[Un report de Josep Nogué.]
Avui hem anat a Puigcerdà. Havia de fer una gestió a la «Seguridat Social» i l’única oficina disponible per a fer-ho, de tota la demarcació, era la de Puigcerdà, a 130 km de casa meva.
La cosa ha anat així: habitualment estic cobert sanitàriament per la mútua de funcionaris a la qual pertany la meva dona; ocasionalment, però, quan he tingut algun encarrec professional, he hagut de passar al règim general i pagar els autònoms, cosa que m’obliga a renunciar a la protecció de la mútua.
Ara, en acabar una d’aquestes feines, com que és obligatori triar entre una o l’altra, havia de notificar a la Seguretat Social la meva renúncia a la seva protecció si no volia veurem exclòs dels serveis de la mútua en el cas, molt probable, que es produís un creuament de dates entre les dues entitats.
Aquest fet, en aparença tan simple, no ho ha estat gens.
Decideixo anar a la oficina de la SS de Girona. El primer que hom s’hi troba només entrar és una màquina per agafar número. Mentre intentava entendre-m’hi una funcionària em ve a dir que allò només és per als que ja tenien hora donada, que si volia demanar-la havia de posar-me a la cua específica per aquest fet, que era al costat. La cua era immensa.
— Ja ho demanarè per internet —l’hi dic.
— Millor —em diu i m’allarga un paperet amb la web i el tel. Hi diu: «Aprofiti el temps! Demani cita prèvia».
Passen uns dies i em decideixo a demanar hora a través del web. Apartat «Cita Prèvia». Nom i cognoms. NIF. Correu. Telèfon. Motiu de la cita. Demostri que no és un cargol. Sóc una col. Resposta equivocada. Torni a començar.
Repeteixo. Ara sóc el que sóc. Resposta correcta.
Trii el lloc. Província de Girona. Només es pot accedir a l’oficina de Puigcerdà.
Ho provaré un altra dia.
Repetició del cicle: Nom i cognoms… Trii el lloc: Santa Coloma, Blanes, la Bisbal… Estan accessibles, però no hi ha cap data disponible abans de finals de setembre
A Puigcerdà sí. Que hi farem! Cap a Puigcerdà falta gent, doncs.
Número de codi: XXXXX. Descarregar PDF. Clico. Em desapareix tota la pantalla. I ara què?
Torno a iniciar el procés. Resposta automàtica: em diu que ja hi ha una sol·licitud prèvia amb el meu nom, que si vull continuar he d’anular-la. Me n’adono que, efectivament, soc una nul·litat.
Provo de trucar a l’oficina de Puigcerdà per a confirmar la reserva. Ningú no m’agafa la trucada.
L’endemà rebo al meu client de correu la confirmació de la meva reserva. Més tard en rebré la segona.
Dia 1. A les 9 am. La meva dona i jo sortim en direcció a Puigcerdar, disposats a fer un dia de turisme i resoldre el tema. Dues hores de viatge enfilant la collada de Tosses.
A Puigcerdà fem temps fins a l’hora de la cita. Hi arribem vint minuts abans. Rètol a la porta: «Es requereix cita prèvia».
Només d’entrar-hi, ens trobem la maquineta dels números.
— No funciona —ens adverteix des de la distància l’única funcionaria del local—. S’ha acabat el paper, ahora lo pongo —. Deixa d’atendre a la persona que tenia a la taula i ve a posar paper. Una sola persona «se lo guisa y se lo come todo».
Finalment, després de deixar passar una altra usuària que ja s’esperava davant nostre, aconseguim el número.
Arriba el nostre torn. Expliquem el cas i, molt atentament, eficaç i amable, la funcionària enllesteix el tràmit sense més problena.
En acabar l’hi preguntem què passa amb les cites i ens confesa que està tot el sistema col·lapsat per falta de personal. Ella mateixa, que està a punt de jubilar-se, està sola a l’oficina perquè la seva única companya està de baixa i ja fa temps que no es convoquen oposicions.
L’oficina de la «Seguridad Social» és en un paratge privilegiat de la part alta de Puigcerdà, vora el nou hospital de la Cerdanya i envoltat de magnifiques i senyorials segones residències, antigues i modernes, cosa que no deixa de ser un sarcasme terrible per a tots aquells usuaris que han de passar-hi pel davant en demanda de serveis per apaivagar les seves mancances.
Sí, hem aprofitat el temps.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.