[Narracions de Jordi Remolins.]
Tornar a començar
Quatre anys de reclusió per una acusació de pederàstia que l’advocat defensor va ser incapaç de rebatre, van fer-li replantejar la vida sencera. En lloc d’anar directament a casa, quan va baixar de l’autocar que el portava de la presó, va dirigir-se a una agència immobiliària perquè li busquessin residència en una altra ciutat. Cinc dies després, amb un somriure d’orella a orella, va acomodar-se a la gandula de la galeria del seu nou apartament, amb unes privilegiades vistes al patí d’una escola de primària.
Competència deslleial
La profunda crisi que va patir la dona del faquir quan ell va abandonar-la s’esmorteí considerablement en veure’l amb la seva nova parella. Mentre sortia d’una farmàcia on acabava de comprar deu càpsules d’antidepressius, va veure’l passejar amb un ufanós cactus de gairebé dos metres d’alt. Estava clar que ni deixant-se créixer molt més encara els pèls del bigoti, mai no podria competir-hi.
Una noia massa oberta
Els veïns, amics i coneguts de la propietària del sex-shop coincidien a afirmar que era una persona excessivament oberta. En realitat ho afirmaven donant a entendre que s’eixarrancava amb una extrema facilitat davant del primer que coneixia. La ironia dels comentaris va transformar-se en cinisme cruel, quan un esbudellador psicòpata va estripar-li el tòrax en seixanta-nou ganivetades.
Fidelitat desarmada
Ni els vint-i-cinc anys que portaven junts com a matrimoni, ni una fidelitat de pedra picada, ni el capteniment a evitar girar el coll quan passava una jove insinuant els voluptuosos atributs sota uns mínims perímetres tèxtils, no havien servit per absolutament res. La suspicàcia femenina va derrotar-lo amb una solitària i incisiva pregunta just quan acabaven d’apagar l’aparell de televisió després de la santa missa de diumenge al matí. «En qui penses quan et fas una palla» va demanar-li ella mirant distretament per la finestra, el dia de l’aniversari del casament.