La burocràcia, per molt que es digitalitzi, no deixa de ser una feixuga càrrega contra els ciutadans. [Foto: Arxiu LR.]
[Un article de Jordi Sánchez.]

Sempre ens hem queixat de la burocràcia, paraula que recolza en la ciència administrativa i sobretot en l’administració pública. Dic això perquè veig que passen els anys i cada vegada n’hi ha més i més.

Des  que s’intenta tornar a la normalitat després de la pandèmia del Covid observo que hi ha més procediments, per exemple la cita prèvia en línia a l’administració pública en general i sobretot en el sistema sanitari (CAP, hospitals), banca, etc. Aquest protocol és per quedar-se?  Hi ha un sector de població que cada vegada es troba més maltractat. A la vegada, s’està carregant feina i més feina als administratius, que en el cas del sector de la Salut afecta també els facultatius mateixos —es diu que un metge dedica el 40% del seu temps a papers en lloc de l’assistència al pacient. Això és normal?

Estic d’acord amb la digitalització tant de les empreses com de l’administració en general, però els canvis s’han de fer de manera pausada i tenint en compte la piràmide de les edats de la població. Cal fer campanyes d’informació i facilitar l’adaptació, no només mirar els objectius econòmics de balanç a costa de rebaixar el capítol de despeses de personal.

Què cal fer?

Cal una revisió profunda dels models de gestió de tota l’administració burocràtica, tant pública com privada, però tampoc se  n’escapa la política, s’ha de reduir capes i capes de poder, hi ha massa cadires.

Hem carregat tant el carro que aviat les rodes diran prou i feina hi haurà a treure’l del fangar. Si tinguéssim la independència ho faríem? Es faria la tan anomenada reforma de la funció pública? Estaria bé que algú s’hi pronunciés. Calen missatges clar. I prou de fer volar coloms.

Així ho veig.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.