[Un report de Xavier Borràs.]
Al darrer lliurament d’aquestes Notes esparses…, les de febrer publicades al número 36 de La Resistència, sembla que ja intuïem —malauradament— tot el desastre, de caire quasi universal, que ara ens cau al damunt. Hi dèiem que calia «comptar amb la inquietant dosi d’histèria col·lectiva que comporta la ignorància sobre el propi cos, que s’aprofita per a esclavitzar la població en sistemes de salut pública que esdevenen coadjuvants d’una militarització de la sanitat que ni George Orwell hauria somniat en el seu 1984.»
Vam fer curt, evidentment, vist el que ha passat i el que, ben segur, passarà.
Por viral i repressió vital
També, en les Notes… esmentades, citàvem el pensament de Yayo Herrero —a qui, oh causalitats, també es refereix Maria Borràs en el seu article d’aquest mes— quan manifesta que «l’economia convencional està en guerra amb la vida. Quan va bé, la vida corre perill, quan entra en crisi s’intensifiquen els processos de despossessió, però és quan hem d’aprofitar per a respirar. O dit d’una altra manera, com pitjor, millor. Quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies».
La presentació de tota aquesta pandèmia, declarada a correcuita per l’Organització Mundial de la Salut —garant del capitalisme biomèdic i atiada pels mitjans de comunicació públics i privats, també, a cop de clic i de titulars manipulats, s’ha presentat tothora sota l’empara de diverses fal·làcies, com que:
- els virus «maten»;
- ens hem de confinar amb pany i forrellat perquè ningú no ens toqui;
- es produiran milers de morts (molts més que qualsevol grip estacional);
- cal combatre’l (amb tot el llenguatge paramilitar i policíac amb que han posseït la ment de la població.
Amb aquestes premisses, la por, el pànic, l’angoixa, l’ansietat…, no solament han comportat i comporten un estrès traumàtic en els individus, sinó que són el pròleg de futurs mals, pitjors que qualsevol virus. I tot plegat es produeix, justament, quan moviments com Extinció/Rebel·lió i altres que lluiten per revertir la crisi climàtica i ecològica prenien més embranzida. Per, anem a pams.
Per molt que la concepció dominant de la naturalesa, la que ens voler imposar els interessats en la lluita contra ella, sigui la d’un sòrdid camp de batalla ple de «competidors» als quals cal eliminar, el que ens mostra la realitat és una naturalesa d’una enorme complexitat on tots els seus components estan interconnectats i són imprescindibles per al manteniment de la vida. I que són les ruptures de les condicions naturals, moltes d’elles causades per aquesta visió reduccionista, mecanicista i competitiva dels fenòmens de la vida, les que condueixen a convertir la naturalesa desequilibrada en un veritable camp de batalla en què tenim totes les de perdre.
Si tenim en compte que la immunitat és un fenomen natural que compta amb els seus propis processos per garantir l’equilibri amb els microorganismes de l’entorn —tal com argumenta el doctor en Biologia Máximo Sandín—, la introducció artificial de microorganismes «atenuats» o parts d’ells en l’organisme, ¿no produirà una distorsió dels mecanismes naturals incloent un possible debilitament del sistema immune que afavoriria la posterior susceptibilitat a diferents malalties?
Cal pensar que les cèl·lules es van formar a partir de la unió de bacteris, segons la simbiogènesi postulada per Konstantín Merejkovski, que va desenvolupar la biòloga nord-americana Lynn Margulis. De fet, una gran quantitat del genoma humà és d’origen viral. Per exemple, el virus de la grip, un virus endògen (que és generat pel propi organisme), produeix un mecanisme de defensa davant l’estrès. Heu sentit a parlar mai de la grip de l’executiu? Després d’una setmana de treball amb molt d’estrès, quan arriba el cap de setmana, l’executiu es relaxa, el sistema immunitari es deprimeix i «agafa» la grip sense que ningú no l’hagi infectat o contagiat. La grip és un mecanisme de l’organisme que en avisa: calma’t, descansa, posa’t al llit una setmana, perquè no hi ha cap altra cura que aquesta (tret que tinguis l’organisme immunodeprimit i fet caldo).
Escriu Sandín en el text ja esmentat: «La guerra contra els virus engegada, fonamentalment, per les empreses que financen d’una manera creixent la investigació biològica «aplicada» (és a dir, amb fins comercials), s’ha convertit en un sense sentit totalment a esquenes dels coneixements derivats de la investigació “bàsica”, és a dir, la veritable investigació científica. L’elaboració de vaccins (un altre gran negoci per a aquestes empreses) cultivant virus en embrions de pollastre o, les més “modernes”, que utilitzen línies cel·lulars per al cultiu, són veritables fàbriques de virus híbrids (per no parlar dels vaccins “transgènics”) els potencials perills poden ser d’una extremada gravetat.. I la tendència demencial de l’ús d’ “antivirals” per a tot tipus de malalties a les quals es diagnostica d’una forma espúria un origen viral, és un nou atac a components fonamentals de l’organisme, de la vida. Cada dia són més abundants les dades científiques que ens mostren que vivim literalment immersos en una inconcebible quantitat de bacteris i virus que compleixen funcions essencials en tots els ecosistemes i que han complert papers fonamentals en els processos de l’evolució de la vida, i que el seu aspecte “patogen” és el resultat d’alguna desestabilització de les seves funcions naturals, és una guerra suïcida contra la Naturalesa. Una guerra contra nosaltres mateixos».
Les infeccions
El decurs que pot seguir una infecció depèn de la interacció dinàmica entre el sistema immune i el microorganisme infectant. Cal considerar que l’eficiència funcional del sistema immune de l’hoste en cada moment depèn de diversos factors: l’estat nutricional, l’ecosistema dinàmic de la microbiota mutualista, la predisposició endògena individual, el locus minoris resistentiae, el dinamisme homeostàtic constitucional, els factors psíquics, el moment personal, els hàbits tòxics nocius, els bioritmes… És d’esperar, doncs, que entre l’òptima competència immunitària i la immunoincompetència pugui donar-se inter- i intraindividualment tota una àmplia gradació de deficiències relatives en la immunocompetència.
A dia d’avui, un gran nombre de fets epidemiològics i d’evidències científiques indiquen —tal com assenyala el doctor Joaquim Nabona— que el fenomen més crucial de les malalties mediatitzades per agents microbians, el pas d’infecció a malaltia infecciosa (símptomes i signes expressius de la virulència i/o de l’antigenicitat del microorganisme) és un procés fisiopatològic bioenergètic que no es deuria pas a la virulència potencial de l’agent infectant identificable, sinó al grau de potència energètica de l’ADN mitocondrial dels immunòcits de l’hoste. El grau d’incompetència (energètica) immunitària que en un moment donat l’homeòstasi de l’hoste manifestaria localment seria la causa efectiva primària de l’eclosió d’energia de vida no humana, microbiana, en aquest territori, això és, del comportament dinàmic patogen de l’agent infecciós, del grau d’expressió dels seus gens de virulència, de la seva taxa de reproducció i consegüentment dels seus nivells d’antigenicitat.
En contra de la interpretació de les aparences encara prevalent, la causa primera, efectiva d’una malaltia inflamatòria infecciosa, aguda o crònica, no seria pas l’agent microbià infectant! Aquest intervindria sempre en un segon temps de la seqüència fisiopatològica de la malaltia en qüestió! De fet, l’agent infectant (bacterià, protozooari, fúngic, víric…) aïllable d’una malaltia inflamatòria seria un fenomen secundari microbià, l’activitat dinàmica patògena del qual s’iniciaria en un moment donat i en un determinat territori orgànic de resultes del grau deficient de dinamisme homeostàtic immunocompetent de l’hoste; per mitjà, ara, de la seva virulència i antigenicitat l’agent infecciós seria un cofactor necessari, però no causal primer, per al ple esclat del mateix procés inflamatori reactiu agut o crònic, en tota la seva expressivitat fisiopatològica i simptomàtica.
Però la realitat del mal, la ideologia de l’absurd, el capitalisme biomèdic, el poder polític i llurs interessos van davant la ciència que aspira al coneixement de la veritat: el progrés del reduccionisme ha fet que només es considerin els fenòmens «biomaterials». I es parteix de la falsa premissa de la uni-causalitat material, microbiana, reduïda a l’agent microbià aïllable —directament observable— de les «malalties infeccioses», la qual negligeix la deficient homeorresi dels immunòcits de l’hoste.
És, doncs, una concepció molt parcial de la multifactorialitat biofísica, bioquímica i microbiana de la causalitat en els ecosistemes dinàmics, reduïda a un fenomen material. Consegüentment, la hipòtesi de la uni-causalitat microbiana que s’aplica a les malalties infeccioses pot ser, en base als coneixements científics actuals, totalment refutada.
Amor viral i llibertat
Però, mentrestant costa i costarà centenars de milers de vides humanes i ens aboca a haver de viure sotmesos en estat policíacs, militaritzats i repressius «per al nostre bé». Com diu Josep-Maria Fericgla en el seu web, «no escapa a cap mirada perspicaç l’aclaparadora maniobra internacional subjacent en el confinament, els milers de milions d’euros que està guanyant la indústria farmacèutica i les lleis que s’estan aprovant per a reduir a un mínim insospitable la llibertat de la societat».
De fet, passi el que passi, cap virus no aturarà la crisi climàtica, de manera que cap virus no aturarà la rebel·lió —que, potser, és el que es pretenia.
Ara mateix, podem triar ser víctimes de la por i del trencament de les nostres societats o bé podem triar donar suport a les nostres comunitats per a mantenir-nos més forts que abans i optar per l’amor i empatia, que no pas per la desconfiança i la por.
Tots els fenòmens són de la naturalesa de la impermanència i aquest crisi sistèmica no durarà per sempre. No tingueu por! La por afecta la vostra immunitat i us deixa més vulnerables.
Com diu un meu mestre, tot està canviant i així també les nostres vides. Aquesta transició serà difícil per a molta gent. Tanmateix, el que passa no ha estat inesperat: massa missatges no han estat escoltats; assa violència, massa agressivitat, massa egoisme.
Les coses canvien en un tres i no res —i ara estan canviant en un obrir i tancar d’ulls. Els ensenyaments per a un nou món s’estan manifestant davant els nostres ulls. És hora que més i més gent prengui aquests ensenyaments que hem après i ensenyi a més i més gent com usar-los, per a desvetllar el seu poder i ajudar a la gent a elevar les seves percepcions en el cor, per a desenvolupar la compassió, i l’acceptació (que no el conformisme).
Vivim el moment present i tinguem confiança.
