[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
El passat dissabte dia 8 de març es va inaugurar a l’Espai Art l’Abadia, a la vila de Sant Joan de les Abadesses, una exposició antològica dedicada al polifacètic artista Gerard Sala i Rosselló, comissariada per na Maria Rosa Fraxanet i Sala, historiadora de l’art i amiga personal del pintor.
Del triple vessant artístic d’en Gerard Sala (pintura, escultura i poesia), la mostra antològica està centrada en la pintura, amb una tria d’obres representatives de les seves diferents etapes artisticocreatives, unes etapes que, segons es desprèn de l’escrit de presentació de la citada exhibició, «(…) van mantenir una sèrie d’elements inherents que, en més o menys aparença, són constants al llarg de la seva trajectòria creadora: l’humanisme, la natura, l’espiritualitat i la poètica».
Sis són les etapes definides del seu discurs creatiu més una de no classificada; set, doncs, en total. La primera de totes elles, el mateix Gerard Sala la qualificà d’«inici simbòlic», entre els anys 1965-1972, amb unes teles en què l’antropocentrisme hi juga un rol primordial. La segona i la tercera s’encavalquen, donat que la segona va de 1972 a 1979 i la tercera, al llarg del decenni que transcorre també de 1972 fins a 1982. Les peces del primer septenni s’emmarquen sota l’epítet «desplaçament-moviment», amb uns components de forta crítica sociopolítica, mentre que a les teles pròpies de la tercera etapa la natura es converteix en una mena d’alma mater que tot ho embolcalla, àdhuc l’ésser humà; d’aquí que se la qualifiqui de «pintura-natura».
Els mots «entorn, recerca i síntesi» donen nom a la quarta etapa, plena a vessar de figures humanes ingràvides, a voltes amb ales i encerclades d’elements simbòlics, com ara llunes, esferes, estels, deus d’aigua, etc., amb una coloració dominada pels verds i vermells en lloc dels seus blaus i grisos habituals.
«Mirada interior i aures» és com hom qualifica la cinquena etapa, que ve a ser una continuació de l’anterior, en què el simbolisme encara pren un major protagonisme, a més a més d’una pregona mirada introspectiva vers el seu «jo» i la natura més propera dels entorns santjoanins.
I la darrera de les etapes amb, valgui l’expressió, títol, la sisena, anomenada «itineraris de l’intangible», va de 2005 a 2011; segons na Maria Rosa Fraxanet, en aquests llenços hi ha una presència abassegadora dels quatre elements que constitueixen el nostre univers, l’aigua, la terra, l’aire i la llum, materialitzats en aparences diverses com ara rius, ocells, aures o branquillons d’arbres.
La darrera etapa és la que transcorre de l’any 2011 (la no definida) fins a les darreres creacions dels últims dies, on els pinzells d’en Gerard tornen a plasmar la seva visió pels esdeveniments socials i polítics que van sacsejar el nostre país, una mena de retorn a les obres dels seus primers dies com a pintor; i també s’hi pot apreciar, citant de nou na Maria Rosa Fraxanet, una certa ombra de desencís, «sigui per la crisi de la cultura creativa o pels seus problemes de salut».
En Gerard Sala i Rosselló ens deixà el cinc de juliol de l’any passat, però la seva obra roman i romandrà sempre entre nosaltres.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.