[Un llibre d’Olga Molina.]
Us oferim una primera col·laboració de la manresana Olga Molina, escriptora i il·lustradora.
Es tracta d’AmbSenseSon, escrit i il·lustrat per ella mateixa i maquetat per Oriol Segon, on ens conta la història, amb gran sensibilitat i mestratge, d’una nena que no té son i no es pot adormir.
[Original de Ramon Comella.]
[Notes de Redacció.]
Tal com ja vam anunciar al número anterior de La Resistència, aquest passat divendres, 22 de juliol, va tenir lloc al Parc de la Font Nova de Perafita, la Tercera trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres.
L’ànima d’aquesta trobada, Teresa Ribera, ha fet un molt bon recull de fotografies, acompanyades de textos explicatius, que donen fe d’aquesta grat encontre muntanyenc d’escriptors i addictes als llibres nous i vells.
Aquí en podeu veure una mostra:
[Un report de Xavier Borràs. Fotos de Xavier Borràs i Montserrat Escayola.]
El pintor andalús fincat a l’Empordà, José Maria Guerrero Medina [La Guardia, Jaén, 1942], mostra a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), fins al 14 d’agost, Camps de blat a Sant Tomàs, que es va inaugurar el passat 15 de juliol en absència de l’artista que, per precaució —estava refredat—, va preferir no assistir-hi, per bé que es va comptar amb una nombrós grup d’amics, coneguts i saludats del pintor.
Les obres exposades formen part d’una sèries de paisatges del lloc on viu des des de fa més de vint-i-cinc anys, amb alguna de les peces que va exposar a La Mercè de Girona durant la pandèmia (del març al maig de 2020) i que es titulava El paisatge que m’habita.
En paraules de Guerrero Medina, el paisatge de l’Empordà és un faceta de la seva pintura que va adquirir gran rellevància en conviure-hi. «Després de passar llargues temporades a l’estudi, on la figura és la protagonista del llenguatge pictòric, tinc la necessitat d’aspirar el color que, a conseqüència de la llum, genera una inficitat de matisos dintre d’una mateixa tonalitat».
Justament, en aquesta sèrie ara exposada les tonalitats són els ocres i els daurats dels camps que afaiçonen el mosaic de conreus en aquestesèpoques de l’any, quan se’n recol·lecten els fruits.
J. M. Guerrero Medina inaugura, amb aquesta exposició, la nova Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià —gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament, que ha adequat l’espai que antigament havien albergat les escoles del poble— i homenatja, també, tota la gent que, amb la seva feina, també construeixen paisatge.
L’obra s’endinsa en el paisatge i la figura humana amb la voluntat de transmetre l’estat anímic a través del color i el rebuig de la forma convencional. La producció de figures, que desvetllen el món interior i fràgil dels seus personatges, sovint s’aproxima a la denúncia social amb el tractament de tràgics episodis històrics, com ara l’exili, i l’efecte que aquests fets van tenir sobre les persones. Aquesta producció conviu amb altres temes d’interès per a l’artista, entre els quals hi ha la reinterpretació de pintors clàssics com Velázquez o el tractament del paisatge des d’una intenció més emocional que realista.
En la concepció plàstica de Guerrero Medina l’expressió artística del paisatge és la pulsió d’un gest que recorre el bategar d’una vida.
[Text, veu i foto de Gabriel Salvans.]
Qui sap si el camí serà llarg,
i el miracle un espill trencat
en una carta amb segell
de tornada. S’ha d’escollir sempre,
també el que mai no sabrem. Sí
o no, era el cor qui parlava?
I enganyar el cor és mal d’amor,
i a l’ombra el sol s’apaga
si no agafes el vent de la mà
o els petons penjats a l’armari.
La Cambra, 2021
[Text de Nan Orriols. Veu d’Albert Freixer.]
Albert Freixer recita el text de Nan Orriols «Monòleg.
[Text i veu de Nan Orriols. Notes de Xavier Borràs.]
Arran de la notícia coneguda el passat 18 de juliol (data infausta per als catalans!), sobre les subvencions atorgades enguany als mitjans de comunicació digitals, en Nan Orriols adreça un vídeo a l’actual president del 155 —que fa esforços, com la resta de polítics–per a no desviar-se del capteniment espanyol—, en què a partir del fet que la llibertat de premsa és fonamental per a l’existència de la democràcia, «però, subvencionar, evidentment, d’aquesta manera, és carregar-se-la, aquesta democràcia».
Jutges, ministres, militants del PSOE, PSC, PP i VOX, cardenals, militars, etc. defensen la cabra de la Legión. El sol crema més que mai i el canvi climàtic galopa com un cavall desbocat, però ells, amb una neurosi obsessiva, lluiten contra els que ens volem separar d’Espanya, també amenaçats per un rei militar imposat per un generalísimo feixista.
I no paren. Periodistes al servei de la cabra, servint els interessos de propietaris de mitjans de comunicació, verdaders malalts mentals que creuen que tot s’hi val; però ells, això sí, amagats, utilitzant les amenaces de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que són a Catalunya per intimidar.
Tots sabem que els que estan al servei de la cabra ens poden detenir, jutjar i condemnar amb proves inventades per qualsevol cos policial o fiscal espanyol. Els tribunals, per als catalans, són com el de la Inquisició: foscos, negres, masclistes i religiosos, que escupen odi i condemnen per venjança els que parlem, pensem i caguem en català i no volem viure al pou de merda que és el que ells en diuen «España».
Dit això, tinguem en compte que la cabra és innocent.