[Text i veu de Gabriel Salvans.]
Des del cim rocallós contemplo
el paratge on albiro valls,
antics camins i torrenteres
plens a vessar de matarrades,
terra de vinyes i oliveres,
equilibri de la natura,
entre el Rosselló i l’Empordà,
que tresca a ritme esquiu del lloc
on viu el vent, la llum, l’instant
que em separa i m’uneix l’anhel
de saber qui soc quan m’adono
de la immensitat que m’envolta.
Què hi fa, que vagi per corriols
erms, colls emboscats o carenes
agrestes, si tinc el que estimo?
Desigs d’estimar ben prop,
i noto el batec de la vida,
i el dring de l’aigua a la font,
i el gust del vi a frec de llavi,
i el mar xiuxiuejant-me somnis
a dues passes de la quimera.
[10 d’abril de 2021.]