L’escriptora vigatana Maria Dolors Orriols. [Foto: Arxiu LR.]
[Notes de Xavier Borràs.]

Enguany ja es pot dir que és l’any de l’escriptora Maria Dolors Orriols (1914-2008), encara que no escaigui cap aniversari específic. Efectivament, així ha estat amb l’homenatge fet a l’Ajuntament de Vic, que la va nomenar «Vigatana Il·lustre», o amb la recent reimpressió de Cavalcades (Viena, 2022), un dels textos fonamentals de l’autora, entre d’altres volums, del no menys imprescindible El riu i els inconscients.

Ara, per al gaudi general, rescatem dues peces més a afegir a l’exercici de recuperació d’Orriols: un article d’Anna Maria Iglesia Pagnotta a El País («’Cavalcades’, de Maria Dolors Orriols: redescobrint l’escriptora», 30/05/2022) on destaquen paràgrafs com el que segueix:

«Els relats no són un pamflet, sinó un retrat poc indulgent de l’ésser humà i de les motivacions que el mouen en un context —recordem que el llibre es va publicar el 1949— en què les lògiques de poder, de submissió i repressió són dominants. En la seva relació amb els humans, però també en la relació entre ells, els cavalls reflecteixen dinàmiques perverses —el cavall que és útil quan guanya i és apartat quan es fa vell— entorn de les quals encara avui s’organitza la societat. Perquè, tot i que el context canviï, l’ésser humà sempre és el mateix, amb les seves pulsions de poder, però també amb la seva capacitat per a la compassió. La contradicció defineix l’individu com defineix els relats d’Orriols i els seus protagonistes. No hi ha —dèiem— una voluntat moralitzadora, però sí que hi ha, així i tot, una intenció política. L’escriptora de Vic escriu en temps de censura, de manca de llibertats. El món dels cavalls que ens descriu és metàfora d’aquells dies obscurs, i els animals són la manera d’escapar de la censura —i, no obstant això, no va ser fàcil— i de parlar d’allò que s’obligava a callar.»

orriolsL’altra peça, imperdible, és l’Àlbum Maria Dolors Orriols, que es va publicar amb motiu de l’homenatge a l’escriptora per part del Centre Català del PEN Club i el Centre Francesca Bonnemaison el 15 de desembre de 2004. S’hi poden llegir escrits, que han passat gairebé desapercebuts —coordinats per Joana Bel—, d’intel·lectuals com Montserrat Abelló, Albert Mestres, Daniel Giralt Miracle i textos esparsos d’Agustí Bartra, Joaquim Ferrer, Teresa Pàmies o Anna Murià…

Us podeu descarregar aquest Àlbum Maria Dolors Orriols, des d’aquest vincle on, a més dels textos esmentats us soprendran les fotografies quasi inèdites de l’autora d’Escampar la boira.

Més articles de Maria Dolors Orriols a La Resistència

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.