[Vídeo d’Albert Bagué.]
Nova presentació de l’imprescindible llibre de Maria Dolors Orriols El riu i els inconscients; aquest cop el passat 31 de març a la llibreria Contijoch de Manlleu, amb la intervenció de Nan Orriols, Esther Pujadas i Gabriel Salvans.
A na Bet Arjant, amb motiu de la seva unió amb en Pia Verdaguer
[Parc de les Feixetes, Tona, 29 d’abril de 2023.]
Seràs amor quan sigui cert,
de cor a cor, que l’altre ets tu,
absent del jo –que mai no es perd—,
Alfa i Omega, fermall de l’U.
Seràs amor si en l’amalgama
admets el pler de l’altra pell
i en l’embat, a tall de trama,
hi trobes l’art d’allò tan bell.
Seràs amor si apar tristesa,
—i en el camí hauràs coratge—
sigui en el jou o en l’aliatge
del tu i del jo que n’és valor.
I així anirà aquest viatge:
eternament, seràs amor.
Les Olletes del Mallol, La Vall d’en Bas, 27-29 d’abril de 2023
[Veu d’Albert Freixer.]
Albert Freixer llegeix el text de Nan Orriols, «Sense lluna».
[Versos i fotografia de Gabriel Salvans.]
Tinc el gat encuriosit per saber
què faig i què escric en aquest full.
Ni ho sé jo, i vol saber, i pregunta,
que no té resposta ni al pensament.
Què en sortirà? Ja es veurà quan acabi,
de moment sé que ho faig per tu, nooo…
per tu no, li dic al gat, és per ella,
la que viu a la vora del riu dels meus íntims
racons de l’ànima, allà on vibra
la pell, emocions i desassossecs.
Ara veig que amb el gat estirat, i
la llum de la tauleta de nit, i
sobre un llibre de l’Eliot, el poema
tindrà mots, sons, ulls i pell de paper.
Al cap i a la fi, petges de camí,
dies de pluja i calma serena.
De papers n’és ple als bassals de lluna.
La Cambre, 2023
[Veu: Gabriel Salvans. Fotografia: Pep Marin.]
Remolins que donen vertigen… És un moviment de dansa esbojarrada, sense ritme, sense so. Un moviment de batzegades sense preguntes ni respostes. ¿Qui m’atia? ¿Què m’impulsa? No, no ho sé, no puc saber-ho. És una força com quan et miren als ulls i tot giravolta.
[…]
«Gurri, ¿que has fet?» La veu de la mare ressonà a la Plana com un tro que retruny. «¿Tu… ets el meu fill?» En parar de ploure, el cel s’ha aclarit, i m’ha vist saltar per la seva falda, fugir Plana enllà. Faig tanta fressa que no em coneix. Però sap que sóc jo, que només puc ser jo que, malgrat els aires de riu important, sóc el seu petit Gurri… Això també ho sabia el Poeta de la Plana. El Poeta de Folgueroles que durant anys va passar per la meva vora i, un dia, veient la fúria de les meves aigües desbordades, va descobrir en aquella disbauxa la bellesa de la tragèdia. La imaginació del Poeta era tan viva que, al meu costat, començà a somniar el mar… El mar. No podia haver-hi rius petits, ni pàtries esquifides, quan canta un gran poeta, tot ha d’esser immens!… I, aleshores, ell mateix va convertir-se en un mar que colga illes, fins a arribar a un mar on fer desaparèixer la bella Atlàntida, enderrocant-la, xuclant-la.
¿Com podré donar mai les gràcies al Poeta que m’ha cantat? ¿Com podré oblidar mai que cada dia passava pel meu costat debanant somnis, que es deturava prop meu cercant la rima o cercant la pau? El poeta va marxar; un dia passà definitivament d’una riba a l’altra. I em mig vaig quedar sol!…¿Qui n’ha pres el relleu? ¿On és ara el Poeta capaç de venir i, en veure les aigües desbordades, poder copsar tota la tragèdia i el dolor? ¿ On és el poeta que ha sabut trobar l’accent, la paraula justa que mostri la tragèdia d’un Poble que s’enfonsa amb les seves glòries i els seus dolors? ¿On és el Poeta que canti el seu heroisme i mostri el seu desconhort?
Poetes veniu! Les aigües estan desbordades. La riuada s’ho està emportant tot. Mireu! Les aigües tèrboles són plenes de cadàvers sagnants; les ribes, atapeïdes d’uns vivents que són talment cadàvers… Una visió desoladora, cert. Al damunt, vola l’esparver. Mateu-lo! Cerqueu l’àguila dominadora i ataqueu-la, destruïu-la!… No cregueu pas que aquesta feina sigui feina de guerrers; pot fer-ho també un gran poeta.
[Vídeo de Ramon Comella]
Bicicletada recent, d’aquest mateix mes d’abril, per Gallecs i la vall del Tenes dels amics Ramon Comella, Nan Orriols i Gabriel Salvans
Aquest insecte lepidòpter, tan car i escàs de veure darrerament, per causa de la terrible pèrdua de biodiversitat que s’infringeix contra la natura, encara es deixa veure a muntanya.
[Obres de Lluís Badosa.]
