El plàstic no és fantàstic

[Un report de Xavier Borràs.]

Encara que la Barbie i el Kent, ara revisitats en un nou film pretesament «feminista», cantaven allò de «platic is fantastic» —potser patrocinats per la pròpia indústria química—, sabem prou bé que hi ha 500 vegades més partícules de plàstic als oceans del món que estrelles a la nostra galàxia. El plàstic es troba als oceans, als rius, a l’aire, al sòl i fins i tot dins de nosaltres mateixos. I la indústria del plàstic té previst, encara més, expandir el seu negoci en les properes dècades.

En part, per fer-hi front, sobretot pel que fa a les bosses on ficar-hi la matèria orgànica que després es llença al contenidor adequat, es van crear les bosses compostables, una alternativa suposadament més sostenible que les bosses de plàstic convencionals, ja que es poden descompondre en compost i no generen residus contaminants.

Les bosses de plàstic compostable es fan a partir de materials que es poden descompondre en compost, com ara l’amidó de blat de moro, la patata o el sucre de canya. El procés de fabricació de les bosses compostables és diferent dels materials plàstics convencionals, ja que no es fan a partir de petroli, sinó que es produeixen a partir de matèries primeres renovables. A continuació, es detallen els passos per fabricar bosses de plàstic compostable:

Tanmateix, és important tenir en compte que no totes les bosses compostables són iguals, i que algunes poden contenir additius químics que les fan més tòxiques que les bosses de plàstic convencional. És, justament, el que acaben de descobrir un grup de científics en un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que ha analitzat la toxicitat de bosses de plàstic compostables, bosses de plàstic convencional i d’altres de plàstic reciclat en cèl·lules de peixos zebra. Els resultats mostren un alt nivell de toxicitat en les bosses de plàstics compostables, que augmenta amb la fotodegradació, és a dir, en incidir-hi els raigs ultraviolats. Tot i que l’estudi és preliminar, amb un nombre reduït de bosses, aquests resultats són representatius dels processos de degradació de les bosses.

En l’estudi, liderat per científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC), i de la plataforma Susplast, i publicat a Journal of Hazardous Materials, es va realitzar una extracció de les bosses per analitzar els compostos tòxics que podien ser alliberats al medi ambient. Es va avaluar la toxicitat d’aquests compostos amb línies cel·lulars de peix zebra en tres situacions diferents: directament, a partir de les mostres de les borses; després d’una simulació d’envelliment de les bosses amb raigs ultraviolats (fotodegradació); i mitjançant els petits fragments de les borses que quedaven després de convertir-se en adob o compost de qualitat. Finalment, es va analitzar l’adob resultant del procés de compostatge de les borses.

Hi afegeixen additius que poden ser tòxics

«Ens va sorprendre que les cèl·lules exposades a les bosses de plàstic convencional no mostraven rastres de toxicitat. Tot i això, sí que la vam detectar en les biodegradables, les quals disminuïen la viabilitat de les cèl·lules», explica des del CSIC Cinta Porte, autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC. «La nostra hipòtesi és que els fabricants afegeixen additius químics per elaborar les borses biodegradables que podrien ser especialment tòxics.» A més, les bosses de plàstic reciclat també mostraven majors nivells de toxicitat que les convencionals, ja que també s’hi afegirien additius plàstics durant el procés de reutilització.

Les bosses de plàstic biodegradables, que actualment podem trobar a la secció de fruita i verdura dels supermercats compten amb el segell «OK compost», que indica que compleixen amb les característiques i la legislació vigent per ser compostables industrialment.

L’estudi liderat per l’IDAEA-CSIC demostra que la toxicitat observada a les borses compostables es trasllada a l’abonament durant el procés de biodegradació, cosa que repercuteix en l’acumulació de contaminants, que poden afectar el medi ambient i impactar negativament en la salut de la població .

«La toxicitat observada pot derivar tant dels additius utilitzats durant el processat com dels fragments dels plàstics biodegradables produïts durant el compostatge», explica Amparo López Rubio, investigadora de l’IATA-CSIC, on compten amb una Unitat de Certificació de la Compostabilitat i Biodegradabilitat de materials.

«Cal investigar exhaustivament la migració i l’ecotoxicitat d’aquests nous materials i establir un bon marc normatiu, basat en l’evidència científica, que n’asseguri la innocuïtat abans que arribin al mercat. Necessitem una interacció oberta i transparent amb les empreses que permeti avançar en el desenvolupament de materials que, a més de ser més sostenibles, siguin segurs», afegeix López Rubio.

Els compostos químics concrets afegits a aquestes bosses compostables no s’han pogut identificar a l’estudi, ja que molts additius estan protegits per patents. Tot i que cada fabricant pot afegir uns additius diferents als seus productes, s’ha observat que totes les bosses biodegradables tenen nivells similars de toxicitat», aclareix Tiantian Wang, primera autora de l’estudi i investigadora predoctoral de l’IDAEA-CSIC.

L’equip investigador assenyala que es tracta d’un estudi preliminar i insta a continuar investigant la toxicitat detectada a les borses biodegradables. A més, insisteixen en la necessitat de prendre mides per regular els additius plàstics que s’afegeixen a aquestes bosses.

Alternatives

Hi ha diverses alternatives a les bosses de plàstic no compostable, a banda de les ara judicades compostables, que són més sostenibles per al medi ambient. Algunes d’aquestes alternatives són:

1. Bosses de paper: Les bosses de paper són una alternativa més sostenible que les bosses de plàstic convencionals, ja que són biodegradables i es poden reciclar. A més, el paper és un material renovable i fàcilment disponible.
2. Bosses compostables: Les bosses compostables estan fetes de materials biodegradables, com ara l’amidó de blat de moro, la patata o el sucre de canya .Aquestes bosses es poden descompondre en compost i no generen residus contaminants.
3. Bosses de tela: Les bosses de tela són una alternativa reutilitzable i sostenible a les bosses de plàstic convencionals. Aquestes bosses es poden utilitzar moltes vegades i són fàcils de netejar.
4. Envasos de vidre: El vidre és un material inert i reciclable que es pot utilitzar com a alternativa als envasos de plàstic. El vidre és segur per als aliments i no conté substàncies tòxiques.
5. Envasos de metall: El metall és un altre material inert i reciclable que es pot utilitzar com a alternativa als envasos de plàstic. El metall és segur per als aliments i no conté substàncies tòxiques.