Número 7. Agost de 2017

Encara estem colpits i irats per la barbàrie feixista que va ocórrer a Barcelona, Cambrils, Alcanar i Sant Just Desvern el passat 17 d’agost, just en el moment que estàvem editant el setè lliurament de La Resistència, corresponent a aquest darrer mes canicular. Com la immensa majoria de catalans ja han expressat de forma explícita a carrers i places no solament no tenim por, sinó que ens refermem en els nostres objectius fundacionals per continuar oferint-vos aquesta publicació mensual.

  • En aquesta ocasió, podeu llegir l’interessant article de Josep Maria Sebastián de la sèrie recentment encetada «L’home i els seus límits», que dedica ara a «Pensar no està de moda», amb incursions en filòsfofs com Ernst Bloch, Thomas More, Herbet Marcuse o la mirada poètica de Fernando Pessoa.
  • La nostra lingüista particular, Esther Pujadas, ens explica a les «Curiositats lingüístiques» històries per descobrir nous i vells mots, com xarlatà, «pinganillo» o altres que segurament no sabíem o no havíem descobert encara.
  • Què tenen a veure el president del Barce (el mal dit Barça), la memòria, les notícies i els catòlics i els comunistes? Si ho voleu saber de primera mà no us perdeu els articles de Nan Orriols d’aquest lliurament de la nostra publicació a El Serpent.
  • Un nou llibre —dels imprescindibles—, encara que breu no menys gruixut quant al pensament que expressa:  l’anomenat «Missatge del gran cap Seattle, de la tribu dewamish, al president dels Estats Units, Franklin Pierce», conegut posteriorment sota el nom de Nosaltres som part de la TerraUn dels textos pioners del que posteriorment es va anomenar «ecologia profunda», per bé que arrossega des de fa més quaranta anys problemes sobre la seva autèntica autoria.
  • Toni Coromina tampoc no ha fet vacances i ens conta a «L’ocàs dels pellaires» detalls imperdibles sobrè l’ensulsiada d’una de les indústries més importants de la ciutat de Vic, dels macroprojectes urbanístics que es volen fer en els terrenys de Can Baumann i de la manca de tremps dels sindicats…
  • Sabeu què és l’altextremeny (també conegut com castúo)? Sabeu que el poeta Jose María Gabriel y Galán, mort a 34 anys, feia servir aquesta llengua quasi oblidada per escriure els seus versos, que van merèixer l’atenció de Maragall, Unamuno o Pardo Bazán? Us oferim un text dels imprescindibles: el nostre editor, Xavier Borràs, ho explica a «Un poeta. Gabriel y Galán i “El embargo”».

Que tothom es cuidi molt i estigui atent als temps que vénen…, resistirem!