[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
M’ha punxat una espina del roser
quan només volia olorar la rosa.
Aquestes que floreixen per l’abril.
Han corregut els mots sobre les aigües,
que s’han endut i eixugat la sequera
i frisen per endur-se’n juntes, sang
i aroma, Ter avall aplegades.
He robat a l’esgarrinxada
un pètal de record, batega
entre els fulls d’un llibre l’enyor
per mantenir la fesomia.
Aquest dia no tornarà mai més.
Però he menjat, begut, assaborit,
percebut una olor per a tota l’eternitat.
El fil roig del destí relliga el dit petit.
Paul Celan sura en la memòria
del Sena.
Gabriel Salvans
Poemes en tres temps, 2025
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.