Paradís a contrapeu
El somni de tota una vida s’acabava de fer realitat davant dels ulls del responsable del videoclub. Tres impressionants belleses femenines de suggeridores corbes, llavis molsuts i lascives mirades, vestides únicament amb uns minúsculs biquinis, mostraven els seus dits polze suplicant que les pugés al cotxe. Lamentablement tot just feia uns minuts que s’acabava de masturbar tres vegades visionant les darreres novetats pornogràfiques que aquell mateix matí li havien arribat, i va prémer l’accelerador conscient que en tota la puta vida aconseguiria oblidar el seu maleït infortuni.
Depravació a l’estadi
Tal com havia passat en la resta de partits de la temporada, els equips que s’enfrontaven pel tercer i quart lloc del campionat van sortir al camp amb una passivitat alarmant. Alguns jugadors fins i tot van abaixar-se els pantalons per masturbar-se, davant l’estupefacció d’un públic que amb prou feines tenia temps de tapar els ulls dels infants per a evitar que veiessin tanta depravació junta. Tot i l’empat final a zero i el lamentable espectacle ofert a tot el país, els diaris esportius van assenyalar que aquell havia estat sens dubte, el millor partit de consolació de la història.
La mà dreta del banyista
Des del dia que el jove banyista va llençar-se del trampolí sense comprovar que no hi havia ni una gota d’aigua i va destrossar-se els dos braços en topar amb el fons de la piscina, l’àvia materna ha estat la fidel substituta de les seves mans. Li cuina i li peixa el menjar, l’ajuda en les activitats diàries més bàsiques i li tecleja els articles que un diari li publica en el seu suplement de minusvàlues. Però a qui realment considera la seva mà dreta és a l’antic company de l’equip de natació que va fer-li la broma de deixar-lo caure borratxo a la piscina mentre ell es pixava de riure, i que ara penedit per la cruel omissió, s’ha vist moralment obligat a satisfer de forma manual, i algunes vegades fins i tot gutural, totes les necessitats sexuals.
L’autodelator
Els agents de policia van explicar al cantant d’òpera que se l’enduien sota l’acusació d’exhibicionisme, denunciat per la direcció d’una escola de secundària. L’acusat va negar repetidament la seva culpabilitat durant el trasllat a comissaria, jurant i perjurant que tot plegat no tenia fonament. Els agents van agrair que la cantarella s’interrompés just quan el furgó s’aturava en un semàfor per deixar passar un grup d’estudiants que sortien de classe, però no van adonar-se a temps de l’activitat manual del detingut fins que un viscós líquid blanc va impactar als seus respectius clatells.
Boníssims Jordi, literatura pura!!!