L’inici de l’any nou, aquest 2022, continua amb les mateixes sonsònies —procés, llengua, pandèmia, energia, canvi climàtic, totalitarismes, etc.—, com si a força de repetir-les per terra, mar i aire volguessin aconseguir l’adotzenament etern de la humanitat nostrada. La natura, que sempre és responsable, també en pateix els efectes, amb aquest hivern eixut sense pluges, però amb ventades i petits terratrèmols al Pirineu, el gegant que ens observa atònit. La mascarada que ens ha tocat de sobreviure no sembla que la pugui parar ningú: mentre aquí ja es reclamen eleccions (per bé que la mala peça és al teler: les menjadores són addictives!), allà, en aquest fantasma de la Unió Europea, tenen els sants pebrots de decidir que l’energia nuclear i el gas —combustibles fòssils— a partir d’ara seran al mateix paquet que les energies renovables! Si encara roman algun ecologista veritable en aquest món, el suïcidi és obligat.
Sigui amb sentit de l’humor o amb mala jeia, La Resistència aguanta, a punt de fer, aquest febrer, cinc anys de camí. Per això, en aquest número, parlem de tot i més:
La Candelera, entrat febrer, ha somrigut, però deu ser més perquè ja li’n fot tot que no pas perquè l’hivern hagi de ser més viu.