[ARTICLE]«Reflexions d’un gandul fracassat» La cova del drac, d’Eduard Garrell.

[Text de Eduard Garrell]

Sant Jordi forma part del sentit pràctic dels catalans, d’aquell sentit de l’aprofitament i de l’estalvi. En un sol sant, hi tenim simbolitzat el festeig i l’amor, l’afalac a l’estimada (o a l’estimat), la cultura en forma de llibre, que és la tafaneria i l’obertura mental, la memòria de Cervantes i de Segimon Serrallonga (diuen que ambdós igual de catalans), a més de Shakespeare, Garcilaso de la Vega, Josep Pla, William Wordsworth, Rupert Brooke, Pampa Maidana, Maurice Druon, Pamela Lyndon… Tants, que de ben segur algun ho devia fer expressament. És el dia del llibre i de  tots els que en fan: escriptors, correctors, impressors, editors, distribuïdors, llibreters, i ara també s’hi apunten els forners i els partits polítics i les sectes, i s’hi apuntaria tothom si se’ls deixés. També és el patró de Catalunya, amb aquest afany i intensitat que tenim per cercar símbols identitaris, ni que sigui el Barça. Per acabar-ho d’adobar, Sant Jordi, militar romà d’origen grec, fill d’un persa i d’una palestina, va fer un bon paper matant un drac el dia que li tocava princesa per dinar. De seguida els catalans van endevinar qui eren el drac i la princesa i el van fer patró de Catalunya quan l’abat Oliba, el 1032, li va consagrar un altar al monestir de Ripoll. Els nostres enemics se senten francament incòmodes amb tanta violència i amb tants símbols on no se senten representats. Però, malgrat que intenten tornar-lo a decapitar, li canvien el sexe, el tracten d’heteropatriarcal, supremacista, masclista o maltractador, s’asseuen a la taula d’alguna parada de la seva corda per dedicar uns quants llibres que han posat de moda el dia abans (i que alguns ni han escrit), que probablement aniran a la lleixa més visible d’un menjador a fer companyia a una altra dotzena de llibres que ni s’han obert, els lloms dels quals definiran els amos de la casa. 

Sant Jordi és un vol i dol, molts el matarien però tothom hi vol ser. Si bé la festa se celebra sense cap entrebanc que no sigui la meteorologia o el pol·len a tot el país, a la ciutat de Barcelona es converteix en una batalla anual entre els llibreters i l’Ajuntament. L’aparent bona disposició, que en alguns casos és certa, de les autoritats municipals queda diluïda en mans dels funcionaris encarregats, juntament amb el Gremi de Llibreters, de l’organització. Els funcionaris s’atorguen la propietat de la ciutat i miren de posar tota mena de traves per dificultar la feina del Gremi, ocultant els mapes de les ubicacions de llibreries fins al darrer moment, negant-se a resoldre entrebancs resolubles, donant permisos per amiguisme i afinitats polítiques en els llocs més llaminers de la ciutat. Amb els exemples en podria fer un llibre. Els atacs a Sant Jordi surten d’una caverna anticatalanista on participa el funcionariat municipal, uns quants mitjans de comunicació, alguns intel·lectuals espanyolistes que any rere any intenten inquietar, amenaçant de fer Sant Jordi festiu, confonent els lectors amb la literatura catalana escrita en català o inundant les parades amb llibres de merda per prendre el lloc als literats. 

L’altra fal·làcia és la llista dels més venuts, en la qual insisteixen alguns mitjans de comunicació, sense explicar, però, que dels 71.000 títols diferents venuts aquest any, només els 6 % representen els més venuts, que el 52 % són en català, que en aquesta xifra cal separar la ficció de la no ficció, el llibre infantil i el còmic; i, mal comptat, un torero com Eduardo Mendoza pot haver venut poc més de 300 exemplars, sent molt generós. No n’hi ha per tant! Malgrat això, en un país amb escassos lectors i poca capacitat crítica es dona la imatge que els més venuts són els únics vents. 

La notícia positiva d’aquesta edició és el nombre creixent de llibreters que decideixen no fer el 10 % de descompte del dia de Sant Jordi. És la resposta coherent a tanta porqueria mediàtica i tantes traves immerescudes, que no compensa l’esforç inimaginable pels llecs de preparar, fer i tancar un Sant Jordi.