Avui veig que un Tribunal de Cuentas més que caducat aplica venjances monàrquiques medievals, i la cabra de la legió desfila com un capità general marcant el pas. Fins aquí, tot normal al país de la «democràcia plena» i «esta guerra la vamos a ganar», paraules del president Sánchez parlant de democràcia i de virus.
Sobre el rei emèrit, diuen ara que va pagar l’equivalent a un milió d’euros perquè el president Adolfo Suárez abandonés la política. Continuen parlant de taula de diàleg o de negociació bilateral, cosa que alarma totes les espanyes que cobren i no paguen. En fi, tot normal. El volcà distreu l’atenció, i ahir també vaig sentir que el Gobierno de España vol acabar amb la prostitució.
L’estat mental del país és tan còmic ―perquè si dic depriment m’acusaran de cridar la malastrugança― que diuen que el Govern de la Generalitat farà un decret o una llei que obligarà a declarar els animalets que tenim a casa que avui tothom anomena mascotes. Els buròcrates de Barcelona diuen que, a partir d’ara, més de cinc animals a casa s’hauran de declarar com a «nucli zoològic».
Bé, pensen en el benestar i el bon tracte animal, en l’amor pels nostres germans mascotes. Enhorabona! Milions de truges, pocs, vedells… són maltractats, turmentats i executats cada dia sense cap mirament. A vegades penso que el degenerat Tribunal de Comptes és arreu.
L’exposició es pot veure al Centre d’Interpretació de la Vall de Núria. [Foto: Arxu LR.][Un article de Xavier Borràs.]
Són desenes, per no dir centenars, els escrits que omplen les xarxes socials sobre el menyspreu que rep la llengua catalana a casa nostra per part de l’Estat. Tanmateix, darrerament es constata que l’enemic és entre les nostres files: sigui per la banda dels colons que viuen i es caguen en Catalunya (espanyols i altres espècies que actuen com a força de franc contra qualsevol expressió lliure de la llengua), sigui per part de professors universitaris o consellers del Govern.
És el cas per exemple, de Ramon Orriols, un dels comissaris, junt amb el fotògraf Antoni Anguera, de l’exposició Memòria de Neu. Col·lecció d’Esquís 1880-2018, sobre l’evolució del món de l’esquí amb material històric cedit per l’empresari Jaume Gil Mayolas (Manlleu, 1932-2018), que el passat 1r de setembre —diada de sant Gil— van inaugurar al Centre d’Interpretació de la Vall de Núria, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i la presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Marta Subirà.
Ramon Orriols va decidir no assistir a l’acte d’inauguració, ja que no estava gens d’acord que Ferrocarrils de la Generaltat hagués imposat traduir els textos originalment escrits en català per a situar-los als plafons informatius amb el mateix rang que el català. Per a fer això, és a dir, donar la mateixa preeminència al castellà, a més a més, van haver d’escurçar els escrits originals, amb què es perdia molta de la feina feta pels comissaris de l’exposició.
Orriols creu que la «tergiversació i la inconsistència dels arguments justificatius exposats a la premsa pels directius de FGC, fomentant la convivècia del català amb un idioma d’imposició com és el castellà, posa en evidència la falta de voluntat política per aconseguir la normalitzaciuó de la nostra llengua».
Per als visitants estrangers no costaria gaire fer un tríptic en cada una de les llengües més habituals o, com s’estila en centres similars, audioguies en diversos idiomes… Hi ha solucions diverses abans que menystenir la llengua pròpia d’aquesta manera.
Resulta molt difícil entendre que els directius d’una entitat pública que forma part de la Generalitat de Catalunya, eludeixin obertament el compromís que se suposa haurien de tenir amb el país.
El que dèim, l’enemic a casa. I als qui defensem l’ús del català arreu i tothora, per postres, ens diuen «supremacistes»!
[Jaume Gil Mayolas va ser un reconegut empresari manlleuenc que va dirigir i ampliar l’empresa familiar Materials de Construcció Gil, fundada pel seu avi, Jaume Gil i Riera, l’any 1923. També, va ser un dels fundadors del Grup Excursionista Manlleu (GEM) que va iniciar el seu recorregut el 1961. A part, era un gran aficionat del món de l’esquí i per això va col·leccionar peces de tota mena, relacionades a aquest esport. Tot aquest material va ser cedit a Ferrocarrils de la Generalitat i actualment s’ha recuperat per fer-ne aquesta exposició. ]
Una de les tècniques dels predicadors, siguin ateus, cristians, hindús o fills del santerisme africà, es basa a explicar a l’individu sa, innocent i normal que no es troba bé, que necessita ajuda, que ell creu que està bé però que en realitat està malament. Llavors li expliquen que li manca un déu o energia còsmica i abraçar els arbres o meditar un mes seguit, i així podrà fins i tot levitar.
Això mateix fan molts polítics: creen el problema i després es presenten com a salvadors de tot; ara, inversions milionàries a l’aeroport de Barcelona. Ens han robat durant dècades amb les autopistes de peatge i ara es presenten com els que n’han eliminat el pagament, quan ja tenen una altra taxa preparada per tornar a cobrar.
En fi, que estem tots tarats i ha de venir un polític, un bisbe o un curandero de barri a solucionar-nos la vida: Pedro Sánchez, Junqueras, Aragonès, Puigneró o Colau? Tenim un comissionista internacional, judicis i més judicis presidits per jutges més negres que el carbó. Algú s’atrevirà a criticar l’exbisbe de Solsona?
El Baix Penedès. [Foto: DIPTA.]De moment som en el mateix lloc: al sud el mar Mediterrani, al nord l’Alt Camp, a l’est el Garraf i l’Alt Penedès i a l’oest el Tarragonès. Som a la província de Tarragona, però a l’est limitem amb la de Barcelona.
En el període democràtic, des de la Constitució de 1978, en el seu article 2…, es garanteix al dret a l’autonomia de les nacionalitats… El 1936 es va aprovar la divisió comarcal de Catalunya amb vigència fins al 1939, suprimida pel franquisme. L’any1987 la Generalitat adoptà de nou la divisió territorial i avui són 42 les comarques de Catalunya, amb la singularitat del Consell General d’Aran.
La comarca del Baix Penedès està situada en un extrem de la demarcació de Tarragona al límit amb la de Barcelona, un fet que es coneix com a comarca ròtula; li passa el mateix al territori de la Tordera al límit del Maresme amb la Selva. Aquesta posició perifèrica pateix i molt de la desafecció de comandament de les dues àrees metropolitanes de Tarragona-Barcelona (Baix Penedès) i Barcelona-Girona (Maresme), és a dir, que són lluny del poder de decisió política.
El Baix Penedès
Amb la recuperació de les vegueries, en una llei aprovada el 27 de juliol de 2010, el Baix Penedès se situa en la vegueria del Camp de Tarragona. Però, en el territori del Penedès es recupera la voluntat de tenir una vegueria pròpia, que aglutini les quatre comarques següents: una part de l’Anoia (sud), l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Aquesta vegueria denominada Penedès és aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de febrer de 2017. S’ha aconseguit gràcies a la gent del territori i a la constància de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, presidida per Fèlix Simón i la seva junta, una constància de 12 anys de treball en el territori. Es publiquen titulars com «El Penedès deixa de ser perifèria per a ser el centre d’una Catalunya descentralitzada i vertebrada».
Superposició de correspondència de capes territorials
En el lèxic del planejament urbanístic s’utilitzen capes superposades una sobre l’altra. Al Baix Penedès hi tenim:
Capa Comarcal: 14 municipis, però també som una de les 10 comarques de la província de Tarragona.
Capa provincial: formada per 183 municipis i la Diputació.
Capa de la Vegueria DEL Penedès: 4 comarques i 72 municipis, a cavall de dues províncies.
Jurídica i electoralment formem part de la demarcació de Tarragona.
Ampliació de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Darrerament hi ha el debat de si s’ha d’ampliar l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB). A les darreres publicacions que he pogut consultar sembla que va per aquí: es tracta d’ampliar la corona amb l’epicentre a Barcelona fins a Mataró, per a girar cap a Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Sant Sadurní, Vilafranca i —oh, sorpresa!—, cap a Vilanova i la Geltrú.
I el Baix Penedès? Ja tornem a quedar en terra de ningú?
Urgeix el Pla territorial parcial del Penedès que, entre altres qüestions, aclareixi on som. I, si pot ser, que es descarregui de capes i despeses innecessàries.
Diu Salvador Illa, cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, que els catalans estem dividits. Diu que el Govern només atén la meitat dels catalans. Diu que cal concòrdia i passar pàgina. Salvador Illa és catòlic practicant, com també ho és Jorge Fernández Díaz. A més dogma, més mentides.
De fet, busquen l’enfrontament per justificar la repressió. Ara toca vendre que els catalans estem enfrontats. Ara toca fer el que sigui per justificar tots els abusos de la justícia espanyola i la maquinària de l’Estat, que fins i tot té un Tribunal de Cuentas que no és un tribunal, que no té jutges però que, sense sentència, et deixa a la ruïna.
Salvador Illa, junt amb tot el PSC-PSOE, PP, Vox i Ciutadans, forma part de la venjança, de l’odi i de la mentida. Salvador Illa sempre ha cobrat de l’erari públic. Sempre. Mai no ha treballat per a cap empresa privada. Només a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, de ministre, diputat i professor universitari. Ah!, i d’alcalde.
El cert és que fa molt fàstic que personatges dogmàtics de missa i parenostre es dediquin a fomentar la divisió i l’odi per justificar la seva neurosi. Parlen de concòrdia i pensen en la repressió. Parlen d’igualtat però ell sempre cobra de l’erari públic. Pedro Sánchez també diu que «Hay que tener en cuenta a la otra mitad de los catalanes», i van repetint cada dia el mateix. I no paren, però… per què no ho pregunten? Sabeu per què?
Tenen pànic de la democràcia. Saben que porten segles maltractant una llengua, una cultura i milers de persones que han estat víctimes de la repressió i el terror. No volen negociar res. No volen concòrdia. Illa i Sánchez ens diuen que els únics que tenen dret a decidir són ells, i això és feixisme. Si voleu, disfressat, però és feixisme.
Per què Illa parla ara també en castellà al Parlament? Busca concòrdia? Salvador Illa i Jorge Fernández Díaz, miserables dels 10 manaments.
Pedro Sánchez amb els altres membres del seu govern a la Moncloa. [Foto: @sanchezcastejon.][Un article de Jordi Sánchez.]
Avui cal preguntar-se qui està disposat a perdre el que té per a aconseguir la independència. Aquesta pregunta és molt de casa nostra, per tant ara és el moment que el 52% de catalans que estan a favor de la independència ens hem de continuar preguntant amb quin lideratge, quina estratègia, quins mitjans i quin calendari?
Si aquestes qüestions no es poden contestar, cal llavors continuar preguntant on anàvem el 1r d’Octubre? No val a dir «Espanya no ens deixa», perquè llavors voldria dir «ingenuïtat» manifesta.
Faig aquestes reflexions perquè el president Sánchez fa pocs dies en el Congrés li va contestar al diputat Rufián (ERC) «El PSOE nunca aprobara Cataluña fuera de España…, y nunca es nunca». Davant tal manifestació em va vindre a la memòria el què em digué un vell pescador de Calafell: «Jordi, de l’Ebre cap a garbí…, ni pa ni vi». El lector que apliqui el valor d’aquesta frase.
Expressions desafortunades
Durant el darrer discurs de Xi Jinping en la celebració dels 100 anys del Partit Comunista, va advertir: «Les potències estrangeres rebran un cop al cap…, si intenten intimidar o influir en el país»; és més, digué: «Xina amenaça amb un bany de sang a qui la fustigui, oprimeixi o subjugui».
Aquestes expressions són molt desafortunades i no és el camí de diàleg amb qui té una opinió diferent a la teva. La força en el llenguatge també té límits que no es poden traspassar.
Pel que fa a la mesa del diàleg entre el govern d’Espanya i el govern de la Generalitat, em sembla oportú que el president Sánchez faria bé ser més pragmàtic i més moderat en el llenguatge, ja que ja ha hagut de canviar el seu discurs diverses vegades; senzillament, perquè la política es això, allò del possible, i si s’ha de canviar quelcom es canvia, perquè les lleis les fem les persones i les persones poden adaptar-se als temps que vivim.
Reflexió personal
La vida m’ha demostrat que al llarg del temps viscut s’han produït molts canvis i els mandataris també poden constatar que això és així. Conclusió: cal valorar la següent frase: «Ponga su cerebro en funcionamiento antes que la lengua en movimiento» —ho he posat en castellà perquè ho entengui tothom—, ja que tot es pot canviar, però el que s’ha dit s’ha dit i això es difícil d’esborrar. El que per a mi està molt clar és que les catalanes i els catalans estem tips d’allò de ser cornuts i pagar el beure.
En la neollengua, «pandèmia» significa «pla elaborat per al control social mundial amb l’objectiu d’aplicar l’Agenda 2030». [Foto: 3/24.][Un article de Xavier Borràs.]
Sota la influència dels coneixements que escampa de franc l’escriptora i lingüista catalana Carme Jiménez Huertas en relació amb la neurolingüística i la plandèmia o panicdèmia, em complau d’oferir als lectors de La Resistència una taula comparativa (que trobareu aqui sota mateix), en què ens podem adonar de com, des del discurs públic, s’utilitzen els mecanismes del llenguatge per a la fixació de creences, la generació de respostes emocionals i la manipulació i control social.
George Orwell ja ens en va fer una punyent introducció al NewSpeech (NovaParla) a 1984 i sembla que les coses no solament no han canviat sinó que han empitjorat a bastament per a malaurança de la humanitat, ara de bracet del necrocapitalisme biomèdic i la pornofarmàcia, amb l’aquiescència dels governs —corruptes i corruptors— i dels mitjans de comunicació subvencionats i sorollosament silenciosos de qualsevol altra veritat que no sigui la que els dicten els «[a]científics».
Terme
Neollengua
5G
Armes tecnològiques de geolocalització de la població i control massiu de la informació.
TV
Arma de propaganda del poder per a la manipulació i estultícia massiva de la població.
Confinament
Arrest domiciliari i/o territorial de la població amb restricció de tots els drets i llibertats.
Contagis
Èxit de les operacions de rastreig.
Debilitament econòmic
Greu crisi econòmica pel tancament obligat de les empreses.
Distanciament social
Prohibició de reunions familiars i amb amistats, destrucció psicològica i social per anul·lar mostres d’afecte humà.
Educació pública
Igualitarisme de formes i adoctrinament obligatori.
Malalt
Persona sotmesa a un estat de por aterridor.
Malalt asimptomàtic
Persona sana a qui l’Estat tracta de convèncer que està malalta.
Estat d’alarma
Acte mediàtic decretat pel poder per al control mental i emocional de la població.
Franja horària
Toc de queda.
Mascareta (tapaboques)
Morrió per a silenciar éssers humans que impedeix la lliure comunicació i la respiració (base de la salut); símbol d’obediència i submissió.
Ministeri de Defensa
Ministeri de la Guerra.
Ministeri de Sanitat
Ministeri de la Malaltia.
Nova normalitat
Nou ordre mundial globalista i tecnòcrata.
OMS
Organització Mundial Contra la Salut.
Pandèmia
Plandèmia (panicdèmia): pla elaborat per al control social mundial amb l’objectiu d’aplicar l’Agenda 2030.
PCR positiu
Persona que ha resultat positiva a un test sense especificar.
Respecte, si us plau, per als qui, amb argumentacions ètiques i científiques, no passem per l’adreçador ni volem ser víctimes sotmeses a aquest cafarnaüm; encara menys, inoculats amb vaccins experimentals que només als Estats Units ja han produït més de 6.136 morts, 21.800 hospitalitzacions, 51.575 pacients a les UCI i 387.288 reports d’afectacions secundàries, segons Open VAERS (Vaccine Adverse Event Reporting System).
El Logis Penedès ha d’introduir l’Educació en els seus plans. [Foto: ND.][Un article de Jordi Sánchez.]
Catalunya té una ubicació estratègica per tenir una Universitat de la Logística, ja que és la connexió natural amb el mercat centreeuropeu i el seu territori és receptor de la part més important del flux de mercaderies provinents d’Àsia al seu pas perl canal de Suez i per a accedir al continent europeu. Per això, fa temps que es parla de fer el corredor del Mediterrani ferroviari des d’Algecires fins als Països Baixos.
Aquest corredor ferroviari necessita diferents parcs logístics en el transcurs del recorregut. Un d’ells és el previst al Penedès «el Logis Penedès». I ho és pel seu emplaçament al costat de l’estació intermodal de l’Arboç i les connexions de mobilitat al costat de les autopistes AP-7 (Pirineu-Andalusia) i AP-2 ((Pirineu-Lleida-Saragossa-Madrid i Saragossa-País Basc).
També, li és molt favorable l’excel·lent ubicació de proximitat en aquest corredor dels ports de València, Tarragona i Barcelona.
Com s’ha de fer?
Tota acció humana avui ha de tenir en compte la sostenibilitat i la preservació del planeta.
El Penedès ha de protegir el sector vitivinícola, sens dubte, però també ha d’aprofitar les oportunitats per a posar en valor els productes que elaboren els empresaris. S’ha d’acabar tenint un territori ben estructurat, competitiu internacionalment i amb tots aquells complements que avui no té. Per això, és imprescindible que el territori vagi unit a la recerca d’un projecte comú.
El millor complement, la Universitat de la Logística
És, evidentment, el millor complement que podria tenir el Logis Penedès.
Seria la primera universitat dedicada a la logística. Els estudiants no contaminen i al territori li vindria molt bé la presència de joves universitaris situuats al Penedès.
El producte el tenim i és excel·lent, el paisatge protegit, també, i suficient bon clima, patrimoni històric tan material com immaterial, cultura-tradicions, personatges històrics singulars, bona gastronomia, etc.
Ara el que cal és que les dues universitats, la URV i la UPC, formin una unitat per a tirar endavant aquest projecte. El projecte urbanístic del Pla especial del Logis ja introdueix el que vam demanar el Consell Comarcal del Baix Penedès el 2007-2011: afegir l’ús de l’Educació, tot concentrant un Parc verd entre el Campus Universitari i el casc urbà de Banyeres.
El territori es mereix una sortida a la situació actual.
Fa més de 10 anys que vaig proposar aquesta idea. No critico, aporto positivisme perquè tenim tots els elements a favor.
