptor i periodista Màrius Serra a l’Enigmàrius (joc del programa El matí de Catalunya Ràdio).

Segons el Diccionari Alcover-Moll, etimològicament, el verb esterrecar prové de esternecar, ‘enderrocar i vèncer l’enemic’ (usat a Igualada, segons Aguiló Dicc.).

En llocs com la plana de Vic, el Lluçanès o Sta. Coloma de Farners, entre altres, eren molt habituals expressions com ‘Aquesta calor em deixa ben esterrecat!’, en el sentit d’extenuat o abatut. Malauradament, cada vegada són menys freqüents, però no perdem l’esperança: trobareu aquest mot (i també altres igual d’interessants com escarransit, esquifit, malxinat, nyicris o xitxarel·lo) a l’obra La mansió de William Faulkner (traducció d’Esther Tallada).

Tela marinera?

(Dedicat a la Berta Altimiras.)

Aquest modisme (construcció o locució peculiar d’una llengua) castellà es fa servir per expressar la importància o l’abundància d’alguna cosa o, tal com defineix el diccionari de la RAE, una gran dificultat: ‘Te va a costar conseguirlo tela marinera‘, ‘La cosa tiene tela marinera‘.

El seu origen ens remunta als ambients mariners i fa referència al teixit utilitzat per confeccionar les veles dels vaixells: calia molta tela (centenars de metres), eren costoses de fer (material molt dur, difícil de cosir) i molt cares (material resistent no corrent). Aquestes característiques van donar lloc a l’expressió «tela marinera» utilitzada actualment.

Però, en català, tenim altres locucions per expressar aquest significat. Per exemple:

  • l’hòstia (S’ha comprat un cotxe que és l’hòstia / Se ha comprado un coche que es tela marinera)
  • que déu-n’hi-do (Fa una xafogor que déu-n’hi-do! / ¡Hace un bochorno que tela marinera!)
  • no en parlem (El vestit t’ha costat 300 €? No en parlem! / ¿El vestido te ha costado 300 €? ¡Tela marinera!)

Utilitzem-les!

(Basat en l’article «¿Sabes cuál es el origen de la expresión tela marinera?», de lavozdegalicia.es)

Tinya

Tinya és el nom de diverses herbes (morró, anagall, cuscuta), però també és una afecció cutània contagiosa, especialment del cuir cabellut i dels teixits cornis (pèls, ungles), deguda a fongs, caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escates, crostes, etc. i per la caiguda dels cabells.

I una tinya també és una arna, insecte que ataca alguns cultius, la larva del qual s’alimenta de teixits d’origen animal, de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats. Arna de la farina. Arna de la roba. 

Veient els dos darrers significats d’aquest mot, és fàcil d’entendre què vol dir ser més dolent que la tinya: algú o alguna cosa, ésser molt dolent, causar gran perjudici. La teva tieta és dolenta com la tinya, perjudica tothom i només mira pels seus interessos.

Expressions sinònimes: pitjor que la tinya, dolent com el dimoni, més dolent que el dimoni.

I, per acabar, una altra dita amb aquesta paraula:

«Si l’enveja es tornés tinya, mig món grataria» (és a dir, que hi ha més envejosos del que ens pensem).

Espona

Cognom present en diverses poblacions d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya… Però, què és una espona?

  • Cadascun dels dos costats d’un llit. L’Anna dorm a l’espona dreta i en Jaume, a l’esquerra.
  • Espai que hi ha entre el llit i les parets de la cambra. L’habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit.
  • Marge generalment de pedra per a sostenir les terres d’un bancal. Atansa’m el matxo en aquesta espona, que hi pujaré.
  • I, en l’àmbit de la medicina, un metge d’espona és un metge de capçalera o de família.

    Etimològicament, prové del llatí spŏnda, ‘carcassa d’un llit’.

L’expressió llevar-se per la mala espona vol dir aixecar-se de mal humor, tenir un mal dia, llevar-se amb el peu esquerre, tenir el dia girat.

Figaflor

(Dedicat a en Manel Comas.)

  • Figa primerenca que certes varietats de figuera fan pel juny o pel juliol, més grossa i basta i menys dolça que la figa ordinària, que ve pel setembre. Per Santa Elionor comença la figaflor.

Sinònim: bacora.

Castellà: breva, albacora.

  • En sentit figurat, i a mode d’insult, persona poc espavilada, sense força ni trempera, excessivament delicada. No siguis figaflor!

Etimologia: de figa i flor; probablement es diu ‘ser un figaflor’ per similitud amb una flor que és molt delicada i que es pot desmuntar amb facilitat.

Sinònims: bleda, fleuma, ésser un figa blana (o tova o molla), ésser neula, home moll, més delicat que una ungla d’ase.

Castellà: pavo, pavisoso, pavitonto, ablandabrevas.

Enxubats

Segons el DIEC, per anomenar un espai que no té ventilació o qualsevol cosa que està atapeïda, es fan servir les formes enxubat/enxubada i anxovat/anxovada, que signifiquen el mateix. Per exemple:

Quan vaig entrar a la casa, no havien ventilat i estava ben anxovada.
Aquell pis és petit: de moment no tenen més remei que viure enxubats.

Etimologia: sembla que enxubat és una modificació de enxovat, per anxovat, derivat d’anxova, per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril. És a dir, que ambdós mots tindrien el mateix origen.

Però Albert Pla Nualart ―actualment, responsable lingüístic del diari Ara― no ho té tan clar i, segons ell, «els dos sentits (‘atapeït’ i ‘mala ventilació’), prou diferenciats, delaten dos orígens diferents». Ho raona en un article publicat en aquest mateix periòdic (‘L’atracció semàntica de les falses etimologies’) tot fent referència a l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, el qual defensa que enxubat ve de enxub, que ve de aljub (cisterna subterrània per arreplegar l’aigua).

I rebla el clau així: «El més probable és que anxovat sigui una versió popular de enxubat. A principis del XX pocs saben què és un enxub i tothom menja anxoves».

Sinònim: encubat.

Canvi de mobles

(Dedicat a en Joan Pujadas.)

Són molts els refranys populars sobre meteorologia, no ens els acabaríem mai! Avui parlarem d’una dita relacionada amb un fenomen molt freqüent al nostre país, especialment a l’estiu: les tronades.

Un tro és el soroll que segueix el llamp, degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica: un tro eixordador.

En el llenguatge popular, quan trona són habituals expressions com aquestes:

  • Ja està sant Pere canviant els mobles; aviat plourà.
  • Quina fressa que hi ha per aquí dalt, sembla que sant Pere canviï els mobles de lloc.

De fet, el poeta valencià Carles Salvador (1893-1955) ja va fer servir aquest símil a «Tronada», dins de Vermell en to major, 1929:

«Diuen que Sant Pere els mobles
els transporta a nova casa.

Corre la gent a cobert,
va fugint de la tronada.

Diuen que Sant Pere els mobles
els transporta, i fan rialla.»

Val a dir que, a casa meva, el meu pare sempre deia Sidru en comptes de sant Pere (En Sidru ja mou els mobles) i, quan feia molt sol, deia: Com pica, en Llorenç!, expressions que encara ara fem servir.

I aquesta setmana, en masculí

La setmana passada apuntàvem uns quants mots que en castellà són masculins i en català, femenins, cosa que a vegades ens fa dubtar dels articles o adjectius que hem d’utilitzar per acompanyar-los. Avui farem el contrari i veurem mots que en castellà són femenins i en català, masculins:

 

Castellà (femení) Català (masculí) Exemple
afueras afores La presó és als afores de la ciutat
bacteria bacteri L’escalfor afavoreix la multiplicació d’alguns bacteris
corriente corrent Aquest aparell mesura el corrent elèctric
costumbre costum Ja saps que fumar és un costum malsà
cuenta compte Això t’ho ingressaré al teu compte
deuda deute Té un deute de milers d’euros
espinacas espinacs Menjo cigrons amb uns quants espinacs
hoja full (de paper)* Imprimeix el full per les dues cares
legumbre llegum Aquests llegums t’han quedat boníssims!
lejía lleixiu El lleixiu crema la roba
marioneta titella Un titellaire és una persona que fa ballar els titelles
pendiente pendent Aquest carrer fa un pendent fortíssim
pimienta pebre Em passes el pebre, si us plau?
señal senyal Atura’t en aquell senyal de STOP
ventaja avantatge L’equip local té un avantatge de 2 punts
  • En català també existeix la fulla (de plantes o objectes). Per exemple:
  • les fulles d’aquest arbre són caduques;
  • s’ha tallat amb la fulla del ganivet.

Avui, en femení

Sovint, la proximitat del castellà ens fa dubtar sobre el gènere d’alguns mots catalans, i llavors no tenim clar amb quins articles o adjectius els hem d’acompanyar. Avui n’apuntarem uns quants que, malgrat que en castellà són masculins, en català són femenins:

Castellà (masculí) Català (femení) Exemple
alud allau Ha rebut una allau de protestes
análisis anàlisi (i singular) T’has de fer una anàlisi clínica
aroma aroma Quina aroma que fa aquest cafè!
calor calor No suporto la calor!
chocolate xocolata Aquesta xocolata és molt bona
diente dent Ha caigut i s’ha trencat una dent
dulzor dolçor No m’agrada la dolçor de la mel
olor olor Què heu cuinat? Sento moltes olors!
picor picor Tens una pomada per a la picor?
postre postres (i plural) Jo ja portaré les postres
resplandor resplendor Has vist la resplendor del llamp?
resto resta La resta de documents són damunt la taula
síndrome síndrome Aquest fàrmac és per a les síndromesdepressives
sudor suor Aquest producte redueix la suor
verdor verdor Mira aquell camp… quina verdor!

Mers, mets i més

Continuem aquesta setmana amb més monosíl·labs amb la lletra e (II):

MER

  • Usat davant del nom, pur, sense mescla d’altra cosa: Això és una mera hipòtesi.

mEq

  • Símbol demil·liequivalent, unitat que expressa la concentració iònica d’una solució, que equival a la mil·lèsima part d’un equivalent.

MES

  • Dotzena part de l’any: Aquest mes té trenta dies.
  • Però: Vindré, mes hauré de marxa d’hora.
  • Les meves: Aquestes són mes germanes.
  • Forma del verb metre (posar): Han mes l’infant dins el bressol.

MÉS

  • En major grau o quantitat:Tinc més paciència que tu.
  • Afegint-hi: Vuit més quatre fan dotze.
    ·Signe de l’addició i de les quantitats positives (+).

MET

  • Símbol de la unitat de mesura de la calor que produeix l’organisme d’un individu en repòs, utilitzada per a calcular el cost metabòlic d’una activitat física.
  • Forma abreujada i afectuosa de Jaume.
  • Fer el paper de met: fer el paper de qui no s’adona de res. En castellà: hacerse el sueco.

MeV

  • Símbol del megaelectró volt.

Mecs, mels i mems

Avui, alguns monosíl·labs amb la lletra e com a protagonista (I). Vegeu-ne els seus significats:

MEC

  • Vedell.
  • Beneit, ximple.
  • Barbamec (que no té pèl a la cara, especialment un home adult).
  • Pinsà mec: un dels pinsans existents a Catalunya.
  • Fer el mec: fer-se veure.

MEL

  • Substància viscosa dolça elaborada per les abelles.
  • Pòmul (os de la galta).
  • Lluna de mel.
  • En sentit figurat: És un home tot mel. La mel de les seves paraules. Deixar algú amb la mel a la boca (privar-lo d’alguna cosa agradable que començava a assaborir).

MEM

  • A les xarxes socials, imatge, frase o vídeo que s’escampa viralment i que és constantment imitat, compartit o utilitzat. En castellà, meme.
  • Tretzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
  • En filosofia, unitat mínima de transmissió cultural que, segons algunes teories, actua en l’evolució cultural d’una manera comparable als gens en l’evolució biològica.

Continuarà…

Vent de la fam

(Dedicat a en Joan Gili.)

La gent pagesa i sobretot la gent marinera mantenen la nomenclatura tradicional dels vents. En primer lloc, cal observar que els vents cardinals tenen quatre noms que són usats o almenys coneguts pertot arreu: tramuntana(nord), llevant (est), migjorn (sud) i ponent (oest).

Els quatre vents intermedis dels cardinals tenen quatre noms ben definits i permanents a les Balears i a la zona mediterrània: grec o gregal (nord-est), xaloc (sud-est), llebeig (sud-oest) i mestral (nord-oest).

Però fora de la regió mediterrània, els vents prenen noms molt diferents dels esmentats; es refereixen principalment a localitats o als efectes que poden produir, com en el cas del vent de la fam: vent d’estiu ben calent provinent de l’oest o del nord-oest batejat així en diverses contrades perquè perjudica molt les collites a causa de la seva secor.

Sinònims: matablat i matapiocs (un pioc és un ocell d’aproximadament 1 metre de llargada que a vegades es pot observar en algunes zones de Catalunya; en castellà, avutarda).

Desangelat?

En castellà, l’adjectiu desangelado vol dir ‘falto de ángel‘, entès aquest darrer mot com ‘gracia o encanto‘.

Si busqueu la paraula àngel al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, hi trobareu diverses accepcions, però cap amb l’esmentat significat castellà:

  • Ésser espiritual intermediari entre Déu i l’home,
  • Àngel que suposadament té assignat cada persona per a la seva custòdia.
  • Persona molt bona, de molt bon cor.
  • Escat (peix).

Per això, malgrat que el Diccionari normatiu valencià inclou desangelat des de la seva darrera actualització (2016), en català normatiu no hem de traduir desangelado per desangelat, sinó simplement amb la construcció ‘sense encís (o encant)’, que pot qualificar tant persones com coses:

  • Trencar l’ambient sense encant del despatx infondrà ànim i alegria als treballadors.
  • Té una veu sense gens d’encís: no sé com pot fer d’actor de doblatge.

 

Sinònims (segons el context): sense gràcia, apagat, fred, gris.

Barrabassada

Etimològicament, el mot barrabassada deriva de Barrabàs, personatge bíblic que, malgrat que sempre s’havia descrit com un bandoler o delinqüent, també hi ha estudis que defensen la hipòtesi que era un famós auriga —en l’antiguitat clàssica, conductor d’un carro de cavalls—que solia participar en les carreres organitzades a l’hipòdrom de Jerusalem.

Fos el que fos, el que sembla més clar és que Barrabàs va ser indultat per Pilat en lloc de Jesús per demanda dels jueus, seguint el costum de l’època de deixar lliure un pres durant la Pasqua jueva.

El nom de Barrabàs continua present en el català amb l’expressió “fer una barrabassada”, que equival a cometre una malifeta, una acció insensata, contrària a la llei moral o a la raó.

I de la possible qualitat de criminal del personatge deriven també “ésser de la pell de Barrabàs” i “ésser pitjor que Barrabàs” per dir que algú és entremaliat o molt dolent.

Barrabassada té força sinònims, alguns, d’ús molt freqüent (disbarat, barbaritat, bestiesa…) i, altres, menys coneguts (atzagaiada, magallada, bacinada…).

Esparracagecs

(Dedicat a Manuel Comas.)

Malgrat que aquest mot no consta al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, s’utilitza col·loquialment en diverses contrades del país per designar les reixes de ferro forjat amb motius acabats en punta que protegeixen les finestres contra l’entrada dels lladres.

La formació d’aquesta paraula composta sembla clara: de esparraca (del verb esparracar, fer estrips a la roba) + gecs (gec: peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons).

Anàlogament s’haurien format altres mots que designen el mateix: esquinçarobes (esquinçar + roba) i estripagats (estripar + gat).

Però aquestes reixes encara tenen altres noms: espiga, sargantana o llangardaix; tots, per la similitud que mantenen les reixes amb aquests elements.

Olorar o fer olor?

En català el verb olorar significa ‘aspirar aire amb el nas per sentir l’olor d’una cosa’. Per exemple: En Joan olora una rosa.

En canvi, aquest verb no expressa que les coses desprenen una olor determinada. En aquest cas, es pot utilitzar el verb fer olor, entre d’altres: La colònia fa molt bona olor (i no: La colònia olora molt bé) o Fa olor de llenya cremada (i no: Olora a llenya cremada).

Per indicar que una cosa fa mala olor, malgrat que en castellà es diu que huele mal, l’expressió adequada en català és fer pudor. Així, cal dir: Ventila l’habitació, que fa molta pudor! (i no: Ventila l’habitació, que olora molt malament).

En sentit figurat, el verb olorar significa ‘descobrir, per algun indici, una cosa oculta’: Que ella hi tenia part, ja ho havia olorat, jo!

En aquests casos i per expressar que alguna cosa és sospitosa, també hi ha altres expressions: fer mala olor, fer pudor de socarrim, fer mala espina, etc.

Eviteu, per tant, frases com aquestes:

  • A què olora, això? (cal dir: De què fa olor, això?)
  • Les seves paraules no m’oloren gens bé (cal dir: Les seves paraules em fan mala espina).

Dalt més alt

(Dedicat a l’Enric Vilalta.)

Les cases poden tenir diverses plantes: soterrani, planta baixa (situada a nivell de carrer), primer pis, segon pis…, i així fins arribar a les golfes, part més alta que té per coberta la teulada, sovint destinada a rebost, guardar-hi mals endreços, etc.

Però, tradicionalment, a la plana de Vic i rodalia, el darrer pis habitable d’un edifici també s’anomenava —cada vegada se sent menys— dalt més alt; així, era molt habitual dir que una casa constava de planta baixa, dalt i dalt més alt: Ves a dalt més alt a buscar el sac / Mira quins jocs m’he trobat remenant a dalt més alt!

Sinònims: sotateulada, sostremort, antosta.

I, en castellà, les golfes o el dalt més alt s’anomenen desván, buharda, buhardilla o sobrado. Per tant, no us confongueu: les golfas castellanes són una altra cosa… ?

Donar compte? Donar-se compte?

(Dedicat a en Plàcid Bulló.)

L’expressió castellana ‘dar cuenta‘ es tradueix al català per donar compte i és adequada amb el sentit de ‘donar informació d’una cosa, o explicar-la’. Per exemple:

  • Donaré compte de les últimes publicacions que hem rebut.
  • Cal donar compte de la sentència.

Cal tenir en compte, però, que la locució castellana ‘darse cuenta‘ no es tradueix per donar-se compte, sinó per adonar-se:

  • No te n’adones, de la situació?(i no: No et dones compte de la situació?)
  • Per fi s’adona que l’ha vessada(i no: Per fi es dona compte que l’ha vessada.)

Ja ho sabeu, doncs: atenció amb els comptes!

Anar-se’n a can Pistraus

(Dedicat a Maresmon.)

Al diccionari, aquesta expressió (i les variants can Pistrac o can Pistracs) té dos significats:

  • Una cosa, fracassar; anar a la perdició, al desastre: Ho ha perdut tot, la seva fortuna se n’ha anat a can Pistraus.
    ·Algú, morir: Que estava malalt, l’Eudald? M’acaben de dir que se n’ha anat a can Pistraus.

També es pot engegar, algú o alguna cosa, a can Pistraus (desentendre-se’n de mala manera): Si l’atabales, t’engegarà a can Pistraus.

Etimològicament…

  • Pistraus podria provenir del castellà pistraje o pistraque (menja insípida o de mal gust), encreuament de pisto (mena de samfaina) i comistrajo (mescla d’aliments mal preparats).
  • I, segons es pot llegir al Refranyer barceloní de Joan Amades, Can Pistraus era un bordell situat a Montjuïc on sempre hi havia baralles.

Sinònims: desaparèixer, esvanir-se, anar-se’n en orris (o a fer punyetes).

En castellà: irse a hacer puñetas, a pique, al agua o al traste.

Espiguem o espigolem?

(Dedicat a la Teresa Jové.)

El verb castellà espigar es pot traduir al català bàsicament per:

  • Espigar:
  • Els cereals, treure espiga (Els blats ja espiguen).
  • Espigar o espigar-se una planta o una persona, fer la creixença (Les criatures, en aquesta edat, tot d’una s’espiguen).
  • Les cols i altres hortalisses, allargar-se del tronxo quan són prop de treure llavor («Les escaroles que s’espiguin les deixarem per a llavor»).

– Espigolar:
· Collir les espigolalles o espigoladures, espigues que han restat en un camp després de la sega.
· Collir els fruits que han quedat en el camp després de la collita general.
· Arreplegar (allò que un altre ha deixat). Arreplegar d’ací i d’allà.
· Triar (allò que està barrejat entre altres coses).

  • En sentit figurat, recopilar, d’un o més escrits, dades que interessen a algú (Rellegia els diaris tot espigolant notícies de la guerra).

Però sapigueu que espigolar també és un substantiu que designa una formació vegetal dominada per l’espígol. Quina olor!

T’apeteix?

(Dedicat a la Fina Compte.)

El verb castellà apetecer es pot traduir al català per apetir o desitjar quan té el sentit de ‘anhelar o ambicionar’: Un jove irat apeteix (o desitja) la venjança.

Però amb el significat de ‘tenir gana de quelcom o ganes de fer alguna cosa’, les expressions catalanes que cal fer servir són les següents:

  • venir de gust (Et ve de gust fer un gelat?)

. venir de grat (Després de dinar sempre li ve de grat fer una bona sobretaula)

  • abellir (M’abelleix saludar el públic)
  • plaure (Ho farem així tant si us plaucom si no us plau)

Per tant, evitem frases del tipus: Us ‘apeteix’ menjar una poma (o una pera o un plàtan…)?

Visca els Nyerros!

(Dedicat als Nyerros de la Plana i a tots els seus simpatitzants.)

Nyerro: mot que deriva dels senyors de Nyer, al Conflent, i que designa els membres d’un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana entre els segles XVI i XVII (l’altre bàndol era el dels cadells).

El Diccionari Alcover-Moll també inclou altres sentits amb què es va utilitzar aquest mot en algun moment:

  • Llufa, tros de paper o drap que les criatures posen per riure a les dones.
  • Porc (a Figueres i a Torelló).
  • En plural, nom despectiu dels habitants de Santa Cristina d’Aro (i sembla que també de Bor i de les Planes d’Hostoles).

Amb aquestes darreres accepcions, etimològicament, nyerro també podria provenir de l’onomatopeia del crit dels porcs.

El 2010, el Centre Excursionista de Terrassa, per commemorar el centenari de l’entitat, va crear el GR Camí dels Nyerros, que va des del Vallès (Terrassa) fins al Conflent (Nyer). Un GR és un camí de gran recorregut —més de 50 km— senyalitzat que transita per llocs d’interès paisatgístic, cultural, històric, etc.

Però, des de 1998, aquest mot s’ha fet famós en el món casteller gràcies als Nyerros de la Plana, colla castellera de Manlleu que vesteix amb camisa de color gris (representa el color de la boira de la plana de Vic). Des d’aquí… molts èxits per als Nyerros!

Maleïts virus!

El refredat té diversos símptomes (mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos i ulls plorosos) i al cap d’uns quants dies d’agafar-lo es cura sense tractament. No s’ha de confondre amb la grip, que apareix com a epidèmia a l’hivern amb febre alta, dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca, entre altres símptomes. Pot durar tres setmanes.

Més de 200 virus diferents poden causar els refredats. En canvi, no n’hi ha tants que puguin causar la grip. És per això que hi ha una vacuna per a la grip i no n’hi ha cap per als refredats.

Quan patim aquestes malalties, és molt habitual eixavuirar o esternudar, estossegar o tossir, en alguns casos, també febrejar (tenir febre) i, amb freqüència, mocar-nos (no pas sonar-nos).

Però mocar també vol dir esmocar, treure el moc o caramell d’un llum (tros de ble recremat que es forma al capdamunt com un bolet). I, també, clavar un moc (un miquel, un menyspreu) a algú (en castellà: dar un chasco).

Per quaresma…, bacallà!

Bacallà: peix que viu a les aigües fredes del nord de l’Atlàntic i és molt apreciat com a aliment. El bacallà es pot posar a remull, espencar (tallar a penques), esqueixar (esquinçar) i assecar (el bacallà assecat sense salar s’anomena estocafix). Sinònims: abadejo. Derivats: bacallaner, bacallaneria i abacallanar-se (una persona, tornar-se seca com un bacallà, amagrir-se extraordinàriament).

Gastronòmicament, el bacallà dona molt de si, ja que es menja en amanides (esqueixada, xató, empedrat…), al pil-pil, amb mussolina d’all, a la llauna, a la bilbaïna, en bunyols, croquetes o carpaccio, en brandada… També és molt apreciada la prominència carnosa de la part inferior del cap (anomenada cocotxa).

I no oblidem l’oli de fetge de bacallà: emprat com a reconstituent i regulador del creixement en els infants, actualment ha estat substituït per les vitamines A i D en forma pura. Hom en fa també pomades per a tractar petites ferides.

Per acabar, un darrer significat de bacallà: ‘peça de fusta que, a les barques, uneix la barana a la coberta o al banc i serveix per a reforçar el costat’.

No ens agobiem!

(Dedicat a la Martina Comerma.)

El mot castellà agobiar té diversos significats:

  • Doblegar, per un activitat o una càrrega excessives; en aquest cas, en català disposem, per exemple, dels verbs aclaparar, afeixugar, cansar o sucumbir: L’excés de feina l’ha aclaparat.
  • Preocupar molt, causar un patiment gran; llavors, podem dir angoixar o carregar: Les responsabilitats i la feina de cada dia l’angoixen molt.
  • Confondre; els verbs idonis són desconcertar, confondre o avergonyir: Em desconcerten amb tantes atencions.

. Rebaixar; en català podem fer servir humiliar: Li digué això per humiliar-lo.

Però agobiar també vol dir fatigar el cervell d’algú, marejar, amb sorolls, sons, preguntes… i, amb aquest significat, el mot català més idoni és atabalar: Amb tantes històries, m’estàs atabalant.

Ja veieu que, d’alternatives al mot agobiar, no ens en falten pas!

Andoles

En les expressions ‘per aquestes andoles’ o ‘per aquelles endoles’, el mot andoles significa lloc indeterminat, paratge desavinent, fora de camí: Què hi fas, per aquestes andoles? Sinònims: verals, endreçúries. En castellà: andurriales.

Però una andola també és una pesseta (sinònim: pela; en castellà: rubia, pela) i, al País Valencià, embotit elaborat amb cotnes de cansalada i una mica de magre. I allà també fan servir l’expressió ‘córrer l’andola’ amb el significat devagar, anar d’un costat a l’altre sense fer res de profit (En lloc d’estudiar, se’n va anar a córrer l’andola amb els amics).

Per acabar, una darrera curiositat, aquesta encara més llunyana: Andola és el nom d’una ciutat de la regió de Karnataka, a l’Índia, a uns 1.300 km al sud de Nova Delhi, la capital del país.

Enaiguar

El verb enaiguar, derivat del llatí in-aquare (dins l’aigua), té diversos significats:

  • Cobrir d’aigua (Amb tanta pluja, els camps estan ben enaiguats)
  • Aigualir, posar aigua (No enaigüis el vi, que no es podrà beure!)
  • Els ulls, omplir-se de llàgrimes (Està tan emocionat que se li han enaiguat els ulls)
  • Suspendre per molta pluja (Fira enaiguada)
  • Constipar-se un cavall, contraient-se-li els músculs de les extremitats, per massa fatiga o beure (Mentre suï, no donis aigua a l’euga, que s’enaiguaria)
  • Una criatura o animal, perdre la força, esdevenir flacs, tristos (En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se’ls enaiguava)

També es pot patir d’enaiguament: consumir-se de desig, generalment de menjar allò que s’ha vist menjar a algú altre (No mengis davant d’aquest nen perquè s’enaiguaria); i fer enaiguar: mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig.

Cal fer notar que, en algunes varietats lingüístiques, la ‘u’ no es pronuncia (enaigar).

Per acabar, un derivat curiós: enaiguatejar (especialment les plantes, tenir massa aigua).

Somiatruites

Somiatruites s’aplica a una persona visionària (que té visions, que veu coses que no existeixen sinó en la seva imaginació), que somia desperta o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.

Sinònims: il·lús, utopista, barrufell i, potser més idoni per als manlleuencs, tocaboires (mot que dona nom també a un jaciment arqueològic del Catllar, al Tarragonès).

També hi podríem afegir bufanúvols, ja que, malgrat que els diccionaris defineixen aquest mot com ‘persona creguda, presumptuosa, pedant’, sovint es fa servir per referir-se a algú que no toca de peus a terra, que fa castells en l’aire.

Ja sigui per la seva originalitat, sonoritat o per alguna altra raó, sembla que el mot somiatruites agrada molt, ja que dona nom a:

  • una cançó d’Albert Pla i una altra del grup de rumba gracienc AiMarai;
  • un restaurant-hotel d’Igualada;
  • un vi del celler Ferré i Catasús.

Quin mot mes prolífic, oi?

Testarrut

(Dedicat a en Nan Orriols.)

Segur que tothom té clar que testarrut (en castellà: testarudo, cabezón, cabezota, tozudo, testarrón o cabeza dura) prové de testa, ‘cap’. Si busquem el seu significat al diccionari, hi llegim porfidiós, mot, aquest darrer, que fem servir molt menys.

Porfidiós vol dir ‘que porfidieja’, del verb porfidiejar: posar porfídia (obstinació) en la consecució d’alguna cosa; és a dir, ser tossut.

De testarrut en (sinònim de porfídia). I, a més de tossut i obstinat, també té altres sinònims: entestat, caparrut, capitós, enterc o entemat.

A més de pics i piques… (II)

Continuem aquesta setmana amb la nomenclatura relacionada amb les muntanyes, en aquest cas, quan ‘no van soles’:

  • sistema muntanyós:conjunt de muntanyes, sovint discontinu, que presenta trets morfològics i geològics comuns, considerat una unitat descriptiva del relleu
  • serralada (serralada de Marina): vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample i que manté una alineació estructural i morfològica
  • serra (serra dels Llancers): alineació muntanyosa que constitueix una unitat orogràfica dins d’una serralada; muntanya més o menys prolongada, de cresta allargada
  • serrat (serrat Alt): cadena de muntanyes poc elevades; quan és petit, s’anomena serradell
  • massís (massís de Garraf): conjunt de muntanyes no alineades, de formes pesades i una altitud moderada, sovint format per terrenys antics

Amb la varietat geogràfica i la riquesa de parlars del nostre país, segur que la llista encara podria ser més llarga!

A més de pics i piques… (I)

Fa temps vaig escriure un article sobre els pics i les piques com a cims aguts d’una muntanya. Amb aquest mateix significat, en algunes regions de parla catalana podem sentir tucs o tuques (tuc de Colomèrs, tuca blanca de Pomèro), cuculles (cuculla de Fartàritx) o fins i tot agulles (les Agulles, al Bruc).

Però la geografia muntanyenca enriqueix molt més encara la nostra llengua. Així, podem parlar de…

  • puig (puig de la Força): elevació del terreny més o menys rosta (en pendent) i formant cim —o cimal o capcer—que sobresurt del terreny circumdant; quan un puig és petit, s’anomena pujol
  • tossa, tossal (tossa Plana de Lles): petita elevació del terreny de poc pendent, en una plana o en una serralada
  • mola (mola de Colldejou): tossal isolat de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt, amb els flancs superiors molt rostos
  • monticle, muntijol: muntanya petita
  • turó —o alturó, alteró o serral— (turó de Sant Marçal): elevació rosta i no gaire alta del terreny; serral també dona nom a una muntanya de cim allargassat
  • ras —o rasos—(rasos de Peguera): a muntanya, superfície extensa, llisa, no rocosa i no coberta de bosc

Continuarà…

No parlem tant i enraonem més!

(Basat en l’article «EnRAONA! Un verb amb tot el sentit», de Jaume Marfany)

Darrere dels mots d’una llengua —sistema de signes que serveix per comunicar-se— hi ha tota una història, de vegades curiosa, alliçonadora i apassionant, tal com podríem qualificar també el verb català enraonar.

En ser un derivat de «raó» (del llatí ratio, càlcul, raciocini, proporció), podem definir enraonar com parlar (algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat) però amb un matís: hi porta implícit que, a més, es «raona». Així, en el seu sentit més originari, significaria ‘parlar escoltant l’altre, deliberar i intentar arribar a conclusions de manera raonada i constructiva’.

Intentar traduir aquest verb de manera correcta al castellà és gairebé impossible, no n’hi ha cap que equivalgui exactament al nostre enraonar. A més, el verb més habitual per traduir-lo, hablar, prové del llatí fabulari, un derivat de fabula, faula. I una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. Curiós l’origen i la diferència entre ambdós verbs…

Posem-nos drets

Ni de peu ni en peu. Les locucions adverbials castellanes de pie o en pie (estar de pie, ponerse en pie) —manera d’estar o d’aixecar-se algú i descansar solament sobre els peus— es tradueixen al català per dret/dreta/drets/dretes. Per tant, hem d’evitar el calc del castellà i dir, per exemple:

  • En entrar la núvia, tothom es va posar dret.
  • Si estic dreta gaire estona, se’m carrega l’esquena.

Aquesta fórmula també serveix quan parlem de coses: Posa dretes les bitlles que començarem la partida.

Expressions sinònimes:

  • Dempeus: Després de l’operació, els cadells tenen dificultat per mantenir-se dempeus (o drets).
  • A peu dret: Un bufet és una taula assortida de menjar i begudes disposada de manera que els comensals, a peu dret (o drets), es poden servir lliurement.

Menester

(Dedicat a l’Arià Icart.)

El substantiu menester (allò que hom necessita) prové del llatí ministerium (servei; professió, funció), derivat de minister (servidor). S’utilitza especialment en aquestes expressions:

  • Fer menester. Ésser, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú. M’emporto el llibre o encara et fa menester? / Si no et faig menester, me’n vaig.
  • Haver de menester. Caldre, algú o alguna cosa, a algú. Ves amb el pare, que t’ha de menester una estona! / Hauràs de menester molts dies, per fer aquest projecte.

Sinònim: mester (fer mester, haver de mester).

I, per acabar, una frase feta: El bon vi no ha de menester ram. S’aplica a una cosa que és molt bona i no cal fer-ne propaganda; és a dir, que es ven sola.

Arc de Sant Martí

(Dedicat a en Manel Comas.)

Aquest arc que omple l’horitzó de colors —vermell (a la part més externa), taronja, groc, verd, blau, indi o anyil i violeta (a la part interna)— quan plou i fa sol al mateix temps (amb la pluja al nostre davant i el sol a l’esquena), el podem veure i fotografiar però no tocar. És més fàcil de veure a la tarda o a primera hora del dia, que és quan el sol està més baix. A vegades se’n veu un altre a sobre, més difuminat i amb els colors en ordre invers: el vermell és a l’interior i el violeta, a l’exterior.

Es diu així perquè, segons una llegenda, sant Martí va desafiar el diable a veure qui feia l’arc més gran i bonic al cel. El dimoni va acceptar i va fer un arc petit amb els colors difusos. Sant Martí, en canvi, va fer un magnífic arc multicolor. D’aquesta manera va guanyar al diable i va donar nom a aquest fenomen tan espectacular.

Per acabar, altres maneres d’anomenar-lo en català: arc del cel i, sí, Manel, també arc iris!

Biennal/bianual

Els adjectius acabats en -anual volen dir ‘que té lloc x vegades a l’any’, mentre que els acabats en -ennal volen dir ‘que dura x anys’ o ‘que té lloc cada x anys’.

Així, per exemple, si diem que…

… el julivert és una planta herbàcia biennal, volem dir que dura dos anys; o també podem parlar de la Biennal de Venècia, exposició internacional d’art que se celebra cada dos anys;

… la publicació de la revista El Ter és bianual, volem dir que té lloc dues vegades a l’any (concretament, per la Festa Major de Manlleu i per Nadal);

Anàlogament, podem parlar, per exemple, d’un conveni pluriennal (que té una durada de diversos anys) o d’un concurs plurianual (que té lloc diverses vegades a l’any).

Gurripato

(Dedicat a l’Anna Roca i família.)

En castellà, gurripato, o gurriato, designa una persona babaua (que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri), bleda (no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp) o badoca/badaire (que bada, que s’encanta mirant alguna cosa).

Però, com que deriva del diminutiu de gorrión, també s’aplica al poll del pardal. En aquest cas, en l’àmbit de l’ornitologia, en català es fan servir els mots caganiu o renyoc, aplicats de manera més general al darrer ocellet nascut d’una niuada i, també, al fill més petit d’un matrimoni.

Potser aquesta és l’associació que ha fet l’Anna dient gurripatos als seus fills de manera afectuosa, en el seu cas, en el sentit d’entremaliats.

Quantes coses s’aprenen, redactant curiositats lingüístiques!

U d’Octubre

(Dedicat a tothom qui el va fer possible.)

En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. Per exemple: S’ha convocat un referèndum per a l’1 d’octubre.

Convé notar que els dies en les datacions s’escriuen habitualment amb xifres i que, per tant, cal apostrofar l’article el davant de la xifra 1 (l’1 d’octubre).

En el cas que es vulgui fer referència als fets de l’1 d’octubre de 2017, si es vol fer servir aquesta data en la denominació d’una via urbana o d’un organisme o entitat, cal recordar que aleshores el numeral s’escriu amb lletres i que cada component de la datació s’escriu amb majúscula inicial. Per exemple: Avui s’inaugura la plaça de l’U d’Octubre de 2017.

Finalment, també cal tenir en compte que per esmentar aquesta data concreta, l’1 d’octubre de 2017, es pot fer servir la xifra seguida d’un guionet i la inicial del mes en majúscula: l’1-O.

Castanyes i més

(Dedicat a l’Anna Piella.)

Ara que arriba la castanyada, a l’Anna li venen al cap diverses expressions que tenen en comú el mot (o un derivat) que designa el fruit del castanyer:

  • Treure a algú les castanyes del foc, salvar-lo d’una situació compromesa, fer-li la feina difícil.
  • Fotre una castanya (o un castanyot) a algú, donar-li un cop al cap amb la mà o amb les mans plegades.
  • Fotre’s una castanya, tenir un accident, rebre una patacada.
  • Assemblar-se com un ou a una castanya, ésser com de la nit al dia, no tenir res a veure.

Atenció! Algunes expressions que en castellà fan servir aquest mot, en català cal dir-les d’una altra manera:

  • A toda castaña, (anar) molt ràpid / (posar un so) molt fort.
  • Coger una buena castaña, agafar una bona borratxera, pítima, trompa, mona o paperina.

I, per acabar, castanya també significa:

  • Monyo, lligat de cabells de forma arrodonida.
  • Vas de vidre, d’argila, etc., en figura de castanya, per a guardar-hi licor. Quan el recipient és de mida gran, s’anomena damajoana.

Bona castanyada a tothom!

Manlleu

(Dedicat a tots els manlleuencs.)

A més de donar nom a la nostra vila, aquest topònim també forma part d’un altre nucli de població (el Pla de Manlleu, al municipi d’Aiguamúrcia, Alt Camp) i d’un element geogràfic (puig Manlleu, al municipi de Borrassà, Alt Empordà).

El ‘nostre’ Manlleu està documentat al segle X com Mauseolo i Masleolo i, al segle XII, com Manleuo i Manlevo, d’origen incert, potser del llatí mausoleum. Per etimologia popular, del llatí manus leva ‎(«mà esquerra») en què s’ha basat l’escut municipal.

Però manlleu també significa:

  • Contracte pel qual hom cedeix la possessió material d’un bé amb obligació de retornar-lo.
  • Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. Alguns manlleus han estat adaptats al català (eslògan, flaix, xou, espagueti…), però altres mantenen la forma original i se solen escriure en cursiva (clown, fondue, attrezzo…).

Derivats: manlleuenc-a, manllevar (fer-se prestar).

Sinònims: emmanlleu, préstec.

Expressions: anar a Manlleu (manllevar).

Castellà: préstamo, empréstito.Ara ja podrem parlar de Manlleu amb propietat!

Tot ronsejant…

El mot ronsa (masculí i femení) és un substantiu sinònim de ronsejaire, dit d’algú que ronseja, és a dir, que va diferint l’execució d’alguna cosa que fa de mala gana.

S’utilitza majoritàriament en l’expressió fer el ronsa o, també, fer el ronso i ronsejar. Així doncs, es pot dir: Quan una tasca no el motiva, fa el ronso / fa el ronsa / ronseja fins a l’últim moment.

Sinònim: fer el romancer. En castellà: hacerse el remolón.

I, en l’àmbit dels transports per aigua, també existeix anar a la ronsa: una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè del vent o del corrent.

Pepinillos i altres menges per picar

(Dedicat a en Joan Gili.)

A l’hora de fer un vermut o un pica-pica, a més d’olives (amb pinyol o sense, farcides, trencades o amanides) i patates xips podem optar per altres menges, algunes de les quals sentim a dir majoritàriament en castellà o mal traduïdes al català.

En comptes de… Podem demanar…
pepinillos cogombrets
boquerons seitons
gambes a l’ajillo gambes amb allada
ensaladilla russa ensalada russa
salpicó de marisc amanida de marisc
aros de ceba anelles de ceba
sortit d’embotits, formatges… assortiment d’embotits, formatges…
pinxos de dàtils amb beicon broquetes de dàtils amb bacó
montaditos amb guindilla barquetes amb bitxo
morcilla botifarró
chipirons calamarsons

Continuarà…

Cloaca o claveguera?

(Dedicat a la Irene Pujadas.)

El mot castellà cloaca té dues traduccions en català, segons de què parlem:

  • Claveguera: conducte, generalment subterrani, per on s’escorren les aigües residuals i les aigües plujanes d’una ciutat. No s’ha de confondre amb clavegueram, xarxa de clavegueres d’una població. També se’n deriva clavegueró, conducte per on les aigües d’una casa s’escorren cap a una claveguera, una bassa, etc. En castellà també es pot dir alcantarilla.

Claveguera també es fa servir en sentit figurat, per indicar el lloc on aflueixen les coses i les persones més vils. Exemple: Les clavegueres de l’estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya, títol d’un llibre de Jaume Grau. En cast.: madriguera, cueva, nido.

  • Cloaca: cavitat on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals, pròpia d’amfibis, rèptils, ocells i monotremes (mamífers com per exemple l’ornitorrinc). Se’n deriva cloacal (relatiu o pertanyent a la cloaca).

Per tant, el mot català cloaca no sempre és un barbarisme!

Gandul

(Dedicat a en Joan Comerma.)

Derivat del castellà gandul, i aquest de l’àrab gandûr, aquest mot s’aplicava al ‘jove de classe modesta, fatxenda, que cerca d’agradar a les dones, viu sense treballar i agafa fàcilment les armes’. En català, el seu significat només fa referència al fet de lliurar-se a la peresa, de no voler treballar; és a dir, el que intentem fer molts durant les vacances…

Gandul té molts sinònims, alguns prou coneguts (esquenadret, vague, dropo) i d’altres no tant (gallof, gallòfol, malfeiner, torrapipes, colgafocs, baldragues, gambaire, vagarro).

També té derivats: gandulejar, ganduleria, engandulir, engandulidor, enganduliment…

I fins i tot dona nom a un trastorn: síndrome del leucòcit gandul.

Ja veieu quina riquesa se’n deriva, d’aquest mot!

Us heu fet mai un chequeo?

En l’àmbit de la sanitat i la salut, la paraula castellana chequeo, que és una adaptació del terme anglès check-up, designa un reconeixement sistemàtic que consisteix en una exploració general d’una persona aparentment sana o sense símptomes de cap malaltia precisa, per verificar-ne l’estat de salut o detectar una malaltia incipient.

Per tant, en català no fem ni chequeos, ni txequeigs, sinó reconeixements sistemàtics o revisions mèdiques, que n’és un sinònim complementari.

Magins que rumien

(Dedicat a en Ramon Cotrina.)

‘El teu incansable magí ja pot començar de rumiar una altra aventura’. Aquesta frase d’en Ramon em va captivar, i de seguida vaig tenir clar que em serviria per redactar una curiositat lingüística:

Magí

A part de ser un nom propi masculí que fins i tot té sant (sant Magí, patró de la ciutat de Tarragona), també és un nom comú d’ús col·loquial per designar el cap o testa. Sembla que prové del verb emmaginar (‘imaginar’); com que el cap és allò amb què imaginem, és el nostre magí: ‘El teu magí sempre en barrina alguna’, ‘No cabre una cosa al magí’.

Rumiar

Pensar, cavil·lar; sotmetre quelcom detingudament, un cop i altre cop, a la consideració mental: ‘Encara no m’he decidit; deixa’m rumiar una estona’.

Del llatí rumigare, ‘remugar’ (derivat de ruma, ‘primer estómac dels remugants’), que en català prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant. Sinònim: ruminar.

Les bèsties, però, en català no rumien, sinó que remuguen (o ruminen)!

Aforo: aforament o capacitat?

La paraula castellana aforo es pot traduir per aforament quan vol dir:

  • Acció d’aforar: avaluar una mercaderia per fixar-ne el preu de venda; determinar els ingressos d’un espectacle segons el nombre i el preu de les entrades, o establir el for o valor amb què ha de circular una moneda.
  • Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció; mesura del cabal d’un corrent d’aigua en un punt i en un període determinats.
  • Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública.
  • En dret processal, atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.

Però quan ens referim a la quantitat de persones que caben en un cinema, un teatre o una sala d’espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa, hem de parlar de capacitat o de cabuda: Aquest cinema té una capacitat de dues mil cinc-centes persones.

Fer basarda

(Dedicat a l’Anna Piella.)

Basarda: sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills, mals… contra els quals se sent indefens. Aquest mot, que cada vegada costa més de sentir, sovint s’utilitza amb el verb ‘fer’ (Travessar la plana solitària aquella hora del vespre feia basarda). 

Fer basarda: fer por. En castellà: dar miedo, causar (o inspirar) temor (La nit em fa basarda / La noche me da miedo).

Fixeu-vos que ens trobem en un dels molts casos en què en castellà es fa servir el verb donar i, en català, el verb fer. Altres exemples:

  • dar un beso, dar un abrazo: fer un petó, fer una abraçada
  • dar un suspiro: fer un sospir
  • dar un banquete: fer un banquet
  • dar muestra de sensatez: fer mostra de sensatesa
  • dar un tirón: fer una estrebada
  • dar un salto: fer un salt
  • dar que hablar, dar que pensar: fer parlar, fer pensar
  • darse un paseo: fer un passejada
  • darse a entender: fer-se entendre
  • dar sed, dar sueño: fer venir set, fer venir son
  • dar vergüenza, asco, rabia: fer vergonya, fàstic, ràbia

Fato

(Dedicat a la Fina Serra.)

Tal com diu la Marta Rojals, «’fato’ és una paraula d’aquelles que es porten de naixement i es fan servir per instint; val per a designar tot de coses, molt d’això i allò en general, però el fato ha de fer embalum i ser una cosa física». Significats:

  • Conjunt de coses per a un viatge, per a un ús qualsevol (Ja t’hi cabrà, a la maleta, tant de fato?)
    · Abundància de menjar (En aquest plat hi ha massa fato)
    · Articles de comerç (En aquesta botiga tenen molt fato)

Però fato també té altres accepcions menys ‘tangibles’:

  • Feinada (No saps el fato que tinc, avui!)
  • A les Terres de Lleida, olfacte (Tenir fato de gos perdiguer)
  • En pallarès, persona de poc enteniment, encantada, beneita (No siguis fata!)

El substantiu fato es pronuncia amb u final (‘fatu’), però no s’ha de confondre amb l’adjectiu fatu/fàtua: ple de presumpció, de vanitat infundada.

Partícep o partícip?

La paraula adequada per expressar que algú té part en alguna cosa és partícip. Es fa servir sovint amb el ver fer (fer partícip algú d’alguna cosa). Per exemple: M’ha fet partícip de la seva alegria.

Aquest adjectiu és invariable pel que fa al gènere. Així doncs, la frase És partícip del seu èxit es pot referir tant a un home com a una dona (ella és partícip o ell és partícip).

Si els castellers us fan partícips de l’execució d’un castell tot col·locant-vos al basament (part inferior d’aquesta construcció humana), estareu fent pinya; expressió que, fora d’aquest àmbit, també significa ‘conjunt de persones o coses unides o agregades estretament. Una colla d’amics, formar una pinya.

Aplatanar

(Dedicat a l’Anna Llobet)

Amb aquesta calor, segur que molts de nosaltres estem ben…, aplatanats? No!

Amb el sentit de perdre les forces o debilitar-se, el verb castellà aplatanar es pot traduir per:

  • enervar (Fa una calor que enerva)
  • esgotar (o exhaurir) les forces (Amb la calorada ha esgotat totes les forces)
  • abatre’s (Aquesta calor m’abat)
  • esllanguir-se (Amb aquesta temperatura les plantes estan ben esllanguides).

I, amb el sentit de deixar-se dominar per la mandra, podem dir:

  • emmandrir (Amb l’excusa de la calor, en Roc s’ha ben emmandrit)
  • emperesir (Aquesta calor m’empereseix i no faig res en tot el dia)
  • endropir, esdevenir dropo —que defuig el treball— (És un dropo: no hi ha manera de fer-lo treballar)
  • empoltronir (La manca d’activitat empoltroneix alguns joves)

I encara n’hi ha més: engallofir-se, engandulir-se…

Per tant, a partir d’ara, res d’aplatanar-nos!

Rampoina

(Dedicat a l’Olga Collell, de Maresmon)

Heu anat mai al Mercat de la Rampoina de Santpedor? Que què podeu trobar-hi? Doncs roba, calçat, mobles, làmpades i altres rampoines de segona mà. En aquest cas, rampoina significa una cosa d’escàs valor o inservible. Sinònims: trasto, andròmina, fòtil, faramalla, requincalla, farda. En castellà: trasto.

Però també fem servir aquest mot quan ens referim…

  • als brots d’una planta que li són perjudicials i convé treure-li (‘Si no talles les rampoines del roser xuclaran tota la saba’). Sin.: pollís, pollanc. En cast.: chupones
  • a gent menyspreable. Sin.: púrria, purrialla, genteta, gentussa, gentalla, brivalla, plebs. En cast.: purria, chusma, gentuza
  • en contextos poc formals relacionats amb les finances, al valor d’elevada volatilitat, poca liquiditat i d’alt risc a la borsa, que sol tenir un preu baix i es negocia en un mercat estret (Diccionari dels mercats financers). Sin.: valor estret. En cast.: chicharro, valor estrecho.

Cabells i més

(Dedicat al sector de la perruqueria)

Podem parlar de cabells negres, rossos, castanys o fins i tot blancs (i no de canes). Cabells esbullats pel vent, cabells a lloure (o solts, deslligats, desfets) o recollits en un monyo (també anomenat trossa o castanya). A la perruqueria (o a la barberia), podem gaudir d’una estona de lectura o de conversa mentre:

  • ens renten, tallen, pentinen, arrissen o assequen els cabells (amb un assecador de mà o un eixugacabells),
  • ens apliquen un tractament de queratina o ceratina (i no keratina),
  • ens tenyeixen o ens fan flocs o blens (en castellà, mechas),
  • ens fan un massatge al cuir cabellut,
  • als homes també els poden afaitar o retocar la barba, encara que la tinguin hirsuta, és a dir, dura i aspra de pèl.

Expressions derivades: estirar-se els cabells (desesperar-se), fer sortir els cabells blancs (fer patir algú), fer posar els cabells de punta (espaordir, horroritzar)… i, ja en l’àmbit gastronòmic, podem menjar una sopa de cabell d’àngel (tipus de pasta) o una ensaïmada de cabell d’àngel (típica de Mallorca).

Postre o postres

(Dedicat a l’Alícia Marco.)

Parlem de les menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar. El mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular com en castellà (el postre). Per exemple: En aquest restaurant les postres sempre són delicioses (i no el postre o els postres).

Pel que fa a la preposició que acompanya aquest nom, tradicionalment s’utilitza per, no pas de. Per exemple: Avui per postres hi ha macedònia (i no de postres).

Aquesta darrera elocució també es fa servir en sentit figurat per expressar ‘a més’, ‘a sobre’ o ‘per si no fos prou’ com a extensió de significat del sentit original. Per exemple: Li van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell. Altres expressions amb un sentit equivalent són: a més a més, per acabar-ho d’adobar, per si no n’hi hagués prou, etc.

Llàpissos o llapis?

(Dedicat a en Toni López)

En català hi ha noms que són invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma en el singular i el plural. Aquest és el cas, per exemple, de llapis, i, per tant, diem: un llapis i tres llapis.

Són invariables els noms següents:

  • alguns mots com ara tos, pols, albatros, cosmos, termos;
  • tots els que acaben amb el sufix grec –itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
  • els que acaben amb –us: cactus, globus, focus, corpus, fetus, porus, virus, etc.

Per tant, direm, per exemple:

  • S’ha espatllat el termos i no surt aigua calenta.
  • Se li ha escapat el globus i ara s’enfila cap al cel.

Cal recordar, però, que el nom ritu (conjunt de cerimònies d’un culte, per exemple: ritu catòlic) no és un nom invariable: el seu plural és ritus.

«Més boig que un llum de carbur»

(Dedicat a en Nan Orriols)

Un llum de carbur, també anomenat carburer, és un aparell d’il·luminació que utilitza el gas acetilè com a font de llum, aconseguint una flama molt lluminosa mitjançant la reacció química entre el carbur de calci i l’aigua.

El funcionament de vegades irregular d’aquests llums va donar lloc a la dita Estar més boig que un llum de carbur (o de carburo, mot no normatiu però molt més habitual en el llenguatge oral) per referir-se a algú que ha perdut la raó, que no hi és tot. Sinònims: ‘estar com un llum’, ‘estar com un llum de ganxo’ ‘estar malament del cap’, ‘viure en un altre món’, ‘boig com una cabra’.

Sovint, tot s’arreglava afegint-hi oli i d’aquí ve l’expressió És com posar oli en un llum. Altres vegades calia mocar el llum, o sigui, escapçar el moc, que era la part ja cremada del ble. Aquesta operació també s’anomenava llevar el cremallot.

Avui, un altre insult

(Dedicat a en Joan Dot, el pare Dot; aquest article, no l’insult!)

Fa uns dies, parlant amb en Joan i la Maria, uns bons amics meus, va sortir a la conversa, de manera afectuosa, el mot castellà gilipollas, i de seguida vaig pensar que calia dedicar-li una curiositat lingüística.

Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, gilipollasés un adjectiu o substantiu propi del llenguatge vulgar que s’aplica a una persona nècia, estúpida (faltada d’intel·ligència). Però quan s’utilitza en català, moltes vegades es fa amb un altre significat, el de ‘persona enutjosa, que molesta, que a tot troba obstacles’. De fet, aquesta és la definició de torracollons, traducció degilipollassegons eldiccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Així, podríem dir, per exemple: M’ha tornat a trucar el torracollons d’en Marc: no li agrada el nou color de l’habitació. Ja l’hem pintada tres vegades!

Fotimer

(Dedicat a Maresmon.)

En la frase ‘Quin fotimer de llibres!’, tothom entén que n’hi ha una gran quantitat, però potser pocs sabeu que aquest mot prové de l’expressió ‘fot-n’hi més’ (fot-n’hi mé, fot-hi’n mé… fotimer).

En català, hi ha molts altres termes que expressen ‘abundància’: una pila, un munt, un tou, una mà, una colla, un grapat, un gavadal, una munió… i també fotra li fotralada, aquests dos darrers, com fotimer, derivats del verb ‘fotre’; tal com diu el lingüista Pau Vidal, «potser un dels verbs de més rendiment en català. No és estrany, tenint en compte que una de les conseqüències de fotre és parir. Quants fills té el verb ‘fotre’escampats pel diccionari? Un bon fotimer!».

I, en castellà, ‘fotimer’ té moltes possibilitats: una porrada, un montón, una burrada, una nubarrada, una bestialidad, un mogollón, la tira…

Vailets

(Dedicat a la Cristina Riera.)

Ja fa unes quantes dècades que s’instal·len en boscos i camps unes tanques fàcilment desplaçables formades per diversos fils metàl·lics electrificats que transmeten una petita descàrrega elèctrica d’un valor no perillós perquè els ramats no s’escapin de les pastures que tenen assignades.

Aquest element tan utilitzat pels ramaders s’anomena de diverses maneres: alguns mots fan al·lusió al seu aspecte tecnològic, com tanca elèctricao filat elèctric, i d’altres, a la seva funció, com fil vaquer(o, simplement,vaquer), fil pastor, pastor elèctric (o pastor) o fins i tot vailet.

En aquests darrers casos, s’ha transferit al fil elèctric la tasca que desenvolupaven les persones. Per exemple, si un vailet (noi que ajuda o fa d’aprenent d’un pastor) guardava un ramat, el fil elèctric s’anomena també vailet, seguint aquesta lògica.

Cal recordar altres significats de vailet: patge o escuder, i també, nen o nena, i en aquest darrer cas, té femení: vaileta.

Bisbes exquisits

És evident que, en un territori com el nostre, els embotits havien de ser els protagonistes d’alguna curiositat lingüística. Avui parlem de la botifarra curta i ampla, feta dels budells més gruixuts del porc —sacsoner, culà i cec o paltruc—(i, en alguns casos, de la bufeta o l’estómac) i farcida principalment de carn magra adobada, blanca o negra (amb sang).

Bull/bisbe(Osona, Ripollès…), bisbot(Pallars), paltruc (Girona), donegal (terres de Ponent)…, hi ha molts noms per designar un producte molt semblant, la composició i la forma del qual varien segons la zona d’elaboració. N’hi ha de fetge, de llengua, de freixures, de ronyons, etc.

Hi ha qui diu que el nom de bisbe(en alguns llocs també en diuen abat) ve del costum de fer un present amb els millors productes a l’autoritat eclesiàstica, o com a ofrena noble al senyor feudal, com és el cas de donegal, que ve del llatí dominicalei significa ‘del senyor’. A aquests embotits se’ls afegien les carns més nobles i habitualment la llengua, sencera o a trossos.

I acabem amb una expressió que conté aquest mot clerical: fer un bisbe (dir dues persones alhora una mateixa expressió casualment). Sembla que no és més que la deformació de fer un bis, repetir la lectura o l’execució d’una cançó, poesia, etc.

Pics i piques

(Dedicat a en Ramon Orriols.)

En Ramon sovint m’il·lustra amb paraules que sent entre els seus veïns ceretans sobre les quals m’agrada donar voltes. Avui parlem de picsi piques, primer, com a cims aguts d’una muntanya.

Malgrat que el mot pic és força freqüent en la toponímia orogràfica de Catalunya, el sinònim femení pica hi és més escàs; al Nomenclàtor oficial de Toponímia de Catalunyanomés consten la pica de Cerví i la pica d’Estats. Sobre l’ús d’un mot o l’altre, en Ramon té una teoria: els cims anomenats piquessón culminats per dos turons bessons i propers, com si fossin merlets.

Però, entre altres significats, pictambé vol dir:

  • Eina de ferro o d’acer amb mànec de fusta que serveix per a excavar un terreny.
    · Tanc situat a proa o a popa on s’emmagatzema l’aigua dolça d’un vaixell.
  • Cop donat a la porta amb el picaporta.

I, pica:

  • Arma antiga similar a una llança.
    · Peça còncava de pedra destinada a rebre aigua o un altre líquid.
  • Mida tipogràfica que correspon a la sisena part d’una polzada anglosaxona.

Pèsols i tirabecs

(Dedicat a la Nuri Mundet.)

Els pèsols són els fruits de la pesolera i, igual que els cigrons, les llenties, les mongetes seques, les faves o la soja, són llegums, aliments molt beneficiosos per a la salut.

De pèsols n’hi ha de moltes classes i es poden menjar de moltes maneres, generalment desgranats però alguns també amb tavella (embolcall o beina del llegum), com els tirabecs, varietat allargassada que es menja tendra i que també s’anomena estirabec, pèsol caputxí o pèsol garrofí; i en castellà, tirabequeo guisante flamenco.

Més eixerit que un pèsol: expressió que fem servir per indicar que algú és molt eixerit o despert. Sembla que podria provenir del fet que els pèsols contenen vitamines beneficioses per al bon funcionament del sistema nerviós, que ajuden a superar el nerviosisme i, fins i tot, a tenir un estat d’ànim més positiu.

També existeix la variant més trempat que un pèsol.

Abrilejar

Abrilejar té dos significats: d’una banda, l’hivern, presentar un temps primaveral; i de l’altra, l’abril, presentar un temps variable, amb ventades i pluges freqüents. Aquest any s’han donat tots dos, però avui em centraré en el fet de ploure i en algun tipus de pluges.

La precipitació és la caiguda d’aigua provinent de l’atmosfera que, en forma sòlida o líquida, arriba fins a la superfície terrestre. Quan plou lleugerament a gotes petites i nombroses, parlem de plovisquejar, però també de borrimejar, gotellimar, plovinejar, ploviscar, gotejar, repixar, espurnejar, repintar o roinejar (que no vol pas dir ser roí).

Si filem més prim, i parlant del nom de la precipitació de gotes d’aigua d’un diàmetre inferior a 0,5 mm, també podem remenar i triar entre plovisqueig, plugim, roina, ruixim, repix, aiguamoix, ploviscó, ploviscol, plovisc i també xim-xim (pluja menuda i seguida; en castellà, sirimiri, traduït a vegades pel mot no normatiu xirimiri).

Ja ho veieu: gairebé hi ha tantes maneres de parlar de la pluja com gotes deuen caure!

Insults…, amb afecte!

(Dedicat a Maresmon)

Insultar vol dir ofendre amb actes o paraules (insults) ultratjosos, però avui ens referim a tota una colla de mots que fem servir amb un to més aviat afectuós:

  • Capsigrany. A part de ser un ocell (molt bonic, per cert), també s’aplica a unapersona de poc seny, poc espavilada, no gens entenimentada.
  • Carallot. Home encantat, aturat, condescendent per badoqueria.
  • Vell xaruc o vella xaruga. Quan volem dir a algú que repapieja, caduqueja o fa catúfols. En castellà: carcamal.
  • Curt de gambals. Aturat, encantat, sòmines… De gamba, forma italofrancesa de cama. Gamba s’usa especialment en l’expressió tenir bona gamba (o tenir gamba), ‘tenir bona cama’.
  • Pallús/pallussa. El pallúsés el rebuig de la palla, i d’aquí n’ha sorgit el derivat pejoratiu per definir una persona aturada, beneitota.
  • Cràpula. Mot d’origen grec que vol dir ‘embriaguesa’.S’aplica a les persones que habitualment s’embriaguen o que, sovint, viuen en la disbauxa. S’aplica a qui passa de tot o és un fresc.

No acabaríem mai!

Combregar amb rodes de molí

Segur que molts de vosaltres heu anat a combregar alguna vegada; és a dir, que heu pres l’hòstia, tros prim de pa àzim (sense llevat) que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa. Però… us han fet mai combregar amb rodes de molí? És clar que no em refereixo en sentit literal, no sabríem ni com posar-nos-hi!

Aquesta expressió significa creure, o fer creure a algú, coses absurdes, inversemblants: ‘Ens volen fer combregar amb rodes de molí. Es pensen que som estúpids’. Sinònims:

  • tenir un bon davallant (el davallant és la gola o l’aparell digestiu; en sentit figurat, empassar-s’ho tot)
  • tenir bona barra (ésser molt menjador; deriva a ésser excessivament crèdul)
  • beure a galet
  • tenir (o portar) llana al clatell
  • ésser un tros de carn batejada

Ja veieu quina varietat tenim per dir el mateix!

Clepsa

(Dedicat a en Nan Orriols)

La clepsaés la part alta o la closca del cap: ‘No és ben calb, però se li veu la clepsa’. També es fa servir, en sentit figurat, com a sinònim d’intel·ligència: ‘En Manel és molt dur de clepsa’. Etimologia: d’origen expressiu, probable combinació d’elements formals i semàntics de mots com closca, capça(capdamunt d’un cos) i clapa.

Amb aquesta mateixa varietat de sentits, en català tenim molts altres mots que, en diversos contextos, poden funcionar com a sinònims:

. calba; en un calb, part del cap desproveïda de cabell

. carbassot; en castellà, coco. ‘Li han ficat aquesta idea dins el carbassot’

. cervell; seu del pensament, intel·ligència, seny, judici

. closca; conjunt dels ossos que formen la part exterior del crani

. crani; cavitat òssia del cap en què està contingut l’encèfal

. crisma; enteniment, seny. ‘Tantes desgràcies li han fet perdre la crisma’

. ment; conjunt de les facultats intel·lectuals o de les funcions psíquiques

. testa; cap d’una persona o d’un animal

. tupí; cap d’una persona (només consta al Dicc. Alcover-Moll).’Al tupí, aquella dona hi tenia més pardals que cabells’

.xolla; closca del cap; seny o enteniment. ‘Quina poca xolla que tens!’

Al·logen o halogen?

Moltes vegades tenim dubtes a l’hora d’escriure aquesta paraula; i és que, en realitat, són dues i tenen significats diferents:

. El mot al·logen significa ‘originat fora del lloc actual, provinent d’un altre lloc’. Exemple: Aquell estat va néixer amb un trenta per cent de població al·lògena. Derivats: al·logènic.

. En canvi, halogen fa referència al grup d’elements químics amb capacitat d’unir-se directament amb un metall; comprèn el fluor, el clor, el brom, el iode i l’àstat. En el cas d’un llum o una làmpada, significa que conté una certa proporció d’un halogen i fa una claror blanca i brillant. Exemple: He comprat una bombeta halògena. Derivats: halogenació, halogenat, halogenant, halogenur.

Tisores o estisores?

Ambdues formes són correctes per designar l’instrument de dues làmines amb mànecs entrecreuades que serveixen per tallar. L’addició d’un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc.) a un mot rep el nom general d’epèntesi. Vegem-ne altres exemples ben coneguts:

. esmolls(o molls), instrument metàl·lic a mode de pinces que serveix per agafar les brases del foc

. estenalles(tenalles), instrument de metall que serveix per agafar fortament alguna cosa, arrencar-la, tallar-la, etc.

. estovalles(tovalles), peça de roba de diferents mides i dibuixos que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar

. escarlet(carlet), bolet comestible de barret rosa porpra que viu en boscos de planifolis

. escarxofa(carxofa), part comestible de la carxofera. D’aquest mot deriva precisament escarxofar-se, posar-se ben ample en un seient amb tota comoditat. En aquest cas, però, no podem dir carxofar-se. Coses de la llengua…

Verbs curiosos amb la E

(Dedicat a Maresmon)

La meva amiga Mercè m’ha fet arribar una llarga llista de paraules que encurioseixen les dones, sempre infatigables, deMaresmon. Avui, alguns verbs que comencen amb la lletra E:

. Esmerilar. Tot i que vol dir polir el vidre amb esmeril (varietat de corindó) i envellutar una pell o un cuir fregant-los amb un abrasiu, qui no ha sentit algun cop l’expressió col·loquial ‘Esmerila, que faràs tard!’ per instar algú a afanyar-se?

. Esfilagarsar. Derivat de filagarsa (penjarella de fils), vol dir desfilar-se per l’ús: ‘Aquesta roba s’esfilagarsa amb facilitat’.

. Esmicolar. Desfer en miques (no en micos), en bocinets menudíssims; Sinònim: esmicar.

. Entortolligar. Retòrcer o embolicar en espiral, com p. ex. les lianes als arbres, o la llengua si volem parlar molt ràpid! Per bé que Verdaguer preferia ‘entortelligar’, tant a Canigócom a L’Atlàntida, a partir de les edicions de 1878 ja li van canviar la e per la o.

. Escatimar. Escassejar, regatejar, estalviar, donar menys del que convé o pertoca. Hi ha qui escatima esforços, recursos… però no escatimeu mai un somriure!

Gandòfia

(Dedicat a la Fina Vila i altres veïns dels Hostalets de Balenyà)

La Fina em va recordar aquesta paraula que feia molt que no sentia i que he descobert que té significats diversos:

. ‘Et fotré una gandòfia!’ Aquest és l’exemple que em va posar i, amb aquest sentit, precisament no surt en cap diccionari. El DIEC sí que recull, en canvi, mots sinònims com clatellot, castanyot, calbot, mastegot, plantofada…

. Al Diccionari Alcover-Moll, Gandòfiaés el ‘nom burlesc que donen a la ciutat de Gandesa els pobles de la seva rodalia’.

. A enciclopèdia.cat defineixen el mot com ‘possible escarni de la ciutat belga de Gant, terra utòpica on «als que treballen, assoten, i als que jeuen, passen renda», i on tot és de franc.’

. A Proverbis, dites i frases fetes de Blanesd’Elisa Sola (1999), hi surt l’expressió ‘Estar gras com en Gandòfia’. En aquest cas, Gandòfia era el sobrenom d’un jutge de primera instància de Blanes, un personatge molt popular i carismàtic, tant per la seva simpatia com per la seva condició de gras.

. I, ja per acabar, també hi ha qui fa servir gandòfiaper parlar d’un menjar de mala qualitat. En aquest cas, probablement derivat de ‘gasòfia’ (en castellà, bazofia).

I a vosaltres, us sona aquest mot?

Caga i més…

(Dedicat a l’Olga Collell)

A més de ‘cagar el tió’, aquest mot escatològic ha originat moltes altres expressions, per exemple:

. ‘Ésser un cagallàstimes‘. Es diu d’una criatura xicoteta i amb poca vitalitat que puja en un ambient pobre i, a més a més, és petita, desnerida i va mal vestida; és a dir: que ho té tot en contra. Ex.: Aquesta criatura és un cagallàstimes. Sinònims: desgraciat, infeliç, malaurat.

. ‘Més vell que cagar ajupit‘. Persona o cosa molt vella, que ha durat, que ha servit, llarg temps (oposat a «nou»). El meu germà porta un cotxe més vell que cagar ajupit. Expressions sinònimes: més vell que la tinya, que l’arna, que el pixar ajupit, que el pixar a terra, que l’escopir a terra, que els camins, que l’anar a peu, que la picor…

. ‘Donar una gla per fer cagar un roure‘.Vol dir ‘donar una cosa amb la finalitat d’obtenir-ne una altra de més valor’. Ex.: Sempre que el tiet ve de visita, ella el va a buscar a l’aeroport, i a canvi ell li paga els estudis. Això sí que és donar una gla per fer cagar un roure! Expressió sinònima: mirar-ho tot pel forat d’un ral.

Cançó de l’enfadós

Diem que una cosa és enfadosa quan ens causa enuig, és a dir, molèstia, fort desplaer o contrarietat i, per tant, ens la voldríem treure del damunt.

D’aquest mot sorgeix la ‘cançó de l’enfadós’. Aquesta cançó tenia la característica que, quan s’acabava una frase, lligava el final amb el començament i es tornava a repetir tota la lletra i, si volies, no s’acabava mai i sempre deia el mateix.

Per similitud, també fem servir aquesta expressió per descriure la conducta d’algú que repeteix excessivament i amb molta insistència una determinada actuació fins a enutjar o irritar qui l’envolta: ‘Per més que m’ho demanis no t’ho compraré. Sembles la cançó de l’enfadós!’

Expressions sinònimes, segons el context: repetir-se una i altra vegada, ser el conte de mai no acabar, fer la nyic-nyic, ser molt pesat, un plom, un corcó, una paparra…

Refredats i derivats

(Dedicat a la Teresa Llimós)

Avui que tinc un refredat de mil dimonis és el dia ideal per parlar de:

. Galipàndria, alteració de calapàndria o calipàndria (tots tres mots són al DIEC i signifiquen refredat fort) i, prèviament, probablement de calamàndria ‘espècie d’abric gros i pesant’ per comparació amb un mal pesat que ens tapa, amb possible influència de engalipar ‘ensarronar’. Ha agafat una bona galipàndria!

. Cadarn, substantiu sinònim de refredat. En deriven encadarnar (Què fas a la finestra en camisa? No tens por d’encadarnar-te?) i cadarnós (adjectiu: refredat, encadarnat).

. Constipat i grip ja ens sonen molt més, però potser avui també aprendrem que, de ‘covar un refredat’, també se’n diu coldre un refredat.

Apa, tapeu-vos força!

De quan jugàvem al carrer…

(Dedicat a l’Anna Piella)

L’Anna em va recordar una expressió que, quan de menuts jugàvem al carrer, fèiem servir sovint i ara, en canvi, costa molt de sentir: ‘fer estrafolla’ (fer trampes, enganyar). Està recollida al DIEC, igual que ‘mistificar’ (falsejar, enganyar algú abusant de la seva credulitat), però no hi és, en canvi, la variant col·loquial ‘mistrifals’.

Tot aquest vocabulari l’utilitzàvem tot jugant…

…a bales (en castellà, canicas); alguns en dèiem xinel·les, terme que el diccionari normatiu només defineix com ‘sabata lleugera, de sola prima, sense taló, que s’usa ordinàriament per a estar per casa’

…a la xarranca, a llançar baldufes, a saltar a corda i a goma, al joc del mocador, al dels disbarats, a tirar cromos, a picar paret, a la cuit de l’amagada, a pitxi, a arrencar cebes, a passar l’anell, a saltar gims, a cavall fort (també es va popularitzar el nom en castellà, churro, media manga, mangotero), a la pastora i també a matar (nom que ara, segurament, no seria políticament correcte)

Quins records!

Paraules agrestes…, amb la lletra c

(Dedicat a l’Anna Casals i a en Nan Orriols.)

Per a qui es mou o s’ha mogut per la muntanya o per àmbits rurals, els mots d’avui ─alguns, polisèmics─ els seran molt comuns.

. Com: pronunciat amb la o oberta, és un adverbi (‘de quina manera’) i una exclamació que denota sorpresa o oposició (Com! Encara sou aquí?), però amb la o tancada, un com és un tronc buit ple d’aigua per abeurar el bestiar a muntanya. I també és un sinònim d’obi, recipient de pedra o de fusta emprat com a menjadora de bestiar. D’aquest mot deriva vall d’Obi, una vall que precisament té forma de com, és a dir, de U.

. Cleda: clos fet amb canyes, boixos, etc. per a tancar-hi el bestiar i, també, tanca mòbil de fusta feta amb llistons o bastons que es col·loca al portal d’un corral o d’una pletao mallada (sinònims de cleda).

. Cossi: atuell gran de terrissa, de metall…, de forma troncocònica, destinat principalment a fer-hi la bugada. En deriven cossiada (contingut d’un cossi), encossiar/desencossiar (posar en un cossi/treure d’un cossi), cossioli cussol(receptacles més petits que un cossi, a vegades amb mànec llarg, per a trafegar líquids). I un sinònim de cossi és per (Porta’m el per, que faré la bugada). Quines coses té la llengua!

Epònims

Un epònimés un terme que prové del nom d’un personatge, real o fictici. Tot i que són molt freqüents en el camp de la ciència, també han fet fortuna en molts altres àmbits. Vegeu-ne uns quants exemples ben diversos:

. còctel Molotov, bomba casolana que pren el nom del polític soviètic Viatxeslav Mikhailovitx (1890-1986),conegut amb el sobrenom de Molotov, ‘martell’ en rus

. bany Maria, procediment de cocció que rep el seu nom d’una alquimista coneguda per Maria la Jueva, que probablement va viure durant el segle III

. derbi, partit disputat entre equips d’una mateixa ciutat o regió tradicionalment enfrontats. Prové del mot anglès derby, del nom del comte de Derby (1752-1834), que el 1780 va organitzar la famosa cursa de cavalls anual d’Epsom Downs a Anglaterra

. pantagruèlic/a, molt gran (la gana) o molt abundant (un àpat). Del nom de Pantagruel, gegant fartaner protagonista d’una novel·la de François Rabelais (~1494-1553)

. quinqué, llum, ordinàriament de petroli, proveït d’un tub de vidre i, generalment, d’un pàmpol. Del francès quinquet, del nom d’Antoine Quinquet (1745-1803), farmacèutic francès que perfeccionà aquest llum, inventat per un físic suís

. rímel, pasta cosmètica que s’aplica a les pestanyes per a espessir-les i fer-les semblar més llargues. Adaptació del nom de l’empresa Rimmel de productes de maquillatge, fundada originalment el 1834 per Eugène Rimmel a Londres.

Tabernacle

(Dedicat a la Dolors Aguilar.)

Mot d’origen llatí que significa ‘tenda de campanya’. El DIEC també inclou l’accepció de ‘cabana per a la festa jueva dels Tabernacles’, festa que commemora el suposat èxode del poble jueu en la seva sortida d’Egipte cap a la terra promesa durant el qual els israelites visqueren en tendes al desert; també tenia un sentit agrícola i se celebrava per donar gràcies per les collites.

Però segur que molts lectors heu sentit aquesta paraula aplicada també a les persones (És un bon tabernacle!), en aquest cas, amb un significat ben diferent i que només recull el Diccionari català-valencià-balear: ‘ximplet; persona curta d’enteniment o mancada de gràcia’. Tal com va dir l’escriptor i enigmista Màrius Serra després de visitar Manlleu amb el programa Divendresde TV3, «el lli­gam entre els dos significats no és evi­dent, però el vi hi deu jugar un paper. No pas el vi de la taverna, sinó el del sagrari. O el que devia córrer a la festa dels Taber­na­cles».

Sigui com vulgui, si us diuen que sou uns tabernacles, encara que sigui de manera afectuosa, sapigueu que probablement pensen de vosaltres que sou poc formals, poc de fiar, una mica sapastres o fins i tot tarambanes!

Apunts nadalencs

Ara que ja s’han acabat les festes i els àpats es van normalitzant, sapiguem què hem menjat aquests dies i quan ho hem fet.

A partir de la nit de Nadal (no digueu nit bonaencara que en castellà sigui Nochebuena) i fins a la festa de Reis, passant per la nit de Cap d’Any (igualment, no traduïu Nochevieja per nit vella), les taules s’han omplert de:

. polvorons o mantegades (pastís petit elaborat amb farina, sucre i llard o mantega que es desfà en pols en ser mossegat)

. troncs de Nadal

. torrons de gustos ben variats, com el de crema o crema cremada (en castellà, turrón de yema), el de crocant (no digueu de crocantio de guirlatxe) o el de trufa (la forma torró trufatno és adequada, perquè el verb trufar s’aplica als plats que han estat elaborats amb tòfona)

. tortell de Reis, en castellà, roscón o rosca de Reyes, nom d’on prové l’expressió castellana ‘no comerse una rosca’, però això són figues d’un altre paner…

Martingala

(Dedicat a en Valentí Morera.)

Déu-n’hi-do els significats que té aquest mot!:

. Peça de vestir antiga

. Joc i, també, cop hàbil d’un jugador, acció astuta

. Jugada del joc del monte en què s’apunta a tres cartes contra una
. Corretja que porta el cavall ensellat, que va des de la cingla fins a sota la gola del cavall

. Tira de cuir de determinades empunyadures d’una arma que se subjecta al voltant de la mà d’un tirador, utilitzada per a evitar la pèrdua de l’arma

En el cas dels jocs d’apostes o d’atzar, una martingalaés una combinació, més o menys científica, basada en càlculs de probabilitats, que intenta guanyar. En aquesta accepció, el mot podria provenir de la locució provençal ‘jouga (jugar) a la martegalo’, és a dir, segons la manera de fer dels habitants de Martigues (França) que feien servir calçons ‘a la martingalle’, peces de vestir àmplies en les quals podien amagar armes i sorprendre així els seus enemics, origen del sentit d’estratagema, tampa o engany: No em vinguis amb martingales! 

Cori-mori o corimori?

(Dedicat a la Mercè Pla.)

Fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016, aquest mot de creació onomatopeica s’havia escrit amb guionet (cori-mori). Ara, però, cal escriure’l aglutinat: corimori. El mateix passa, per exemple, amb napbuf (persona de poca alçada) i ratbuf (rata d’aigua).

Però, d’on prové corimori i què vol dir? Etimològicament, és una formació ecoica (que imita l’eco) amb ‘cor’ i ‘morir’, potser del tipus ‘cor hi mor’, i vol dir tenir la sensació de defalliment, de buidor a l’estómac produïts per la gana: ‘Avui he esmorzat molt d’hora i ara ja tinc corimori’.

Aquesta expressió té un sinònim: mal de cor, del qual probablement pren el nom l’herba del mal de cor (Leonurus cardiaca), ja que, entre altres propietats, sembla que alleugereix alguns trastorns de l’estómac.

*Quan escric aquesta curiositat lingüística, ja fa uns quants dies, massa, que 4 presos polítics fan vaga de fam. Tant de bo que, el dia que es publiqui, ja no tinguin corimori.

Ni ‘diferenta’ ni ‘intel·ligenta’

(Dedicat a l’Imma Molist.)

Els adjectius serveixen per descriure les qualitats i les característiques de les persones, els animals i les coses. La majoria són variables en el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i plural) i concorden en gènere i nombre amb el nom que complementen: ocell majestuós, casa majestuosa, cotxes majestuosos, ciutats majestuoses.

Però, pel que fa al gènere, també hi ha adjectius invariables, en què el masculí i el femení tenen la mateixa forma. Els més comuns són:

. els acabats en -ble: feble, amable… (noi amable, noia amable)

. els acabats en -ant o -ent: amargant, insolent… (sabor amargant, ametlla amargant)

. els acabats en -ista: esportista, altruista… (gest altruista, persona altruista)

. la majoria dels acabats en -al, -el o -il: actual, fidel, fàcil… (examen fàcil, lliçó fàcil o difícil)

. la majoria dels acabats en -ar o -or: particular, anterior… (camí particular, conversa particular)

. la majoria dels acabats en -a àtona o -e àtona: belga, jove… i molts colors ─taronja, lila, fúcsia, magenta, carbassa, turquesa…─ (vi jove, persona jove)

Per tant, no digueu: L’Ona, que és molt ‘amabla’ i ‘intel·ligenta’, ha regalat un rellotge al seu germà, un noi estupend molt ‘esportiste’ que porta un cotxe ‘taronge’.

D’animals i sàpiens

Fa uns mesos vaig parlar de tòtils i gamarussos com a noms d’animals que també es relacionen amb persones. Avui continuarem estirant aquesta madeixa (o troca) i parlarem de…

. Musaranya(atenció, escrit amb una sola s i pronunciat amb s sonora); no és pas una classe d’aranya sinó un mamífer insectívor més petit que el ratolí.

. Mirar les musaranyes. Sembla que aquesta expressió es podria haver originat quan alguns pagesos que estaven treballant al camp es distreien veient com les musaranyes sortien de sota terra cap a l’exterior. Llavors, se’ls deia que estaven (literalment) mirant les musaranyes i, per tant, estaven perdent el temps en comptes de treballar. Amb el temps, l’ús d’aquesta expressió s’ha generalitzat en altres àmbits i s’aplica a tothom que està absort en pensaments sense importància, sense fer res de profit.

I ara, unes quantes comparacions animals-sàpiens que no necessiten gaires explicacions:

. Arrapar-se com una paparra (persona enganxosa)

. Estar fort com un toro (persona molt robusta)

. Caure com mosques (morir)

. Estat més pelat que una rata (es diu d’una persona molt pobre)

. Estar com peix a l’aigua (trobar-se molt a gust en un lloc)

. Estar com una cabra (ésser eixelebrat, esbojarrat)

. Anar com sardines (anar estrets)

Continuarà…

Qui no té un all té una ceba

Aquesta expressió significa que tothom té problemes, i es diu quan algú vol relativitzar les xacres o les desgràcies d’algú altre.

Però, dieu ‘all’ o ‘ai’? I com pronuncieu aquestes altres paraules, amb ll o amb i?: jo, ull, fullola, genoll, treball, vell, vermell, vull, dalla, ullals, tovallola, senalla, cagallons, estenalles, cullera, palla, cella i, fins i tot, bleda assolellada (persona no gens espavilada, mancada de vivor).

El ieisme ─fenomen que consisteix a pronunciar ‘i’en comptes de ‘ll'(ella)─ dit històric o etimològic era general en el català oriental antic i és acceptat en els parlars on es conserva: català balear i català central al nord de Barcelona, per tant, també a Osona. Aquest fenomen és acceptable (només oralment) en els parlars en què és propi, llevat dels registres més formals, en els quals convé adoptar la pronúncia amb ll.

Fins i tot alguns cognoms pateixen ieisme: Botei o Botey (per Botell, tipus de bota), Monteis o Munteis (per Montells, topònim), Pahissa (per Pallissa, part d’un edifici)…

Però, atenció, quan aneu a comprar botifarra crua deixada assecar, demaneu ‘somaia’, no pas ‘somalla’… boníssima!

La riquesa del mot badar

Si el busqueu al diccionari, veureu que té diversos significats:

. obrir (Va badar tres dits la finestra / Va badar uns ulls com unes taronges)

. presentar una clivella (Les sabates et baden)

. guaitar (Tu, què bades?)

. encantar-se mirant una cosa (Davant l’aparador hi havia tot de gent badant)

. tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa (Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem / Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo).

Hauríem de procurar no perdre aquesta paraula (i moltes de les que se’n deriven) ni, sobretot, l’acció que representa, entesa també com a meditació, abstracció del que ens preocupa, amb un component de tranquil·litat, de mirar allà enllà.

Actualment, a part de generar l’efecte badoc (alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància, com ara un accident de trànsit),no tenim temps de badocar o badoquejar. La societat fa perdre els badocs o badaires, la badoqueria, els badabadocs… Reivindiquem-los!

Afrontar / fer front

El diccionari normatiu recull tant el verb afrontarcom la locució fer front aamb el significat de resistir sense acovardir-se, oposar-se, plantar cara: Afrontar un enemic; Afrontar la mort, els perills; Si feu això, caldrà que n’afronteu les conseqüències; Fer front als problemes, a l’adversitat…

Això no obstant, hi ha un ús d’aquests verbs que cal evitar: afrontar o fer front a un pagament, una despesa. En aquests casos, pròpiament, no ens hi oposem ni hi plantem cara; per tant, es recomana fer servir altres verbs com atendre, respondre a, fer, satisfero fer-se càrrec de.

Aigua de boca

En català, aquesta expressió no és correcta. La forma adequada és aigua potable, denominació documentada que designa l’aigua apta per al consum humà i per a l’elaboració d’aliments. La denominacióaigua de beure és una forma sinònima i es pot utilitzar si es prefereix fer èmfasi en la característica de poder-nos-la beure.

Els equivalents en anglès i francès confirmen també l’ús dels mateixos sinònims que en català per designar aquest concepte: drinking water o potable water en anglès i eau potable o eau de boisson en francès.

Tiberi (dedicat a en Jordi Canelles)

Un ‘tiberi’ és un àpat suculent. Aquesta paraula sembla que fa al·lusió a l’emperador romà Tiberi (Roma, 42 aC – Misena, 37 dC), gran amant de les orgies i de la bona taula, reforçada per la influència de mots com tibar, tip, atipar i el sufix derivatiu de mots com captiveri, encanteri, vituperi.

Per fer un bon tiberi no calen gaires delicadeses (en anglès, ‘delicatessen’; menjars refinats o selectes, normalment d’importació, que es venen preparats) ni llepolies o gormanderies. Amb un bon plat de cigrons, si són ben bons, també n’hi ha prou!

Sinònims: tec, festí, banquet, xefla, xeflis, fartera, fartanera.

En castellà: comilona, festín, banquete, hartazgo, atracón, tragantón, panzada, pipiripao, cuchipanda.

Avui…Mantis religiosa

Popularment es coneix amb el mot pregadéui és un insecte de la família dels màntids, de cos allargat, notable per com posa les seves potes anteriors, llargues i molt robustes, plegades davant el cap com si estigués en actitud de pregar. També se’n diu pregadéu de rostoll, plegamans i cavall de serpi, en castellà, santateresa.

Dues curiositats: els pregadéus són reis del camuflatge (els que viuen a terra es camuflen de color marró i els que viuen entre les fulles dels arbres, de color verd) i també caníbals sexuals (les femelles d’algunes espècies es mengen el mascle durant l’aparellament).

I dues frases fetes: Estar sol com un pregadéu de rostoll(estar o anar tot sol, o estar sense parents) i Semblar un pregadéu de rostoll(ser encantat, tot distret, que sembla beneitó).

Homes, homenets i cagamandúrries(o cagabandúrries)

Aquesta expressió originària, sembla, de terres valencianes ─fins i tot dona nom a un disc del grup castellonenc Almorranes Garrapinyaes─ també se sent dir per les nostres contrades, moltes vegades, de manera parafrasejada:

— «Hi ha presidents polonesos, falsos presidents i cagamandúrries… i també hi ha cagamandúrriesque acaben sent presidents»

— «Hi ha mags, maguets i cagamandúrries» (aquesta, del Màgic Andreu)

Cagamandúrriesno apareix al diccionari normatiu però es pot trobar a Rodamots: “Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera”.

En resum, la frase que encapçala la curiositat lingüística d’avui significa que hi ha tres tipus de persones: les que planten cara als problemes, les que en fugen i les que es riuen de la vida encara que les coses es compliquin.

Va de números

En els noms de les vies urbanes, les dates (llevat dels anys en les dates completes i dels segles) s’escriuen amb lletres: plaça de l’U d’Octubre, carrer de l’Onze de Setembre.

D’altra banda, hi ha nombrosos dies, decennis i anys internacionals declarats per les Nacions Unides. En aquest cas, hem d’escriure la xifra en números i els noms i adjectius, en majúscula. Per exemple, el 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental i el Dia Mundial contra la Pena de Mort.

Botellón

Fa temps que en el llenguatge col·loquial sentim el terme botellón per fer referència a la pràctica de caràcter juvenil que consisteix a consumir en un espai públic begudes alcohòliques a baix preu, sovint barrejades en ampolles grosses.

La majoria de mitjans de comunicació han decidit no traduir-lo, perquè es tracta d’una expressió pròpia de l’argot madrileny i perquè en català no existeix un equivalent que expressi exactament el mateix significat i pertanyi al mateix registre.

No és aconsellable la traducció calcada botelló, perquè en català el sufix -ó és diminutiu mentre que en castellà -ón és augmentatiu. Per això, si heu de fer servir aquest mot en un text en català, podeu mantenir la forma castellana botellón (en cursiva, per indicar que es tracta d’un mot d’una altra llengua) o utilitzar expressions descriptives més formals del tipus cultura o hàbit de beure al carrer.

Currículum i altres manlleus

Després de les vacances, segur que molts de vosaltres heu d’actualitzar les vostres dades personals i els mèrits acadèmics i professionals per sol·licitar un lloc de treball. Per tant, heu de redactar un currículum.

Recordeu que aquesta paraula ja està adaptada a la nostra llengua, per tant, és preferible evitar l’expressió llatina curriculum vitae. El mateix passa amb altres mots que ja tenen un equivalent en català, com fòrum, referèndum, quòrum, accèssit…, són manlleus llatins que s’escriuen d’acord amb les regles d’accentuació catalanes.

Així doncs, redacteu un bon currículum i molta sort!

Grata i alguna cosa més

El mot grata de seguida ens fa pensar en l’acció de gratar-nos per fer-nos passar la picor (Si et grates tant et faràs una ferida) o també en una cosa agradable (Una companyia molt grata).

Però també forma part de moltes altres paraules amb significats ben diversos:

  • gratabous, planta herbàcia perenne de la família de les compostes;
  • gratacul, fruit de la gavarrera;
  • gratapalles, ocell granívor groc verdós clapat de negre i rogenc;
  • gratapeus, peu de rata (bolet);
  • grata-sòl, edifici de grans dimensions en què l’amplària predomina notablement sobre la profunditat i l’alçària;
  • gratacel, vela petita que hom hissa a vegades a la part més alta del pal major d’una nau / bàner vertical llarg i estret situat als marges d’una pàgina web / casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal (també s’anomena gratanúvols).

Sobre els cognoms

  • La ‘i’ entre cognoms. Molta gent posa una ‘i’ llatina entre els seus cognoms. Posar aquesta i depèn de la preferència de cadascú. De vegades, a més, pot ser útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom i que no es tracta d’un nom compost. Si es vol incloure aquesta i entre els cognoms i tenir-ne constància escrita, cal adreçar una sol·licitud al Registre Civil.
  • ‘De’ al davant d’un cognom. La partícula connectiva ‘de’ va en minúscula quan se cita el nom complet, però en majúscula quan només s’escriu el cognom: Homenatge a Alícia de Larrocha. Homenatge a De Larrocha.

Va de vacances

Per escriure el període de vacances hem de fer servir la correlació des del/des de l’ (escrit separat) fins al/fins a l’ (i no pas fins el) i el nom dels mesos en minúscules: Fem vacances des del 5 de juliol fins a l’1 d’agost.

D’altra banda, si aneu de viatge, esperem que la vostra agència no faci una reserva de places per sobre de la capacitat real amb la intenció de cobrir possibles anul·lacions, perquè hi haurà una sobrereserva (no overbooking).

Podeu reservar plaça en un hotel, un apartament o un bungalou o fer com els cargols i emportar-vos la casa a sobre viatjant en càmper o autocaravana.

Bones vacances a tothom!

Eixugar o assecar

Una cosa eixuta és la que ha perdut la humitat que la cobria i una cosa seca,la que ha perdut la seva aigua constituent:

  • Estén la roba, que s’eixugarà de seguida.

– Tinc la gola seca de tant parlar.

El castellà empra el verb secar per expressar els dos conceptes. Això fa que, a voltes, cometem errors: M’he assecat les mans (si ho féssim, ens haurien quedat com un fuet).

D’eixugar en deriven, per exemple, eixugavidres (rasclet de goma que serveix per a eixugar o netejar els vidres) o eixugacabells (també es pot dir assecador).

Està bo o és bo?

(dedicat a l’Imma)

Quan parlem de menjar o de beure, l’expressió castellana ‘estar bueno’ cal traduir-la per ‘ésser bo’. Per exemple: Está muy bueno este pastel / És molt bo aquest pastís.

Anàlogament, i en una altra situació, parlant per exemple de l’aigua d’un riu, direm que ‘és neta o és freda’, en comptes de ‘està neta o està freda’.

‘Està bo/bona’ és correcte si parlem d’una persona (o animal) que estava malalta i ja s’ha curat: ‘La Berta va tenir un atac de reuma però ara ja està bona’.

Les expressions del tipus ‘Aquell noi està molt bo’, cal reservar-les només per als registres més informals.

Empoderar/apoderar

Malgrat que darrerament sentim o llegim sovint el mot empoderar, la denominació catalana adequada per designar l’acció de donar els mitjans a una persona o un grup social per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials és apoderar. Per exemple:

És fonamental apoderar aquest col·lectiu perquè participi plenament en la vida del municipi. 

La confiança en un mateix i el reconeixement de la força interior són essencials per apoderar-se.

El verb empoderar no és adequat en català.

Hi ha frases que cremen

Durant la revetlla de Sant Joan, segur que molts de vosaltres vau fer una foguera (per eliminar objectes de fusta inservibles, per purificar la casa o per celebrar el solstici d’estiu). I és que el foc és gairebé màgic. Potser per això ha originat tanta fraseologia catalana:

. Ser foc d’encenalls (ser una fotesa).

. Treure foc pels queixals (manifestar gran irritació).

. Tirar llenya al foc (augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla).

. Treure les castanyes del foc (fer una cosa que beneficia altri).

. Fugir del foc i caure a les brases (resoldre un problema i crear-ne un altre).

. Fer foc nou (recomençar una cosa que hom considera que l’havia començada malament).

. Trobar-se entre dos focs (estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris).

. Jugar amb foc (exposar-se imprudentment al perill).

. Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira (els problemes no es poden amagar).

. Posar les mans al foc (manifestar la certesa, la seguretat que hom té d’alguna cosa).

Sobre la celebració de Sant Joan…

El mot castellà verbena designa dues coses diferents en català:

— berbena, planta que escampa una olor profunda i a la qual s’atribueixen poders afrodisíacs; antigament s’oferia als déus com a ofrena;

— revetlla, festa popular que es desenvolupa les nits que precedeixen certes diades.

Ja vau celebrar com cal la revetlla de Sant Joan? Recordeu que, segons els estudiosos de la gastronomia festiva, la coca que es menja durant aquesta celebració ha de tenir una mida canònica: el doble de llarg que d’ample.

Marxandatge

Relació comercial establerta entre un artista i un marxant perquè aquest promogui, vengui i difongui les seves obres d’art (quadres, escultures…).

En l’àmbit de l’empresa, pràctica de màrqueting en què la marca o imatge(logotip, personatge, etc.) d’un producte o servei (p. ex.: un museu) s’utilitza per vendre’n d’altre (pins, tasses, bolígrafs…). En anglès, merchandising.

Moltes vegades, l’embalatge o presentació.

Va de vent

L’instrument per mesurar-ne la velocitat és l’anemòmetrei el penelln’indica la direcció. Els aerogeneradorsserveixen per aprofitar l’energia eòlica.

Algunes frases fetes en relació amb aquest mot:

. Cel rogent, pluja o vent (els núvols de color vermellós són senyal de mal temps)

. Bon vent i barca nova(expressió de comiat a una persona o una cosa que no ens fa res de perdre)

. Sap el vent i no sap el torrent(haver sentit parlar d’una cosa però no haver-ne tret l’entrellat)

. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps (els dies de vent són molestos per a tothom, mentre que la pluja i la neu solen ser apreciades pels pagesos).

Tal com 

Per dir que les coses són d’una manera determinada,es fa servir la construcció comparativa tal com (i no tal i com). Per exemple:

La festa va anar tal com et vaig dir.
Ho faré tal com dius.
Tal com indica el calendari, dilluns vinent és festiu. 

Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així doncs, es pot dir La festa va anar com et vaig dir o bé La festa va anar tal com et vaig dir.

Uralita

La marca registrada i el nom comercial d’aquest producte han estat adoptats als diccionaris i es refereix al fibrociment, un material per a la construcció constituït per la barreja de pòrtland i fibres d’amiant que pren el nom de l’alemany Uralit, per la serralada dels Urals.

Fa un temps, un tribunal va condemnar l’empresa d’aquest nom pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant que va generar la fàbrica i va perjudicar greument els veïns de la zona.

Punyetes!

Les punyetes eren els punys de les camises dels advocats, magistrats i jutges, fetes amb brodats i puntetes. Era una feina lenta i difícil, en què calia invertir-hi moltes hores. Per això, quan diem a algú Vés a fer punyetes, és com si l’enviéssim a un lloc apartat perquè s’entretingui una bona estona amb qualsevol cosa i deixi de molestar.

Fer la punyeta a algúvol dir molestar-lo, fastiguejar-lo, sobretot impedint-li de fer el que volia, i enviar-lo a la quinta punyetasignifica enviar-lo a una gran distància, a un lloc on és penós d’arribar. I una cosa que se’n va a fer punyetes és que es fa malbé o desapareix: Amb això de la crisi, tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes.

I el diccionari Alcover-Moll inclou una altra accepció relacionada amb aquest mot, una mica més grollera: “Originàriament, la locució ‘fer-se la punyeta’ significava ‘masturbar-se’.”

Els rellotges i les hores

Per parlar de l’hora en què succeeix alguna cosa, tenim dues opcions:

— Sistema tradicional (rellotge de 12 hores). En aquest cas, cal esmentar la part del dia a la qual es fa referència: dos quarts de nou del matí, tres quarts de nou del vespre. Però la part del dia, i fins i tot l’hora, es poden suprimir si qui escolta ja coneix aquestes informacions: són tres quarts de nou, són tres quarts.

— Sistema de notació horària internacional (rellotge de 24 hores). S’utilitza en situacions que requereixen una gran precisió horària, com ara en horaris dels mitjans de transport: el primer tren surt a les 8.30 h i el darrer, a les 20.45 h.

El rellotge de vint-i-quatre hores no admet escriure matí, tarda, vespre, nit, perquè l’hora ja indica la part del dia corresponent. Per tant, el que no podem fer mai és barrejar els “dos rellotges”: Vindré a les 16 de la tarda.

Crac, un monosíl·lab amb molts significats

Crac, expressió que evoca el soroll d’una cosa que es trenca; fallida d’una casa o d’una empresa i, també, droga derivada de la cocaïna, en forma de cristalls i molt tòxica, que es fuma.

Però el més curiós és que aquest mot també s’aplica a una ‘persona d’escassa vàlua’, un significat totalment oposat al que la majoria de parlants li associem i que consta al diccionari normatiu des que l’Institut d’Estudis Catalans va acceptar la proposta de Joaquim M. Puyal, membre de la Secció Filològica, d’incloure aquesta paraula al DIEC amb una definició que partia de ‘persona que excel·leix en un esport’ (en aquest sentit, prové de l’anglès crack), però que s’ha ampliat a ‘persona que destaca molt en la seva especialitat’: L’autor del gol va ser el crac argentí. La Maite és un crac en informàtica.Sinònims: as, geni, virtuós, mestre, entès.

Massa majúscules!

El nom d’impostos i taxes l’escrivim en minúscula i les sigles, en majúscula i sense punts: impost sobre el valor afegit (IVA), impost sobre béns immobles (IBI), impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), impost sobre activitats econòmiques (IAE)…

El mateix passa amb altres noms comuns; encara que les sigles s’escriguin en majúscula, la forma desplegada ha d’anar en minúscula:

. el DNI, però el document nacional d’identitat

. les TIC, les tecnologies de la informació i la comunicació

. l’ADN, l’àcid desoxiribonucleic

. el PIB, el producte interior brut

. l’IPC, l’índex de preus de consum

. l’ESO, l’educació secundària obligatòria

. un CAP, un centre d’atenció primària

. etc.

Infinitiu o imperatiu?

En algunes màquines de cafè encara trobareu una nota que diu: En cas d’avaria, avisar a recepció. Recordeu que cal dir: aviseu a recepció, perquè per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l’imperatiu i no pas l’infinitiu.

A més, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d’instruccions, etc., s’utilitza la segona persona del plural de l’imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè.

Per tant, també hem de dir: Espereu el vostre torn / No aparqueu / Vegeu la pàgina 20 / Empenyeu / No trepitgeu la gespa…

Planell / plànol / pla

Recordeu que és difícil donar un “planell” de Manlleu o d’algun altre municipi a algú, perquè un planellés un indret pla i elevat (Tenien la casa en un planell assolellat).

Per tant, tot i que us el demanin, segurament el que vol la gent que va a una oficina de turisme o d’atenció ciutadana és un plànol, és a dir, un mapa del municipi.

Amb aquest mateix significat de ‘representació sobre una superfície plana de la disposició d’un edifici, d’una ciutat, etc.’, també es pot fer servir el mot pla.

El nom dels plats

Si fem referència al mètode de cocció, hem de fer servir el lligam al/a la: carn a la brasa, arròs a la cassola, musclos al vapor. Si parlem de l’acompanyament del plat o de l’ingredient característic, hem de fer servir la preposició amb:espinacs amb crema, perdiu amb porto(i no espinacs a la cremai perdiu al porto). L’estil del plat també s’expressa amb al/a la:lluç a la basca, truita al gust, conill a la caçadora.

El pas del temps

La distribució de les parts del dia és subjectiva perquè depèn, en part, de l’època de l’any, que en determina la durada. De manera orientativa, tenim:

. matinada (de les 3 o les 4 fins a les 5 o les 6)
. matí (de les 5-6 a les 11-12)
. migdia (d’11-12 a 14-15)
. tarda (de 14-15 a 19-20)
. vespre (de 18-19 a 23-24)
. nit (de 20-21 a 3-4)

I és que el temps passa tan de pressa…

Curiositats gastronòmiques

En una taverna basca podeu demanar barquetes en comptes de montaditosi en un restaurant, broquetes en comptes de pinchosi tastar (no provar) gall dindi (i no gall d’indi, tal com es llegeix a la carta d’alguns establiments).

Per postres, borregos: espècie de carquinyoli molt dur de rosegar; per això es compara amb la tossuderia pròpia d’una ovella o borrec mascle quan ja no és ben jove; la terminació indica un mot creat per pastissers del Migjorn o per al·lusió a un terme de pastors aragonesos.

I per acabar, un bon xopet! (en castellà, chupito).

Caramell / estalactita / estalagmita

Durant les darreres nevades, segur que heu vist molts caramells(o candeles) a les teulades, penjolls de glaç o regalims glaçats. Un caramell també és el regalim de sèu, cera, etc. que es pren al llarg d’una candela.

En canvi, parlem d’estalactita quan aquest penjoll és calcari i de forma cilíndrica i penja de la volta de les coves. De l’estalactita se’n diu també caramell, però l’estalactita no pot ser mai de glaç.

I parlant de coves… també podem trobar-hi estalagmites,masses de matèria sòlida calcària en forma de columna que han crescut cap amunt, formades al sòl per les gotes que cauen de la volta.

Aviam o vejam?

Vejam, forma d’imperatiu que expressa la curiositat de veure què passarà, la por que una cosa desitjada no tindrà lloc: Vejam si no tindrem temps de fer-ho tot! Però també podem dir: A veure si no tindrem temps de fer-ho tot!

La forma aviam és un creuament entre a veure i vejam, i s’utilitza només en llenguatge oral i col·loquial: Aviam si ets capaç d’atrapar-me!

Ara que fa fred…

Febrer: a part de ser el nom del segon mes de l’any, també és una espècie d’eucaliptus (Eucalyptus globulus), les fulles del qual contenen un oli i són emprades per les seves propietats febrífugues.

Durant aquest mes, és fàcil que es formi gebre, cristalls de glaç procedents de la boira que quan fa molt fred es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les puntes i a les arestes dels objectes. Tinc el serrell gebrat. Recordeu que és un substantiu masculí: el gebre.

Per això, si us voleu fer passar el fred, podeu prendre un ponx, paraula d’origen sànscrit que vol dir ‘cinc’ i fa referència als cinc ingredients de la beguda: aigua, te, rom, llimona i sucre.

Conseqüent o consegüent?

Sovint confonem aquests dos adjectius. Conseqüent vol dir ‘coherent’: És conseqüent amb les seves idees. En general, consegüent és sinònim de posterior i vol dir ‘que segueix com a resultat, efecte natural o deducció’: La falta de pluja i la sequera consegüent són cada vegada més extremes.

L’expressió per consegüent, doncs, vol dir ‘com a conseqüència’ (i és incorrecte amb aquest sentit fer servir û per conseqüent): Enguany hi ha restricció pressupostària, per consegüent, les obres previstes no es poden executar.

També existeixen les expressions a conseqüència de (‘com a conseqüència o resultat de’) i en conseqüència (‘per tant’): Han perdut diners a conseqüència d’una mala gestió; Han fet una mala gestió, en conseqüència, han perdut diners.

Eixavuiro

Crec que un dels mots de què ens sentim més orgullosos de pronunciar a Manlleu és eixavuiro. Veure la cara de pòquer d’alguns dels nostres interlocutors no té preu! Prové de l’antic avuir, aüir ‘esternut’ i del llatí augurium ‘auguri’, pel valor d’auguri d’aquest acte reflex. Aquest localisme es pot sentir (malauradament, cada vegada menys) en diverses poblacions d’Osona, el Ripollès, la Selva, el Moianès i la Cerdanya.

No menys curioses són algunes de les seves varietats dialectals: estuforn (Masnou), uís (Illes Balears), atxem o atxim (Mallorca, d’origen onomatopeic i usats per evocar el soroll que fa l’eixavuiro) i també els mots no inclosos en el diccionari normatiu etxabuiro (Olot, Camprodon, Vic, Collsacabra) o buiro (Costa de Llevant, Pineda, Canet de Mar).

De carall a cavall

Un nom que es repeteix per tota la geografia catalana és Cavall Bernat (a Montserrat, Colldejou, Roses…), eufemisme substitutori del mot carall que persisteix en molt pocs casos, per exemple, a Torroella de Montgrí. Es tracta de roques fusiformes d’aspecte fàl·lic, sovint molt elevades. No hi ha cap dubte sobre l’evolució carall > cavall, canvi sorgit per evitar un mot percebut abans per tothom com a obscè, atès que significa ‘penis’.

No està gens clar, en canvi, per quin motiu gairebé tots els antics caralls rocosos de la toponímia catalana avui duen com a complement el nom de Bernat…

Múscul, muscle o musclo?

Sovint, aquests substantius creen confusions força còmiques. Els músculs (en castellà: músculos) són òrgans carnosos del nostre cos que ens permeten moure’ns.

Muscle (en castellà: hombro) és sinònim d’espatlla, i al damunt ens hi podem posar muscleres, per aconseguir l’efecte estètic de tenir les espatlles rectes.

Però atenció!, les muscleres també poden ser llocs on es crien musclos (en castellà: mejillones), mol·luscs marins comestibles de conquilla negra que ens mengem al vapor, farcits, en escabetx…

Males influències

Que alguna cosa deixi de fer ‘olor de mandarina’ i, cada vegada més, faci ‘olor a mandarina’ o, directament, ‘olori a mandarina’; que desapareguin alguns pronoms febles en frases com ‘ja tinc prou’, ‘ja vaig’ o ‘no hi ha cap’ (en comptes de ‘ja en tinc prou’, ‘ja hi vaig’ o ‘no n’hi ha cap’, respectivament); o que hi hagi cada cop més parlants que, en comptes de ‘caure’, ‘es caiguin’… que tot això sigui cada dia més corrent no és un bon símptoma de la salut del català. (Extret de Llorenç Capdevila.)

Dues quan han de ser dos i a la inversa

Quan és adjectiu numeral ordinal (indica el lloc que una cosa ocupa dins una sèrie), el mot ‘dos’ és sempre invariable: la línia dos, la pàgina dos…, i no la línia dues, la pàgina dues… Una altra cosa, però, és l’ús cardinal d’aquest adjectiu, on el nombre quantifica: dues pàgines, vint-i-dues línies (i no dos pàgines, vint-i-dos línies).

Anem a comprar

Quan anem al mercat, gairebé tothom sap que si el cartellet diu frambuesas el que estem comprant són gerds. Però la cosa es complica quan diu arándanos, perquè ens pensem que són aranyons i en realitat són nabius o mirtils. Els aranyons, en castellà, es diuen endrinas. I una cosa similar passar amb la cebada castellana, en català, ordi, perquè la nostra civada en castellà es diu avena.

Calçots

Sembla que van ser descoberts per un pagès a finals del s. XIX. Són cadascun dels grills de les cebes blanques conreats per ser cuits a la flama. El conreu comença quan es planta la llavor, a finals d’any. Quan la ceba ha germinat i ha crescut s’arrenca i, després de guardar-la una temporada, es torna a plantar una altra vegada de forma que quedi només mig colgada. A mesura que creix la planta cal anar-la ‘calçant’, és a dir, rodejant-la de terra. Es cullen (i es mengen) entre novembre i abril.

Caguem com cal!

Per designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l’expressió adequada és fer cagar el tió.

A vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió per referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta d’un substantiu no admès per la normativa i, per tant, s’aconsella substituir-lo per altres formes. Per exemple:

Cada any fem cagar el tió. (i no Cada any fem el cagatió)
La festa del tió és una tradició molt nostra. (i no La festa del cagatió)
Va clavar una bastonada al tió. (i no una bastonada al cagatió)

Sí o sí?… No!

De sobte, com si fos una plaga, tothom fa servir l’expressió ‘sí o sí’ en molts àmbits (al carrer però també a la universitat, en tertúlies, mitjans de comunicació, discursos polítics, etc.). En català tenim moltes expressions genuïnes per indicar que alguna cosa s’ha de fer tant si ens agrada com si no: ‘costi el que costi’, ‘per força’, ‘de totes totes’, ‘peti qui peti’ o, sobretot, ‘tant sí com no’. Utilitzem-les!

Tòtils i gamarussos

Un tòtil és un gripau petit caracteritzat perquè el mascle porta els ous de la posta embolicats a les potes posteriors. I un gamarús és un ocell rapinyaire nocturn de mida mitjana, cara rodona i ulls grossos. En ambdós casos, els noms són invariables, per tant hem de dir tòtil mascle / tòtil femella i gamarús mascle / gamarús femella. Quan parlem de persones, en canvi, hem de dir tòtil i tòtila (si ens referim a una persona babaua, encantada) o gamarús i gamarussa (si és toixa o bestiota).

Vamba

Sabatilla de sola de goma. Procedeix de la marca registrada Wamba, que prové del nom d’un rei visigot, successor de Recesvint. D’aquí, probablement, el verb vambar i els actuals vagar, caminar. També hi ha un poble anomenat Wamba, a Valladolid (l’únic de l’Estat espanyol que conté la lletra w).

Slow food  

La proposta del TERMCAT per anomenar aquesta forma anglesa és ecogastronomia. Es refereix al corrent que promou la gastronomia tradicional basada en productes artesanals i ecològics i la preservació del patrimoni alimentari local. Per oposició a fast food, que en català es diu menjar ràpid, també pot tenir una alternativa catalana, menjar sense presses, en alguns contextos.

Va de tensions

Alta tensió és la tensió superior als 25 quilovolts (kV) destinada al transport d’energia elèctrica a través de línies d’alta tensió. Baixa tensió és la tensió inferior a 1 kV destinada a la distribució d’energia elèctrica a les persones abonades. Mitjana tensió és la tensió generalment compresa entre 1 i 25 kV. Aquí és on a vegades ens entrebanquem, perquè hi ha gent que en diu mitja tensió, que és incorrecte.

Fer l’aleta

Ve de l’expressió aplicada als coloms i a altres ocells quan el mascle sol·licita la femella. Per analogia, fer l’aleta és afalagar insistentment algú per guanyar-li la voluntat, per abellir-lo a fer una cosa, per recaptar-ne un favor. També, en el món casteller, és el gest que fa l’enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar.

Rodalia

Dels voltants d’una localitat qualsevol se’n diu rodalia, i és sempre singular; el plural fa referència als encontorns de diverses localitats, no als d’una sola ciutat. Renfe en diuen Rodalies, però no és correcte. El TERMCAT, per exemple, parla del tren de rodalia com el tren destinat a enllaçar una capital important amb els nuclis de població veïns.

Quina calamitat!

La pagesia romana, quan deia Calamitas! (Quina calamitat!) es referia sempre al mateix desastre: les tiges dels cereals que s’havien migpartit i el gra era a terra a punt de podrir-se. Els calami eren les tiges. Quan la tempesta, l’huracà o l’exèrcit invasor abatia els camps de blat i doblegava els calami, la població es quedava sense l’aliment quotidià per excel·lència: el pa. Per això la paraula calamitat ha estat sempre sinònim de desastre.

Bestia (no bèstia)

En català, quan parlem de la germana de l’àvia o de l’avi diem bestia. En masculí és besoncle. És la mateixa fórmula que quan diem besnét, de mots formats per bes i el que correspongui. Però l’heu de pronunciar amb la síl·laba forta a la segona síl·laba, ti; altrament, si portés accent a la e, significaria una cosa ben diferent! I parlant de ties, sabeu què és una tia valenciana? Doncs la cosina del pare o de la mare.

Katiuska

Les botes d’aigua, més conegudes popularment com katiuskes, prenen el nom de la sarsuela Katiuska, de Pablo Sorozábal, de l’any 1931, on la protagonista apareixia a l’escenari amb botes altes. Es tracta d’una forma afectuosa del nom Caterina en rus. El TERMCAT l’accepta com a sinònim complementari de bota d’aigua, per referir-se a la bota tancada de cautxú, de mitja canya, que forma part de l’uniforme de la policia en dies de pluja.

Blaugrana o blanc-i-blau

Pel que fa al gènere d’aquests adjectius, en el primer cas, és invariable: un seguidor blaugrana, una seguidora blaugrana; i en el segon, sí que varia: un jugador blanc-i-blau, una jugadora blanc-i-blava. Quant al nombre, en el primer cas tampoc no varia: els seguidors blaugrana; però sí en el segon: els seguidors blanc-i-blaus. Quan fan de substantiu, optem en ambdós casos per l’ús variable: el seleccionador ha convocat dos blanc-i-blaus i set blaugranes.

Noms de cases i masies

El nom d’una masia o d’un casal consta del mot can, contracció de ca (casa) i l’article en, seguit del nom de la família. Escrivim can en minúscula, excepte quan passa de l’àmbit privat i familiar al públic. És el cas, per exemple, d’un casal que es destina a equipament cultural, com per exemple Can Puget.

Anar conill / Malxinat

Ja que m’ho demana públicament a través d’«El serpent» d’aquest setmana, dues curiositats lingüístiques dedicades a en Nan Orriols:

Anar conill: anar nu, completament despullat. La mestressa, conilla i desimbolta, anava i venia per l’estança. 

Malxinat: derivat de mal i de xinar ‘eriçar, estirar els cabells a algú’ o ‘tenir relacions sexuals’. En el context de l’article d’en Nan, fa referència a una persona dolenta. Sinònims: malparit, malnat.

Fullet/fulletó

A vegades, potser els follets, aquests éssers imaginats per la superstició popular i una mica entremaliats, ens deuen confondre i ens fan repartir fulletons o textos literaris, generalment de novel·la, en comptes de fullets o prospectes informatius (díptics, tríptics…). Alerta, doncs, que els follets no ens emboliquin! Per fer-ho fàcil, recordeu que un fullet és un full petitet.

A la primavera… pipiripips!

A la primavera els camps verdegen, però durant uns dies alguns també vermellegen amb el roig escarlata del gallaret, flor senzilla i vistosa el nom de la qual sembla que fa al·lusió clara al color de la cresta del gall. A Catalunya hi ha gairebé tantes maneres d’anomenar-la com exemplars es troben en un camp; a les nostres contrades també se la coneix amb el nom de rosella, gallaret o, el més curiós, pipiripip.

Canícula

Segons el diccionari, la canícula és el període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l’agost de més calor a l’estiu (aquest any potser haurem de demanar que modifiquin la definició!). Deriva del llatí, diminutiu femení de canis, gos, nom donat pels romans a l’astre Sírius, de la constel·lació del Ca Major, que al pic de l’estiu coincidia a la seva sortida amb la del sol; d’aquí la identificació del nom de l’astre amb el del període de més calor.

Xarlatà/xarlatana

Malgrat l’aparent intenció pejorativa, el mot xarlatà s’aplica al noble ofici del venedor/a de primera línia que amb la paraula lluita per convèncer el comprador indecís, valent-se de totes les manyes dialèctiques que el seu enginy li inspira. El fet que alguns professionals n’hagin fet un ús abusiu ha desprestigiat el mot, rebaixant-lo a sinònim d’informal, engalipador o escurabutxaques.

Pinganillo?

La denominació catalana orellera és la forma recomanada per designar l’auricular de petites dimensions que els presentadors i alguns tècnics d’un programa es col·loquen dins l’orella per sentir el que s’emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d’altres membres de l’equip.

Què vol dir…, calçar-se?

A més de posar-se les sabates, també significa preparar-se per afrontar un perill, especialment amenaçant. Sembla que quan els frares descalços havien d’emprendre un viatge llarg i de trescar per indrets pedregosos i de mal caminar, solien calçar-se. Aquest costum originà les formes proverbials lligar-se bé les espardenyes, ja cal que es calcin i calçar-se bé les sabates, i encara d’altres que associen la idea de calçar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil.

Com-s’ha-fet

Reportatge audiovisual sobre el procés d’elaboració d’una obra cinematogràfica, d’una sèrie televisiva, d’un anunci, d’un disc, etc., o sobre la preparació d’un espectacle. En anglès es diu making of.

Pantalon

El mot pantalon s’origina l’any 1819 inspirat en Pantalone, personatge de la Commedia dell’Arte italiana, devot de sant Pantaleone, molt popular a Venècia, que vestia pantalons llargs. Generalment es fa servir en plural, pantalons, i el refrany portar els pantalons significa manar, tenir autoritat. Abans s’aplicava a dones, perquè no era usual que portessin pantalons.

Un parte?

L’equivalent català d’aquesta paraula castellana en expressions tan usuals com parte médico, parte de accidente, parte de baja, etc. és comunicat. Hem de fer servir, doncs, aquesta paraula en aquest sentit: comunicat mèdic, comunicat d’accident, comunicat de baixa, etc.

Fontaner, lampista o llauner?

El mot castellà fontanero es pot traduir per fontaner si es refereix a l’operari/ària que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l’aigua, o també per lampista o llauner si fa referència a la persona que instal·la o adoba les instal·lacions elèctriques, les conduccions d’aigua, de gas…

Cinc vocals

En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n’hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal* les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire i la més llarga, constructivament.

*Quodlibetal: relatiu o pertanyent a un quòdlibet (qüestió a dilucidar).

D’on ve l’expressió alt com un sant Pau si diuen que era baix?

Una possible resposta és que la seva tasca a l’Església va ser immensa. Els pintors clàssics el presenten com un home alt potser perquè creien que per la seva tasca important li corresponia una alçada també destacada. Alguns creuen que prové d’una festa popular que es feia a l’església de Sant Pau del Camp, on un home disfressat de sant Pau havia de brandar una espasa enorme. Per poder-la sostenir, calia que l’home fos d’una corpulència considerable.

La fulla/El full

Les fulles, senyores, només són als arbres o a terra, quan cauen; també tenim les d’afaitar, les d’un ganivet (làmines tallants d’un instrument) o les d’una porta o finestra (batents), per exemple. Quan parlem de paper, però, hem de parlar de fulls, senyors (A aquest llibre li falta un full).

No donem més del compte

En català, no es donen passos, salts, petons ni abraçades, sinó que es fan; una cosa no dóna la impressió (Em fa la impressió que em tocarà la loteria); tampoc es dóna la calefacció (cal engegar-la) i el llum (encendre’l), ni cal donar-li a una tecla o un botó (millor pitjar-los); i en aquella placeta, per descomptat, no hi dóna el sol, sinó que hi toca. Però en canvi, si volem vigilar, hem de donar un cop d’ull, no pas fer-lo!

Tarja/Targeta

Moltes empreses disposen d’un aparell de control d’entrada i sortida dels treballadors. El que cal introduir-hi és la targeta de treballador personal, i no la tarja de treballador personal. Una tarja és un escut militar medieval, una placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom o una obertura rectangular practicada a la part superior d’una paret o porta. En canvi, hem de dir: targeta de fitxar, targeta de crèdit, etc.

Google

Els creadors d’aquest web van buscar un nom en la matemàtica i el van trobar en la paraula googol, creada per designar un número format per un 1 seguit de cent zeros. L’empresa Google confirma que el seu nom s’inspira en la paraula inventada fa quasi vuit dècades i afegeix que el terme reflecteix la missió de la companyia d’organitzar la immensa quantitat d’informació disponible al web i al món.

Marro!

Tothom sap que el marro és el solatge de certes substàncies després d’haver-les fetes bullir per obtenir-ne una infusió. Parlem d’embolicar el marro quan dificultem les coses, o diem descobrir el marro, que és descobrir allò que algú portava ocult. Però… sabeu què és jugar al marro? Parlem d’un joc popular que es juga en un quadrat amb 3 fitxes on s’han traçat diagonals i mediatrius. El primer dels dos jugadors que les col·loca en filera, guanya. És el que en castellà es coneix com Tres en raya.

Torero/Torera

A més de la controvertida professió del homes (i les dones) que maten toros en una plaça, també es refereix a la persona que porta un carretó de forca (o toro). Així doncs, si veieu anuncis de feina que demanen toreros o toreres, fixeu-vos bé en la professió i en el lloc de treball (fàbrica o plaça).

Tenim agulletes o tiretes, després de fer exercici físic intens?

Les agulletes són un tipus de peix de cos llarg i prim i amb la boca molt petita. La tireta és el tros d’esparadrap que serveix per tapar petites ferides. Per tant, cap d’aquestes paraules no s’adiu amb el significat que busquem. Si el que volem dir és que tenim un adoloriment muscular, en forma de punxades, després d’haver fet exercici físic intens, hem de dir que estem cruixits, que tenim cruiximent o adoloriment o que estem baldats.

Què significa culer?

El camp del FC Barcelona al carrer Indústria es va inaugurar el 1909 i era conegut com l’Escopidora. Aquest camp tenia una tribuna de dos pisos (no en tenia cap altre camp), amb una capacitat de 6.000 espectadors, i el Barça hi va jugar fins al 1922. Expliquen que passar pels voltants del camp els dies de partit era un espectacle, ja que des de fora es veien els culs dels aficionats que s’asseien al capdamunt del mur. D’aquest fet prové el nom culer.

18 Comments

  2. Retroping: Número 47. Febrer de 2021 – LA RESISTÈNCIA
  3. Retroping: Número 55. Novembre de 2021 – LA RESISTÈNCIA
  4. Retroping: Número 71. Abril de 2023 – LA RESISTÈNCIA
  5. Retroping: Número 72. Maig de 2023 – LA RESISTÈNCIA
  6. Retroping: Número 73. Juny de 2023 – LA RESISTÈNCIA
  7. Retroping: Número 74. Juliol de 2023 – LA RESISTÈNCIA
  8. Retroping: Número 77. Novembre de 2023 – LA RESISTÈNCIA
  9. Retroping: Número 78. Desembre de 2023 – LA RESISTÈNCIA
  10. Retroping: Número 80. Gener de 2024 – LA RESISTÈNCIA

  11. Tenia entès que clova o enclova, al manco a Menorca vé de la farratge per les vaques Hedysarum coronarium L. que és un trebol introduït pels anglesos durant la seva dominació. En anglès trebol es diu clover, i d’aqui la paraula.
    Salutacions cordials

    Respon

    1. Segons Joan Coromines, al Diccionari Etimològic (volum III, p. 323, columna B, línia 32), ‘enclova’, variant de ‘clova’, en l’accepció menorquina és un manlleu de l’anglicisme ‘clover’, confós amb ‘clova, ‘enclova’.

      Respon
  12. Retroping: Tenim la paraula, tota la llista de paraules - Tribus de la Segarra
  13. Retroping: Bon dia 27 de juny 2024 - Tribus de la Segarra
  14. Retroping: Bon dia 29 de juny 2024 - Tribus de la Segarra
  15. Retroping: Número 84. Juny de 2024 – LA RESISTÈNCIA
  16. Retroping: Número 85. Juliol de 2024 – LA RESISTÈNCIA
  17. Retroping: Número 87. Octubre de 2024 – LA RESISTÈNCIA

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.