Parlem d’autodeterminació. Parlem de referèndum. Parlem de democràcia. Parlen dels quaranta punts (o vint) del president Mas. Parlen de pagar un deute de fa deu anys. I parlem, sobretot, de continuar parlant. Perquè, si parlem, el temps passa i passa i no cal concretar res. Perquè, si parlem, és que estem negociant; i això és molt bo, perquè reconeixem el problema. I és per això, que parlem; això sí, sempre en el marc de la llei.
I diuen, sí, diuen diuen, que es reuniran cada mes perquè el fet de reunir-se i parlar és molt convenient, perquè el PP no parlava i «nosaltres, sí». I parlarem de suavitzar la repressió i de recuperar competències robades. D’un estatut semblant al que es van carregar els corruptes jutges del Tribunal Constitucional. Sí, els que anaven als toros. I què més? Us sembla poc obrir un diàleg que és una oportunitat? Sí!, «una oportunitat», diuen els d’ERC. La Marta Vilalta vol aprofitar l’oportunitat.
Un senyor amb cara d’emprenyat insulta els que no volem la taula, ni rodona ni quadrada. Diu: «Com és que no voleu aprofitar l’oportunitat?». És un senyor dels Comuns de la senyora alcaldessa Colau, un senyor del Sr. Iglesias que aplaudeix el rei, un senyor que diu que és progressista; sí, tant, que no creu ni en la democràcia ni en l’autodeterminació.