[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
Es tracta d’una capella isolada situada dalt del turó del serrat del Solà, als afores del municipi de Prats i Sansor, a la comarca de la Cerdanya.
Es troba documentada el 1198 arran del saqueig que va sofrir per part dels càtars, igual com moltes ermites de la banda esquerra del curs del Segre. Sembla ser que les de la part de la Solana, varen ser respectades ja que estaven sota el fur del comte de Foix que no donava suport al papa Innocenci III en la seva croada contra els albigesos.
L’edifici, refet a la darreria del segle XII amb ferms contraforts laterals exteriors, consta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i un absis semicircular amb llosat de quart d’esfera. El campanar, refet el segle XVIII, és d’espadanya amb una sola obertura i està situat sobre el frontispici. La porta original, a la paret de migdia, te un arc de mig punt realitzat amb dovelles rústegues.
Tot l’aparell és construït amb la pedra calcària del país, tallada i escairada. L’any 1963, després d’unes restauracions, va ser consagrada per l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré.
S’hi pot arribar amb automòbil per una curta pista senyalitzada que arrenca de la carretera LP-4033b, just a la sortida del poble de Prats en direcció a Bellver.
