[Text i veu de Nan Orriols.]
Lluís Llach diu que se’n va a fer migdiada uns quants dies. Està cansat i decebut de les trifulgues dels partits independentistes. Miquel Barceló va fer una llarguíssima migdiada a l’Àfrica: en somnis pintava, i a estones observava ociós la pols dels camins.
Aconsello a tothom fer la migdiada a l’Àfrica o a l’Empordà. De fet, tot es farà sol, perquè, si no sabem on som, si no sabem si ens manen els misteris i les lletanies o els botxins —ah!, i les botxines—, és millor, segur, fer la migdiada.
Jo miro el riu. Tots els rius porten aigua, i parlo amb les pedres i amb els nets, que també són gossos i formigues. I no diem res, però tot és nostre, perquè sabem que només es pot fer la migdiada si ets ateu.
Sabem que els déus no deixen dormir, no deixen pensar. Sabem que roben l’aigua dels rius i les pedres. I és per això que cal estimar la sorra de les dunes i els ocells. I estimar el silenci. Perquè la parla ja fa milers d’anys que escup sang.