Durant la diada de Sant Jordi s’omplen els carrers i les places de parades de roses, n’hi ha de tots colors: vermelles, blanques, roses, liles, taronges…, i en d’altres molts colors que no es troben a la natura, com en morat, platejat, daurat, blau, negre, celeste i arc iris, es pot dir que cada any en surt alguna de color i combinació diferent. Em centraré en la rosa negra.
Existeixen roses negres en el seu estat natural, no són un mite ni és la barreja de combinacions, és cert que existeixen, però només creixen de forma natural en una sola regió del món…, Halfeti, a Turquia. Tenen aquest color pel pH de l’aigua i per uns pigments hidrosolubles. Es consideren un símbol d’esperança, passió i misteri.
Les roses negres de Halfeti són les úniques que només creixen en el món de manera natural en petites quantitats en aquest indret situat al sud de Turquia.
Halfeti és un poble que es troba submergit sota les aigües del riu Eufrates. Els habitants d’aquest poble es van adonar a la dècada dels noranta del fenomen tan especial que feia que les seves roses negres fossin úniques a tot el món. Quan es va construir la presa de Birecik, els veïns de la localitat van ser traslladats a 10 km d’aquesta. Juntament amb les seves pertinences, també es van emportar les seves plantes i les seves roses negres. La sorpresa va ser veure que, en trasplantar-les a la nova població, els seus rosers només donaven roses vermelles.
La densitat del sòl i la combinació de les antocianines (uns pigments hidrosolubles) són els responsables d’aquest singular fenomen. Les condicions úniques del terreny i els nivells de pH de les aigües subterrànies de la zona que es filtren des del riu Eufrates fan que el color vermell carmesí que presenta originalment aquesta flor esdevingui un negre intens molt sofisticat. Però a més, hi ha una cosa que les fa encara més exclusives. I és que només creixen durant els mesos d’estiu. La resta de l’any, el seu color és d’un vermell molt intens.
Les investigacions i experiments que es van portar a terme, van constatar que les condicions de cultiu no eren les mateixes que les del poble original. En haver-se alterat els paràmetres del sòl i de les aigües subterrànies, les flors ja no es pigmentaven de color negre. Amb l’objectiu de salvar les seves roses negres, les autoritats van decidir instal·lar hivernacles prop de l’anterior ubicació en la qual es trobava la localitat d’Halfeti. Les roses van tornar a recuperar el seu bellíssim color.
És precisament aquest misteri el que fa que siguin flors tan demandades i que molts es preguntin si realment existeixen les roses negres naturals.
Curiosament, els turcs mantenen una relació d’amor-odi amb les roses d’Halfeti, ja que, tot i que saben perfectament que són úniques al món dins de la natura, per a la seva cultura són presagi de mort i de males notícies. I cal dir que els turcs són molt supersticiosos amb aquest tipus de qüestions.
Tot i que per a algunes persones són símbol de mala sort i per a altres són objecte de fascinació, el que és sorprenent és que les roses negres existeixen a la natura i que creixen de forma salvatge, desmitificant la part de llegenda urbana i de misteri que durant tants anys ha girat al seu voltant.
No hi ha una llavor de rosa negra que puguem plantar al nostre jardí. La més propera són les varietats híbrides que s’aconsegueixen a través de dues varietats de roses molt fosques, les vermelles i les violetes, i les roses que es tenyeixen en els vivers.
I, lamentablement, no és possible comprar roses negres d’Halfeti, ja que es tracta d’un exemplar protegit.
